Un nou clarejar (XIX)

Anterior

Capítol 19

                                                  

El miner de dents trencades va veure a Kanan tan aviat com el pilot va entrar en El Cinturó d'Asteroides.

—T'he estat buscant —grunyí l'home fornit—. Encara tenim una baralla d'anit per acabar!

Magolat i brut per l'episodi de Ciutat Tremolor, Kanan va començar a passar al seu costat. Llavors les seves mans enguantades van sortir disparades, aferrant al miner pel bescoll pelut. Kanan va tirar fort, aixafant la cara de l'home contra una taula adjacent, escampant les cartes i els crèdits del joc de sàbacc d'allà. Els sobresaltats jugadors de cartes van veure amb sorpresa com Kanan tirava a l'home atordit de la seva taula... i després es va grimpar damunt ell mateix.

—Ara escoltin això —li va cridar a les dotzenes de clients que omplien la gran cantina—. Ja he tingut suficient d'avui. Qualsevol que m’enutgi anirà al centre mèdic.

—L'Imperi va tancar el centre mèdic! —va cridar algú.

—Correcció: Qualsevol que m’enutgi anirà a la morgue. Això és tot. —En un sol moviment ràpid, va aixecar una gerra de cervesa als seus peus... la que havia pertangut a l'home en el terra. Va beure el contingut d'un glop i va baixar de la taula.

Des del seu lloc regular darrere de la barra, el vell Okadiah li va mirar.

—Em deixes estupefacte, Kanan. Et veus com si acabessis de passar per una baralla de bar, i no obstant això podria jurar que acabes d'arribar fa un minut.

—Això és perquè vaig estar en una baralla de bar —va dir Kanan, fregant-se la mandíbula—. L'Estació de Combustible de Philo, a Ciutat Tremolor.

—Però se suposa que no obrirà fins aquí uns tres mesos.

—Serà una mica més —va dir Kanan, aconseguint una ampolla per sobre del mostrador.

—Hmm. —Okadiah va donar lluentor a una copa—. Un només pot suposar la participació d'una dona.

—Afegeix estupidesa i barreja bé —va dir Kanan—. Però quina dona. Portava una caputxa quan la vaig veure per primera vegada. Però els seus ulls són sorprenents. I té uns moviments. T'ho asseguro, Oke, si ella fora a entrar aquí ara...

—Crec que es va complir el teu desig! —va dir Okadiah, assenyalant.

—Eh? —Kanan va mirar darrere d'ell, expectant. Mirant per la porta parcialment oberta hi havia una dona sullustana en un ponxo de color de rosa. Sostenint una bossa blava a les seves mans, mirava cautelosament aquí i allà.

—Caputxa, bé. Ulls, bé —va dir Okadiah somrient—. Però crec que mai he entès el teu tipus de dona.

La dona es va ficar a l'interior. La porta es va tancar de cop sorollosament darrere d'ella, sobresaltant-la només per un instant. Però ràpidament es va obrir camí cap a un tauló en la cantonada, i després a un altre i després un altre, passant a través de la cambra com si estigués tractant d'evitar ser vista per algú al que solament ella veia.

Kanan va mirar-la, perplex.

—Què creus que és això?

—Tal vegada l'agent d'impostos ha arribat —va dir Okadiah.

Finalment en arribar prop de la barra, la sullustana va mirar en tres direccions diferents. Llavors va creuar ràpidament l'espai, arribant al costat del seient en l'altre extrem de la barra, prop de Kanan.

Okadiah va fer una reverència.

—Benvinguda al meu establiment, senyoreta. El meu amic d'aquí és un gran admirador seu.

Kanan va mirar a Okadiah.

—No és ella, imbècil!

Okadiah va somriure.

—Podem ajudar-la amb alguna cosa?

Els seus grans ulls van mirar a Kanan... i la seva expressió intensa es va suavitzar una mica, com si el reconegués.

—Hi ha alguna cosa. La barra. T'importaria si passo a l'altre costat?

Kanan la va mirar amb ulls desorbitats.

—Vols asseure't del costat del cambrer de la barra?

—Kanan ho fa tot el temps —va dir Okadiah—. També dorm allà.

—Senyora —va dir Kanan— no hi ha tamborets d'aquest costat.

—Està bé —va respondre la dona, mentre els seus ulls escanejaven el sostre—. No vull una cadira. Vull asseure'm en el terra.

Kanan i Okadiah es van mirar entre si per sobre de la barra, perplexos. Després tots dos es van encongir d'espatlles... i la dona es va llançar al voltant de l'obertura i va passar darrere de la barra. Kanan la va veure desaparèixer.

—No m'agrada perdre'm res —va dir Okadiah—, però un amfitrió ha d'atendre. Jarrus, noi, cuida del fort. —Li va llançar la tovallola a Kanan i va saludar a la dona arraulida—. Parlarem de nou més tard —va dir, sortint de darrere del mostrador.

Kanan va agafar la camisa d’Okadiah quan passava.

—Això és rar. Què vaig a dir-li?

—Estaràs allà enrere amb tot l'alcohol. Ofereix-li un glop. O pren-ne un tu.

Kanan va sospesar els fets i es va adonar que el seu amic havia fet un excel·lent suggeriment. Alçant el seu cos a la barra, es va dipositar a si mateix a l'altre costat del mostrador. Allà, va veure a la dona sullustana asseguda en el pis, inclinada cap enrere amb el cap i espatlles dins del gabinet sota l'aigüera.

—Eh! Què estàs fent aquí?

—Només prendrà un segon —va cridar ella.

Kanan va esperar. Tal vegada tenia l'ambició de ser lampista.

Ella va treure el cap.

—Disculpa. Pots aconseguir-me el tallador que està en la meva bossa?

Estupefacte, Kanan va fer el que se li demanava. La bossa estava plena a vessar d'aparells electrònics.

—Gràcies —va dir, prenent l'eina. Uns segons més tard, va emergir amb una mirada de satisfacció—. Llest. Ja m'he ocupat.

Kanan li va oferir una mà per aixecar-se.

—Què has fet?

—Vaig neutralitzar les càmeres de vigilància d'aquí —va dir ella, posant-se dempeus—. Gràcies per l'ajuda.

—Hi ha càmeres aquí?

—Hi ha càmeres pertot arreu —va dir la dona, sacsejant-se la roba. Amb aspecte molt més tranquil, es va llevar el ponxo, revelant robes de color fosc—. Això és el que estava fent quan vaig entrar... movent-me entre els punts cecs. Em vaig imaginar que Transcept amagaria el relé transmissor darrere de la barra. És un lloc favorit per a les cantines... mai ningú vol netejar sota el lavabo. —Va retornar la seva eina a la bossa—. Vaig tallar l'energia a tot el sistema.

Kanan va mirar al voltant de l'habitació. Encara no podia veure on estaven les càmeres.

—No et preocupis, vaig fer que semblés que un rosegador va mastegar els mecanismes. Passa tot el temps. Algú que fingeixi ser distribuïdor de cervesa vindrà la setmana vinent per reparar-ho tot.

—Si tu ho dius. —Kanan va respirar profund, preguntant-se si alguna vegada havia fet una mica més que emborratxar-se en el lloc. Sabent que no ho havia fet, es va sacsejar la paranoia—. Com ho saps, Zaluna?

Ella el va mirar, sobtadament seria una altra vegada. Els seus grans ulls es van eixamplar encara més.

—Com... com saps el meu nom?

—Ho diu en la teva placa de nom, allà —va dir Kanan, assenyalant.

La dona ho va mirar... i després va baixar la mirada a la placa oficial enganxada a la seva roba de treball.

—Oh —va dir disgustada, arrencant la insígnia i posant-la en la seva bossa—. Suposo que no sóc molt bona en això.

—En què?

Recuperant el componiment, Zaluna va mirar a Kanan i va somriure primmirada.

—Només sóc una client visitant una cantina. No em paris esment.

—Està bé —va dir Kanan, apartant-se cap a les ampolles.

—Però em vindria bé una mica més d'ajuda.

Kanan la va mirar per sobre de la seva espatlla.

—Miri, senyora, vaig tenir un dia molt llarg. No estic d'humor per ajudar a ningú.

—Però ho faràs. —Zaluna es va inclinar contra la barra i va somriure suaument—. Et conec. T'he vist treballant... a Cynda.

—Com? Mai t'he vist allà.

Zaluna no ho va explicar.

—Ajudes a la gent. T'he vist fer-ho abans. I et vaig veure salvar del Comte Vídian al teu amic avui.

—Em vas veure?

Zaluna no va donar més detalls. Però va somriure, una mica avergonyida del que havia revelat.

—És un dels rars plaers del meu món. Et passes tot el temps buscant gent dolenta, i vols oblidar el que veus. Però als bons, els recordes.

Kanan la va mirar fixament. Res del que estava dient Zaluna tenia sentit. La dona, ara es va adonar, li recordava a Jocasta Nu, la bibliotecària Jedi. No tenien cap semblança en el seu aspecte, per descomptat. Però Jocasta sempre semblava saber-ho tot i actuava com si saber-ho tot no fos res. Aquesta dona definitivament tenia la mateixa actitud.

—En què vols ajuda?

Zaluna va mirar a l'abundant multitud.

—Se suposa que haig de reunir-me amb algú, però no sé quin aspecte té.

—No saps com es veu tothom?

—Aquesta vegada no. I haig de mantenir un perfil baix. Pots mirar per mi?

Kanan va mirar cap avall i va posar les mans davant d'ell.

—Zaluna, no sé qui ets ni qui creus que sóc... però no em coneixes. No vaig per aquí ajudant a persones a l'atzar!

—Això no és el que he sentit de tu —va venir una veu des de l'altre extrem de la barra. La veu.

Kanan va decidir fer-se l'interessant, mentre es girava. Sempre et busquen, germà.

—Hola, Hera! —va dir, somrient amb confiança—. Què puc servir-te?

 Següent