Un nou clarejar (XLIII)

Anterior

Capítol 43

Ofegat, Kanan va lluitar en va per copejar a Vídian amb el que quedava de la seva arma improvisada.

—Dispara! —Va dir entre panteixos—. Dispara-li!

Hera va fer exactament això, inclinant-se sobre la consola de computadora i disparant un tret a frec de roba en l'esquena de Vídian. El plasma va centellejar sobre Vídian i es va transmetre a Kanan, fent-lo estremir-se. A través del dolor, Kanan va poder veure que la túnica que cobria el pit de Vídian estava feta esquinçalls, revelant una lluentor platejada per sota.

—Jo no tornaria a fer això —va dir Vídian, arrencant-se els esquinçalls de la peça amb la mà lliure sense afluixar en absolut la seva presa sobre Kanan—. El meu empelt de pell és una malla de cortosis... un vestigi dels dies en què aconsellava als fabricants en el camp al final de les Guerres Clon. Puc assegurar-te, joveneta... que cada sageta que disparis contra mi serà redirigida directament al teu amic.

Kanan va veure a Hera alçar-se, mantenint els ulls en Vídian.

—Vols saber per què estem aquí? Baixa’l!

—Per descomptat. —Vídian va baixar a Kanan... però just quan els dits dels peus del jove van tocar el terra, el comte li va assestar una poderosa bufetada amb la mà esquerra oberta. Kanan va sentir que la seva mandíbula gairebé se sortia cap al costat.

I tot i així, Vídian el va continuar sostenint per la gola. Kanan va lluitar per parlar, però només va emetre uns sons inintel·ligibles.

Vídian va afluixar una mica la presa.

—Què ha estat això? Vols misericòrdia?

Kanan va tossir una vegada i li va mirar.

—Vaig dir: «Això ha estat un cop baix».

—M'alegro que ho aprovis. —Vídian va mirar de nou a Hera, els ulls de la qual es movien entre ell i la porta—. No tens de què preocupar-te. Aquestes parets estan insonoritzades, i no he demanat ajuda. Gairebé mai rebo a ningú... no vull que ningú interfereixi.

Hera va mirar a Vídian... i després es va moure, saltant atlèticament sobre la consola. Va disparar el seu blàster fregant el cap de Vídian, errant a propòsit, mentre arribava al pis. Va estar allà només un moment abans de rebotar cap endavant, carregant cap al cyborg. Vídian, sorprès per l'atac frontal, va estendre tots dos braços per atrapar-la, deixant anar a Kanan en el procés. Hera immediatament va canviar el seu objectiu, capbussant-se baix i prenent a Kanan al voltant de la cintura mentre que Vídian creuava els braços, sense atrapar res. La força del seu salt propulsà a Kanan i ella al pis, dos metres per darrere del comte.

Vídian va girar, divertit més que alarmat mentre els dos es posaven dempeus.

—Ben fet.

Kanan, respirant de nou, va apartar a Hera d'una empenta justa quan Vídian carregava cap a ells. Ara el comte era un lluitador sense camisa en una gàbia, el tipus d'oponent amb el qual havia tractat en moltes cantines. Kanan va rebre l'avanç del cyborg amb una puntada giratòria a la part baixa de la seva esquena. Es va sentir com fument puntades a un sac de martells de titani... i Kanan es va sentir més ximple que un per l'intent quan Vídian li va atrapar la cama i el va empènyer. Kanan va caure cap enrere, trencant i travessant una taula de laboratori.

Hera va obrir foc contra Vídian, clarament convençuda que ningú de fora respondria al foc blàster. Vídian ho va resistir i va carregar cap a ella. Ella va saltar alt, passant sobre la seva esquena mentre ell es capbussava. Però aquesta vegada, les seves cames van mantenir l'equilibri i va girar a temps per atrapar-la per un dels tentacles cefàlics. Vídian va tirar, llançant-la violentament a l'altre costat de l'habitació.

—Hera! —va cridar Kanan, aixecant-se d'entre els enderrocs. Vídian havia llançat a Hera prou fort per estavellar-la contra la paret... i no obstant això ella no havia aterrat en absolut. La llum blava d'un raig d’estasis muntat en el sostre la va atrapar en l'aire.

El comte la va mirar exultant.

—Meravellós! Punteria perfecta. Ara, no et moguis.

Ella no podia fer-ho, per descomptat... però abans que Kanan pogués preguntar-se què feia Vídian amb un raig de suspensió paralitzant a les seves habitacions personals, el cyborg s'estava movent cap a ell una altra vegada.

—Ara, on estàvem? Solia boxejar en teràpia física.

—Ah, sí? Jo solia enviar a la gent allà. —Kanan va caminar valentament cap a ell.

Vídian va llançar la mà dreta. Kanan es va apartar a un costat igual de ràpidament, sentint el moviment passar de llarg. Tancant el puny enguantat, va colpejar l'orella esquerra de Vídian. La resta de l'home podria estar folrat en alguna cosa dura, però Kanan apostava que Vídian necessitava les seves oïdes per a l'equilibri tant com qualsevol altra persona. Tenia raó... almenys per un instant, el cyborg va retrocedir. Li va donar a Kanan el temps suficient per agafar-lo violentament pel que tenia per orella. Girant el cap del Comte, Kanan el va llançar cap endavant, fent-lo estavellar de cara contra un gabinet amb un colossal clang.

Com una arma accionada per ressort, Vídian va rebotar immediatament donant-se la volta. El seu rostre era inexpressiu, però la seva veu mecànica traïa emoció.

—Ara sí és de debò!

Kanan i Vídian van intercanviar cops de puny durant llargs segons. Kanan va utilitzar la seva velocitat per evitar que Vídian assestés un cop sòlid... i tota la seva tècnica per evitar trencar-se la mà contra la pell metàl·lica del comte. Havia combatut contra bastants oponents de pell resistent per saber que havia d'evitar els cops de cap o qualsevol altra cosa que fos més una amenaça per a ell que per a Vídian. Però això no li deixava un munt d'opcions, excepte tractar de fer que Vídian perdés l'equilibri.

Ho va intentar... i l'habitació va pagar el preu, en la forma de dos gabinets i més suports bolcats en la seva lluita cos a cos. Però el cyborg era massa ràpid.

—Hem acabat —va dir Vídian, el seu braç dret estenent-se com una llança. Va atrapar el canell de Kanan en una presa com una premsa, Vídian li va donar un cop d'esquerra en la templa. Kanan no va veure res per uns moments després d'això. Però va sentir moviment, Vídian va agafar la seva túnica i el va empènyer.

Quan les llums en la seva ment van deixar de parpellejar, Kanan es va adonar que Vídian el tenia contra la taula d'operacions principal. El comte va enganxar la mà dreta de Kanan en una subjecció de metall. Quan Kanan va lluitar, el cyborg el va copejar de nou. Un moment després, tant les mans com els peus de Kanan estaven lligats a la superfície.

Vídian es va redreçar i es va estirar, com algú renovat.

—Això va ser vigoritzant. —Mirà al seu voltant—. Algun convidat més? Hem acabat? No ve un besalisk afligit al rescat?

En no veure altres nouvinguts, Vídian va donar la volta.

—Molt bé llavors —va dir, enfrontant a Hera i Kanan—. És hora que ens coneguem millor.

Kanan va empassar saliva i va mirar a Hera, qui, encara suspesa, va aconseguir sacsejar el cap. Skelly, a baix en el soterrani, no estava en forma per fer res, i Zaluna mai arribaria enmig d'una baralla. Ni voldrien que ho fes.

Vídian rebuscà en un armari.

—Tu volaves per Llum de lluna, pistoler. Jo vaig matar a la teva cap. D'això es tracta? —Vídian va treure una camisa de color daurat i se la va posar—. Les amistats són costoses. Et fan fer coses que no et convenen.

Kanan no va dir res.

—Estic segur que li diries més al meu droide interrogador —va dir Vídian mentre caminava a través del desastre de la seva habitació—. I podria tenir un altre ús per a tu.

Lluitant contra el raig d’estasis, Hera el va fulminar amb la mirada.

—Què vols dir?

—Pot ser que deixi als meus droides practicar amb tu. —Es va tornar per enfrontar a Kanan i es va gratar la barbeta... un gest que semblava més un manierisme que una cosa motivada per una picor real—. Pots imaginar el que és viure sense sentits, sense cap mitjà d'interactuar amb el teu entorn?

—Després d'algunes copes.

—La ment és una dinamo en la foscor, un motor que corre sense fi, sense accionar res. Saltironeja en la nit, buscant la llum del dia, inventant la seva pròpia. —Va donar la volta al voltant de la taula, buscant el suport quirúrgic. Trobant una safata doblegada, Vídian es va agenollar al seu costat i va començar a acomodar meticulosament en ella els instruments quirúrgics dispersos. Va sostenir un bisturí davant els seus ulls—. Sense el control de res. Considera-ho! Els joves i els ancians ho experimenten... la lluita amb la inefectivitat. No controlar res és la mort veritable.

Es va aixecar, sostenint la safata.

—Però he tornat d'entre els morts. I a través de mi, l'Imperi ho controlarà tot. —Va col·locar la safata novament en el suport—. Potser has escoltat el meu lema: Mantingues-te en moviment, destrueix les barreres, observa-ho tot?

—Una vegada estaves parlant en l’holo en un espaiport —va dir Kanan—. Ningú l’estava veient.

—No m'ofèn. Un detall trillat de consells gerencials. Però per a algú amputat de tot, és més. És una recepta per a l'existència. —Vídian va caminar de tornada a Kanan, bisturí en mà—. Vaig estar sense contacte durant dos anys. Vegem què passa si estàs privat per deu. Qui sap? Fins i tot podries tornar-te interessant.

—Un moment! —va dir Hera, encara penjant.

Vídian la va mirar amb impaciència.

—Sí?

—Pensava que primer anaves a interrogar-nos.

Kanan va posar els ulls en blanc.

—Oh, sí, tortura'm abans de torturar-me. No volgués oblidar-me d'això! —En què estava pensant ella?

Vídian va apartar el bisturí.

—Té raó. —Es va quedar en silenci per un moment—. Acabo de trucar al meu assistent. Siguin pacients.

Una altra ranura en el pis es va obrir. Un globus negre, va pujar levitant a través d'ella. Kanan, lluitant per alliberar-se, ho va reconèixer com un droide interrogador imperial. La seva reputació era ben coneguda... i la gran xeringa que brandava l’identificava sense cap mena de dubte.

—Queda't quiet —va dir Vídian—. Haurà acabat en un segon.

La ment de Kanan corria a tota velocitat mentre la cosa s'acostava. La Mestra Billaba li hauria aconsellat usar la Força. Llança la cosa contra la paret! Desbloqueja les teves subjeccions! Hipnotitza a Vídian al fet que prengui un camí sortint per una resclosa d'aire! Mai havia intentat usar la Força obertament en el passat, no obstant això, això era seriós. Kanan va començar a enfocar-se...

... però abans que ell pogués fer res, el droide interrogador va girar uns pocs graus i va estendre la seva agulla just cap al port d'injecció en el coll exposat de Vídian.

—Què? —Vídian va apartar d'una manotada al droide flotant, enviant-lo a xocar contra una paret llunyana. Va caure sobre les seves mans i genolls.

Es va obrir una gran porta en el pis. El tron de Vídian es va aixecar a la sala. Skelly estava assegut en ell, amb Zaluna parada al seu costat, sostenint el control remot del droide.

—No crec que això sigui sèrum de la veritat —va dir Hera.

—Naturalment que no. —Skelly li va donar uns copets a la petita muntanya de vials en la seva falda—. Sé de medicaments. —Li va somriure a Vídian a través de les seves dents trencades—. Hora de ficar-se al llit, amor.

Estirat diagonalment en una taula separada de Vídian, Skelly va gaudir d'un massatge de bacta d'un dels droides mèdics del Comte.

—No sé vostès —va dir—, però jo crec que hem d'esborrar-ho tot. Ja va ser suficient.

Kanan es va fregar la gola.

—Aixequin la mà els que estiguin a favor?

Skelly va forçar la seva mà dreta per a dalt amb l'esquerra.

Hera va bellugar el cap.

—Vull fer el correcte —va dir—. No estic contra matar si és necessari. Però quelcom estrany està succeint aquí. Vull saber que matar-lo no provocarà alguna cosa pitjor!

—Pitjor que fer volar la lluna i deixar a Gorse com un cementiri? —va preguntar Skelly.

Hera va bellugar el cap.

—No, vull dir... dolent, però diferent. Si assassinem a Vídian aquí i ara, i som atrapats, l'Imperi creurà que hi ha una rebel·lió en curs a Gorse!

—Una rebel·lió? Allà? —Kanan va riure—. No és exactament un formiguer de pensament polític.

—S'escalfarà quan comencin les purgues —va dir Hera. Va assenyalar a Zaluna, que treballava en una consola al seu costat—. Zal ho sap millor que ningú... han estat prenent noms. No serà a l'atzar, com les roques caient del cel. Serà dirigit. —Hera va parpellejar—. O potser serà a l'atzar, amb barris complets bombardejats des de l'òrbita per fer-los un exemple!

Zaluna va obrir els ulls desorbitadament.

—Ha... ha ocorregut abans?

Hera va apartar la mirada.

—Tu no ho veus tot —va dir suaument.

El silenci va caure en tota l'habitació. Vídian havia complert amb la seva paraula en un parell de coses, almenys: Fins a on sabien, ningú fora havia sentit res dins de la seva càmera, i ningú havia vist la baralla. Zaluna ja havia escombrat a la recerca de càmeres. Kanan s'havia preguntat per què Vídian volia protecció dels ulls de la seva pròpia gent. Però almenys la seva habitació no sofria de falta de dispositius de restricció. Ho mourien al camp d’estasis si començava a regirar-se, però segons el droide mèdic, el còctel de Skelly el mantindria inconscient per un parell d'hores.

El que semblava ser necessari.

—No hi ha forma d'entrar en aquest sistema —va dir Zaluna en la frustració.

Hera va bellugar el cap.

—Falta l'última contrasenya?

—És un codi, introduït a mà —va dir la dona—. Ell no podia fer-ho per veu. Si hi hagués una càmera o alguna cosa per aquí, tal vegada ho hauria vist. Hi hauria alguna cosa que pogués mirar. Però no la hi ha.

La sala va quedar en silenci una altra vegada.

Kanan es va quedar mirant.

—Espera un segon. Tal vegada la hi ha. —Va caminar fins a Vídian i va donar la volta al cap de l'home. Allà, en la seva orella esquerra, va veure un petit port de dades. El va copejar una repulsió momentània i va passar—. Molt bé —va dir—. Qui vol descarregar el cervell de Vídian?

 Següent