CAPÍTOL 18
—Uau —va panteixar Ezra.
Sol, a meitat del camp de batalla, Kanan Jarrus es va
ajupir, va esquivar i va desviar la tempesta de trets dirigits cap a ell.
Semblava saber quan i d'on vindria cada tret, saltava en l'aire al moment just,
doblegant el cos en un angle perfecte, va atacar amb el seu sabre just a temps.
Uns quants soldats d'assalt es van desplomar, més van ser receptors dels trets
que Kanan havia desviat amb el sabre. Sense participar en el combat raig a mà,
aquest únic home, aquest Jedi, estava mantenint a ratlla a un escamot sencer de
soldats d'assalt.
Ezra es va quedar bocabadat i no va deixar de notar que els
wookiees també.
Van recollir les armes caigudes i es van unir a la lluita
amb un rugit de ràbia. Kanan no volia que entressin en batalla.
—Zeb, Sabine, treguin als wookiees d'aquí. Hora d'anar-se’n!
Zeb va treure a uns quants.
—Tothom al contenidor.
Va anar a ajudar al feble Wullffwarro, que el seu llarg i
pelut braç va assenyalar cap a la passarel·la que connectava ambdues
plataformes. Kitwarr no havia estat capturat, però un soldat d'assalt
s'acostava. Wullffwarro va cridar de desesperació.
Ezra no podia entendre el llenguatge dels wookiees, però
sabia quan un pare implorava que algú rescatés al seu fill. I Ezra era l'únic
prou a prop per fer-ho.
Mentre els altres s'apressaven cap als contenidors, Ezra va
mirar a Kanan. Malgrat que el seu cansament creixia, l'home de la cua de cavall
mantenia la seva acrobàtica defensa contra els soldats d'assalt. No s'havia
encongit, contra tota lògica. Estava disposat a sacrificar-se per salvar als
presoners, per salvar als seus amics, per salvar a Ezra.
«Si tot el que fas és per salvar la teva pròpia vida», li
havia dit Hera, «llavors la teva vida no val gens».
Ezra va començar una boja carrera cap a la passarel·la i
Kitwarr.
—Noi atura’t!
El crit d’en Zeb va ser com si sentís ploure. Ezra
zigzaguejà a través de les caixes i els contenidors que estaven en el camp de
batalla.
Afortunadament, va escapar de l'atenció dels soldats
d'assalt, els qui concentraven el foc en Kanan. No obstant això, un parell
d'ulls imperials el van veure; l'agent Kallus es va apartar de la batalla per
perseguir-lo.
Lluitant per portar al tossut Wullffwarro al contenidor, Zen
no podia deixar-lo per ajudar al noi.
—Karabast! Juro que si es queda enrere de nou, no serà la
meva culpa.
Sabia que Hera, Kanan i Sabine no ho veurien d'aquesta
manera.
Una altra explosió va il·luminar el cel. Zeb esperava que no
fos el Fantasma encara que no podia
dir-ho des d'aquesta distància. Va empènyer a Wullffwarro dins del contenidor i
es va donar la volta per oferir als soldats d'assalt una melodia del seu
rifle-bo.
En un altre salt que va desafiar a la gravetat. Kanan es va
alçar des de la pila de les caixes del terra de l'altre costat.
—Zeb, Hera ve de camí!
Va continuar bloquejant els trets, mentre feia marxa enrere
cap al contenidor. Sabine va disparar lluny, fent el mateix.
L'explosió deuria d'haver estat algun dels TIE, la qual cosa
significava que l'eixelebrada maniobra havia funcionat. Zeb va cridar als
wookiees que s'havien resistit a abandonar la lluita.
—Entrin, boles de pèl. Ara!
Els wookiees van entrar de mala gana, igual que ell i
Sabine. Kanan va entrar l'últim, girant el sabre per desviar el foc dels
soldats d'assalt. Zeb va escodrinyar a la multitud dels soldats d'assalt dins.
Tots estaven allà; tots, excepte Ezra i el cadell. Ells no havien tornat
encara.
—Kanan, crec que vas inspirar al noi per fer, bé, per fer
alguna cosa que tu faries.
Zeb va assenyalar la passarel·la a la distància, on Ezra
perseguia al soldat d'assalt i al cadell.
La calmada determinació amb la qual Kanan havia confrontat a
centenars de soldats d'assalt es va trencar com una màscara. Es va posar
dempeus en l’escotilla del contenidor, sobresaltat, sabre de llum en mà.
—Kanan? —Zeb va pressionar al seu amic...
—Segella el contenidor —va dir Kanan amb un sospir.
Zeb va assentir i va agafar les portes de l’escotilla del
contenidor.
Kitwarr va fugir del soldat d'assalt. El pont sobre el pou
era llarg i començava a cansar-se. El seu cos no estava fet per córrer. Estava
fet per grimpar. No obstant això, amb els canells lligats no podia tenir el
control de res.
Llavors un dels caça TIE va baixar en espiral des del cel,
estavellant-se en el pont com una bola de foc.
El metall es va arrugar, els suports van ser arrencats i la
secció del pont on estava Kitwarr va començar a col·lapsar. El petit va patinar
fins a detenir-se, just en la vora, sense lloc on anar.
Es va donar la volta, trobant-se amb què el soldat d'assalt
era a punt d'atrapar-lo. Aquest tenia una arma a les seves mans, que apuntaven
cap a ell. Altres soldats havien fet el mateix al seu pare i a l'amic del seu
pare. Ells volien ferir als wookiees. No entenia per què. Què els havien fet
els wookiees a ells?
Darrere del soldat d'assalt, Kitwarr va albirar a un noi
humà que corria cap a ells. S'assemblava al noi que havia alliberat al seu
pare. Tal vegada pogués alliberar-lo a ell. Kitwarr volia ser lliure. Volia
grimpar. El terra del pont va ressonar sota ell. Es trencaria aviat. Li va
cridar al noi, demanant ajuda.
El soldat d'assalt es va girar i va alçar la seva arma cap a
Ezra. Kitwarr es va sentir malament. No hauria d'haver cridat. Havia alertat al
soldat. El noi era humà, però havia ajudat al seu pare. Ara el noi anava a
sortir ferit.
El noi va saltar en l'aire, donant un salt mortal sobre el
soldat d'assalt imperial. Va ser sorprenent. Ni tan sols el pare de Kitwarr
podia saltar així. El noi va aterrar enfront d'ell. Li picà l’ullet, després es
va tornar cap al soldat i va aixecar la seva arma, la qual cosa Kitwarr va
reconèixer com un tirador, ja que ell mateix havia fet molts amb les branques i
vinya gomosa. La del noi era de metall i, en lloc de roques, llançava tres
boles d'energia.
Els tres trets van colpejar al soldat d'assalt, tirant-lo
cap enrere. L'home va trontollar, va tractar d'alçar la seva arma de nou, però
va perdre l'equilibri i va caure sobre la barana del pont.
Kitwarr va tancar els ulls. No li agradava pensar en algú
caient, ni tan sols un soldat d'assalt, sense ser capaç d'agafar-se a una
branca.
El noi va aixecar a Kitwarr.
—Et tinc.
Kitwarr es va sentir fora de perill en els seus braços. No
anava a caure. El noi havia començat a alliberar els seus canells, com ho havia
fet amb el seu pare. Kitwarr va somriure i va obrir els ulls.
Un home de gris caminava pel pont cap a ells. A diferència
dels soldats d'assalt el seu rostre no estava cobert per un casc. I no somreia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada