6
En Zekk es va presentar al
palau a l'hora acordada aquella nit i va ser acompanyat a l'interior. Uns sentinelles
de la Nova República van buscar el seu nom en la llista de visitants aprovada i
li van permetre avançar pels elegants passadissos de grans sostres de volta. El
noi coneixia el camí fins a les habitacions d’en Jacen i la Jaina, però els
soldats uniformats van insistir a “escortar-lo”, la qual cosa el va deixar una
miqueta intimidat.
Les seves robes noves
estaven tibants i eren terriblement incòmodes, però en Zekk sabia que aquell
sopar era un esdeveniment molt important. El noi es va jurar a si mateix que no
avergonyiria a ningú i, sobretot, que els bessons no se’n penedirien d'haver-lo
convidat.
Abans que el vell Peckhum
partís per al seu solitari torn de treball a l'estació mirall, l’havia ajudat a
escollir algunes peces de gala, i el noi també havia sortit a fer uns quants
negocis pel seu compte, canviant alguns dels seus millors artefactes i quincalla
per una jaqueta particularment maca i ben tallada. Mentre pujava al
turboascensor fins als nivells superiors i s'obria pas pel laberint de
passadissos fins les estances de la cap d'Estat. En Zekk se sentia molt
elegant.
L'androide de protocol C3PO
el va rebre al llindar i el va fer passar, i després va acomiadar a l'escorta
de soldats abans de tornar cap a ell.
- Ah, aquí està, jove amo
Zekk. Hem de donar-nos pressa... Arriba amb retard! Tenim molts preparatius a
fer.
En Zekk va començar a
donar estrebades al seu incòmode vestit de gala.
- Què vols dir amb això
dels «preparatius»? Ja estic llest. M'he vestit d'acord amb l'ocasió... Què més
pots voler?
C3PO va emetre unes
quantes imitacions d’espetec de llengua molt acceptables a través del seu
altaveu bucal i va allisar la pitrera de la camisa d’en Zekk.
- Cels i estrelles.
Aquestes peces són realment magnífiques i a més són molt..., molt interessants.
Segons els meus arxius, estaven molt de moda fa unes quantes dècades. Sí, he de
dir que són tota una troballa històrica...
En Zekk va sentir una
dolorosa punxada de desil·lusió. S'havia esforçat tant i havia fet tot el que estava
a les seves mans per preparar-se amb vista en aquell esdeveniment especial...,
i en uns quants segons aquell primmirat androide havia reduït a res tots els
seus esforços!
La Leia Organa Solo va
sortir de l'habitació de darrere, i la sorpresa va fer que els seus grans
foscos ulls es tornessin encara una mica més grans quan el va veure.
- Oh... Ah, hola, Zekk.
M'alegra molt que hagis pogut venir.
La seva mirada va semblar
disseccionar al noi. En Zekk va serrar les dents i va intentar no donar cap
senyal d'incomoditat, encara que estava segur que tenia les galtes de color
carmesí. El seu magnífic vestit li semblava sobtadament tan ridícul com una
disfressa de pallasso.
- Espero no e-estar
causant de massa molèsties -va quequejar en Zekk -. Jo no pretenia que en Jacen
i la Jaina em convidessin, i...
- No et preocupis per això
-es va apressar a dir la Leia, i va somriure -. L'ambaixadora de Karnak Alfa
s'ha emportat a tot el seu grup de nens, així que et prego que et calmis i que
procuris no posar-te nerviós. N'hi haurà prou amb què ho facis el millor
possible.
C3PO va tornar en aquell
moment amb un maletí d'articles de tocador i neteja.
- En primer lloc, hem de raspallar
els cabells i pentinar-los, jove amo Zekk. Tot ha d'estar presentable. Això és
un assumpte d'orgull diplomàtic per a la Nova República, encara que desitjaria
haver pogut trobar aquests antics arxius sobre els costums de Karnak Alfa. La seva
localització sembla haver estat oblidada pels meus programadors de protocol. –L’androide
va començar a ocupar-se dels cabells d’en Zekk -. Déu meu, no hi ha cap dubte
que no li aniria gens malament un bon tall de cabells! Hmmmm, em pregunto si
tenim temps suficient per...
