Capítol 3
Chopper va baixar rodant pel passadís, rondinant en veu
baixa. Fes això, Chopper. Fes allò,
Chopper. Hera i Kanan sempre estaven dient-li que fes coses... coses que
sempre havien de fer-se ara. I no obstant això quan va ser l'última vegada que
li van donar les gràcies amb un bany de lubricació? Havien passat trenta-dos
dies, vint-i-tres hores, cinquanta-set minuts, i quatre segons des de la seva
última submergida. Algunes parts del seu cos s'estaven oxidant. L'òxid alentia
les seves articulacions. L'òxid feia que els circuits fallessin. L'òxid li
irritava.
Chopper es va detenir davant la torreta. Dins, Kanan girava
en el seu seient, intentant apuntar al TIE que s'acostava.
Chopper li va refilar a Kanan que disparés millor. El droide
sabia que Kanan no podia comprendre exactament el que deia sense una pantalla
de traducció. Aquesta era una de les dificultats de treballar amb éssers
orgànics. Els seus cervells no podien manejar el binari.
Kanan va pressionar el gallet del canó. Aquesta andanada no
fallaria. Va reduir al caça enemic a pols espacial.
—Estic una mica ocupat, Chop —va dir Kanan, buscant als
altres dos TIEs.
Jo també, volia
respondre Chopper. Però el droide es va guardar aquestes xiuletades. Va
començar a allunyar-se cap al centre de comunicacions.
—Espera... —va dir Kanan. Mirava cap avall al droide des de
la torreta—. Què estàs fent aquí? No hauries d'estar arreglant els escuts?
Chopper brunzí en binari el missatge de Hera per a Kanan.
Kanan va sacsejar el cap i va tornar a disparar. Els seus
trets impedien que els dos TIEs s'acostessin més.
—Vas dir que estàs arreglant el comunicador? —va preguntar.
Chopper va girar la cúpula cap a Kanan. El droide havia de
reconèixer que aquest humà era un dels orgànics més intel·ligents amb els quals
havia treballat. Kanan Jarrus sovint captava l'essència del que Chopper
xerrotejava.
Kanan no va esperar a la resposta de Chopper mentre seguia
disparant els canons.
—Perquè no necessito parlar amb la «Capitana» Hera ara
mateix. El que necessito és que vagis i arreglis els escuts!
Chopper va gemegar. Podria haver arreglat o els escuts o la
unitat de comunicacions durant els 34,2 segons que havia perdut aquí. Es va
donar la volta i va tornar cap a la cabina del pilot.
—Ah, sí —va cridar Kanan des de la torreta—. Quan vegis a
Hera, digues-li que voli millor.
Chopper va reiterar les seves queixes de tons baixos. Els
orgànics eren tan ineficients en comunicar-se entre si.
Hera tirava dels controls de vol de dreta a esquerra per
evitar els làsers dels TIEs. La computadora de navegació mostrava que els dos
caces bloquejaven el vector de fugida a l’hiperespai. Si Kanan no podia fer el
seu treball i destruir-los, hauria de trobar una manera de desfer-se d'ells.
Chopper reingressà a la cabina. El droide va xiular alguna
cosa que sonava com que ella havia de volar millor.
—Oh, això va dir, veritat? —Hera va tirar dels controls a un
costat, posant al Fantasma en un arc
ràpid al voltant d'un TIE. Els seus dits ballaven en els controls. El sistema
de punteria del canó del morro es va posar en línia. Gairebé immediatament ella
va tenir una solució de tret contra el TIE.
—Haig de fer-ho tot jo? —va dir, pressionant el botó de
tret.
El TIE no va tenir cap possibilitat contra el seu atac des
d'enrere. La seva explosió li va recordar a Hera els focs artificials al seu
món natal de Ryloth.
—Això és, acabo de reduir els objectius de Kanan a la
meitat. —Hera va mirar al droide per sobre de les seves cues cefàliques—.
Digues-li al nostre valent líder que hauria de ser capaç de manejar un caça TIE
solitari per si sol.
Chopper va etzibar alguna cosa i va tornar cap al passadís.
—Què va ser això? —va preguntar Hera. No va escoltar res més
mentre el droide s'allunyava.
Quan Chopper va estar fora de l'abast visual de Hera,
iradament va agitar dos dels seus braços de reparacions en la seva direcció.
Això era ridícul. Endavant i enrere, com un programa de computadora atrapat en
un bucle interminable. Mentrestant, sense escuts, el Fantasma no tenia res més que una prima capa de casc per impedir
que tots fossin destruïts.
Encara que Hera i Kanan poguessin ser imprudents amb les
seves vides, Chopper volia que els seus circuits continuessin operant. I encara
que mai els ho diria en binari, a ell també li importaven els seus. La seva
programació li donava instruccions de preservar les seves vides costi el que
costi.
Va ser per això que va passar rodant més enllà de la torreta
sense parar.
—Chopper? —va dir Kanan. L'humà va haver d'haver sentit
l'òxid de les seves articulacions—. Chopper, on vas?
Chopper no va respondre. No hi havia un microsegon de
sobres. Els seus xips de lògica li asseguraven que el que estava fent no era
desobediència, perquè Hera no li havia dit a Chopper precisament quan
transmetre-li el que va dir a Kanan. Chopper podria explicar-li-ho després que
acabés de salvar-los a tots.
Chopper va entrar a l'Espectre,
la nau més petita adjunta a la secció de cua del Fantasma. La seva cabina era estreta. El seu panell de control
mancava de múltiples bancs d'interruptors i mesuradors d'estat. No tenia
computadora de navegació, perquè no tenia cap hiperimpulsor.
Però l'Espectre no
necessitava de totes aquestes característiques. La nau estava dissenyada per a
una funció i només una.
Per lluitar.
Chopper va estendre el braç a l'endoll principal. En el
panell de control, la pantalla de punteria es va encendre. El droide va pujar
un lot de comandos.
A diferència del Fantasma,
que sovint responia bruscament al que Chopper li demanava que faci, l'Espectre va seguir els comandos de
Chopper sense objeccions. Els seus canons làser es van girar cap al caça TIE
que passava al seu costat. Chopper va esperar al moment adequat per ordenar el
foc...
El pilot Imperial probablement va creure que tenia un tret
fàcil contra el Fantasma. Però el
pilot mai va poder descarregar el seu làser. Al moment abans que pogués
disparar, els canons de l'Espectre
van atomitzar a la nau enemiga.
Chopper va tornar a la cabina del Fantasma, aquesta vegada taral·lejant una melodia de victòria.
—Està bé, ho admeto —va dir Hera des de la cabina—. Aquest
va ser un bon tret.
Chopper va travessar la porta i va emetre una sèrie de
xiuletades triomfants. Llavors va veure que Kanan també estava en la cabina,
enfront de Hera.
—Gràcies. Tu també —l'humà li va dir a Hera.
Chopper es va adonar que Hera no li havia estat parlant a
ell. Per contra, els dos orgànics s'estaven comunicant entre si. I estaven
parats l'un molt a prop de l'altre... una tercera part d'un metre més a prop
del normal, per ser exactes.
Chopper es va excusar amb un so agut i va començar a
anar-se.
—Només bromejàvem, Chop —va dir Kanan. Es va girar
apartant-se de Hera i es va ajupir al nivell del droide.
—Sabem que tu li vas donar a l'últim —va dir Hera—. Bon
treball.
Chopper els va mirar per un moment i després va desestimar
la seva lloança amb un gest del braç d’endollar. Els seus circuits tenien
problemes per processar el que volien els orgànics quan exhibien massa emocions.
Era il·lògic. Era el que ells anomenaven ser «sentimental».
El que Chopper volia més que la seva lloança era un bany
d'oli. Ara havien passat trenta-tres dies des de...
—Ara arregla aquest comunicador —va dir Kanan.
—I els escuts. No oblidis els escuts —va dir Hera.
Chopper va passar els fotoreceptors del seu dom de l'humà a
la twi’lek. Era aquesta altra mostra d'emocions? O una de les seves així
anomenades bromes?
El seu xip de lògica no podia descobrir la diferència. Però
el xip sí li informava que ja que les vides dels seus amics ja no estaven en
perill, necessitava atendre aquests deures que li havien sol·licitat.
Mentre anava a fer-ho, el droide va emetre una llarga
seqüència de queixes.
—Què ha estat això? —van preguntar Kanan i Hera.
Chopper va rodar fins a un presa de la computadora central.
Els complicats sistemes electrònics i motors del Fantasma eren coses que ell podia entendre. Els orgànics, per
contra, tendien a dir una cosa però voler dir una altra.
I òbviament no entenien la necessitat dels banys de
lubricació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada