Missió humanitària (I)

Missió humanitària

 

Melissa Scott

Anys abans de dirigir a la tripulació de l'Espectre, Hera Syndulla era una jove pilot que volia fer una diferència en la galàxia. Hera parteix amb Goll —un aliat proper del seu pare, Cham Syndulla— en una perillosa missió per ajudar als ciutadans del seu planeta natal, Ryloth, que ara llangueix sota el poder de l'Imperi.

I

—Aquest treball és absurd, i ho saps!

Hera Syndulla va fer una ganyota de fàstic mentre les veus que procedien de la sala comuna ressonaven pel passadís central del vaixell de càrrega. Des que havien sortit de Rishi amb el carregament d'extracte d'arrel gattis destinat als civils twi’lek de Ryloth, Trae Baratha havia estat protestant per la missió.

—El teu Grup Karthakk creia que resultava bastant assenyat acceptar els nostres crèdits. I si vols que la teva gent rebi l'últim pagament, doctora, has de lliurar la medicina. —Goll, un antic líder del Moviment Llibertari de Ryloth, semblava haver arribat al límit de la seva paciència.

Per un instant, Hera va pensar a retirar-se, però l'Eclipsi era una nau petita, i hi havia pocs llocs on no estiguessis pràcticament damunt de qualsevol altra persona.

—Lliuraré la medicina si pot fer-se amb seguretat —va replicar Baratha—. Només llavors.

—La teva gent no quedarà contenta si no se'ls paga —va dir Goll.

Hera va escoltar passos darrere d'ella i va veure a l’artiller nikto de l'Eclipsi, Ul’ligan, descendint pel passadís. La va saludar amb una inclinació del seu cap ple de banyes, però abans que ella pogués dir res, va tornar a retrunyir la veu de Baratha.

—Els agradarà encara menys si ens atrapen i els imperials s'apoderen del carregament.

Hera es va encongir d'espatlles i va creuar l’escotilla entrant a la sala comuna.

—El Grup Karthakk va acceptar realitzar el treball —va dir Goll, endurint la veu. Estava assegut en el seient embuatat que corria al llarg de la mampara de proa, redreçant amb irritació els seus lekku, les pesades cues cranials que queien ondant-se sobre les seves espatlles. Hera esperava que la doctora humana no fos capaç de llegir en això el nivell de fàstic que quedava clar per qualsevol twi’lek—. Vas perdre la votació.

Això era indiscutible, però Baratha va bellugar la mà de totes maneres per restar-li importància. L'enginyera de l'Eclipsi, una sephi esvelta i de pell color espígol anomenada Eira Tay, estava asseguda al costat de la petita taula, inclinada sobre el seu plat, tractant de fingir que els altres no estaven allà. Ul’ligan va emetre un so de simpatia i li va donar uns copets a l'espatlla mentre es dirigia al dispensador de caf.

—No sabien a qui havies contractat —va exclamar Baratha. Era alta, i molt prima, amb el cabell canós tallat molt curt al voltant del seu rostre punxegut. Quan la va veure per primera vegada, Hera va pensar que el cabell semblava les suaus plomes d'un pollet molt jove, però ara Baratha li recordava a una au carronyera—. Aquesta cosa... Sense ànim d'ofendre, enginyera, però aquesta nau no aguantarà res que sigui més fort que un blàster de mig pèl.

Tay va ajupir les seves punxegudes orelles.

—Principalment, intentem que no ens atrapin... ni ens disparin.

—Portem molt temps fent això —va dir Ul’ligan, amb veu greu i aspra. Parlava en tan comptades ocasions que Hera encara no tenia clar si estava enfadat o aquest era el seu to de veu natural.

Tay va assentir vigorosament.

—I mira! Encara seguim aquí.

—Són el millor que hi ha disponible —va dir Goll. Si era conscient de l'ambigüitat de la seva afirmació, no va donar mostres d'això—. A més, la teva gent sabia la serietat de la nostra situació quan van accedir a ajudar. El preu pel gattis ho demostra.

—La febre Bybbec és molesta —va dir Baratha—, però només en molt rares ocasions resulta letal.

—És letal per als twi’leks —no va poder evitar dir Hera. La càrrega anava destinada a un assentament d'ancians twi’leks, que s'havien reunit per preservar la seva cultura enfront de la conquesta imperial. Però quan Goll li va demanar que s'unís a la seva missió, li havia dit que mantingués en secret la destinació real de l'extracte. No confiava prou en cap dels altres—. I els símptomes són més greus: febre, dolor d'ossos, feblesa.

—Cert —va dir Goll—. I aquest no és l'únic problema. L'Imperi està racionant el tractament; sí, cert, ofereixen l'extracte de gattis gratis, però per rebre’l has de registrar-te en la clínica de distribució. Llavors usen aquest registre per rastrejar identitats falses. Encara pitjor, estan obligant a molts dels assentaments de les jungles a mostrar-se davant l'Imperi a canvi del tractament. Estan demanant que comunitats senceres es traslladin a altres ubicacions, tot això amb l'excusa de fer més fàcil aconseguir la medicina.

—El que portem és només un gra de sorra en el desert —va dir Baratha.

—Ajudarà a milers de persones a evitar el control imperial —va dir Hera.

Baratha la va ignorar.

—Au vinga —va dir a Goll—, segur que us doneu compte dels problemes als quals us enfronteu.

—No anem a enfrontar-nos a Destructors Estel·lars —va dir Goll—. Els imperials de Ryloth tenen caces ala-V, i podem ocupar-nos d'això. Si és que realment és necessari.

—Podríem ocupar-nos-en, però m'agrada creure que el nostre pla és una mica més intel·ligent que això.

Hera es va tombar a mirar a la capitana de l'Eclipsi, Krysiant Rheden, dempeus en l'entrada. Era tal vegada uns pocs anys més jove que Baratha, qui li guanyava en altura per un cap. D'amples espatlles, no tenia res especialment destacable excepte el blàster del seu maluc. Hera es preguntava si el portava en tots els seus treballs.

—Hera... —Rheden es va detenir, amb una ganyota, i Baratha va alçar les mans al cel.

—A la porra la seguretat!

Baratha els havia instat a usar títols en lloc de noms. Hera pensava que la idea era estúpida.

—Copilot —es va corregir Rheden, amb airada precisió—. I enginyera —va dir, tornant-se cap a Tay—. Som a punt de sortir de l’hiperespai. Us vull a ambdues en la cabina.

Hera va seguir a les altres cap a proa i es va asseure en el seient del copilot. En l'exterior del parabrisa reforçat, l’hiperespai brillava amb centelleigs de color blau elèctric; entre les estacions dels dos pilots, l'ordinador de navegació xerrotejava amb si mateix, fent parpellejar llums per assenyalar la proximitat de la transició. Hera es va cordar el cinturó i va mirar a Rheden amb cautela.

—No m'importa si em dius Hera. Confio en tu.

—Probablement no hauries. Pot ser que Baratha tingui raó —va dir Rheden.

—Només que nosaltres ja coneixem els nostres noms —va dir Tay.

Rheden va assentir amb un grunyit, i la veu d’en Baratha va espetegar per l'intercomunicador.

—Capitana. Té planejat posar personal en les torretes?

Rheden va serrar els llavis.

—Vaig a mantenir les armes en espera tret que ens vegem en problemes.

—Prendrem posicions per si de cas. —Goll sonava bastant calmat, però Hera va suposar que el seu lekku estava rígid per l’enuig.

—Com vulgueu —va dir Rheden—. Ul’ligan, ocupa el mòdul de popa.

—A l'ordre —va respondre Ul’ligan, i Rheden va bellugar el cap, cobrint el micròfon de l'intercomunicador amb una mà.

—Aquesta dona és un gra en el cul.

Abans que Hera pogués decidir com respondre, l'ordinador de navegació va començar a xiular amb insistència.

—Preparats, anem a realitzar la transició. —Rheden va mirar la pantalla de l'ordinador de navegació—. Tres, dos, un... passa a subllum, Tay.

El so del motor de la nau va canviar subtilment, el vívid blau de l’hiperespai es va esvair en línies que de sobte es van tornar borroses i es van escurçar convertint-se en estels. Hera va sentir que el seu lekku es tibava: Havia estat abans en missions, algunes fàcils, altres complicades. Però semblava com si mai s'arribés a acostumar a donar el primer pas. Es va escoltar un so electrònic de campaneta, i una sèrie de llums blaves brillaren en la part superior del tauler de Hera.

—Detecto un petit creuer imperial, però només ens està escanejant.

Tay va alçar la mirada amb preocupació.

—Des de quan l'Imperi escaneja les naus en acostar-se? No és habitual.

—No passa res. Sempre que això sigui l'única cosa que facin. —Rheden va mantenir una mà en la palanca de control mentre la nau subministrava dades falses als imperials.

Va sonar un avís del sistema de comunicacions.

—FT-2991 Tirion, té permís per entrar al sistema Ryloth. Segueixi la Balisa Tivik, canal 81, fins a l'òrbita planetària i esperi allà noves instruccions.

Rheden va prémer un interruptor.

—Rebut. Balisa Tivik fins a l'òrbita, i esperar instruccions. —Va tornar a apagar l'interruptor i va llançar a Hera un somriure tort—. Allà anem.

El vol fins al sistema Ryloth va transcórrer sense incidències. Després de la primera hora, Rheden va anunciar que no era necessari que seguís havent-hi personal en els canons. Ul’ligan i Goll van tornar a la sala comuna, però Baratha va dir que ella romandria en la torreta d'estribord.

—Com vulguis —va dir Rheden i va mirar a Hera—. Descansa una mica, noia. I quan tornis, pots portar-nos una mica de caf?

Hera va assentir, agraint l'oportunitat d'estirar les cames, i va sortir de la cabina. Quan estava arribant a la sala comuna, la comporta es va obrir i va revelar a Ul’ligan, que rondinava per sobre de la seva espatlla.

—Realment no m'importa el que passi mentre la nostra nau surti intacta.

Hera va fer un pas enrere per deixar que ell es marxés, amb fortes trepitjades. Després va entrar, deixant que la comporta es tanqués a la seva esquena.

—Va tot bé?

Goll va sospirar.

—Genial. Tot va genial.

Si s'ha de jutjar pel seu to, no tenia sentit insistir en el tema. Hera es va servir una tassa de caf i es va asseure enfront d'ell en l'estreta taula.

—La Capitana Rheden està molesta amb Baratha.

—Com tots nosaltres. —Goll va mostrar les seves dents perfectament punxegudes—. Però el Grup Karthakk té l'extracte de gattis, així que hem d'aguantar-la. Tots seguim avançant tan alegrement com puguem. Encara que tingui ganes de... —Es va detenir, bellugant el cap—. Seguim avançant. És el que fan els líders.

Hera va acabar el seu caf i va preparar tasses per Rheden i Tay, esperant que Goll s'expliqués, però no ho va fer. S'alegrava de no estar al comandament. No estava segura d'haver pogut evitar saltar davant Baratha.

—Es fa estrany tornar a Ryloth, veritat?

—Es fa estrany fer-ho sense el teu pare. Cham hi hauria... —Goll va tornar a bellugar el cap, i Hera sabia que no tenia sentit fer-li preguntes. Ni el mateix Goll podria dir-li en què estava pensant. S'enfadaria bastant si sabés que vaig deixar que et presentessis voluntària per a això, havia dit Goll l'última vegada que va preguntar. Hera es va limitar a assentir amb el cap i va donar mitja volta per marxar-se.

Va tornar a la cabina amb les tasses de caf i va ocupar el seu torn en els controls, mentre primer Rheden i després Tay es prenien descansos dels seus propis torns. Per llavors, Ryloth anava apuntant cada vegada més en les pantalles, i Hera va ajustar els sensors per augmentar la imatge. Feia tant temps que no havia vist Ryloth, que el disc de color marró òxid era més aviat un símbol en lloc d'una llar que visqués en el seu record. Va sospirar, i l'enginyera es va acostar a ella per donar-li uns copets a l'espatlla.

—Deu ser estrany, eh?

—Més val que no ho sigui —va dir Rheden—. Ha de guiar-nos al planeta quan sortim de la xarxa de control de tràfic.

Els lekku de Hera van tremolar, avergonyits.

—Puc ocupar-me d'això.

Rheden es va passar la mà pel cabell.

—Ho sento.

Per a alleujament de Hera, el panell de control va reclamar la seva atenció amb una xiuletada.

—Tivik ens fa senyals.

Va connectar-se al sistema de comunicacions, mentre Rheden minorava la velocitat de la nau. Un instant després, una veu avorrida va sonar pels altaveus.

—Tirion. Té permís per entrar en l'atmosfera. Mantingui's a l'espera per rebre la seva trajectòria de descens i la seva freqüència de control automàtic.

—A l'espera —va respondre Hera. El sistema va mostrar una ràpida sèrie de nombres que es van posar en verd—. Rebut i confirmat.

—Rebut, Tirion. I un advertiment amistós. Qualsevol desviació del passadís de reentrada o del control automàtic tindrà com resultat la destrucció de la seva nau.

—Comprès, Tivik —va dir Hera—. Començant reentrada. Tirion fora.

—Una càlida benvinguda —va dir Rheden.

—Segur que la teva gent pot tallar el sistema de control automàtic? —va dir Tay.

—Aquest és el pla —va respondre Hera. Va recitar el procediment que havia memoritzat—. Una vegada que estiguem a l'altitud designada, enganxem la nau a la xarxa de tràfic. Se suposa que ha de portar-nos fins al port de Lessu. Després que passem el Marcador 210, el nostre contacte tallarà la transmissió de la xarxa durant vint-i-cinc segons. Descendim per sota de la xarxa i procedim a la trobada.

—Llavors suposaran que ens hem estavellat —va dir Rheden. Es van activar advertiments quan l'Eclipsi va tocar la vora de l'atmosfera, i va compensar la posició de la nau per la reentrada—. No vindrà algú en la nostra cerca?

Hera va negar amb el cap.

—Goll diu que els imperials no es preocuparan per un vaixell de càrrega civil. Es limitaran a informar d'això al que quedi de l'autoritat civil.

—Adorable —va murmurar Rheden, i va activar el comunicador—. Molt bé, atents tots, estem començant la reentrada. Prepareu-vos per a algunes turbulències, i us avisaré quan hàgim aterrat.

—Capitana. —Era Baratha, per descomptat, i Hera va veure com la capitana posava els ulls en blanc—. Hauríem d'estar en els canons.

Goll va intervenir ràpidament.

—Això té sentit. Estarem en les torretes, capitana. Dóna'ns potència si i només si és necessari.

En l'exterior de la cabina, els estels estaven desapareixent. L'Eclipsi va donar una sacsejada i es va estabilitzar, conform Rheden balancejava els escuts de la nau contra l'atmosfera, reduint la velocitat.

—I si la teva gent no talla l'energia? —va preguntar Tay.

Hera va mirar amb recel per sobre de l'espatlla.

—Podem anul·lar el sistema des d'aquí; no estem bloquejats. Però això alertaria a totes les patrulles imperials de la zona.

—Si hem de fer això, la missió ha acabat —va dir Rheden. Sota el seu control, l'Eclipsi es va estabilitzar en el cel blau, i els espais oberts entre els núvols sota ells revelaven centelleigs d'erm terreny taronja.

—Però... —va començar a dir Hera, i Rheden va bellugar el cap.

—No està obert a debat. La meva primera prioritat és protegir la nau.

I què passava amb la gent en terra, la gent que estava arriscant les seves vides per ajudar a lliurar aquest carregament? Hera va lluitar per trobar paraules, però l'advertiment de la consola la va interrompre.

—El sistema de control automàtic vol prendre els comandaments. Ens tenen en la ruta estàndard cap a Lessu.

Un nou conjunt de llums va cobrar vida al centre dels panells de control. Rheden els hi va fer una mirada furiosa, però va introduir els codis perquè el pilot automàtic tingués accés als sistemes de la nau. Una a una, les llums van passar de taronja a verd, i una veu grinyolant i llunyana va sorgir dels altaveus.

—Tirion, es troba ara en pilot remot. No intenti ajustar els seus controls. Repeteixo, no intenti ajustar els seus controls.

—Confirmat. —Rheden es va recolzar en el seu seient, creuant els braços en el pit—. Serà millor que no facin xocar la meva nau contra res.

Tay va prémer alguns interruptors en un panell sobre el seu cap.

—Si us plau, Hera, posa el receptor terciari en 93,39.

Hera va fer el que se li havia dit. Un altaveu més petit crepità, i es van escoltar amb claredat unes veus.

—... V-254 vector Alfa 10. Vol Delta, torni a base...

Hera va obrir els ulls com a plats mentre seguia escoltant.

—És el canal imperial principal.

Tay es va encongir d'espatlles.

—Semblava bona idea saber què estan fent.

Hauria estat una idea millor si la informació hagués estat compartida. Això era part del problema, va pensar Hera. Cada grup mantenia els seus recursos en secret davant tots els altres. No hi havia confiança.

Els minuts es van convertir en hores mentre l'Eclipsi avançava mandrosament cap a la capital, amb la xerrameca de fons de les patrulles d'ales-V i el constant brunzit dels motors barrejant-se en un murmuri soporífic. Hera va parpellejar amb força, tractant de romandre desperta, i llavors es va incorporar de cop quan va veure el mapa de posició.

—Capitana. Ens estem acostant al Marcador 210.

—Ja ho veig —va dir Rheden, i va prémer l'interruptor de l'intercomunicador—. Molt bé, gent, estem a la zona. Que tothom estigui preparat. Hera, tenim patrulles en les proximitats?

—Només una, i s'està allunyant. —Hera va ajustar els sensors—. No hi ha més tràfic en un radi de mil quilòmetres.

Llums vermelles centellejaren per totes les pantalles, i una veu mecànica va anunciar:

—Control automàtic desactivat! Control automàtic desactivat!

Rheden va llançar l'Eclipsi en un brusc picat. Hera va desactivar el pilot automàtic i va silenciar totes les transmissions sortints, amb un ull en el rellotge. Per les finestres de la cabina va passar disparada la primera capa de núvols.

—Vint-i-dos segons —va dir—. Vint segons.

—Motors al màxim —va dir Tay—. Armes activades.

Rheden no va respondre, tota la seva atenció centrada en els controls. Hera podia sentir els tremolors de la nau, la tensió i l'esforç del casc i els motors. Estaven perdent altura, però no prou ràpid.

—Deu segons.

—Més potència —va dir Rheden.

—Estem al màxim —va respondre Tay, i Rheden va deixar anar un jurament, amb els controls sacsejant-se a les seves mans.

—Tres segons —va dir Hera—. Dos... U.

Les llums de la consola del control automàtic van passar de vermell a verd, i després van començar a parpellejar en groc, amb un advertiment silenciós recorrent la pantalla. SENYAL PRESENT, CONTROL AUTOMÀTIC DESACTIVAT. REACTIVAR CONTROL AUTOMÀTIC.

Baratha va intervenir pel comunicador:

—Ho hem aconseguit?

***

Següent