Rebels units

Un nou clarejar

Rebels units

John Jackson Miller

Un fragment d'Un nou clarejar publicat com a promoció a manera de relat en la revista Insider. El més curiós és que no és del principi, sinó que està gairebé a la meitat del llibre, incloent el final del capítol 26 i l'inici del 27.

Sloane no va ser la primera capitana imperial que Kanan havia conegut. Però era sens dubte la que millor es veia... fins i tot si ella insistia a pentinar-se cap enrere el seu meravellós cabell negre sota aquest petit barret. Un dels seus ajudants apuntava una llum cap al seu rostre, quelcom totalment innecessari sota la llum de la lluna.

—Diuen que vostè va entrar a la zona de seguretat perquè estava portant miners a treballar —va dir la dona—. Si és un conductor d'autobús, per què estava tractant d'entrar a la fàbrica?

—Anava a recollir el meu pagament. —Amb les mans emmanillades a l'esquena, Kanan li va mostrar un somriure—. Si tu vols, una vegada que el tingui puc mostrar-te la ciutat.

Els ulls marrons de l’Sloane es van estrènyer.

—Esperi un segon. Jo el conec! Vostè és el pilot del transport d'explosius. El bocamoll.

—M'has posat un nom —va dir Kanan, somrient—. Això és grandiós. Sabia que no podies només anar-te’n volant. Vas venir fins aquí a veure'm?

Sloane es va avançar, va estendre la mà per darrere per agafar-lo de la cueta i va tirar.

—No m'agreguis treballs, pilot —va dir ella, tirant-ho cap avall—. El seu petit acte podria funcionar amb algunes. Jo, podria forçar-lo al servei i posar-lo a mantenir compactadors d'escombraries. O llançar-lo en un!

—D'acord, d'acord. —Kanan es va encongir d'espatlles contra la retenció dels soldats d'assalt—. Però si saps que sóc pilot, saps que treballo aquí.

—Sense un passi per a les instal·lacions?

—Lal Grallik em coneix. Pregunta-li a ella.

—Fent amics? —Kanan va sentir una veu que ja li era familiar darrere de l’Sloane.

La capitana va girar sense alliberar-lo, retorçant-li el coll en el procés. Hera va sortir de la fàbrica, amb el seu passi penjant a les mans.

—Et vas deixar la teva identificació en la planta, amic.

Els imperials van apuntar la seva llum a Hera. Sloane l'estudià abans de tornar a mirar-lo a ell. Kanan va assentir amb el cap, en la mesura en què podia amb la capitana aferrant el seu cabell.

—T'ho vaig dir.

Sloane va deixar anar a Kanan amb una empenta, tirant-lo cap enrere i cap avall al fang. Es va tornar cap a Hera.

—I on està la seva placa?

Hera va somriure.

—Bé, haig de tenir-la. En cas contrari, com podria estar aquí?

Sloane va mirar al cel i grunyí de frustració.

—Ja he tingut suficient de vostès. Crec que els detindrem a tots per...

—Sloane!

La capitana va mirar el seu comunicador.

—Comte Vídian —va dir ella—. Encara estem capturant a Skelly... i als seus còmplices.

—Oblidi'ls —va respondre Vídian.

—Senyor?

—La inspecció. Tot. Oblidi-ho tot. Aquí ja he vist prou. Tinc una nova estratègia que servirà a l'Emperador. Hem de tornar a l'Ultimàtum immediatament. Reuneixi als seus homes i trobi's amb mi en la llançadora.

Sloane va reconèixer l'ordre i va desactivar el comunicador. Va fer un gest a un soldat d'assalt perquè li llevés les manilles a Kanan. Un altre li va retornar el seu blàster i pistolera.

—És el seu dia de sort —va dir Sloane.

—I tant que sí —va dir Kanan, inclinant el cap cap a Hera—. Les tinc a les dues aquí.

Hera va córrer cap endavant i li va agarrar del braç.

—Gràcies, capitana. Ja ens anem.

Va començar a empènyer a Kanan cap a la porta oberta, sota la mirada gelada de l’Sloane.

—Lamentem haver-la molestat.

—Sí, bona sort amb la teva inspecció —va dir Kanan, abans que Hera li empenyés amb força per la porta d'empleats.

Hera va empènyer a Kanan girant la cantonada i de tornada a l'autobús flotant. Semblava pertorbada.

—Realment no saps quan parar, veritat?

Kanan es va encongir d'espatlles.

—Escolta, va funcionar, no? —Es va netejar el fang dels pantalons—. Ser hostil o callat només els fa enutjar. La manera de desfer-se dels imperials és alegrar-se tant de veure'ls que se sentin alleujats quan t'has anat. Alguns imperials, almenys.

Hera va aixecar les mans.

—No tenim temps per a això. Alguna cosa terrible passarà allà, i... —Va fer una pausa i va mirar cap avall, ofegant-se una mica. Ell es va adonar que mai abans l'havia vist quan no estava plenament en control. Ara semblava esgotada.

—Ei —va dir, tocant-la al canell—. No estàs bromejant. Alguna cosa dolenta?

—Vídian assassinarà a l'administradora.

—Què, Lal? —Kanan va quedar impactat—. La matarà? Per què?

—Perquè podia —va dir ella, aixecant la mirada i fixant-la en els seus ulls—. El seu espòs ho va veure i va sortir corrent a la recerca d’en Vídian. I per aquesta trucada de comunicador, sona com que Vídian està tramant una altra cosa!

—Just per allà —va dir Kanan, assenyalant a la llançadora imperial. A l'altre costat del fangós bulevard, la porta principal de Brill Lunar es va obrir. Vídian hi va aparèixer, parlant amb la tripulació de vol de la nau. Sloane i els seus soldats d'assalt se li van unir.

—Hem de seguir-los —va dir Hera.

—No puc seguir una llançadora en un autobús flotant!

—És un Viatge-suau Mark 6 —va dir ella—. Volarà!

—Fa com un zilló d'anys —va dir Kanan.

Va tornar a mirar per veure a Vídian marxant decidit sobre les taules cap a la llançadora. Sloane es va quedar en la porta amb els altres, evidentment donant ordres relacionades amb la seva partida.

I llavors, seguint amb els ulls el camí de retorn a la Lambda, va veure una cosa encaixada sota la taula més propera a la nau. Semblava una petita bossa, a diversos metres de distància del que semblava ser una reixeta d'embornal.

Una reixeta d'embornal obert.

Kanan no va necessitar que la Força li digués que agafés a Hera.

—A terra!

La nit es va il·luminar a Ciutat Tremolor. La llançadora imperial va explotar, enviant enderrocs ardents en totes direccions. Al carrer, l'ona de xoc va atrapar a Vídian, llançant el seu cos contra la tanca exterior de la fàbrica, mentre una bola de foc cremava per damunt.

 

Kanan va veure només una llambregada del destí del cyborg, amb les espatlles de Hera a les seves mans enguantades, es capbussà amb ella darrere del Viatge-suau. Restes metàl·liques van sortir disparades en totes direccions, algunes d'elles colpejant tronadores en l'autobús flotant. Les motojets estacionades abans pels reforços van sortir girant sense control; Kanan va veure a una empalar-se en el tancat darrere d'ell.

El baluern va disminuir. Després d'assegurar-se que Hera estava bé, Kanan va treure el blàster i va mirar cautelosament al voltant del vehicle. Pel camí, Vídian estava de genolls però viu, la seva estructura reforçada evidentment li havia donat algun tipus de protecció. Però el carrer davant la fàbrica era un cràter ardent... i el bloc d'edificis darrere d'ella, incloent al menjador del pobre Drakka, ara estava en flames. L'instint d’en Kanan va ser córrer cap allà, a veure si el cuiner besalisk estava bé.

Però una cosa més li va cridar l'atenció primer.

Una figura fosca, sortint precipitadament de la reixeta d'embornal que havia vist. El lloc estava enmig de les flames però sense tocar de moment... i la figura anava coixejant ràpidament amb una gran motxilla a l'esquena. Skelly!

Trobant una motojet imperial en funcionament, Skelly va fer un cop d'ull enrere. Després va muntar-hi i va sortir rabent.

***

Hera va recuperar l'alè quan va arribar al terrat del tercer pis. Els edificis a l'altre costat del bulevard de la planta de Brill Lunar no eren alts, però tots tenien escales o algun altre tipus de fugida d'emergència. Tothom estava acostumat als terratrèmols a Gorse. Això era una altra història.

Des d'un lloc ocult, va mirar sorpresa cap avall al carrer.

La nau imperial encara cremava a baix, destruïda per algú al que havien ferit. Era alguna cosa que Hera esperava veure algun dia, alguna cosa que ella sempre havia cregut que anava a venir. Encara que no tan aviat i no d'aquesta manera. No estava segura del que havia impulsat a Skelly a fer-ho, però sens dubte ell havia estat l'únic responsable, basada en el que Kanan havia vist.

Hera no havia volgut quedar-se a nivell del terra després de l'explosió. El carrer semblava una zona de guerra, i l'intent d'assassinat segur que anava a embogir als imperials. Però ella havia ajudat amb la cerca i rescat tant com es va atrevir, i havia de buscar la millor forma de sortir del veïnat acordonat per la seguretat. De totes maneres, només Kanan tenia algun tipus de permís per romandre en el lloc, i estava allà, tractant d'alliberar a la gent. Que fes això la feia pensar bé d'ell. Anava en contra del motlle de despreocupat en el qual semblava voler encaixar.

En veritat, ella encara estava atordida de moment a la fàbrica quan Gord Grallik havia vist l'enregistrament d’en Vídian matant a la seva esposa. Ell era un típic tipus dur de seguretat, no obstant això, havia observat l'assassinat com si el seu món s'enfonsés al seu voltant. Recordar-ho encara li retorçava el cor.

Però això no va ser el pitjor, ho va comprendre ara quan va mirar a baix cap al carrer. Vídian, socarrimat però aparentment intacte, estava sent portat de l'escena pel seu escorta quan Gord va aparèixer en la porta. El besalisk va córrer enmig de les brases ardents només per ser detingut pels soldats d'assalt. No podia escoltar-lo en aquesta distància, però ell els apel·lava, pregant-los. Que arrestessin a Vídian, suposava. Un ajudant de Brill Lunar va lliurar a Gord un quadern de dades: Hera va assumir que eren les imatges de la càmera de seguretat. El frenètic besalisk l'hi va mostrar a un soldat darrere l'altre, però no li van deixar passar.

Hera no volia mirar... no hi havia res en absolut que ella pogués fer. No aquí, no ara. Però es va obligar a si mateixa. Gord va intentar seguir a Vídian de totes maneres, només per ser agafat pels soldats. Van fer falta quatre d'ells per frenar al cap de seguretat de pesades espatlles: un per a cada braç.

Després el van copejar. Això era la justícia en l'Imperi.

Quan els soldats d'assalt es van separar, Hera va veure a Gord arrossegant-se cap a la porta de Brill Lunar. Ella va parpellejar per apartar una llàgrima de ràbia. Sí, havia de veure aquestes coses, per recordar pel que estava lluitant.

Hera va entretancar els ulls per veure on havia anat Vídian a través de la foscor fumejant.

Els va veure, a ell i a Sloane, discutint intensament, dirigint-se entre una fila de soldats d'assalt que els flanquejaven en el camí cap a...

No, a Kanan no li agradarà.

—Estàs bromejant? —Havent acabat la seva cerca i havent-se unit a Hera en el terrat, Kanan va mirar cap avall al lloc buit al carrer—. No m’ho puc creure. Pensen robar l'autobús flotant!

—Crec que en diuen requisar per assumptes oficials —va dir Hera, ajupida en la vora del terrat i assenyalant cap a l'est.

Kanan va veure el contorn de l'autobús flotant allunyant-se pel carrer.

—Estic segura que es dirigeixen a l’espaiport imperial a buscar un altre transbordador.

Kanan va arrufar les celles.

—Sí, bé, espera fins que trobin que la porta del bany està embussada. —Es va sacsejar les cendres humides de la túnica. Havia trobat a Drakka atrapat darrere de la seva unitat congeladora; alliberar-lo li havia pres llargs minuts. Llavors el cuiner havia sortit fet una fúria, decidit a donar-li als imperials la seva opinió sobre el seu negoci destruït. Kanan podia veure des de la seva posició que la conversa no anava molt bé, però ell tenia els seus propis problemes—. L’espaiport està a Terra Alta. Com hi arribaré? —Era a deu quilòmetres d'allà.

—Jo estic més interessada a sortir d'aquí —va dir Hera, aixecant-se—. Hi ha hagut un atemptat contra un enviat de l'Emperador... tots són sospitosos. Hem de sortir d'aquest veïnat abans que aparegui la meitat de l'Imperi! —Es va apartar del costat del carrer del front del terrat—. Tal vegada per aquests carrerons cap al sud?

—És l'autobús d’Okadiah —va dir Kanan—. No puc simplement oblidar-ho. —Aquest era el problema de fer amics, no ho va dir: Ells feien impossible ser veritablement lliure.

Va tornar a mirar a l'altre costat del Bulevard Trencat, que ara era un terme més descriptiu de l'habitual, i va veure a un pesat camió flotant gris sortint del moll de càrrega de Brill Lunar.

—Ep, espera —va dir, agafant el canell de l’Hera abans que pogués anar-se’n—. Crec que podem resoldre tots dos problemes alhora.

Va assenyalar al vehicle.

—Això està ple de thorilide refinat. —Pel que sembla, ni tan sols la violació de propietat, assassinat i sabotatge podien detenir la producció de thorilide: Cada sis minuts altre dels transports partia de la planta—. Es dirigeix...

—... directe a l’espaiport imperial —va dir Hera—. Ho vaig veure en el meu reconeixement d'ahir.

Els seus ulls es van trobar, i un batec del cor més tard van sortir corrent per les teulades. Hera era tan ràpida com àgil, esquivant obstacles i saltant sobre una bretxa rere altra. De tant en tant, mirava cap enrere per veure si Kanan li seguia el ritme.

—Estic bé —va dir ell, mantenint-se un parell de passos per darrere—. Tracto de no topar amb el teu cul.

Ella va somriure i va saltar la bretxa següent. Ell la va seguir.

En arribar al final de la fila de pisos, van trobar una porta i van baixar corrent per l'escala. Recuperant l'alè en la porta, es van detenir a temps per veure al camió flotant avançant pel carrer cap a ells. Un soldat d'assalt va fer passar al vehicle i el seu androide xofer daurat.

Tan aviat com el soldat d'assalt va girar el cap, Kanan i Hera van córrer cap al camió que s'acostava. Kanan va saltar a l'estrep del costat del passatger.

—Ho sento —va dir l’androide—. No es permeten passatgers en el...

Hera, que ara penjava fora de l'altra porta, va accionar un interruptor en el coll de l’androide, apagant-lo. Kanan es va ficar ràpidament en la cabina, va agafar els controls, i es va ajupir. El vehicle va traçar una àmplia corba a l'esquerra passant l'últim punt de control de soldats d'assalt; el sentinella mai va veure a la dona penjant fora. Hàbilment, Hera va obrir la porta i va apartar d'un cop al robot.

—Prefereixo conduir jo —va dir ella, agafant els controls—. No és res contra tu.

Kanan va tancar la porta del passatger i va estirar les cames.

—Amor, pots portar-me a qualsevol lloc. —Mirà enrere al desastre en què s'havia convertit Ciutat Tremolor—. Sempre que sigui lluny d'aquí!

Hera havia estat amb prou feines més loquaç que l’androide desactivat, va pensar Kanan. No havia dit res sobre el que havia succeït en la planta abans que trobés a Lal.

Ell no coneixia bé al marit de Lal, a part de què tenia mal geni i una gran col·lecció de blàsters. I una altra cosa més.

—Aquest tipus vivia per Lal —va dir.

—Em vaig adonar. Va ser dur.

En veure-la, Kanan va pensar que això havia de ser una subestimació.

—Bé, has esbrinat res sobre Vídian. És el mal enllaunat.

—Ser dolent no et deté en l'Imperi. T'ajuda. —Ella va sospirar—. Aquesta vegada ni tan sols vaig poder acostar-me a ell... però crec que vaig trobar el que vaig venir a esbrinar a Gorse. El secret de l'eficàcia de Denetrius Vídian és l'assassinat.

—I on et porta això?

—A cap part on no estigués abans. —Ella va negar amb el cap—. I tot el que vaig poder trobar sobre Tharsa va ser que havia visitat el lloc un parell de vegades fa molt temps. No vaig poder trobar res més. Primer va aparèixer Gord, llavors tots van començar a córrer buscant a Skelly. —Guiant al camió flotant al voltant d'una cantonada, va sospirar—. No sé el que pensa Skelly que pot aconseguir amb això. Aquestes accions de canó fluix^[1]... no et portaran enlloc.

—I a on estàs tractant d'anar tu? —La va mirar intensament—. Vaig pensar que anaves a abandonar-me després de fer la teva petita incursió. I acabes de dir que la teva gran missió està complerta. Però aquí estàs.

Ella va posar els ulls en blanc.

—T'estic ajudant a recuperar el teu autobús flotant.

—Justa la fusta. —Kanan va riure.

—No, no, és el mínim que puc fer —va dir Hera—. Estaves disposat a entrar, a buscar-me. Innecessari... i gairebé un problema per a tu. Però ho agraeixo.

—Bé, ets l'única persona en aquest planeta per la qual m'arriscaria així. —Això havia de dir-li alguna cosa, va pensar ell.

—No estic segura que ho cregui. Vas tornar per aquest cuiner besalisk... i Okadiah em va explicar a l'autobús que el vas salvar de Vídian. —Ella va somriure—. Fins i tot vas salvar a Skelly en la cantina.

Ell va aixecar les mans.

—Ep, tots cometem errors!

—Bé, ja veurem —va dir ella i ho va deixar en això. A Kanan li va agradar la mirada que va veure d'ella. Li deia que havia arribat a pensar que valia la pena observar-lo.

Mirant als edificis que passaven rabent, Kanan va riure.

—Tot el que es gasta en el thorilide, tota la seguretat, i aquí nosaltres acabem d’emportar-nos un camió ple.

—L’estem portant directe cap a on ha d'anar —va dir ella—. I no és com si poguéssim trobar a qui vendre-li-ho.

Kanan va bellugar el cap.

—Saps, ni tan sols sé per a què serveixen aquestes deixalles.

—El thorilide? —va preguntar Hera—. S'utilitza en l'absorció de xoc d'estat sòlid granular. Ho usen en els Destructors Estel·lars per mantenir les torretes turbolàser en el seu lloc després de disparar.

—Una altra vegada canons fluixos! —Kanan va riure—. I es fan tants problemes per això?

—Tenen molts canons! —Els ulls de l’Hera es van engrandir quan ho va considerar—. Un Destructor Estel·lar requereix l'ús de setze milions de components individuals, vint-i-set mil dels quals només es produeixen en un únic sistema, com Gorse. —Li va mirar, amb el rostre animat per la passió—. Per això és que l'Emperador necessita un Imperi, Kanan. És com un cuc espacial, l'única funció del qual és sobreviure. Ha de consumir, consumir i consumir.

—Comences a sonar com Skelly.

—Ell no està del tot equivocat —va dir ella, guiant al camió flotant cap a Terra Alta—. Però definitivament no està del tot bé.

FI

---

[1] Traducció literal de loose cannon, que es tradueix més normalment com a bala perduda o tret a l'aire, ho deixo així perquè funcioni la referència que es fa més endavant. (N. Del T.)