Un nou clarejar (XXIV)

Anterior

Capítol 24

Tenir poder per exercir en terra podria no ser tan bo després de tot, va pensar Sloane. No si autoritat significava anar en gires descerebrades per les fàbriques locals. Provinent del món industrial de Ganthel, ella havia vist suficients drassanes i molls de càrrega. Havia anat a l'Acadèmia per escapar d'una vida treballant en aquests llocs.

Però Lal Grallik havia insistit a enaltir les virtuts de cada cosa en la seva companyia. Ara els portava a la nova secció, construïda sota la seva administració; quan es van acabar els dipòsits de thorilide de Gorse i va començar la mineria de la lluna, havia fet falta un nou centre d'admissió. Després ens mostrarà els armaris de neteja, va pensar Sloane.

El sorprenent va ser que el Comte Vídian havia dit poc durant la gira. Estrany, ja que ell havia vingut a emetre directives, i si algú podia detenir a la dona besaliska en les seves pèrdues de temps en xerrameques, era ell.

En canvi, una xiuletada de comunicador des de la part posterior de la comitiva la va detenir.

—Lal! —va cridar el seu marit cap de seguretat—. Hi ha un informe d'una persona rondant per la planta. En el departament de personal.

—Aquesta persona és Skelly? —va preguntar Vídian.

—No van veure qui era —va dir Gord Grallik. Va guardar el comunicador en la butxaca i es va donar la volta—. Vaig a comprovar-ho.

Sloane va fer un gest al seu escorta de soldats d'assalt.

—Vagin a veure.

—No, no —va dir el guàrdia, allunyant-se—. Aquest és el meu territori.

—Tot és el nostre territori —va dir Sloane. Va assenyalar al besalisk—. Segueixin-lo!

***

Skelly observava des del seu amagatall darrere d'una banda transportadora en moviment. Havia tingut sort. Un antic desguàs de tempesta s'obria just al costat d'un dels edificis més nous; va haver de deixar a baix la motxilla per pujar, però havia pogut ficar-se ràpidament a l'edifici.

Des de llavors, s'havia arrossegat per la instal·lació de sostres alts, esperant la seva oportunitat d'arribar fins a Vídian. Alguna cosa havia succeït per fer que Gord se n'anés, i la capitana imperial també havia enviat els seus soldats. Skelly va continuar acostant-se lentament. Finalment va poder sentir les seves converses, fins i tot per sobre del baluern de les bandes actives.

—... i vostè podria trobar això de particular interès, capitana Sloane. —Era Lal, parlant als peus de la massa de titani de deu metres d'altura en l'altre extrem de l'habitació—. Aquest és el nostre vehicle pesat de càrrega a orri, el més recent en ús a Gorse. Trobarà que l'interior de la cabina és similar al que tenen alguns dels seus caminants blindats, és del mateix fabricador. Passi per aquí, l'hi mostraré...

Skelly va veure a les dones pujar per l'escala de metall i entrar a l'habitacle del gran vehicle. Arrossegant-se cap endavant, va veure a Vídian sense companyia en la part inferior, caminant pel llarg passadís entre les cintes transportadores fora de vista de les dones. El cor de Skelly va copejar amb força. Ja fos que Vídian estigués sol per un moment o un minut, aquesta era la seva oportunitat!

—Ja pots sortir. —La forta veu era la que Skelly havia escoltat en una dotzena d'enregistraments de gestió—. Puc escoltar-te clarament fins i tot en un lloc com aquest. —El Comte Vídian es va tornar per enfrontar-se a ell—. El sabotejador, suposo.

—Això no és el que sóc —va dir Skelly, aixecant-se fent petar els seus genolls. Es va sacsejar la pols—. Sóc un denunciant, Comte Vídian. Jo sóc com vostè... crec que les velles formes de fer les coses han de canviar. Veig el que la gent està fent malament!

—Jo veig a algú fent alguna cosa malament.

Skelly s'alegrava que Vídian estigués parlant. Havia escoltat sobre les capacitats cibernètiques de l'home: Que parlés amb Skelly significava que no estava demanant ajuda pel seu comunicador intern.

—Si em coneixes —va continuar el comte—, saps que prenc els problemes a les meves pròpies mans per resoldre'ls.

—Llavors voldrà això —va dir Skelly, traient l’holodisc de la seva armilla—. La meva recerca. Vostè ha de detenir les explosions de Cynda. Pot destrossar tota la lluna per error!

—Una bogeria. —Vídian va seguir caminant decididament cap a ell—. I si fos possible, i l'Imperi decidís fer-ho, certament no demanaríem el teu permís.

Els ulls de Skelly van mirar fix el macabre rostre de Vídian, i ell va donar un maldestre pas enrere.

—Estic intentant ajudar-li!

—M'ajudaràs morint. —Amb un cop ràpid i poderós, Vídian va llançar lluny el disc. Va caure al terra repicant sota una cinta transportadora. El segon cop va trobar el rostre de Skelly.

 

***

No havien estat un bon parell de dies per ensumar, va pensar Hera. No va haver-hi forma d'acostar-se a Vídian durant el seu recorregut pel camp d'aterratge, així que ella havia començat en el departament de personal, buscant a veure si Lemuel Tharsa —la persona de l'interès imperial, segons els arxius de Zaluna— era algú important. Mai havia estat un empleat, però l'home havia estat en Llum de lluna: Li havien subministrat identificacions de visitant en diverses ocasions feia més de vint anys. Abans que pogués esbrinar més, algú la hi havia trobat. Aquest era el problema d'infiltrar-se en una fàbrica en funcionament un dia en què l'Imperi venia a inspeccionar. Ningú s'absentava per estar malalt.

Normalment, a ella li agradava un desafiament. Però amb l'equip de seguretat de Llum de lluna anant en una direcció i els soldats d'assalt en una altra, havia estat obligada de seguida a prendre l'últim recurs dels qui caminen d'amagat: els conductes de ventilació. Afortunadament, el sistema de l'edifici nou era menys desagradable que el que havia trobat en altres fàbriques.

Mirant cap a baix a través d'una altra reixeta, va tornar a veure al cap de seguretat besalisk... Gord, així l’havia anomenat Kanan, el marit de l'administradora. Gord deia als seus ajudants que havien de redimir-se per perdre a Skelly el dia anterior. Hera va sentir una punxada de culpabilitat momentània per ficar al tipus en problemes amb la seva esposa i l'Imperi. Però va passar quan Gord va mirar cap a dalt i va assenyalar, evidentment notant el bony en el conducte de ventilació. Va ser llavors quan va començar el foc blàster.

Suficient, va pensar, ficant-se ràpidament en un altre tub. Era hora de trobar a Vídian.

 

***

Sloane va sortir de la cabina del vehicle de càrrega per veure a Vídian a algunes dotzenes de metres en el pis de la fàbrica, apallissant sense pietat a Skelly. Va activar el comunicador unit al canell i va treure el blàster.

—Soldats, a mi!

Vídian va aixecar a l'intrús i el va llançar per l'aire. Les seves extremitats es van agitar sense control mentre Skelly s'elevava girant potes enlaire. El seu vol va acabar violentament contra la consola de control d'una de les cintes transportadores.

—Això està sota control —va dir Vídian, caminant casualment cap al lloc.

Sloane va baixar corrent les escales de totes maneres. Podia veure que l'oponent de Vídian estava sagnant i agafant-se el pit. Skelly es va posar dempeus, enfrontant atordit al cyborg que s'acostava, abans de grimpar desesperadament pel costat de l'estació de control. Saltant, es va estendre al sortint de dalt i va intentar pujar-hi.

—Alto! —Sloane va aixecar la seva arma.

Amb un impuls d'energia que la va sobresaltar, Skelly es va llançar cap amunt, i va caure sobre la cinta transportadora en moviment. Sloane va disparar... però la cinta el va portar per una corba, i el blàster només li socarrimà la cama.

Sloane va mirar enrere per veure a Lal, horroritzada i mantenint la seva distància, en l'escala de metall.

—Parin totes les cintes! —va cridar la capitana. Lal va córrer per les escales fins als controls.

—Massa tard —va dir Vídian, observant. La cinta transportadora tornava a sortir fora, a la zona de càrrega. En veure als soldats de Sloane arribant per un passadís lateral, Vídian va assenyalar—. Perseguiu-lo!

Sloane es va acostar a Vídian.

—Aquest era ell? Skelly?

Vídian va assentir amb el cap... i va començar a caminar cap al passadís.

—No sortirà de les instal·lacions. Posaré a tothom en alerta —va dir ella.

—Jo acabo de fer-ho —va dir Vídian, amb la mirada baixa. Estava buscant alguna cosa, es va adonar ella, al peu d'una de les cintes transportadores—. Però hauries d'anar a supervisar. Algú amb autoritat hauria d'estar allà.

Tot l'episodi havia desconcertat a Sloane.

—Què intentava aconseguir Skelly? Què volia?

Vídian es va agenollar. Va recollir un petit objecte del terra.

—Volia donar-me això —va dir. Era un holodisc, va veure Sloane—. És una cosa sense importància. Quan el trobis, digues-li que ho vaig destruir. Que mori sabent la futilitat de desafiar a l'Imperi.

 

***

Kanan va llevar un cargol del motor del Viatge-suau per catorzena vegada. Després va procedir a tornar-lo a posar.

Ell no arriscava el coll per molts —per gairebé ningú, en realitat!—, però hi havia una cosa de Hera que li havia impedit anar-se’n. Encara estava deduint el que era. Era bella, per descomptat... però sabia com fer-se la interessant, una cosa que li agradava molt. També semblava raonablement competent... havia comprès de seguida el seu engany en la cantina. Tots bons trets, adequats pel que fos al que estava jugant. Kanan encara no estava del tot segur del que era, però això estava bé. Ell podia seguir-li el joc, com havia fet moltes vegades abans, quan alguna cosa o algú atrapava el seu interès per un temps. No tenia cap altra cosa que fer.

Fora, va sonar una sirena. Mirant des de sota el capó del motor de l'autobús flotant, Kanan va veure a diversos soldats d'assalt en motojets corrent a la zona de seguretat i cap a les portes de la fàbrica. Alguns es dirigien cap a l'aeròdrom de Llum de lluna, on el Convenient estava estacionat enmig d'altres vehicles; uns altres es dirigien a la planta principal.

Fins aquí ha arribat el mot competent, va pensar. Semblava que Hera estava en problemes.

Va tancar la tapa del motor i va començar a virar cap a la fàbrica. No tenia la seva identificació, però coneixia un lloc en la cantonada on podria escalar la tanca que envoltava l'aeròdrom.

Arribant al lloc, Kanan va saltar i es va gronxar sobre la barana. Copejant el terra tou, va rodar...

... i es va trobar amb els blàsters d'uns soldats d'assalt apuntant en la seva direcció.

Unes fortes llums van inundar la cantonada del camp de vol, gairebé encegant-lo. Amb prou feines va poder distingir a una dona de pell bruna amb l'uniforme de capità imperial caminant cap a ell.

—I on —va preguntar ella bruscament—, creus tu que vas?

***

 

Skelly havia tancat la reixeta de desguàs sobre el seu cap just a temps. Va escoltar les botes dels soldats d'assalt passar corrent, per damunt, fins i tot mentre s'esforçava per baixar pels esglaons de ferro de l'escala marinera.

Arribant al fons, es va desplomar baldat i trencat, en l'aigua salobre que li arribava fins als turmells. Li sagnava el cap, i semblava que els pòmuls se li movien per sota de la pell. Va buscar a les palpentes amb la mà esquerra per comptar-se les dents... i va sentir angoixa quan es va adonar de quantes havia perdut. Es va donar la volta amb esforç, segur que algunes de les seves costelles s'havien trencat.

Skelly va tossir, desconcertat. Se suposava que Vídian era diferent. El que trencava les regles. El destructor de paradigmes. Havia aconseguit el cim dels sectors privat i públic fent cas omís de les burocràcies i les seves convencions, escoltant a tots i tot, i decidint basat en els fets.

No obstant això havia resultat ser només un altre sàdic, tan sord i cec com ho havia estat abans de les pròtesis.

Veient que la seva motxilla estava a prop, Skelly va lluitar per sobreposar-se al dolor i va arrossegar el seu cos cap a ella. Aquí hi havia una farmaciola... i més. Molt més.

Si les paraules no podien salvar la lluna, era hora d'una altra cosa!

 Següent