En Jacen i la Jaina van entrar
a l'habitació per donar la benvinguda al seu amic mentre aquest romania mut i
immòbil i suportava les excessivament meticuloses atencions de l’androide
daurat. Els cabells d’en Jacen semblaven haver-se tornat estranyament i
antinaturalment llisos i estirats, i el seu rostre havia estat rentat tan a
consciència que en Zekk amb prou feines va poder reconèixer al noi.
- Hola, Zekk! -Va exclamar
la Jaina amb sincer delit.
Però un instant després la
jove va haver de tapar-se la boca amb una mà per ofegar una rialleta quant va
reconèixer el seu vestit. En Zekk va sentir que les galtes li cremaven sota una
nova onada de vergonya.
El noi va començar a
debatre’s sota l'artefacte brunzent que l'androide daurat li estava passant
pels cabells, i C3PO el va renyar severament.
- Sóc un androide de
protocol, sap? He rebut un ensinistrament complet en totes les tècniques de
neteja i empolainament personal.
En Zekk no va intentar
discutir amb ell, però va fer una ganyota quan C3PO va eliminar d'una potent
estirada un embolic en la seva fosca cabellera.
- No estic molt segur que
això sigui una bona idea -va dir després -. No sé res sobre la diplomàcia. No
tinc ni idea de quines són les normes de cortesia o etiqueta.
La Jaina es va posar a
riure.
-Això no té cap
importància -va replicar -. Limita't a utilitzar el teu sentit comú i fixa't bé
en el que fem els altres. És un gran banquet diplomàtic, i hauràs de prendre
part en tota classe d'avorrides cerimònies..., però el menjar és excel·lent.
T’ho passaràs bé.
En Zekk no va intentar
fer-li entendre que a ella li resultava molt fàcil dir aquestes coses perquè
havia estat criada dins d'aquella «alta societat» política, i havia estat
ensinistrada en les respostes adequades durant tants anys que aquest tipus
d'accions havia acabat formant part de la seva naturalesa. Però en Zekk no
tenia aquesta instrucció. El noi estava cada vegada més segur que aquell sopar
seria un complet desastre.
C3PO va acabar desistint
dels seus intents de pentinar la cabellera d’en Zekk i va moure el seu lluent
cap daurat en un gest ple d'exasperació.
- Ai mare... Si tingués
receptors olfactius, empraria una de les frases favorites de l'amo Solo i diria
que això em fa molta pudor -va sospirar l'androide.
En Zekk estava totalment
d'acord amb ell.
***
La Tenel Ka va seguir al
grup mentre anaven al gran menjador de gala, sent molt conscient de cadascun
dels seus moviments. Anava a exercir una important funció diplomàtica, i havia
estat a consciència instruïda per la seva terrible àvia a les majestuoses corts
del Cúmul de Hapes. Després de tot, la Tenel Ka era una princesa real i
l'hereva de tot un cúmul estel·lar, però la jove defugida totes aquelles bajanades
i passava tot el temps possible ensinistrant-se a Dathomir, l'auster món natal
de la seva mare. L'àvia de la Tenel Ka desaprovava amb totes les seves energies
el camí que la princesa havia decidit seguir, però la Tenel Ka era tossuda i
tenia les seves pròpies idees..., com demostrava amb molta freqüència.
I en aquell moment
caminava darrere d’en Jacen, la Jaina i en Zekk, caminant al costat d’en
Lowbacca i el silenciós Ànakin, el més petit dels tres germans Solo, i tots
estrenyien el pas per arribar a temps al gran menjador. La Tenel Ka portava una
curta túnica cenyida de pells de rèptil multicolors, acabada de ser oliada i
fregada perquè les escates lluïssin amb cadascun dels seus moviments. Els seus
musculosos braços i cames estaven nus, però portava una ondulant capa color
verd bosc sobre de les espatlles.
La Tenel Ka havia passat
molts mesos a l'Acadèmia Jedi en les jungles primitives de Yavin IV, i abans
d'això havia viscut a les ciutats dels penya-segats del clan de la Muntanya del
Càntic. Havia passat molt temps des de l'última vegada en què va ser malcriada
amb luxes, però la jove guerrera veia aquell sopar de gala amb l'ambaixadora de
Karnak com un altre desafiament al qual s'havia d'enfrontar.
En Lowbacca havia estat
rentat amb xampú i assecat, i el seu pelatge estava tan pulcrament raspallat
que el jove wookiee semblava molt més prim del que és habitual sense la seva
aurèola de pèls que sobresortien en totes direccions. La franja negra que
corria per sobre de la seva entrecella havia estat allisada cap avall
mitjançant una aplicació de fixador, la qual cosa li donava una aparença molt
atractiva i elegant..., per a un wookiee.
C3PO avançava davant de la
Leia i en Han, gallejant tan orgullosament com si fos una escorta sencera.
Sentinelles de la Nova República muntaven guàrdia als costats de l'entrada al
gran menjador i van obrir les portes de bat a bat quan els van veure aproximar-se.
La Leia va posar la mà sobre el braç d’en Han Solo i va entrar, elegant i
majestuosa amb el seu delicat vestit blanc. La Cap d'Estat no era molt alta,
però semblava estar plena d'energia i confiança en si mateixa, com si fos una
bateria sobrecarregada de potència. La Tenel Ka va sentir una gran admiració
cap a ella.
El moment de la seva
arribada havia estat calculat amb tota exactitud. Estaven començant a travessar
el menjador des d'un extrem quan es va obrir l'entrada de davant i
l'ambaixadora de Karnak Alfa fer la seva entrada, seguida pel seu seguici de
vuit nens.
L'ambaixadora era un fener
de pèl marró, un monticle de pelatge que creixia fins a arribar a tal longitud
que ocultava qualsevol altre tret del seu cos. Ni tan sols els ulls de
l'ambaixadora eren visibles entre els gruixuts brins mentre avançava sobre peus
que també quedaven ocults per les seves ondulants trenes de pèls. L'ambaixadora
va ocupar el seu lloc a la capçalera de la taula, al costat del seient reservat
per a la Cap d'Estat. La Leia va asseure, amb el seu marit al seu costat.
Els fills de
l'ambaixadora, tots els quals eren versions en miniatura d'ella, semblaven vuit
muntanyetes de pèls que es van afanyar a ocupar els seus seients. El pelatge de
les nenes estava lligat mitjançant cintes multicolors, i el dels nens ressonava
amb la dringadissa de les campanetes lligades a flocs de pèls. Tots ells
semblaven molt ben educats, i es van comportar impecablement mentre anaven
ocupant els seus seients a un costat de la gran taula.
La Tenel Ka es va alegrar
que se li hagués ocorregut col·locar cintes de colors en la seva cabellera
daurada vermellosa. Havia vist nadius de Karnak Alfa durant la seva estada a la
cort reial de Hapes. Les peludes criatures eren molt tímides i tenien alguns
costums bastant rars, però eren relativament obertes i afables.
La Tenel Ka es va asseure
al costat d’en Lowbacca, mentre en Jacen i la Jaina portaven al seu amic Zekk
fins a l'extrem de la llarga taula. L’Ànakin, el seu germà petit, semblava
disposat a seure on li indiquessin, i va esperar en silenci que se li assignés
un lloc entre en Lowbacca i la Jaina, contemplant-ho tot amb els seus
penetrants ulls color blau gel mentre esperava.
C3PO anava i venia al
llarg de la fila, ocupant-se meticulosament de tots els petits detalls i
gaudint de la seva posició. Després de tot, aquella mena de deures eren just el
tipus de labor per a la qual estava programat un androide de protocol: la seva
programació no tenia com a objectiu el valor o l'aventura, sinó l’acompliment
de complexes funcions diplomàtiques.
Davant de cada plat
resplendent hi havia una gerra de vidre que contenia un pom de tiges
aromàtiques acabades de tallar, plantes exòtiques tretes d'algun dels jardins
botànics de Coruscant. Aquells interessants espècimens formaven un bell ram per
a cada un dels visitants als que es desitjava honrar.
Abans que comencés el
banquet, la Leia va pronunciar un discurs meticulosament assajat en què va
donar la benvinguda a l'ambaixadora i va expressar els seus desitjos d’establir
una llarga i fructífera relació basada en el comerç, el respecte mutu i
l'amistat. Després va parlar en un murmuri amb C3PO i l'androide va
desaparèixer dins d'una petita cambra, per tornar a aparèixer només un instant
després amb un paquetet a les mans. La Tenel Ka de seguida va reconèixer una
beina incubadora que embolcallava un objecte llis i de forma ovoïdal.
- Ei, és l'ou de falcó-ratpenat
que vàrem rescatar! -Va exclamar en Jacen sense poder contenir-se.
La Leia va somriure i va
assentir.
- Sí, i suposo que
l'ambaixadora potser apreciï encara més el regal, ara que sap que va ser trobat
pels nens amb els quals està sopant.
L'ambaixadora de Karnak
havia començat a tremolar de pura excitació, i les seves llargues cabelleres
ondaven d'un costat a l'altre mentre escoltava les explicacions de la Leia.
- Sabem molt poc sobre la
seva cultura, senyora ambaixadora, però sí que sabem que senten un gran amor
pels espècimens zoològics que se surten de la norma -va seguir dient la Leia -.
Hem rebut informes sobre els seus magnífics diorames hologràfics i enormes zoos
d'entorns alternatius on els animals ni tan sols se n'adonen que estan tancats.
Com a regal diplomàtic a vostè i al seu poble, li oferim aquest rar i valuós ou
de falcó-ratpenat, una de les criatures natives de la Ciutat Imperial més
difícils de capturar. Hi ha molt poques d'elles en captivitat.
-Estic segura que aquest
ou serà una meravellosa addició a les nostres rareses -va cantussejar
l'ambaixadora de Karnak Alfa, visiblement encantada.
- Però l’han de cuidar
molt bé -li va advertir severament en Jacen -. Li ho vaig prometre personalment
a la seva mare!
La peluda ambaixadora no va
semblar trobar res estrany en el comentari.
- Li ho prometo
solemnement -va dir.
Després l'ambaixadora va
respondre amb el discurs que havia preparat, i la seva boca es va anar movent
en algun lloc entre els flocs de pèls marrons mentre anava fent-se ressò dels
sentiments que havia expressat la Leia.
Mentrestant els seus nens,
petits munts de pèls tremolosos i ondulants, esperaven amb impaciència i
creixent gana el moment de començar a menjar, mentre que en Jacen, la Jaina i
els altres joves Cavallers Jedi també sentien grunyir els seus estómacs. En Han
Solo es removia nerviosament al costat de la Leia en el seu abillament de gala,
com si s'estigués asfixiant sota del seu rígid coll i les medalles dels seus
serveis militars. La Tenel Ka es va compadir d'ell.
C3PO va entrar al menjador
i va avançar precipitadament al costat d'un androide amb rodes que transportava
una gran safata de plata llaurada plena de plats molt guarnits, tots ells plens
de superbs menjars bellament guarnits i disposats en els plats. L'androide
daurat coneixia a la perfecció les regles de la cortesia política, pel que va anar
cap a la capçalera de la taula mentre la Leia i l'ambaixadora de Karnak emetien
els sons d'aprovació adequats, demostrant com d’impressionades que estaven
davant tot aquell exquisit menjar.
La Tenel Ka va contemplar
com C3PO anava cap l'ambaixadora i agafava un dels plats de la safata de
l'androide amb rodes. Només veure-li fer això, la jove va saber que C3PO
pretenia servir en primer lloc a l'ambaixadora..., la qual cosa era un
comportament terriblement groller segons els costums de Karnak.
La jove guerrera es va
aixecar amb un sol i fluid moviment i es va inclinar sobre la taula.
- Disculpa’m, C3PO! -Va
exclamar -. Si m'ho permets...
Després va anar corrents
fins a un extrem de la taula mentre l'androide es quedava totalment immòbil
sense saber què fer. La Tenel Ka va anar traient un per un els plats de la
safata i els va col·locar reverencialment davant de cada un dels fills de
l'ambaixadora, començant amb la més petita i, presumiblement, la més jove de
les boles de pèls.
La princesa la Leia va
mirar la Tenel Ka, sorpresa però reservant-se el judici de moment. Els pèls de
l'ambaixadora de Karnak es van moure en el que devia ser una inclinació de cap.
- Moltes gràcies, jove
dama. Ens fas un gran honor. Això és una inesperada observança de les nostres
costums.
La Tenel Ka va donar un
cop de colze a C3PO perquè s'apartés i es va desplaçar fins a l'altre costat de
la taula, on va fregar l'espatlla de l'Ànakin amb els dits. Li va lliurar un
plat i després li va parlar en murmuris a cau d'orella. L’Ànakin -sense protestar
ni fer preguntes- es va aixecar, va anar obedientment al llarg de la taula i va
oferir el següent plat de menjar a l'ambaixadora de Karnak.
L'ambaixadora va deixar
escapar un trinat de sorpresa.
- Em sento molt honrada,
Cap d'Estat -va dir a la Leia -, veient que ha triat al més jove dels seus
descendents perquè em serveixi.
-Jo... Eh... Moltes
gràcies -va replicar la Leia, no molt segura de què més podia dir.
La Tenel Ka es va posar
darrere de la Leia i va inclinar el cap. Les seves trenes daurades vermelloses van
caure cap endavant.
- Sí, ambaixadora -va dir
-. Desitjàvem honrar-la respectant els costums de Karnak Alfa i, en especial, els
que un jove membre de la casa serveixi als fills de la convidada, abans que un
nen de la família amfitriona serveixi al convidat adult que ha de ser més
honrat.
- Em sento molt complaguda
-va dir l'ambaixadora -. Si tots els membres de la Nova República mostren tanta
consideració cap als nostres costums, necessitarem molt poc temps per concloure
els tractats diplomàtics.
Tremolant d'alleujament
havent evitat el que hauria estat un greu error social per la Cap d'Estat, la
Tenel Ka va tornar al seu seient. En Jacen de seguida es va inclinar cap a
ella, amb els seus ulls castany daurats desorbitats per la sorpresa.
- Com has sabut que calia
fer això? -Va preguntar en un xiuxiueig gairebé inaudible.
La Tenel Ka va arronsar
les espatlles sota la seva cuirassa de pells de rèptil.
-No és res... És una cosa
que vaig escoltar no sé on -va dir, i després es va quedar callada, no volent
revelar la seva ascendència real ni tan sols a un bon amic.
En Zekk s'havia recolzat
en el seu seient i no deia res, però seguia sentint-se incòmode. Tots els plats
eren deliciosos, però cada vegada que es movia el noi temia que un dels seus
gestos pogués ofendre algú o causar un incident diplomàtic.
C3PO va servir la resta
dels plats i en Zekk va concentrar tota la seva atenció en menjar, assaborint
els deliciosos menjars..., encara que tot era molt més exquisit del que estava
acostumat a menjar.
L'amanida del bol de vidre
que hi havia davant d'ell tenia un aspecte bastant rar i crugia d'una forma una
mica aparatosa -algunes fulles tenien un gust amarg, i altres eren corretjoses
-, però en Zekk havia menjat coses molt pitjors durant els seus dies de
cercador als carrers. Hi havia rostit erugues de roca i havia menjat fongs del
duracret tallats a llesques. Aquella amanida almenys estava fresca, i en Zekk
es va menjar fins a l'última fulla amb gran plaer.
La conversa semblava
consistir en una vana xerrada cortesa, i en Zekk, que se sentia com un convidat
insignificant que no hauria hagut de ser-hi, va fer el que va poder per a
prendre part en ella.
- Una amanida deliciosa
-va dir, empenyent a un costat el bol de vidre buit -. Crec que mai havia
menjat cap amanida que tingués un gust tan exòtic.
Li va semblar que havia
quedat molt bé. Era un elogi, i al mateix temps era neutral i inofensiu:
demostrava que estava disposat a prendre part en la conversa, però no podia
provocar cap controvèrsia.
Tot d'una va notar que
tots els ulls es tornaven cap a ell. En Zekk va abaixar la mirada per veure si
s'havia vessat alguna cosa sobre la pitrera de la seva antiquada jaqueta.
En Jacen l’estava
contemplant i semblava no creure el que veien els seus ulls. La Tenel Ka no va
donar cap senyal que hagués sentit el comentari d’en Zekk, però la Jaina li va
donar un suau cop de colze i li va llançar una mirada burleta.
-Això no era una amanida -va
xiuxiuejar -. És el ramell. No havies de menjar-te'l.
En Zekk la va escoltar
sentint-se ple d'horror, però va aconseguir mantenir la cara calmada i
inexpressiva.
C3PO va parlar de sobte
darrere d'ells.
- Apa, apa, mestressa
Jaina... Moltes plantes són comestibles, incloent-hi totes les que formaven el
ramell. Estic segur que no hi ha hagut cap...
La princesa Leia es va
aclarir la gola des de l'altre extrem de la taula.
- M'alegra que t'agradés
l'amanida, Zekk -va dir.
La Cap d'Estat va parlar
en un to de veu prou alt perquè tothom pogués sentir-la, i després va allargar
la mà cap al bol de vidre. Va escollir una fulla de color porpra verdós que
semblava un delicat encaix vegetal, se la va ficar a la boca i va començar a
mastegar posant cara de satisfacció. En Han Solo va contemplar la seva dona com
si s'hagués tornat boja i un instant després va fer un bot, com si acabés de
rebre un cop de peu per sota la taula..., i també va començar a menjar-se el
ramell. La Jaina els va imitar, i poc després tots els comensals havien devorat
les seves «amanides».
En Zekk se sentia horriblement
avergonyit, encara que va intentar no demostrar-ho. Els seus modals eren
risibles i les seves robes estaven antiquades, i havia posat a tothom en una
situació molt compromesa havent de menjar una cosa que hauria d'haver sabut que
era un adorn. El noi va desitjar no haver estat convidat en aquell banquet.
Va aguantar la resta de la
vetllada en un sorrut silenci fins que l'ambaixadora de Karnak i el seu seguici
de nens-boles de pèl va marxar per fi en companyia de la cap d'Estat i el seu
marit.
Quan els guàrdies de la
Nova República van tornar a aparèixer per escortar-los fins a les seves
habitacions, en Zekk va decidir aprofitar la primera oportunitat per escapar.
- No et preocupis pel que
ha passat aquesta nit, Zekk -va dir la Jaina en un to ple de comprensió -. Ets
el nostre amic, i això és l'únic que importa.
En Zekk es va sentir ferit
pel seu comentari, i pel fet que la Jaina hagués sentit la necessitat d'arribar
a dir-li alguna cosa semblant. No hi havia lloc per a ell en aquell palau, i
aquesta veritat va quedar gravada sobre el seu cervell en lletres de foc.
Hauria d'haver-ho sabut, però havia fingit que podia relacionar-se amb uns
amics de classe tan alta.
Quan va sortir per la
porta de darrere del gran menjador, decidit a caminar tan de pressa que els rígids
i cerimoniosos guàrdies no podrien mantenir-se a la seva alçada, la Jaina va intentar
detenir-lo.
- Espera! - Li va cridar -.
Ens veurem demà, oi? Vam prometre que t’ajudaríem a aconseguir aquesta unitat
centralitzadora de funcions múltiples per al Peckhum.
En Zekk no sentia grans
desitjos d'anar a casa, però estava clar que no podia quedar-s'hi. El noi va
sortir corrent al laberint de passadissos sense respondre a la Jaina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada