Fase dos:
REACCIÓ
«Emperador obre nou centre mèdic per a veterans a Coruscant»
«Cerca de desapareguts en marxa després d'accident
industrial a Cynda»
«Comte Vídian arriba a Gorse per a una gira d'inspecció,
possibles demores de tràfic»
—encapçalats,
HoloNotícies Imperials (Edició de Gorse)
Capítol 23
Per primera vegada des que va entrar en l'Acadèmia, Rae
Sloane arribava tard a una cita. Però l'Imperi Galàctic havia fet l'horari.
Podia trencar l'horari.
I de totes maneres, no era culpa seva. Durant el descens a
través de l'atmosfera de Gorse, el Comte Vídian havia sortit del compartiment
de passatgers per reencaminar la llançadora de la capitana —el Garrot— a una ubicació més al sud dels
districtes fabrils. Va sol·licitar un sobrevol de l'hospici de miners que havia
ordenat tancar.
Ella no va entendre el sentit de fer aquest viatge, si no
anaven a aterrar. No hi havia molt a veure en la foscor. Però llavors havia
vist la raó en un centelleig... o millor dit, amb un centelleig, quan l'edifici
en forma de cub abruptament implosionà. Vídian hi havia estat ocupat mentre
Sloane dormia, ordenant la mudança del personal, equip utilitzable i tots els
pacients —fins a on ella sabia, almenys—, del centre mèdic. Amb molts dels
recentment evacuats encara en el terra mirant cap enrere des dels seus
transports, els equips de demolició de l'Imperi havien acabat ràpidament amb
l'edifici. Els vehicles de remoció d'enderrocs ja estaven en l'escena; Vídian
tenia plans per convertir el lloc en un més convenient dipòsit de combustible.
Fidel a la seva reputació, l'home treballava increïblement ràpid. Sloane només
podia imaginar el que els desconcertats pacients observant deurien d'haver
pensat, en veure caure la seva llar.
No es va molestar a imaginar el que Vídian havia pensat.
L'home simplement havia observat l’esfondrament, sense mostrar emocions, abans
de tornar a la part posterior del vehicle. Estava bé amb ella. El seu treball
era assegurar-se que no passés res més que interferís amb la seva visita. El
que havia succeït a Cynda no passaria aquí.
El comte tenia previstes parades per tota la fangosa
megalòpolis, així que Sloane havia decidit no usar vehicles de terra per
arribar-hi a tots. Hi hauria massa rutes que assegurar. En canvi, el Garrot volaria de parada en parada,
portant el seu propi complement de soldats d'assalt i protegit per
contramesures electròniques contra atacs de terra a aire mentre estava en vol.
Aquest atac era extremadament poc probable, però Sloane tractava de pensar en
tot.
Significava que calia buidar les zones d'aterratge de tot
arreu i assegurar-les. Això no havia estat un problema. El capità d'un
Destructor Estel·lar era un oficial naval, per descomptat, però també era la
personificació de l'autoritat imperial en el sistema. I encara que no tenia
poder formal sobre les autoritats locals de l'Imperi a Gorse —excepte sota
certes circumstàncies— els capitans de les naus capitals no obstant això eren
tractats com a governadors en miniatura. Molt pocs buròcrates menors volien
discutir amb algú que podria posar una dotzena d’AT-ATs en terra amb una
trucada de comunicador. I llavors la policia local de Gorse s'havia unit als
soldats de la guarnició planetària per preparar-se per a l'arribada de Vídian.
Podria acostumar-se a tenir aquest tipus d'autoritat. Sens
dubte volia fer-ho.
—Ciutat Tremolor —va anunciar quan la nau es va acostar a un
barri industrial—. Tal com és.
El lloc havia estat nomenat encertadament, va decidir:
Sloane va sentir un lleu tremolor quan el tren d'aterratge de la nau es va
assentar en el fang. L'equip havia decidit no fer que el Garrot aterrés en la pista de Llum de lluna, on s'hauria estacionat
enmig dels transports d'explosius; el fugitiu havia volat en un i encara seguia
pròfug. En canvi, el carrer enfront de la porta davantera de Llum de lluna
havia estat acordonada —segons es va informar malgrat les irades objeccions
d'un amo de restaurant besalisk— per crear una àrea de recepció.
Tal com és. Amb la rampa baixa, Sloane va avaluar l'escena.
A un altre món, la visita oficial de Vídian —fins i tot la visita d'ella—
hauria merescut pompa i preparació, amb molt o poc temps. Aquí, hi havia uns
pocs fanals temporals que complementaven la lluna creixent... i algú havia
posat uns taulons sobre el carrer fangós. Al voltant de dues dotzenes de
ciutadans estaven parats a un costat, flanquejats pels soldats d'assalt, mirant
com una petita i trista processó s'acostava al Garrot. No era la salutació que ella havia ordenat ni el que li
hagués agradat, però sabia que a Vídian no li importaria.
Ell va aparèixer en la porta darrere d'ella. Sempre havia
vist a Vídian marxar directament cap als llocs, sense perdre el temps... però
aquí, es va quedar aturat, mirant cap amunt, cap avall i tot al voltant. I
sobretot a la fàbrica de davant, on els seus ulls macabres es van demorar per
llargs moments. Va decidir que només feia el que fos que feia quan es disposava
a inspeccionar un lloc. L'home bé podria estar mirant el menú de matí en els
menjadors de l'Ultimàtum, per allò
que ella sabia.
Una dona humana de pell bronzejada els va saludar,
flanquejada per dos besalisks. Sloane la coneixia per la seva conversa
hologràfica com l'alcaldessa de Ciutat Tremolor.
—Benvingut, Comte Vídian. Benvinguda, capitana. Li presento
a Lal Grallik, cap d'operacions de Poliquímica Llum de lluna.
Vídian va sortir del seu tràngol i va baixar per la rampa.
Cap mà va ser oferta. Sloane se li va unir en els taulons.
Lal, vestint un vestit fosc, es va inclinar i va fer un gest
cap a l'altre besalisk.
—Aquest és el meu marit, Gord, cap de seguretat de les instal·lacions.
—No crec que el necessitem —va dir Sloane, per darrere de
Vídian—. I em sorprèn que segueixi en el seu lloc després de deixar escapar a
l'home de demolicions. —Es va detenir per mirar fix a Lal—. Família o no!
L'home besalisk grunyí.
—Si creus que pots fer-ho millor...
La seva esposa el va fer callar.
—Estic segura que no hi haurà problemes, capitana. L'equip
de Gord ha revisat tres vegades cada metre quadrat del lloc.
—Justa la fusta. —En sentir un gemec alt venint des del sud,
Sloane es va tombar per veure un atrotinat autobús flotant aterrant per fora de
la línia de seguretat—. Què és això d'aquí?
—Part del següent torn per Cynda —va dir Lal, amb un
somriure massa ampli—. Aquí sempre estem treballant!
Els soldats d'assalt van fer passar l’atrotinat autobús
flotant pel post de control. El Viatge-suau Mark 6 ja havia complert la seva
vida útil quan Okadiah el va comprar; on una vegada havia volat pels cels, ni
tan sols Kanan s'atrevia a elevar-ho més d'un metre del terra. Okadiah havia
estat tan aterrit que sortiria disparat incontrolablement cap al cel en
qualsevol moment que guardava un paracaigudes sota el seient. Kanan pensava que
aquest escenari era poc probable. Era molt més propens a quedar mort al carrer,
com l'hi havia fet a ell en diverses ocasions. Era bo per a un sol propòsit,
portar de tornada als miners de Llum de lluna amb ressaca perquè poguessin
guanyar els crèdits suficients per beure de nou.
