CAPÍTOL
10
En Randa Besadii Diori es va
quedar mirant al ryn assignat per vigilar el panell de comunicacions... i a ell. La criatura semblava
adormida.
En silenci, en
Randa va activar una
freqüència privada. L'interruptor
de transmissió no activava la xarxa del repetidor
dels seus kajidic perquè una de les ciutats
orbitals de Duro estava
al mig.
Es va decidir a ser pacient.
Atès que en
Jacen Solo havia
pres la decisió de no fer absolutament res, en Randa
va acudir a la germana del noi. La Jaina tenia
més experiència com a pilot.
En Randa havia estat
més que amable i sol·lícit,
pensava ell. L'havia
lloat pels seus esforços constants per curar-se
i tornar a la seva condició
de combatent. El hutt
havia insinuat que
podia aconseguir que ella tornés a l'acció abans
que l'Esquadró Murri enviés una altra nau
mèdica, tornar-la a la batalla.
Les notícies d'aquell dia procedents
de Nal Hutta
eren espantoses: criatures
desconegudes i incognoscibles
havien estat alliberades
en rajades, i els
parents d'en Randa jeien assassinats en
els seus palaus. El hutt necessitava trobar
alguna altra forma d'utilitzar
l'honrat jove Jacen,
que no era sinó
el fill d'una mare assassina de hutt,
i l'acabaria trobant.
Els yuuzhan vong
havien entrenat al
Randa en el transport de presoners.
Va tornar a activar el transmissor. Llavors, una sèrie de tons tot just audibles van començar
a respondre.
Fantàstic!
Es va acostar més al transmissor.
-Aquí Randa
-va dir en veu baixa,
sense treure ull
al vigilant ryn dormit. -Qui està de guàrdia?
Va escoltar un soroll de fons una
bona estona. I llavors:
-Randa, on ets?
La veu
de la seva progenitora!
-Estic bé
-li va dir-, estic a Duro. Només tinc un moment.
Potser pugui comprar algunes concessions als
yuuzhan vong per
al nostre poble -a bord de la nau nodrissa,
s'havia adonat que els invasors estaven ansiosos
per capturar els Jedi i sotmetre'ls a estudi-.
Aquí hi ha dos joves Jedi. Potser pugui
enviar-ne un. Si estiguessin
interessats, que em
truquin a l'assentament que anomenen
Trenta-Dos. És a prop d'una gran mina oberta
que han convertit en un dipòsit.
-Ben fet,
Randa -va dir en Borga-.
Una cosa amb el que negociar; tot just tenim
d'això. Els invasors
no semblen delectar-se amb cap de les nostres mercaderies. Estem lluitant per aconseguir
els drets de Tatooine com a planeta franc. Faré
el que estigui a la meva mà.
En el moment
en què en Randa va tallar la connexió es
va preguntar si havia fet el
correcte. Vendre al
Jacen podria ser un error. Potser encara
estigués disposat a unir-se a ell, si
la Jaina no ho feia abans.
Bé, sempre
podia dir que el jove humà s'havia escapat.
Tenia dues opcions: les seves fantasies de crear un equip d'atac i l'oportunitat de comprar un refugi al seu poble. Qualsevol de les dues li seria beneficiosa. Potser fins
i tot les dues.
Va girar el cap lleument.
El negligent
vigilant ryn seguia dormint.
* * *
Mantenir la pau en un equip de
científics investigadors que
competeixen per uns recursos
escassos començava a recordar-li a la Leia l'esforç
d'intentar alimentar amb menjar d'un mateix plat a dos bessons de dos anys amb una connexió fortíssima
amb la Força. L'única
cosa que l'ajudava a seguir
era la seva esperança de reconstruir el planeta i
obtenir asil per
als refugiats.
Una dona
va picar la improvisada taula de conferències de
la Leia.
-La nostra major esperança -va dir
amb una ganyota- és
desenvolupar aquesta «xarxa mestra».
Sense una xarxa autosuficient
d'organismes interdependents, qualsevol cosa que fem acabarà
desfeta en menys d'una generació o creixerà en
excés sense un control natural. Podem...
