Un nou clarejar (XLII)

Anterior

Capítol 42

Vídian estava al centre de la seva teranyina i ho veia tot.

La seva casa, com tota la resta de Dipòsit Calcoraan, havia estat construït segons les seves especificacions. Una habitació hemisfèrica al centre del node central de l'estació, era un lloc perquè contemplés els seus plans mentre es recuperava de les cirurgies regulars de manteniment realitzades pels seus droides mèdics. No tenia cap necessitat de grandioses finestres per mirar fora, ni gegantescos projectors cartogràfics en la cúpula per sobre d'ell. Podia fer que els seus ulls cibernètics mostressin totes les imatges que volgués.

Rares vegades se'ls permetia entrar als altres, però quan ho feien només veien un sostre gris neutre, feblement il·luminat per un anell de llums. Però quan Vídian, ara amb el pit cobert per una túnica blanca post-operatòria, mirava, veia l'estació espacial en acció, com si pogués veure a través de les seves parets. Habitava cada racó de la seva estructura de duracer, veient els subministraments ser portats i ordenats per a la seva redistribució. Veia els moviments de les naus fora de l'estació, i les seves destinacions molt més allà. Tota la galàxia s'estenia davant seu, preparada per ser transformada per la força de la seva voluntat.

No sempre havia estat així. Una vegada, havia estat impotent, en formes que ningú coneixia. La biografia oficial de Vídian el pintava com un heroic denunciant d'un contractista militar, però en veritat, ell havia estat la més inútil de les creacions, un inspector de seguretat d'un gremi miner interestel·lar.

Llavors havia viscut sota un altre nom. Aquí va ser quan havia après tot el que sabia sobre el comerç de thorilide... i aquí va ser quan va arribar a entendre la hipocresia practicada per aquells que tenien els diners i el poder. La vida no significava res per als fabricants que visitava, i tants dels seus superiors eren subornats que els informes que presentava no tenien cap sentit.

Va ser en un viatge d'inspecció a Gorse, de tots els llocs, quan finalment es va afartar. Va decidir entrar en el joc, demanant i rebent suborns de diverses de les signatures que havia visitat. Però abans que pogués gastar ni un crèdit, va caure malalt en el vestíbul d'una empresa minera. Al centre mèdic dels miners, va esbrinar que els seus viatges, l’havien atrapat. Les toxines que havia inhalat, els agents biològics que havia tocat en innombrables fàbriques brutes havien deslligat una malaltia degenerativa, que destruïa la seva carn. No va ser un final teatral, com caure en un tanc d'àcid, però es va cobrar el mateix preu. Aviat, tot el que quedava d'aquest una vegada enèrgic jove era un ressec sac d'òrgans, que els esforços dels cirurgians d'alguna manera van convèncer perquè seguissin en funcionament.

Mai havia estat una gran persona, ho admetia, però ara fins i tot això s'havia perdut. Tot el que quedava era una ment, atrapada, sense manera de sortir. Va jeure perdut allà, a la vora de la bogeria, contemplant la seva existència... o la falta d'ella. Ple de ràbia per la impotència de la vida que havia portat, i odi cap a aquells que havien guanyat, mentre que ell havia jugat segons les seves regles. Després de dos anys remullant-se en l'àcid de la seva ment, va trobar una rudimentària forma de comunicar-se amb un dels droides cuidadors.

I el llit de mort de l'inspector del gremi es va convertir en el lloc de naixement de Denetrius Vídian.

A partir d'aquí, la seva vida havia transcorregut de forma més semblant a la llegenda coneguda: l'única part de la seva biografia que era remotament certa. Venjant-se contra els peixos grossos de la indústria requeria una nova identitat, una figura en el mateix nivell o superior. Vídian va començar com una xifra, un nom en un compte bancari electrònic. Però aviat es va convertir en el major sotjador corporatiu que la República havia vist, mentre encara estava al centre mèdic.

La República havia protegit la indústria d'explotació minera de thorilide contra els pirates corporatius durant les Guerres Clon, així que en canvi va prendre participacions en empreses de fabricació de naus recol·lectores caça-estels. Havia comprat una participació secreta en la Consultora Minerax, pressionant per emetre informes que van acabar amb la mineria de superfície de Gorse i altres mons; moltes de les empreses que ell una vegada havia inspeccionat van fallar... incloent la signa predecessora de Llum de lluna.

Venjança, tal vegada, però a ell en realitat no li importava. Amb les seves pròtesis cibernètiques, ja havia pogut moure's per llavors, havent deixat Gorse i els seus mals records per riquesa i fama financera. Ho havia deixat tot enrere. S'havia convertit en algú poderós, algú que mai havia estat en la seva vella identitat... i si Palpatine no l’escoltava, almenys el respectava. La República estava plena d'indústries en mal funcionament. Vídian va ser vist com l'home capaç d'arreglar-les a totes.

No anava a permetre que un intrús mal educat com el Baró Danthe el soscavés. L'emperador animava la competència vigorosa en la seva administració; era una estratègia assenyada, que obligava a tots a donar el millor de si. Però Danthe només podia derrocar als més talentosos. El baró havia estat buscant desesperadament una arma que usar contra Vídian; va ser una de les raons per les quals el comte havia buscat l'autoritat imperial en Gorse. Les hi havia enginyat per demolir el centre mèdic del seu confinament de feia molt... i qualsevol rastre del seu veritable passat, sense que ningú s'assabentés.

Tot i així, el ximplet ho seguia intentant. El baró havia contactat amb ell una altra vegada, més d’hora, a la pesca d'informació sobre els seus plans. Fins i tot els operadors de Dipòsit Calcoraan havien interceptat una trucada de Danthe a la capitana Sloane, tractant d'aconseguir el mateix. Per al seu crèdit, Sloane no li havia dit res a l'home.

No hi havia motius per esperar més temps. Vídian va baixar de la cadira i la va enviar de nou al soterrani. Es va acostar al terminal segur al costat de la càmera i va entrar la seva clau d'accés. Amb el toc d'un control, va enviar el document que havia preparat a Coruscant. Havia estat elaborat amb summa cura; l'Emperador recolzaria la seva acció. Sí, Vídian estava corrent un risc amb el seu curs actual... però també havia tendit un parany, un que trauria a Danthe del seu inexistent cabell per sempre. Sloane era una part del seu pla mestre, igual que els droides que li havia mostrat abans.

Quan tot hagués acabat, Vídian mantindria el favor de l'Emperador, i l'Imperi creixeria, sense interrupció, a causa d'això. I qui sap? Fins i tot podria haver-hi una bonificació. Vídian sabia que l'Emperador estava interessat en projectes per crear gegantesques armes d'intimidació. Ell no coneixia tot el que existia, però era difícil ocultar-li molt a algú involucrat en tantes xarxes de subministrament estratègiques. La destrucció de Cynda, si es podia fer, podria ser d'interès militar. Les llunes amb la seva peculiar estructura, òrbita, i proximitat al seu planeta eren rares, però valia la pena tenir una varietat d'eines en una galàxia tan gran.

Vídian va tallar la connexió amb el món del tron imperial i va fer una pausa. El lloc estava, a part del brunzit i sotragueig de l’FX-4, movent-se entre la taula d'operacions i l'alta consola de diagnòstic al seu costat.

—Sé que estan aquí —va dir el comte, d'esquena a la resta de l'habitació.

No va sentir res. I després, trepitjades lleugeres en direcció a la seva esquerra, darrere del banc d'equips informàtics a la dreta de l'entrada segellada. Vídian es va apartar casualment del terminal de comunicacions i li va donar una altra ordre silenciosa. Una nova taula d'operacions, aquesta amb subjeccions, va pujar a la vista.

—Els vaig sentir des que van entrar, a tots dos. Van pujar darrere de la meva cadira. —Va fer un pas passant el droide mèdic—. No hi ha vigilància en aquesta habitació. Només jo. He escoltat els seus moviments, els batecs dels seus cors. He vist les seves respiracions acolorir l'infraroig. No facin que hagi de caçar-los. És tediós.

Vídian va girar i va saltar enrere cap al terminal en la paret a la dreta de l'entrada. En mirar, va veure ajupida a una jove dona twi’lek de pell verda que li apuntava un blàster a la cara.

—Tu ets nova —va dir.

Va sentir a algú movent-se darrere d'ell. Vídian es va quedar dur com el granit quan va arribar el cop, un suport quirúrgic de metall, es va estavellar contra el seu clatell. La twi’lek es va estremir quan els dispositius penjats del suport es van alliberar, rebotant en la part superior de la consola. Vídian va donar mitja volta i es va llançar sobre el seu atacant en un moviment encegador.

—Tu no ets nou —va dir, aferrant a l'home de cabell fosc pel coll. El mànec trencat del suport quirúrgic encara estava a les mans enguantades de l'home. Vídian el va aixecar del terra i va mirar profundament en els seus ulls blaus—. El pistoler de Cynda. Pot ser que hagi esborrat la teva imatge, però mai m'oblido d'un babau. Em fascinaria esbrinar què et porta per aquí.

 Següent