Un nou clarejar (XX)

Anterior

Capítol 20

L'Orde Jedi era més que una força de policia que no cobrava, més que un club d'exercicis aficionats a la metafísica. Era una forma de vida, basada en el Codi Jedi... i un munt de regles de vida que no estaven en el Codi, que havien estat agregades més endavant. Una era que els Jedi evitaven involucrar-se en relacions romàntiques. Una vegada que va estar fugint, Kanan Jarrus havia trobat aquesta regla bastant fàcil d'oblidar.

La visita aquí de Hera, certament, no era cap tipus de cita... però ella era una dona encantadora que volia una conversa privada, i per les seves experiències anteriors coneixia el lloc just. El Cinturó d'Asteroides tenia una taula convenientment aïllada en la part de darrere on hi havia la llum justa i estaves fora de la línia d'ensopegada dels borratxos i lluitadors.

Però en les seves visites anteriors a la taula mai havia portat una espelma baixeta i grisa... i Zaluna parlava més amb Hera que ell. Després que Hera l’enviés a buscar alguna cosa a la barra per tercera vegada, Kanan havia començat a sospitar que després de tot, la twi’lek realment havia vingut aquí buscant a Zaluna, i no a ell.

Les dues estaven xerrant a prop quan Kanan va tornar a la taula amb els sotagots que Hera havia sol·licitat. Era el moment d'intensificar les coses.

—Ja poden deixar de parlar del molt que m'estranyen, noies... estic de tornada!

—Genial —va dir Hera, en un to que, per primera vegada, no era música per a les oïdes de Kanan. Semblava molesta per haver estat interrompuda, però ell no anava a deixar que això el dissuadís.

En mirar cap avall, va veure que la cadira en la qual hi havia estat assegut havia estat apartada de la taula cap al passadís. El peu de Hera l'havia empès, va notar. Fins a aquí havia arribat la gratitud per ser salvada.

—Només hi ha espai per estar parat aquesta nit —va dir ell, agafant la cadira i rient—. Que sort que ningú va agafar aquesta.

—Quina sort —va repetir Hera.

Kanan va girar la cadira cap enrere i es va asseure a cavall, posant el pit contra el respatller de la cadira i creuant els braços per sobre d'ella... un moviment pensat per involucrar-ho totalment en la conversa.

—Què em vaig perdre?

Hera el va mirar amb impaciència... fins que Zaluna la va agafar de la mà.

—Crec que pots confiar en ell. L’he observat per més temps que tu. Ajuda a la gent... encara que s'esforça per demostrar el contrari. Li va plantar cara a Vídian avui.

—Ho vaig veure —va dir Hera.

—Ho vas fer? —va preguntar Kanan, bocabadat.

Hera va semblar inquietar-se.

—Segueix sense ser una bona idea. Els secrets es protegeixen mantenint el cercle petit.

—I et protegeixes a tu mateixa tenint un testimoni —va dir Zaluna—. He estat testimoni professional tota la meva vida. Si realment anem a discutir això, m'agradaria un ara. —Va contemplar a Kanan—. Ell servirà.

Kanan es va desplomar en la seva cadira i es va encongir d'espatlles.

—Serviré. —Què està passant aquí?

Hera va semblar prendre una decisió. Es va inclinar sobre la taula, amb les mans entrellaçades.

—Molt bé. Havia vingut aquí per trobar-me amb aquest tipus que vaig conèixer en l’HoloNet...

—Ah, bé, aquest va ser el teu primer error —va proclamar Kanan—. Jo podria haver-te explicat...

Però abans que ell pogués acabar la frase, Hera li va mostrar a Kanan un somriure que era només lleugerament condescendent.

—Pot esperar?

Suaument escarmentat, Kanan va tancar la boca.

—Estava buscant a un home anomenat Hetto. Ell i Zaluna treballen per a una empresa amb un contracte de vigilància per a l'Imperi. Hetto va començar a preocupar-se pel que veia com a abusos d'autoritat... i ja havia estat en contacte amb altres... parts interessades.

Kanan va poder notar per la manera en què Hera va pronunciar les paraules que no volia esplaiar-se molt en això. Però va dir que era Hetto al que suposava que veuria fins que el seu arrest ho va canviar.

—Va ser arrestat per intentar reunir-se amb tu —va dir Zaluna, bellugant el cap.

—No va ser només això —va dir Hera, en to tranquil·litzador—. Ho saps. Hetto n’era conscient, Zaluna. Havia despertat per veure totes les coses que està fent l'Imperi. Aquesta reunió? Estava estenent-se, tractant de fer alguna cosa. Vas ser molt valenta en prendre el seu lloc, en acabar el que ell va començar.

—Jo no sóc valenta —va dir Zaluna, la seva veu era una mica tremolosa—. Sóc una vella ximpleta. Recordo massa. Recordo com era... i com va empitjorar, fins i tot abans de l'Imperi. Recordo quan la gent no matava als caps del gremi per un capritx i se n'anava sense tornar a pensar-hi. —Els seus ulls negres van brillar—. I recordo quan el meu poble estava fora de perill. Els empleats al meu càrrec són els meus fills i ara un d'ells està en seriosos problemes. —Es va enfocar en Hera—. Mataran a Hetto?

Hera no semblava saber què dir. Zaluna va tancar els seus enormes ulls amb tristesa. Kanan es va estendre i li va acariciar la mà.

—Bé, tal vegada el teu amic només està en un camp de treball.

—Kanan té raó —va dir Hera, una frase que ell va pensar que sonava meravellosa venint d'ella, sense importar si la deia de debò o no—. Hetto és una persona talentosa, i voldran tenir-lo, tal vegada fins i tot treballant com fins ara. Només que en un altre lloc.

—Sí, i potser fins i tot allà tenen llum de dia —va dir Kanan. Li va somriure matusser a Hera i es va encongir d'espatlles.

Recuperant el componiment, Zaluna va buscar en la seva bossa i va treure un cub de dades. Era més gran que el dispositiu d'emmagatzematge que Kanan havia vist a Skelly mostrant a tothom.

—Això és el que Hetto volia donar-te. —Mirà a Hera—. Saps el que conté?

—Això crec —va dir Hera. Va buscar en una butxaca i va treure un petit dispositiu de lectura—. Puc?

Zaluna va fer una pausa, de sobte poc inclinada.

—Això és, no? Aquest és el moment. —Fent un cop d'ull al voltant de la barra, va respirar profundament—. És gairebé emocionant, estar d'aquest costat de les càmeres. Et preguntes qui més està aquí.

—Aquí no hi ha agents Imperials, si això és el que preguntes —va dir Kanan. Mirà enrere per tota l'habitació—. Són tots cent per cent purs borratxos que porten pales. M’he barallat amb massa d'ells per creure que poguessin haver estat plantats per l'Imperi.

Hera el va mirar.

—I què penses tu sobre l'Imperi?

—Penso el menys possible —va dir—. Puc prendre-ho o deixar-ho.

—Hmm.

Ella semblava decebuda, va pensar Kanan, però només una mica. Clarament, Hera era políticament conscient; coneixia les del seu tipus, havent cortejat a una, o deu, dones universitàries en mons més desenvolupats. Però totes aquestes dones agressivament tractaven d'involucrar-lo en les seves causes de la setmana. Hera l'estava deixant tranquil, almenys de moment. Bé per ella.

—Pots mirar-ho —va decidir finalment Zaluna, oferint-li el cub de dades—. Això és el que volia Hetto. Però... tal vegada millor que ho retornis després. D'acord?

—D'acord —va dir Hera. Prenent-lo, el va endollar en el seu dispositiu i va començar a llegir. Kanan va veure que els seus ulls s'eixamplaven mentre llegia, i es va adonar que estava assaborint quelcom meravellós.

—Alguna cosa sucosa?

—Justa. —Ella va manipular el dispositiu durant diversos minuts—. Això és enorme. No és només la informació... és com la va recuperar. L'Imperi està a tot arreu.

—Però no és omniscient —va dir Zaluna—. Els ulls i oïdes poden fallar. —Va indicar amb el cap el que Hera sostenia—. Si ho estudies prou, veuràs on es queden curts.

—Aquesta secció d'aquí. Què són aquests noms?

Zaluna va examinar el que Hera estava mirant i es va aclarir la gola.

—Això és diferent. Aquestes són totes les peticions realitzades al canal Imperial a la base de dades de Transcept. La gent que els interessa. Verificació d'antecedents, demanat d'arxius de vídeo.

Kanan va fer una ullada mentre Hera fullejava les llistes de noms. Encara no podia creure que res d'aquest assumpte fos real.

—Crec que Hetto va estar descarregant fins a uns minuts abans que va ser arrestat —va dir Zaluna—. Aquí hi ha algunes molt recents.

Hera va assenyalar un nom.

—Quin és aquest últim: Lemuel Tharsa?

—És una de les peticions del nivell de comando des del Destructor Estel·lar. Algú important volia saber sobre ell.

—Nivell de comando? Com la capitana? O el Comte Vídian?

—Suposo.

—I qui és Lemuel Tharsa?

—El nom no em sona familiar —va dir Zaluna. Va prendre el cub i el lector de Hera i va executar una cerca—. Algú amb aquest nom va visitar el planeta fa vint anys... algú va iniciar un expedient sobre ell, almenys. Encara que no hi ha detalls.

—Per què buscarien a algú així? —va preguntar Hera.

—No tinc idea. Ho sento, no hi ha més... en els temps de la vigilància comercial, hi havia límits legals per fer més seguiment. —Zaluna li va retornar el cub i el lector a Hera—. Per descomptat, probablement vaig veure al tipus per aquell temps, si era la mateixa persona. Tal vegada alguna cosa em refresqui la memòria.

Kanan va riure entre dents.

—Bé, vostès espien a milions de persones. No esperaria que...

—Kanan Jarrus, humà, sexe masculí, una mica més de vint anys —va dir Zaluna, mirant-lo—. Pilot de transport, càrrega perillosa. Autorització de vol nivell set. Emigrat a Gorse fa cinc mesos des de...

Kanan la va prendre del canell.

—D'acord, ets esborronador. Ho entenc. —La seva boca es va posar seca, i va agafar la seva copa.

—Això és bo —va dir Hera, desendollant el lector i passant el cub de dades a la dona—. Molt bo, molt digne del sacrifici de Hetto... i el teu. Me’l deixes el temps suficient per copiar-ho? Estic ocupada amb la raó per la qual estic aquí, però per a això, trobaria el temps.

Kanan va alçar les celles.

—Pensava que reunir-te amb ella era la raó per la qual estaves aquí.

Hera el va mirar amablement.

—Kanan, aprecio el que vas fer per mi a Ciutat Tremolor... i també aquí com a amfitrió. Però ja he fet tot el que vaig a fer per satisfer la teva curiositat, així que...

—Oh, no!

Hera i Kanan van mirar a Zaluna.

—Està aquí —va dir la sullustana, mirant a la multitud—. Per què vindria aquí, ara?

Kanan, va mirar al seu voltant, però només podia veure als parroquians bulliciosos.

—Què? Qui està aquí?

—Què passa, Zaluna? —va preguntar Hera, preocupada—. L'Imperi?

Havent pres ja una decisió, Zaluna va ficar el cub de dades en la seva bossa i es va parar.

—Això és massa. Haig d'anar-me’n. —Es va apartar de la taula i es va dirigir a la porta lateral—. Adéu!

Kanan i Hera es van mirar, perplexos... fins que s’adonaren de la presència propera d'una figura en un abric torrat.

—Kanan! Just al tipus que estic buscant —va dir Skelly, apuntant per sota de la caputxa—. I veig que ja coneixes a la meva amiga!

 Següent