La Lambda Imperial estava estacionada més endavant, la seva
massa bloquejava completament l'entrada del Menjador de Drakka. Kanan estava
segur que al xef li encantava. Davant de la llançadora de Sistemes de Flotes
Sienar, Kanan va veure a l'espòs de la seva cap caminant, seguint diversos
passos per darrere a un grup més gran. En veure’l passar manejant, Lal va
saludar-li:
—Hola, Kanan! M'alegro de veure que no has renunciat!
Kanan va respondre agitant a mig fer la mà... i després,
veient a Vídian aquí fora, ràpidament va tornar a ficar el cap dins de la
finestra. Va serrar les dents. Ahir, estava llest per deixar totalment Gorse.
Avui, tornava voluntàriament a un campament armat. Però només era un dia més, i
hi havia una excel·lent raó per a això. Mirant cap enrere pel passadís, la va
veure xerrant amigablement amb els miners. Estaven embadalits per Hera. No
podia culpar-los.
Els soldats d'assalt van indicar a l'autobús que donés la
volta cap a la porta de servei. El Viatge-suau va gemegar en girar bruscament,
i per un moment, Kanan va creure escoltar un cop en un dels compartiments
posteriors. Pot ser qualsevol cosa,
va pensar. L'autobús flotant podria morir en qualsevol viatge. Fins i tot la
porta del bany estava trencada.
—He tingut una conversa força encantadora amb la teva jove
amiga —va dir Okadiah, arribant des d'enrere—. Hem decidit anar de vacances a
Naboo. Tu podràs portar-nos.
—Vés amb compte. És una dona amb una missió —va dir Kanan
mentre la bèstia de metall es posava bruscament en el fang. Les portes es van
obrir i els seus passatgers van passar en fila enfront d'ell. Kanan es va
quedar.
—No vas a transportar bombes avui? —va dir Okadiah.
—No —va dir Kanan, fent un gest cap enrere amb el cap—.
M'agradaria mostrar-li el paisatge a algú.
Okadiah li picà l'espatlla.
—L'únic treball que importa. Bona sort.
Kanan va somriure, lentament, mentre que l'home sortia.
Okadiah no havia vist la bossa marinera en el pis prop del seient del
conductor... les pertinences de Kanan, empacades mentre l'ancià no mirava.
Estranyaria a Okadiah, i aquest probablement era el comiat. Però el següent
capítol, podia sentir-ho, ja havia començat.
Encara que estava començant estranyament.
—De debò vols fer això? —va preguntar-li a Hera. Ella estava
en la finestra darrere del seient del conductor, mirant-ho tot al seu voltant.
—Sí —va dir Hera—. De debò, de debò.
Es va llevar la capa per revelar un vestit completament
negre. Bé per caminar d'amagat en un lloc
ombrívol, va pensar Kanan... i millor per mirar-la. Va verificar la seva
pistolera per veure que la seva pistola blàster estava segura.
—Realment crec que hauries de deixar això i fer una cosa
millor amb el teu temps —va dir ell.
Hera va respondre amb una mirada ferma.
—Estic segura que tens suggeriments. —Va estendre la mà.
—Bé. —Kanan a contracor li va lliurar la seva identificació
de Llum de lluna—. Passa-la davant del sensor de l'interior de la porta. Jo
estaré estacionat al carrer, fingint tenir problemes en el motor. —No seria una
gran mentida, ho sabia—. Quan tornis, podré obtenir el meu pagament de la Lal i
portar-te al port espacial... i ens anirem a qualsevol planeta que vulguis.
—Així que ens anirem. —Hera va posar els ulls en blanc.
—Correcte.
—Jo tinc la meva pròpia nau. —Va dir ella sortint de
l'autobús.
Ep. Aquesta era una
notícia interessant, va pensar ell mentre ella desapareixia per la porta.
Kanan va treure l'autobús flotant per la porta i el va
estacionar a la vista de la llançadora. En sortir, va veure que els soldats
d'assalt i la gent de seguretat local encara estaven apostats al voltant. Era
hora de començar la pantomima.
I va haver-hi una petita benedicció després de tot, Skelly
no havia fet la seva aparició. Ningú és tan ximple!
***
—Sí, aquí està Kanan. —Skelly va observar als nouvinguts des
del seu penjador amagat entre les xemeneies en el terrat del Menjador de
Drakka. Només un dels oculars dels seus macrobinoculars usats mostrava alguna
cosa, però això era suficient perquè veiés el que havia de veure.
S'havia adonat que no podia simplement revelar-se a si
mateix. La gent de l'empresa minera no volia que parlés amb Vídian i no
confiava en els soldats d'assalt per portar-ho després de l'episodi en la
lluna. Havia d'arribar a l'home quan estigués sol... i això significava entrar
a la fàbrica. Les refineries de thorilide eren llocs complicats, un munt de
grans equips sovint amuntegats en espais estrets, oferint un munt de llocs on
ocultar-se.
I Llum de lluna tenia una cosa més, una antiga connexió al
clavegueram abandonat fa molt de Ciutat Tremolor. Gorse no era un lloc
particularment plujós, però el nivell freàtic subterrani pujava i baixava
dramàticament amb les marees. Els moviments de Cynda espremien al planeta com
una esponja, fent que els tolls brollessin a l'atzar des del terra. Però els
danys dels terratrèmols havien tornat inservibles els embornals i només les
persones interessades en tals llocs, com Skelly, sabien que el sistema de
clavegueram existia.
I com entrar en ell.
Llevant-se els macrobinoculars dels ulls, els va ficar en la seva enorme
motxilla. Posant-los-hi, va trobar l'escala que baixava al carreró darrere del
menjador. Allà, enmig d'un toll som d'aigua salobre, estava la tapa arrodonida
que estava buscant.
Esforçant-se sota el pes de la seva motxilla, Skelly va
temptejar buscant els agafadors de subjecció al voltant de la circumferència
del disc de metall. Va doblegar els dits per sota i va fer força per un llarg
minut. No es movia. Va tractar d'aixecar-se, només per adonar-se que la mà
dreta que funcionava malament s'havia travat en posició, amb els dits sota la
tapa.
Genial, va pensar
Skelly. Què més pot sortir malament?
Llavors ho va descobrir.
—Qui camina per aquí? —Drakka, l'enorme xef besalisk, va
aparèixer darrere d'ell, armat, com si ho necessités, amb una gegantesca paella
de ferro. Va agafar a Skelly amb les seves tres mans lliures, donant-li la
volta. Skelly va sentir dolor en el braç ja que la seva mà, seguia atrapada a
la tapa d'embornal, que no es movia.
—Vaja, hola! —va dir Skelly. Sabia que havia entrat en la
seva propietat... però el besalisk l’hauria de reconèixer—. Sóc jo, Drakka!
Skelly! Tu em coneixes!
—Ho dius com si fos una cosa bona! —El besalisk va seguir
tirant—. T'estàs ficant en el meu negoci!
—Vaja, no! —Skelly va fer una ganyota de dolor—. Vaig a Llum
de lluna per veure als imperials!
Drakka va deixar de tirar. Va arrufar les celles.
—Avui estic tancat a causa d'aquests idiotes. —Skelly li va
mirar nerviosament, per un moment, mentre el mastodont decidia què fer.
Llavors es va estendre passant a Skelly i va arrencar la
tapa d'embornal del forat, alliberant la mà de l'humà en el procés.
—Els besalisks tenim una dita —va dir—. Quan els teus veïns
et molesten, envia els teus rosegadors al seu niu. —Abans que Skelly pogués
sentir alleujament, Drakka el va aixecar del terra i el va llançar pel forat.
—Gràcies, amic! —va cridar Skelly des de l'humit fons. Tenia
sort de tenir bons amics disposats a donar-li un cop de mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada