PART 2
ATAC ARTÍSTIC
Capítol 4
Milers de milers de mons brillaven en el cel nocturn sobre
la ciutat capital de Lothal.
Sabine trobava la vista impressionant mentre ella escalava
la muralla de la ciutat. La Vora Exterior de la galàxia era un lloc tan gran.
Tants planetes, tants estels, amb noms com Lasan, Utapau i Mandalore, el seu
món de naixement. Tot ple de misteris i diverses espècies.
Volia visitar-los a tots. Ella volia tenir mil milers
d'aventures en aquests mil milers de mons. Volia que el seu nom i el seu art
fossin coneguts a través dels estels.
Això era impossible amb l'Imperi al control de la galàxia.
Els imperials feien tot el que podien per limitar la
llibertat personal, incloent suprimir el talent creatiu. Reprimien enèrgicament
a qualsevol el treball del qual no glorifiqués al Nou Ordre de l'Emperador.
Els seus esforços no l'espantaven gens ni mica. Només feien
que volgués pintar imatges que desafiessin més a l'Imperi.
Ningú anava a aixafar a Sabine Wren.
Un fort clack-clack
feia ressò al carrer de baix. Sabine va reconèixer aquest so immediatament.
Soldats d'assalt imperials.
Es va agafar més fort i es va estrènyer contra la paret
mentre pujava. No havien de veure-la. Els blàsters dels soldats d'assalt
gairebé mai es posaven en «atordir».
Girà el cap per fer un cop d'ull a baix. La pantalla interna
del seu casc magnificava un esquadró de soldats d'assalt en armadures blanques
envoltant a algun transeünt amb mala sort. El seu comandant va empènyer al
transeünt al terra.
—Circulin! Aquesta és una àrea restringida —va dir el
comandant, la seva veu severa sonava filtrada a través del casc.
El transeünt, un resident de la ciutat a qui Sabine no
coneixia, es va arrossegar cap a enrere i s’escapolí. Llavors el comandant de
les tropes d'assalt va fer un gest. El seu equip vigilava els carrers a la
recerca d'altres intrusos.
Just quan el comandant es va donar volta cap a la paret,
Sabine va grimpar a la cornisa. Va estirar el cos damunt i va esperar. Un
batec. Dos batecs. Tres...
Esperava que si un dels soldats d'assalt la veia, titubegés
en veure el seu casc mandalorià. En aquests dies hi havia pocs senyals del seu
poble en la galàxia a part del notori caça-recompenses Boba Fett, qui portava
armadura mandaloriana. Les seves captures i morts només havien ajudat a
preparar la llegenda que els mandalorians eren els més temibles guerrers de la
galàxia.
Algun dia, tal vegada el seu propi nom tindria un efecte
similar. Sabine Wren. Una altra mando amb la qual no volies ficar-te. Una gran
guerrera i una gran artista.
Els sons de botes van tornar a fer ressò sobre el paviment i
van començar a esvair-se. Els soldats d'assalt s'allunyaven marxant. Sabine
estava fora de perill... de moment.
—Espectre-5 a Fantasma
—va murmurar Sabine en el seu micròfon.
La veu de Hera va venir pel comunicador del seu casc.
—Aquí el Fantasma.
Estem en posició i a l'espera de la teva distracció.
—Copiat —va dir Sabine—. Això serà divertit. —Fins i tot si
Hera i Kanan no estaven llestos, ella sí. Com qualsevol bon mando, Sabine Wren
sempre estava preparada.
Es va aixecar per parar-se en el cim de la paret.
—Molt divertit.
A l'altre costat de la paret hi havia un aeròdrom imperial
replet de caces TIE brillants i recentment sortits de fàbrica, tan novets que
Sabine gairebé podia olorar la pintura fresca.
El feix del reflector d'una torre de vigilància girà en la
seva direcció. Es va inclinar i va córrer al llarg de la part superior de la
paret. El feix no la va trobar abans que saltés de la paret.
Va aterrar suaument, gairebé en silenci, en la pista. Es va
prendre un moment per inspeccionar l'aeròdrom. Va veure a alguns guàrdies i es
va moure per evitar ser detectada.
Sabine va creuar corrent la pista fins al caça TIE més
proper. Aviat estava oculta a l'ombra d'una de les seves ales. L'ala
proporcionaria una superfície perfecta en la qual complir la seva missió.
Va treure el mini aerògraf del seu cinturó i va sacsejar el
recipient adjunt. Després va prémer un filtre i va utilitzar els seus talents.
Sabine va començar a pintar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada