CAPÍTOL 19
Sabine tenia molt de què parlar amb Zeb després que tot
acabés. Per començar, estava l'assumpte del noi, a qui una vegada més havia
deixat fora de la seva vista. Després estaven els wookiees. Encara que Zeb
odiava les comparacions, ella creia que eren poc diferents del lasat. Sense
comptar amb la pell dels wookiees, les dues espècies eren similars; alts,
desmanegats i, desesperadament obstinats. Els wookiees es negaven a seguir les
instruccions per moure's i li grunyiren mentre tractava d'empènyer-los per
distribuir el seu pes a través del contenidor.
No es va molestar a demanar ajuda a Kanan. Ell estava
recolzat en la paret, amb els ulls tancats, lluïa completament esgotat. S'havia
guanyat un moment de descans després de la seva actuació en combat, que
competia amb la dels millors guerrers mandalorians.
El sostre del contenidor va fer un soroll metàl·lic, molt
més fort que els trets dels soldats d'assalt que copejaven les parets de fora.
El Fantasma havia
aterrat damunt de contenidor. Sabine va deixar d'empènyer. Els wookiees
entendrien en un segon per què s'havien pres tantes molèsties per moure'ls.
—Segell magnètic bloquejat —va dir Hera pel comunicador.
Zeb va mirar en direcció a Sabine.
—Odio aquesta part.
El Fantasma va
aixecar el contenidor del terra i es va enlairar a gran velocitat. Udolant i
cridant tots els wookiees van xocar un contra l'altre; un va caure sobre Zeb.
Sabine es va quedar dempeus. La visió dels wookiees trontollant-se normalment
l'hauria fet riure. Però no avui; no després del que havia passat. Per molt que
odiés admetre-ho s'havia encapritxat amb el noi. Trobaria a faltar el que
molestés a Zeb sense parar. L’escotilla superior es va obrir en el celler de
càrrega del Fantasma. Kanan va saltar
a través d'ella. Sabine va desitjar poder usar el seu jet pack per fer el
mateix. Però hi havia treball a fer.
—Cap a la nau —li va cridar als wookiees trontollant-se cap
a l’escotilla superior, fent el seu treball més senzill.
***
Kallus es va detenir en la passarel·la i va veure la nau
rebel fer una pujada empinada. El TIE restant va replicar la maniobra amb
facilitat i va caure just darrere de la nau. No obstant això, allò que hauria
d’haver de ser una presa fàcil pel TIE es va convertir en una cosa molt més
tràgica. El vaixell de càrrega va separar el seu contenidor de càrrega, el qual
va colpejar al TIE com un míssil. Llavors es va allunyar ràpidament de
l'explosió, escapant una vegada més.
Esperava que els wookiees seguissin el contenidor, però ja
no hi estaven, la seva perduda significava poc per a ell. Kallus tenia una cosa
pel que els rebels tornarien. Tenia al noi.
La raó per la qual els rebels arriscarien tot per rescatar
al noi, com ho havien fet en el Destructor Estel·lar, tenia sentit ara que
Kallus havia estat testimoni del que Ezra podia fer. Els nois ordinaris no
manejaven motojets com campions de carreres. Els nois comuns mai podrien saltar
sobre els soldats d'assalt sense portar un parell de botes per a això. Aquest
nen posseïa un regal més enllà de l'ordinari. Era un regal que Kallus no tenia,
però coneixia senyals.
Aquest noi, igual que el Jedi rebel, podia dominar la Força.
Tal habilitat feia la captura del nen molt més important. Certes entitats de
l'Imperi trobarien al noi molt valuós. Kallus rebria un reconeixement per la
seva captura, encara que els premis no eren el seu objectiu. Com a oficial de
la llei havia jurat protegir als ciutadans imperials d'aquells que
representaran una amenaça, incloent a tots els usuaris de la Força.
El noi estava d'esquenes a Kallus, usava un braç
astromecànic per obrir els lligams del cadell wookiee.
Els lligams van caure dels canells del cadell i ell va posar
el braç astromecànic en la seva motxilla. Kallus va col·locar la seva arma en
atordir.
El cadell va veure a Kallus i bramà. El noi es va donar la
volta. Kallus va alçar la seva arma.
—S'ha acabat per a tu Jedi. Mestre i aprenent, una troballa
rara en aquests dies. Tal vegada són els últims dos que queden.
Un sobtat vent va regirar el cabell del noi.
—No sé d'on treus aquestes idea, cap de cubell. Treballo
sol.
—No aquesta vegada —va dir una veu que venia de baix. Kallus
va girar. El Jedi rebel, el seu sabre de llum espetegant. Estava dempeus en el
cim de la nau. S'havia abalançat lentament per pujar per sota de la passarel·la.
Kallus va disparar diverses vegades.
El sabre de llum del Jedi va desviar tots els trets de
tornada a Kallus. La seva armadura va detenir els trets del blàster i no van
cremar el seu pit; però no va reduir el poder del seu impacte. Va caure cap
enrere, sobre la barana de la passarel·la.
***
A resguard de nou en el celler de càrrega del Fantasma, Ezra es va sentir alleujat en
deixar que Kitwarr corregués lliure. El petit wookiee no s'adonava de com
d’esmolades que eren les seves urpes. S'havia aferrat a la seva espatlla com si
fos un arbre. Ezra va oblidar la por en veure el retrobament entre pare i fill.
Kitwarr va córrer als braços de Wullffwarro per donar-se un llarg i udolant
abraçada.
Els altres wookiees que omplien el celler de càrrega es van
unir als rugits d'alegria com un cor.
Ezra es va quedar enrere, lluny de tot allò. Una visió dels
seus pares va venir a ell i ràpidament la va aixafar. Aquests records només
portaven dolor.
Una mà va estrènyer la seva espatlla. Ezra va mirar cap amunt
per veure a Kanan al seu costat. L'home no va dir res, només va mirar als
wookiees. En el seu cinturó, prop d’Ezra, penjava l'empunyadura del seu sabre
de llum.
***
Per segona vegada en el dia, Kallus penjava dels dits sobre
un abisme. Però aquesta vegada, se sostenia fortament en una de les bigues de
suport de la passarel·la. I l'abisme no era un vòrtex tractant d'absorbir-lo
cap a l'èter de l'espai. Només era un profund i fosc pou miner. Així i tot,
moriria si queia; però això no succeiria. Havia d’atrapar uns rebels.
L'única cosa que impedia a Kallus impulsar-se de tornada cap
a la passarel·la era el soldat d'assalt que també havia caigut sobre la
passarel·la. El soldat s'havia aferrat a una biga de suport inferior i feia que
tota l'estructura tremolés quan intentava pujar.
—És el primer Jedi que ha vist, senyor? —va preguntar el
soldat d'assalt.
Kallus es rigué de manera burleta. Havia fet falta una nau
per frustrar a Kallus, mentre que aquest soldat havia estat sorprès per un
simple noi. Tanta incompetència no mereixia una altra oportunitat en les files
imperials. Li va donar a l'home una bona puntada. El soldat d'assalt va perdre
l’agafada i va cridar mentre queia al pou.
Quan les bigues de suport van deixar de tremolar, Kallus va
grimpar a la passarel·la del pont. Va sacsejar la brutícia del seu uniforme i
va caminar amb grans gambades per la plataforma.
Rares vegades s'havia enfuriat amb tanta ira com ara. En
qualsevol cas, la situació dels rebels només havia empitjorat. Ells no s'havien
adonat de les forces que ara estaven en contra d’ells. L'agent Kallus sempre
capturava als seus criminals, no importava on estiguessin ni a qui devia cridar
o el que havia de fer.
Kallus no descansaria fins atrapar a aquests traïdors
rebels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada