Un nou clarejar (LI)

Anterior

Capítol 51

—Seguim vius!

Ho havia dit Skelly, però Kanan estava tan sorprès com qualsevol. I Hera simplement s'acomodava els guants com si res hagués passat.

—Ets increïble —va dir Kanan—. Em mudaré definitivament al seient del passatger.

—És hora de baixar d'ell. —Hera es va posar dempeus, va comprovar les seves armes i es va dirigir a la resclosa d'aire—. Anem, Zal!

Zaluna va respirar profund i va recuperar la seva bossa de màgia electrònica de darrere del seient d'acceleració. Es va reunir amb Hera en la porta.

Vídian gairebé segur estava en el cim de la Recol·lectora, on estava el transmissor.

—Tens alguna altra cosa a bord que puguem utilitzar? —Hera va preguntar a Kanan—. No coneixem el terreny.

—Crec que sí. —Ajustant-se la pistolera, Kanan va anar pel passadís fins a un compartiment d'emmagatzematge. Es va agenollar enfront d'un contenidor i el va obrir. Allà, al costat de la bossa d'explosius improvisats de Skelly, que ell havia amagat per seguretat, hi havia part del kit d'emergència de Cynda: una pistola de ràpel amb enrotllador automàtic. La hi va passar a Hera.

Era a punt de tancar el compartiment quan va veure la seva pròpia bossa de viatge... el que havia carregat amb ell en anar-se de Gorse. Se li va ocórrer un pensament, i va obrir el tancament, temptejant a la recerca d'alguna cosa en el seu interior.

El seu sabre de llum.

Estava allà, amagat innòcuament en la funda de lona de la mira per a un rifle blàster. Kanan va vacil·lar un moment abans de retirar la funda i amarrar-la a la seva cama esquerra, del costat oposat a la seva pistolera. Per descomptat que no l’anava a usar, però a diferència de Dipòsit Calcoraan, les possibilitats que la nau fos revisada eren bastant bones. No volia que ningú el trobés.

Es va tornar per veure a Skelly mirant-lo. Per un moment, Kanan es va preocupar que preguntés sobre la funda de mira, després de tot, ell no tenia cap rifle, però ràpidament es va adonar que Skelly estava mirant la seva bossa de la mort.

—No vaig a deixar que ens facis explotar a tots —va dir Kanan. Va aixecar la bossa de Skelly—. Això ve amb mi per seguretat.

—Et faràs explotar a tu mateix per només portar-la. —Skelly es va forçar a posar-se dret—. Està bé. Deixa-la. Aniré amb tu.

Kanan va arrufar les celles.

—Amb prou feines pots caminar!

—Així podré cuidar la rereguarda. Deixa això i anem-hi.

 

L'interior de la Recol·lectora era el pis d'una enorme fàbrica automatitzada, va descobrir Kanan. Les set esferes que formaven el cos de la nau ho travessaven en fila, formant un únic atri de diversos pisos d'altura que s'estenia cap endavant fora de la vista. Tancs, centrifugadores, cintes transportadores, tubs pneumàtics... era una producció de Denetrius Vídian, sense cap dubte.

Parada al costat d'una barana amb vista a l'àrea, Hera va quedar momentàniament meravellada davant la vista.

—És com si algú hagués ficat totes les refineries de Llum de lluna en una nau estel·lar.

—Dóna't pressa, perquè puguem salvar a la veritable —va dir Kanan. Va poder veure als soldats d'assalt a baix en el pis principal, corrent cap a ells des de l'altre extrem. Unes escales de metall conduïen al que seria més d'un quilòmetre de dura lluita, gairebé la longitud d'un Destructor Estel·lar.

—Puc... tornar... i buscar les meves bombes? —va dir Skelly, panteixant en la barana. Havia quedat enrere dues vegades, i havia caigut una vegada, en el camí fins aquí des de les badies d'aterratge.

Kanan va bellugar el cap i va mirar a Hera. Ella estava mirant cap amunt a les bigues del sostre.

—Què tens?

—Sembla que anem cap a dalt —va dir, assenyalant—. Allà!

Kanan va entretancar els ulls. A dalt de tot, les vies d'un tramvia suspès del sostre corrien per tota la longitud de l'habitació entre dos bancs d'il·luminació industrial. La mirada de Kanan la va seguir fins a la seva pròpia ubicació... i als esglaons d'una escala de mà unida a la paret darrere d'ells, d'uns quinze metres d'alt o més. L'escala era l'únic camí fins al tramvia, no hi havia manera que la pistola de ràpel pogués portar a més d'un alhora.

Hera va tenir la idea; Kanan va fer el pla. Així era com les coses estaven funcionant entre ells. Kanan va fer que Hera pugés per l'escala en primer lloc, fent-la parar a intervals i proporcionar foc de cobertura, de ser necessari, contra qualsevol imperial que arribés. Després va enviar a Zaluna, que va pujar sense dir ni piu. Les altures pel que sembla eren una altra cosa més a la qual Zaluna no tenia por.

Skelly era el seu problema. Havia deduït que el tipus havia d'anar per davant d'ell o mai pujaria en absolut, però això feia que el seu progrés fos extremadament lent. Skelly sofria dolor... i era poc inclinat a utilitzar la mà dreta per agafar-se.

—Segueix endavant, Skelly! —va cridar Kanan, després de la tercera vegada que es va parar.

Skelly penjava precàriament, amb el braç dret enrotllat al voltant d'un esglaó.

—Només dóna'm un...

Skelly mai va acabar la frase. El foc blàster va esquitxar la paret al voltant d'ell, fent-li perdre la mà. Kanan va intentar en va aferrar-lo quan l'home va passar caient al seu costat, sacsejant-se.

—Skelly!

L'home va caure cap a fora, el seu cos va xocar contra la barana de la balconada en el qual havien estat abans. Skelly va caure flàccidament pel costat i fora de la vista... presumiblement al pis de la fàbrica. Des de la part alta, Hera va obrir foc contra els atacants de Skelly.

Penjat en part fora de l'escala, Kanan va estirar el coll per veure algun senyal de Skelly. No podia veure res... i ara més tiradors estaven arribant a l'àrea. Hera li va cridar des de més amunt.

—Kanan, anem!

Kanan va grimpar a tota velocitat per l'escala, escapant per poc de diversos trets en el procés. En aconseguir l'àpex, va arribar a un petit descans de metall al costat del tramvia estacionat. Hera ja estava en ell, penjant sobre el front i mirant cap avall.

—No hi ha ni rastres de Skelly —va dir ella. Mirà enrere, amb el rostre tibant—. No crec que pogués haver sobreviscut a això!

—No hi ha res a fer —va dir Kanan, apinyant-se en el tramvia amb els altres—. El buscarem quan tornem... si tornem. Seguim endavant!

Una vegada activat per Hera, el tramvia va córrer vibrant per centenars de metres. Corria sobre un únic carril, probablement electrificat, va pensar Kanan, que s'unia al sostre amb una estructura metàl·lica.

Les coses van estar tranquil·les per un minut, fins que els soldats d'assalt van trobar on estaven els intrusos. Llavors va ser temporada de caça en les estructures del sostre, amb trets de blàster rebotant en les bigues, el sostre... fins i tot alguns en el mateix tramvia. Passant-li el control del vehicle a Zaluna, Hera i Kanan van retornar el foc, però els objectius eren massa petits i nombrosos. I ni tan sols havien viatjat la meitat del camí del pis de la fàbrica.

—Hem de fer alguna cosa abans que treguin l'artilleria pesada —va dir Hera.

Kanan li va donar un cop de colze.

—Mira això! —Va assenyalar cap avall i per davant a uns enormes cilindres en el pis de la fàbrica, fets d'algun tipus de compost especial transparent. En el seu interior hi havia un líquid d'un impactant color verd—. Àcid xenobòric... com a la fàbrica de la Lal! —Tenia sentit: Era una refineria de thorilide, després de tot. Kanan i Hera es van mirar, es van encongir d'espatlles simultàniament, i després van apuntar les seves armes al tanc més proper.

Diversos trets de blàster van colpejar el contenidor en el mateix lloc. Un malaltís gemec després, el material protector va cedir, alliberant una font d'àcid. Un soldat d'assalt colpejat va deixar caure la seva arma i va cridar tan fort que ho van sentir des de prop del sostre. Llavors va fallar tota l'estructura del tanc, deslligant un torrent al terra. Ara tots els soldats d'assalt estaven en moviment, corrent cap als nínxols per escapar de l'efluent i desfent-se de les botes i armadures afectades.

Kanan i Hera van disparar a un altre tanc i després a un altre, a mesura que el tramvia avançava. El truc estava buidant el seu camí millor que qualsevol exèrcit. Li va somriure a Hera, amb l'esperança de veure-la somriure en resposta.

En el seu lloc, la va veure fer una ganyota mentre el tramvia es frenava fins a detenir-se. Hera va anar al costat de Zaluna i va pressionar en va els botons de control.

—S’ha acabat el passeig gratis —va dir—. Algú sap que estem aquí.

—Creuria que van ser aquells tipus —va dir Kanan, assenyalant cap avall. Els trets làser tornaven a colpejar el sostre, però amb menys precisió que abans, els tiradors s'amuntegaven damunt de consoles de control i altres equips, evitant el flux àcid. Mirà el panell de control del tramvia—. Crec que puc cablejar aquesta cosa.

—Sé que jo puc —va dir Hera, grimpant pel costat—. Tu segueix disparant! Ens estem quedant sense temps!

Kanan es va tornar per fer exactament això... quan Zaluna li va tocar l'espatlla. Va assenyalar cap amunt, on l'estructura de la via del tramvia es connectava amb el sostre. Una fila de bigues recorria tota la longitud de la línia, oferint per damunt un petit espai protegit on arrossegar-se. Però Kanan es va adonar que caldria arrossegar-se sobre mans i genolls durant molt temps, i caldria ser petit i atlètic per arribar fins a allà.

—No crec que jo pugui arribar allà —va dir Zaluna—. Però un de vostès podria anar.

—No sabem com accedir als sistemes de comunicacions globals dels quals vas parlar —va dir Hera.

—Espera un minut —va dir Kanan, tenint una idea—. Hera, torna a entrar!

Quan ho va fer, ell va baixar l'arma i va agafar la pistola de ràpel. Ancorant les cames darrere de la consola, es va inclinar cap a fora i va disparar contra un dels suports horitzontals, lluny per davant. El ganxo es va tibar, i l’enrotllador motoritzat es va activar gemegant. El riell podria tenir el corrent tallat, però el tramvia encara es movia sobre ell... encara que lentament.

—Som massa pesats —va dir Hera. Mirà cap amunt a una zona de desembarcament, molt més endavant—. Amb els tres prendrà per sempre. Jo aniré per la ruta de dalt.

Zaluna la va mirar, amb el rostre tibant.

—Hera, no crec que hagis d'anar sola.

—I tu tampoc hauries —va dir Hera—. Kanan, assegura't que arribi allà. Envia aquest missatge d'advertiment! —Va grimpar al costat del cotxe i va saltar. Aferrant-se àgilment al costat d'un dels suports, el va embolicar amb el seu cos i va desaparèixer al petit espai horitzontal, a resguard dels trets dels soldats d'assalt.

El cable va rebobinar, Kanan va deixar anar el ganxo i es va preparar per disparar una altra vegada. Zaluna, que buscava en va un besllum de Hera arrossegant-se, va sacsejar el cap.

—Haurem d'enviar el missatge mentre Vídian està a l'habitació, veritat?

—Ja has arribat fins aquí, Zal. La part més difícil va acabar. —Kanan va somriure i va disparar el ganxo. Els seus mestres Jedi li havien advertit sobre mentir als seus majors, però va suposar que aquesta vegada era per una bona causa.

 

***

—La Recol·lectora informa haver estat abordada —va avisar un alferes des d'un terminal—. Una petita força d'incursió. Tres, potser quatre.

—Esperi. —La Capitana Sloane va anar fins a l'estació del suboficial i va mirar sobre la seva espatlla. L'Ultimàtum estava rebent algunes transmissions de seguretat de la nau de recol·lecció, però era difícil veure molt. Per un moment, va creure albirar a una twi’lek corrent, i després definitivament va trobar a l'arrogant genet de l'espai.

Va sacsejar el cap.

—Està la Recol·lectora demanant ajuda?

—No, capitana. El Comte Vídian segueix amb el compte regressiu, esperant que el lloc d'injecció final acabi el seu treball.

Sloane va assentir. Vídian tenia els seus propis soldats d'assalt i guàrdia personal allà. Seria improbable que necessités ajuda. Tot i així, era difícil quedar-se aquí, sense saber què fer. Era en moments com aquest quan estranyava ser una oficial subordinada, amb algú al voltant que li donés les respostes...

—Capitana!

Sloane es va tornar per veure al Comandant Chamas que entrava corrent al pont en direcció a ella.

—Què passa?

Chamas semblava pàl·lid.

—Tenim un missatge de prioritat un per a vostè.

Sloane es va detenir.

—De l’Almirallat?

—No —va dir el comandant, sense alè—. De l'Emperador.

Els ulls de la capitana es van obrir.

—Ho rebré en la meva sala d'espera. —Ja estava en la porta quan va acabar la frase.

 Següent