-Creixerà en excés? -el Doctor
Plee, el ho'din,
va creuar els llargs braços de color verd clar sobre la bata
del laboratori-. De
moment, llevat que creixin en
excés, com diantres anem a avançar d'alguna manera?
Ens han donat un planeta,
és un planeta que hem de controlar... i ara
mateix el tenim en
contra.
Créixer en
excés? Els yuuzhan vong devien reproduir-se
com bojos, va pensar Leia. Era l'única cosa
que explicava que malgastessin
la vida de tants
guerrers.
Ella va
arrufar les celles a la cadira
que quedava buida. Un cop més, en Dassid
Cree'Ar s'havia excusat
mitjançant l'intercomunicador. En principi, a la Leia
li havia donat
igual. La tercera vegada, va
començar a molestar-li. Però ja havia faltat a cinc reunions de
cinc. No era cap sorpresa que els companys d'en
Cree'Ar estiguessin ressentits amb ell.
-És reactiu
-va dir la meteoròloga-.
Respon a les crisis només si les hi assenyalem.
El microbiòleg
va alçar un dit.
-Però les
ha solucionat totes.
Ho hem tingut tan ocupat resolent els
nostres problemes que últimament no ha tingut
temps de fer res propi.
-Doncs que es posi a treballar en la
xarxa mestra -va
grunyir el doctor Plee-. Que sembrin i netegin aquest planeta perquè
puguem treure les cúpules.
No sóc claustrofòbic, però...
-Vaja que
no -l'Aj Koenes,
el gran talz, li va donar un suau cop de colze amb
un braç pelut d'allò
més imponent-. He vist el teu...
La Leia es va aixecar treballosament.
-Algú més
ha portat algun informe de progressos?
En Sidris Kolb es va aixecar.
-La sembra
de núvols començarà amb mal peu, però...
-Mal peu?
-va preguntar en Cawa un quarren que s'havia
perdut la reunió anterior-.
Li vaig demanar que retardés això sis
setmanes. Tot just he realitzat progressos amb l'aigua superficial de què disposem. Les últimes
mostres d'aigua de pluja que vàrem prendre tenien sis-centes parts
per milió de...
I van
tornar a començar de nou.
Aquesta vegada, la
Leia els va deixar que discutissin. Per
desgràcia, els projectes de tots semblaven interposar-se
amb els dels altres.
Com estaven interrelacionats,
havien de recolzar-se entre si. Hauria de
trobar una manera de què cooperessin, o
hauria d'enviar-los a casa i començar de nou amb
un personal diferent. Duro era massa important
com per perdre'l per aquestes
picabaralles.
No moltes
hores després, una altra emergència va obligar a
la Leia a acudir al dipòsit de subministraments, on va donar curs a la seva frustració amb un
encarregat d'administració que no
tenia culpa de
res.
-Què vol
dir amb què
la resta no arribarà fins la setmana que ve?
Necessitem aquests productes. Els nous
hidropònics es podriran
sense potassa soluble,
o el que vulgui que
sigui. No puc amb aquests duros!
L'encarregat va tenir el valor de quedar-s'hi assegut i esperar que ella
s'interrompés per prendre alè.
-Ho sento -va murmurar la Leia-. No
és culpa seva. Últimament estem tots
una mica bojos, i m'alegro que per fi hagi
arribat el làser miner.
Em podria obrir una
línia a Bburru?
Deu minuts
després, tornava a discutir a la
unitat de comunicació terra-òrbita.
-Escolti -va dir ella, serrant les dents per no cridar-, vull aquest
material aquí, on ha d'estar.
Tinc al meu càrrec a la major concentració de població del planeta.
-Ho sento,
senyora -va dir la veu a l'altre costat-. CorDuro
es va emportar aquest enviament a l'Assentament Trenta-dos per a la planta de tractament d'aigua, prestat durant
un mes. Els proveiran amb...
-El mes
que ve? -La Leia mirà incrèdula a l'UCTO-.
Però què es creuen,
que ens sobra? Qui
és aquest paio?
L'encarregat va negar amb el cap.
-Devia creure
que a vostè no li
importaria, ja que els beneficis de la
purificació de l'aigua seran més per al poble que vostè protegeix
que per al seu. Vol
enviar un missatge?
-Estic massa
ocupada per malgastar
els meus esforços. Contacteu amb el
COSERE i vegi
si poden duplicar l'enviament - «i
un nou administrador per a l'Assentament
Trenta-dos, ja que
estem», va estar a punt d'afegir,
si li hagués servit
d'alguna cosa. Potser el COSERE podria reclutar
en Lando i a la Tendra.
* * *
En Nom Anor s'havia construït un despatx
subterrani sota un túnel de pedra, entre
l'edifici del laboratori de
Pòrtic i els aiguamolls tòxics. La gent de la Leia
Organa Solo hi havia excavat aquell llarg túnel; ell
havia creat un passadís lateral emprant petits
organismes que s'alimentaven de la roca tova. A
mesura que les criatures s'inflaven i
morien, es desfeia d'elles a milers en el
més profund de les zones humides. Allà es descomponien,
i els seus bacteris obraven els «miracles»
que delectaven al
poble de l'Organa Solo.
En Nom Anor va
entrar a la cambra contigua, prement el punt
de desconnexió del seu emmascarador gablith. Porus
a porus, se li va
anar retirant del cos. Va estrènyer les dents. Al contrari que el
Mestre Bèl·lic Tsavong Lah i els altres, en Nom Anor
no creia que el seu dolor alimentés als Déus. Ell
deia servir a Yun-Harla, La Deessa Oculta,
i si ella existia, probablement li encantaria aquell engany. Però
en Nom Anor només
se servia a si mateix i la seva oportunitat d'ascens. Li havia dit la veritat
al Mestre Bèl·lic, fins a cert punt. La Leia
Organa Solo no era
una veritable Jedi, i la seva
filla encara no havia passat
la prova: però si en Tsavong Lah volia
creure que sí que ho eren, quedaria encara
més impressionat quan en Nom Anor acabés amb elles.
Quant caigués
Trenta-dos, l'Organa Solo li encarregaria analitzar la catàstrofe. Tant de bo no
hagués d'evitar-la. Li encantaria
veure la seva cara quan li diguessin que els seus fills
havien estat atrapats en el desastre.
Es va treure dels turmells la massa
semisòlida de l'emmascarador
i se'l va estirar amb parsimònia, assaborint
la sensació de l'aire lliure i viu en la seva pell. Tenia una hora per a ell sol.
Per relaxar-se.
Va arrencar una de les seves petites mascotes de la paret i
la va agafar amb una
mà. Encara no semblava madura, la qual cosa la feia ideal per a un altre fi.
Es va posar de puntetes i va estrènyer els tentacles
tremolosos de la criatura contra una esquerda del
sostre. Ja havia afeblit així diverses seccions del
sostre i havia col·locat una altra classe de criatures a les zones de fractura. Les criatures
s'inflaven com falques
si ell ho
ordenava, esfondrant llargues i
profundes parts del
sostre. Era simplement una
precaució més.
* * *
En Jacen estava amagat a un
costat del barracó, extraient
de la part interior dels ràfecs de sinteplàstic criatures
semblants a cucs.
-Poden ser comestibles -li va
advertir la Mezza, estrenyent-se
els malucs amb les
mans per recollir la tela que li sobrava
a cada costat dels pantalons. Un dels seus havia
trobat aquelles criatures
feia menys d'una hora.
-I si els
criem? Serien proteïnes
extra per al guisat de phraig.
En Jacen va intentar suprimir les nàusees
quan segellava la borsa de mostres.
-Podria ser. Però mira aquest
punt del ràfec. Té
un forat -va passar una mà per la zona de la
qual havia extret aquelles criatures tremoloses,
llargues com dits-. Crec que mengen sinteplàstic.
-Llavors utilitza una altra cosa per portar-les, no una bosseta
feble.
En Jacen no anava a portar-les molt
lluny.
-Digues als teus que busquin
més -va fer una
ullada a l'estret carrer-.
Aquesta zona és a prop de l'àrea de descàrrega. Probablement van arribar en una nau de subministrament.
En Jacen es va reunir a Hidropònics Dos amb Romany, l'altre líder del clan (que
havia estat biòleg)
que en aquest moment treballava amb en Han i
la Jaina.
-No és
la meva especialitat -va insistir
en Romany quan Jacen
li va donar la bosseta tremolosa. Una de les
criatures amb forma de cuc va agafar un tros de sinteplàstic
i va començar a pair-lo.
En Han estava
que treia espurnes. La Jaina va deixar l'hidroclau de femelles i es va posar
la màscara visora.
En Jacen va extreure la criatura del sinteplàstic.
-Potser no, Romany, però
ets la millor
autoritat que tenim, sense recórrer a Pòrtic.
No vull recórrer
a això.
-D'acord -En Romany es va passar els llargs dits per l'abundant melena-.
Ens posaran en
quarantena. I si els duros s'assabenten d'això,
potser no enviïn més naus. Aquesta tramesa extra
ens ha anat molt
bé -En Han i ell es van dirigir una
mirada còmplice.
En Jacen va tornar a recordar-se dels duros.
-Em pregunto
si una de les naus
de CorDuro va portar
els ous dels que han sortit
aquests. -Sacsejà la bosseta plena dels cucs
verds de nou segments
i el doble de potes, amb grans ulls negres i peces bucals que no guardaven proporció alguna
amb la resta dels seus cossos.
La Jaina va negar amb el cap.
-No els
veus? -va preguntar en Han
amb suavitat.
Ella va
parpellejar.
-Estic millorant.
Ara els esborralls tenen límits.
-Aquí estem
-va dir el ryn, observant
les criatures-, amuntegats
sota una cúpula de
sinteplàstic.
-Genial -va dir en Han-. És
genial.
En Jacen es va tapar encara més
amb la túnica.
-Romany, Mezza i tu podríeu organitzar els nens
en equips de caça. Tenim guardada una mica
de sucrosa per llaminadures. Els podríem
pagar per cuc.
-Escolta, Droma -va cridar en Han
per sobre d'un tanc d'hidropònics-.
Suposo que els teus no menjaran petits cuquets
juganers.
Un cap de
pèl blanc va aparèixer per la tapa transparent.
-Amb les
espècies adequades -va dir en Droma amb
dignitat- gairebé qualsevol cosa és comestible.
I...
-Segur que a Randa li encanten
-aquesta vegada, va ser en Jacen el que va acabar la
frase d'en Droma.
El noi va
mirar a un costat. En Han observava la Jaina, arquejant
les celles, amb
la mirada tendra i
trista.
En Jacen mirà el seu pare i després la seva germana, comparant perfils. La gent solia
dir que la seva germana s'assemblava a la Leia de
jove, però la veritat era que,
sota la seva cabellera curta, amb aquesta cara i
aquestes galtes, tenia els
mateixos trets que en Han. Tot d'una, en Jacen
va compadir l'home que s'atrevís a fer mal a la Jaina i no
procedís a allunyar-se a més d'una galàxia
de distància del seu pare.
Mentre la Jaina
marxava amb Romany
a la recerca de la Mezza, en Jacen va preguntar al seu pare:
-Creus que tot això afectarà
negativament a la seva capacitat de combat?
-Si ella
no vol, no -En Han
es va balancejar d'un
peu a un altre, arrufant el gest-.
S'assembla massa a
la seva mare.
En Jacen va alçar la mirada ràpidament,
creient copsar certa
solitud que en Han mai havia expressat obertament.
-Tens raó
-va dir-li, sense voler dir massa. Així i
tot, va marxar darrere la Jaina a corre-cuita.
Es va reunir amb ella al barracó
de la Mezza.
-Crec que és hora d'anar a buscar la
mare - li va dir a la seva
bessona.
Lenya, l'operadora
de comunicacions que estava de torn aquell matí, es va quedar mirant al transmissor amb
els ulls oberts
de bat a bat. Fins
i tot en Randa estava al·lucinant. La Jaina havia
trobat el punt flac de l'almirall Dizzlewit: tenia una debilitat amb
el personal militar ferit.
La Jaina va rebre accés immediat al repetidor del sistema exterior.
-Aquí el
COSERE -un humà
que portava un coll alt blau i una capa curta va aparèixer
a la pantalla, entre la típica neu borrosa
de la sintonització feble.
Les comunicacions amb l'espai profund es
feien malbé gairebé cada dia, sabotejades
pels yuuzhan vong
o destruïdes per
l'escòria espacial, però ningú s'atrevia
a sortir a arreglar les xarxes. Havien
perdut l'emissió comercial
de l'HoloRed totalment-.
Com vol que
dirigeixi la seva crida?
La Jaina es va redreçar una mica, i en Jacen li va
retirar la mà de l'espatlla.
-Busquem a l'ambaixadora Organa
Solo -va dir la Jaina.
-És per
un assumpte oficial?
Una altra vegada no, va grunyir en Jacen per a si mateix.
Una altra discussió més.
-Sí -va
dir la Jaina-. Truquem des d'una seu del COSERE.
-No ha
estat malament, has sabut jugar les teves cartes -va murmurar en Jacen mentre
la pantalla es posava en blanc.
-Tu no
ets l'únic que aconsegueix fer que la veritat soni
imponent.
-A veure quines notícies hi ha de
Nal Hutta -va urgir
en Randa.
Van seguir connectats amb tenacitat
mentre els funcionaris de menor rang els
manaven d'un costat a un altre. Llavors va aparèixer una elegant dona de
rostre allargat, amb els cabells
negres recollit en un monyo que mostrava les
seves exquisides orelles.
-Jedi Solo
-va dir ella suaument-. Vaja, quina grata
sorpresa, dos Jedi Solo. En què puc ajudar-los?
En Jacen es va aproximar per parlar a cau d'orella a la Jaina,
però ella ja havia
identificat aquella veu.
-Senadora Shesh -va dir la Jaina-,
necessitem contactar amb la meva mare. He
estat donada de baixa en quedar ferida en
combat. L'última vegada que
vam saber alguna cosa d'ella va ser que estava a Coruscant. Podria trobar
la seva organització?
-És clar que podem -va dir la senadora-.
És meravellós veure-us
junts i amb tan
bon aspecte -però
hi havia alguna cosa falsa en el seu to. En Jacen es
va acostar a la imatge...
En Randa es va obrir pas.
-Senadora -Cridà -Si us plau! Ha
d'enviar tropes addicionals
a...
-Ho lamento -la senadora Shesh
va decantar el cap-. No podem ocupar aquesta
línia per a comunicacions que no siguin de vital importància. El
meu personal els retornarà la
trucada.
-Un moment!
-En Jacen es va
tirar cap endavant, sobre l'espatlla de la Jaina-. Ens ha costat una hora
establir aquesta connex...
La imatge de la senadora es va dissoldre en una xarxa de fines línies
diagonals.
La Jaina ofegar un crit de
frustració.
-Randa! Sóc
jo la que va
aconseguir aquesta trucada. Era
jo la que havia de parlar amb ella. Ho has
espatllat tot!
En Randa va onejar fent marxa enrere,
allunyant-se de la consola. En Jacen es va veure temptat
a dir que el COSERE tornaria aviat la trucada,
però no va dir res.
La crida de resposta podria trigar dies, o
fins i tot setmanes a arribar. Potser no es produís mai.
-Parlant de cucs -va dir, i
no va poder evitar mirar amb menyspreu a Randa quan el hutt
va sortir de l'estada-. La senadora
Shesh em dóna
mala espina.
La Jaina va arrufar les celles.
-Però és membre electe del Consell.
Pràcticament dirigeix el COSERE.
-Ja ho sé -va dir en Jacen-. I el
COSERE no està mantenint
precisament els seus compromisos.
Pensa en la seva postura. I aquesta falsedat en
la veu... la seva forma de comportar-se,
i aquest somriure rar. Em va recordar els
holovídeos que he vist d'un altre senador.
La Jaina arrugar la mascareta que
tenia a la falda.
-Saps que
odio el suspens.
-Palpatine, abans de l'Imperi -va
explicar-. Quan encara estava ascendint i no
li importava a qui o què destruïa
per tal d'arribar a dalt.
La Jaina va arrufar les celles.
-I ella
és la que -va dir- ens envia tot el que necessitem per
sobreviure.
-No m'agrada
el caire que està prenent això, Jacen.
-Ni a
mi -va dir ell en veu baixa-. No
m'agrada gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada