Un nou clarejar (XVII)

Anterior

Capítol 17

Skelly es va asseure, alarmat.

—Com m’has trobat?

Hera es va tocar l'espatlla.

—Si cerques en la butxaca d'utilitat en la teva espatlla esquerra, trobaràs un dispositiu de rastreig que vaig posar quan t'estava alliberant. —Va dir somrient—. Et vaig dir que et trobaria.

Skelly va buscar a la seva butxaca i va descobrir un petit xip. La va mirar amb enuig.

—No m'agrada que la gent m’espiï.

—Llavors estàs en el sistema equivocat. —Hera simplement va obrir la seva mà enguantada—. M’emportaré això. Gràcies.

—Vas dir el meu nom —va dir amb sospites—. Com em coneixes?

—Avui has rebut l'atenció de molta gent. Em vaig assabentar del que vas fer a Cynda. Ja saps, l'explosió, mentre que l'enviat de l'Emperador estava allà. —Es va detenir, fent una pausa per assimilar les moltes notes sobre l'Imperi en la paret a la seva esquerra—. M'interessa escoltar les teves raons per fer el que vas fer.

Arrufant les celles, Skelly es va posar dempeus.

—I per què t'importa?

—Només estic... interessada —va dir Hera.

En veure-la llegir les seves notes, l'humà pèl-roig es va interposar entre ella i la paret.

—Mira, no llegeixis les meves coses. No et conec. No sé si explicar-te ajudarà en res!

Hera va mirar a la seva dreta... i va veure a l'altra paret i els seus escrits sobre Cynda. Un centelleig va aparèixer en els seus ulls foscos.

—M'ho diries... si fos reportera de la Gaseta Acció Ambiental?

Skelly va obrir els ulls com a plats.

—Vaig pensar que hi havia tancat.

—Només ens estem reorganitzant —va dir Hera—. Podries ser part del gran rellançament.

Skelly la va estudiar. Mai havia estat en l'audiència d'aquesta publicació de l’HoloNet, però l'havia trobat diverses vegades en les seves recerques. Havia posat fi a una sèrie de males pràctiques comercials en el passat.

—Au vinga —va dir ella, traient un quadern de dades de la seva capa—. Jo et vaig deixar anar.

Skelly va respirar profund... i va prendre una decisió.

—Està bé.

Va córrer a la seva paret i va assenyalar a un diagrama darrere l'altre, exposant les seves teories. Tallar algunes estalactites i estalagmites cristal·lines estava bé; aquestes eren mers plançons de les estructures físiques que mantenien unida a Cynda. Era com fer-li un tall de cabell a la lluna. Però utilitzar explosius per entrar en nous compartiments era més semblat a trencar-li els ossos.

—Cada càmera que descobreixen té més thorilide que l'anterior —va dir Skelly—. I això fa que usin cada vegada més suc per arribar fins a la propera.

—I això causa ensorraments que perjudiquen als treballadors. —Hera va assentir amb el cap, prenent notes en el seu quadern de dades—. Mentre arruïnen un bell entorn natural.

—Ara ho entens! —Triomfant, Skelly va elevar el puny cap al sostre baix.

—Està bé —va dir suaument Hera.

El rostre de Skelly es va congelar.

—Està bé?

Ella li va somriure suaument.

—Aquesta no és una notícia gran i impactant, Skelly —va dir amablement, retornant el quadern de dades al seu lloc—. L'Imperi fereix als treballadors i arruïna les coses. Ho fa tot el temps, a tot arreu.

—I?

—Tens un problema, igual que mil milions d'altres persones en la galàxia. Algun dia, tots farem alguna cosa sobre aquest tema. És bo saber això, i sento llàstima per tots els involucrats. Però no estic segura que sigui el moment adequat per fer molt sobre aquest tema.

Skelly estava alarmat.

—No van a publicar el... després de tot això? Quina classe de tracte és aquest? Vaig pensar que eres una periodista!

La dona va fer un pas enrere... clarament no li temia, però simplement li donava espai per esplaiar-se.

—Jo estic més aviat recopilant informació, Skelly. En preparació per... —Es va interrompre, després va indicar amb el cap la paret amb les seves notes sobre Cynda—. El que has descrit és dolent, però no és exactament una cosa que vagi a destrossar el món.

—Oh, sí, ho és! —Skelly va treure l’holodisc de la butxaca de la seva armilla i el va sostenir entre el polze i l'índex esquerres—. Perquè crec que si l'Imperi continua, podrien fer que la lluna exploti a trossos!

Hera va aixecar una mà.

—Mira, oblida't de la hipèrbole. De quants danys estàs parlant?

—No estic exagerant! —va dir Skelly. Guardant l’holodisc en la butxaca, va tornar a la paret i va començar a rebuscar amb la mà bona entre les notes penjades—. La lluna ja és fràgil. L'òrbita el·líptica significa que Gorse i el sol estan tirant d'ella tot el temps. Gorse allibera la tensió a través dels terratrèmols. Però tota l'energia s'acumula en Cynda, perquè els enreixats cristal·lins arriben tan profunds...

—La conclusió, si us plau.

—Si uses suficients explosius en els llocs correctes, Cynda podria enfonsar-se com la promesa d'un senador.

Hera se’l va quedar mirant per un moment. Skelly li va retornar la mirada.

—Això és més... del que es pot creure —va dir finalment—. El poder de destruir un cos d'aquesta grandària? És difícil creure que existeixi alguna cosa així.

—Existeix. És possible. I començo a pensar que no els importa.

Hera es va dirigir a la paret i va començar a llegir.

—Aquestes notes estan pertot arreu —va dir—. No puc entendre el sentit d'algunes coses.

—Confia en mi —va dir Skelly—. Sóc un expert.

—Ets un geòleg planetari.

—No, construeixo bombes.

Hera va arrufar els llavis.

—Oh. —Va dir amb una exhalació.

—Ja sé el que sembla —va dir, traient notes i ficant-les a la seva travada mà dreta—. Però és veritat. Les empreses mineres ho saben, perquè jo els ho he dit. Però ho encobreixen, perquè totes són part de la conspiració.

—La conspiració?

—El triangle del thorilide —va dir Skelly, sorprès que ella no sabés res sobre aquest tema. Va creuar a l'altre costat de l'habitació, al seu mur de la vergonya corporativa—. Les empreses mineres són corruptes. Estan lligades, propietaris, consells d'administració, amb els constructors navals que han venut a l'Imperi un projecte de construcció darrere l'altre. Oh, tot s'està fent en secret, però no pots mantenir-ho tot secret. Mil milions de Destructors Estel·lars no és suficient. Estan construint Súper Destructors Estel·lars i Súper Súper Destructors Estel·lars, i qui sap què més!

—Ja veig —va dir Hera, fent un pas enrere acuradament—. I com saps tot això?

—L’HoloNet!

—Oh —va dir Hera—. L’HoloNet.

—És tota una gran xarxa, i segueix per sempre —va dir Skelly, amb els ulls fixos en la paret. Va ser fins aquí i va començar a furgar en les notes—. Sabies que van ser els interessos monetaris els que van començar les Guerres Clon? Hi havia un fabricant de droides de batalla que tenia massa inventari...

Skelly va sentir els ulls de Hera sobre ell, i l'aire es va sortir dels seus pulmons. Va deixar de parlar. Les notes, les retallades, tot nedava davant d’ell, sense cap sentit.

Ho havia fet una altra vegada.

—Lamento haver-te molestat —mig la va sentir dir—. Bona sort.

Skelly va seguir enfrontant la paret.

—Mira, ja sé com sona això. He passat... bé, he passat per un munt de coses dolentes. Em deixo portar. No sempre dic les coses correctes. Però el que sé... segueix sent real. —Va respirar profund—. No estic boig.

Quan es va tornar, ella s'havia anat. Podia sentir uns passos lleugers pujant l'escala. Els va seguir... però no va veure res més que el contenidor i el pati fosc tot al seu voltant.

Desanimat, Skelly va tornar a baixar dins i va tancar la reixeta darrere d'ell.

Es va quedar assegut en silenci en el fons del pou. El cap li brunzia... i li feia mal, com li hagués fet mal per molt temps. Els cicles de somni de Skelly havien estat malament des que es va mudar a Gorse, i amb el temps les coves sempre brillants de Cynda li van confondre més. La confusió en les notes encara agafades a la seva mà que no funcionava eren un producte. Però encara podia concentrar-se per fer algunes coses. Les dades en l’holodisc... això, sabia que estaven bé. Era el seu testament, la seva última oportunitat.

Skelly recordava la trucada de Vídian a Lal Grallik. El comte anava a venir, sí. I Vídian encara podia escoltar-lo i fer el correcte. Però portaria a la resta de l'Imperi amb ell, i encara podien fer les coses malament.

Skelly es va posar dempeus d'un salt i reingressà al seu amagatall. Obrint la cortina de l'armari, va exposar el banc de treball secret que tenia allà... i, sota, en paquets segellats, els enormes magatzems de baràdium explosiu que havia portat de contraban al llarg dels anys. A causa dels seus temors per les explosions a Cynda, cada vegada que li havien demanat que plantés càrregues per obrir una paret, havia utilitzat una mica menys. Només que no havia retornat les que no va usar.

Però si ara no l’ escoltaven, les retornaria totes. Totes alhora, i així s'adonarien.

Sí, ho faria.

***

 

Hera va bellugar el cap quan va sortir al carrer.

Havia estat un risc calculat, alliberar a Skelly. La seva suposició en desviar-se era que valia la pena que se li fes un cop d'ull a qualsevol que s'aixequés contra l'Imperi, de qualsevol manera. Alguns podrien ser útils. Potser no encara, però en el moviment que vindria. Era important conèixer les seves capacitats.

Però Skelly mai seria d'utilitat, i així mentalment ho va arxivar amb desenes d'uns altres que hi havia conegut iguals que ell. L'activisme polític atreia a un bon nombre de tarats. Alguns havien estat legítimament conduïts a la bogeria per les forces contra les quals lluitaven; alguns havien estat danyats per la guerra, com sospitava que era el cas de Skelly. Alguns no tenien cap excusa. Però encara que aquestes persones sempre eren les primeres a rebel·lar-se, gairebé mai conduïen revolucions reeixides. Les accions contra l'Imperi haurien de mesurar-se amb cura... especialment ara.

Fins al moment, Gorse havia estat un fracàs. Sense sol en més d'una forma, la seva gent vagava robòticament entre la feixuguesa del treball i els perills dels carrers, sense notar cap. Fins i tot l'humà que l'havia ajudat contra la colla, que ara recordava era l'home que havia ajudat al veterà a Cynda, podia encaixar fàcilment en una plantilla, l’errant que busca una baralla. Seria decebedor si fos així, però no sorprenent: Com tots els altres a Gorse, estava atrapat en el paper que l'Imperi volia per a ell. Mai seria una amenaça. Era una llàstima: Semblava que sabia el que feia en una baralla.

Però Hera ho va apartar de la seva ment. Skelly va ser la desviació; les veritables mercaderies jeien per davant. I les trobaria en l'establiment el bast anunci del qual apareixia en el seu quadern de dades:

El Cinturó d'Asteroides

Els Pous, Ciutat Gorse • Okadiah Garson, prop.

Obert tota la nit

Passa i omple el cinturó

Següent