Potència de foc (III)

Anterior

III

-No serveix de res, Ali -va dir en Mak una hora més tard-. Ja ha pres una decisió.

-La vostra Aliança no és diferent a l'Imperi -va repetir la Ketrian, mirant al grup al costat de l'holoprojector-. Només esteu interessats en el que jo puc fer per vosaltres. I tu -es va girar cap a Makintay-, tot el que t'importa és la reparació dels teus ales-X.

-Com pots seguir treballant per al Palpatine després del que t'hem ensenyat? -va preguntar en Merak.

-Jo sabia que ell no era perfecte -va dir la Ketrian-. Ell és humà, com tots nosaltres. Si els donessin el mateix poder il·limitat, qui pot assegurar que els vostres líders no arribarien a ser igual de corruptes? -Va agafar el seu abric-. He estat aquí massa temps. Els matons d'en Pedrin faran preguntes. On és en Grathal?

-Havia de tornar -va dir en Mak-. Tenim un altre lliscant ocult a l'hotel. Et portaré a la taverna. -La Ketrian passà al costat d'ell com una exhalació mentre obria la porta-. No et preocupis per ella -va dir-li a Merak-, aquest era el seu argument estàndard. És fàcil pensar en ningú més que en tu mateix si etiquetes a tots els altres com una cosa sense valor.

La Ketrian va vacil·lar, després va sortir a l'exterior. Estava plovent i es va col·locar la caputxa de la capa sobre la cara. En Makintay i l'Alikka no van dir res quan es van unir a ella.

Només havien donat uns pocs passos quan en Mak es va aturar de sobte. Va inclinar el cap i va mirar cap al cel nocturn.

-Escolteu -va dir. Llavors elles també ho van sentir, el rugit dels aerolliscadors. A Hargeeva només l'exèrcit imperial utilitzava aerolliscadors. La llum d'uns reflectors es va posar al magatzem i els seus voltants.

-Dimonis! -va maleir en Mak-. Ens han trobat. Vinga. Per aquí. De pressa! -Les va conduir a un estret carreró entre carrers.

Darrere d'ells, va esclatar una batalla de foc blàster quan els rebels atrapats van retornar el foc. A continuació, una poderosa explosió va omplir els carrers amb una espurna de llum.

-Què ha estat això? -va dir l'Alikka.

-Ara no podem ajudar -va dir en Mak amb to ombrívol, instant-la a seguir. Es va aturar en sec en la següent cantonada-. Soldats -va grunyir-. Van trobar el lliscant. -Va treure el seu blàster, amb aire disposat a lluitar per recuperar-lo.

La Ketrian el va mirar fixament.

-Què estàs tractant de fer, aconseguir que em matin? No tinc res a amagar. -Va donar un pas intentant envoltar-lo.

-Creus que ells van a creure't? -En Mak tirà d'ella. Però era massa tard, el moviment havia estat vist. Un tret làser va impactar on havia estat la Ketrian.

-Deixeu les armes i aparteu-vos de l'edifici -va ordenar el soldat de major rang.

-Mira el que has fet -va gemegar la Ketrian-. Pensen que jo també sóc una rebel.

-Ens tenen atrapats -va maleir en Mak-. Quan aquestes barredores apareguin, ens fregiran. Només hi ha una manera de sortir d'aquesta. Vosaltres dues haureu de ser les meves presoneres. Ostatges, d'acord?

-Ostatges? -La Ketrian el va mirar bocabadada.

-Bona idea -va dir l'Alikka. Després es va girar cap a la Ketrian-. És la nostra única oportunitat.

El soldat va repetir la seva ordre perquè es rendissin, i va afegir:

-Aquest és el seu últim avís. -Sobre ells, podia sentir-se un aerolliscador acostant-se, convertint la nit en dia amb les seves llums.

En Mak no necessitava aquesta il·luminació per veure la cara de la Ketrian; s'havia tornat tan blanca com la neu.

-Ho sento, Ket -va dir-. Vinga. -En Mak va posar un braç al voltant del coll de la Ket i va empènyer l'Ali cap endavant amb el blàster.

La llum d'un reflector els va encegar immediatament a tots ells i una veu va exclamar en un grunyit:

-Deixa l'arma, rebel.

-Enrere o les mato -va cridar en Makintay.

Els imperials no li van permetre ni un moment per negociar. El soldat de terra i un altre des del lliscant van disparar a l'uníson, enviant ones concèntriques d'energia blava a través de la pluja. La Ketrian va sentir com en Makintay tractava de protegir-la, i llavors la foscor del tret atordidor es va fer completa.

***

El següent que va saber la Ketrian va ser que una crua llum blanca es filtrava a través de les seves parpelles i l'acre olor d'antisèptic assaltava les seves fosses nasals. L'estómac li va fer un tomb i va rodar cap a un costat.

-Si us plau, utilitzeu la unitat de residus -la veu impassible d'un droide va ressonar sobre ella.

La Ketrian va caure de l'estreta llitera sobre un sòl de durciment que li va fer mal als genolls. Es va aferrar a la unitat de residus propera, es va girar i va vomitar-hi.

-Gràcies -va respondre el droide. Hi va haver un brunzit de servomotors mentre s'acostava. Llargs braços de metall la van conduir de tornada a la llitera. Està vostè funcional? -va preguntar, avaluant-la amb brillants fotoreceptors i sensors.

-Au, vés que et fonguin els circuits. -La Ketrian es va netejar la boca-. Qui ets i on sóc?

Unitat de guàrdia mèdic FM-6B al seu servei -va respondre-. Es troba a la Cel·la d'Infermeria nombre 23B de la Guarnició d'Arginall.

-Cel·la! -La Ketrian es va sentir pitjor que mai quan ho va reviure tot-. Et mataré, Makintay. -Es va agafar el cap-. Si sobrevisc.

-Està vostè experimentant mal de cap? va preguntar el droide.

-Com puc sortir d'aquí? -va preguntar la Ketrian-. Obre la porta. -Va veure que les quatre parets eren completament llises. No hi havia senyals d'una sortida.

-No puc fer això -va respondre el droide-. Han de donar-li el permís adequat. Primer he estat programat per proporcionar medicacions que afanyin el seu retorn al ple funcionament.

La Ketrian va veure aparèixer un apèndix amb una agulla hipodèrmica plena preparada.

-Què és això? -va preguntar amb suspicàcia.

-El tractament estàndard per a la seva condició.

-Bé. -La Ketrian va sospirar d'alleujament. Mentre es pujava la màniga, va descobrir que el seu vestit nou estava trencat i cobert de fang. L'hipo-esprai va descarregar la seva càrrega en el seu braç. Se'l va fregar i va preguntar-: On és la meva amiga, Alikka Nolan?

-No estic programat amb aquesta informació -va respondre el droide.

Part de la paret es va obrir per revelar guàrdies de les tropes d'assalt en un passadís. Llavors el Major Pedrin va entrar a la cel·la.

-Veig que ha rebut la seva medicació. -Els seus llavis es van torçar en el que podria haver estat un somriure-. Se sent millor? -Es va recargolar el bigoti mentre s'asseia en l'única cadira-. He estat preocupat per vostè, Ketrian, va rebre una doble dosi de xoc atordidor.

-Hauria d'ensenyar als seus soldats a apuntar millor quan disparen -va dir enutjada la Ketrian-. Podrien haver-me matat. És així com els diu que portin les situacions d'ostatges? On és l'Ali? Més val que estigui bé o presentaré una queixa oficial.

Els ulls d'en Pedrin es van enfosquir com dos forats negres bessons.

-No es troba en situació de presentar queixes, senyoreta Altronel. Vostè i la seva amiga van evitar deliberadament als seus guàrdies a la taverna. Si no fos pel fet que es van fixar en l'home que els va portar al celler d'emmagatzematge i el van interrogar quan va tornar, potser mai les haguéssim trobat.

-En Grathal? -El pols de la Ketrian es va accelerar i se li va assecar la boca mentre es preguntava què els hauria dit l'ancià-. On és ara? A mi també m'agradaria fer-li algunes preguntes.

-Com quines? -En Pedrin es va inclinar cap endavant i ella es va adonar que estava gravant les seves respostes en un quadern de dades.

-Per exemple, com podia haver-se equivocat tant. Ens va portar a la direcció equivocada. Allà pel riu. L'Ali i jo pensàvem que ens anàvem a trobar amb un marxant d'escultures de fora del planeta. Ja sap que col·lecciono aquestes coses. -Ell va assentir amb el cap-. Sé que no hauríem d'haver-nos anat sense avisar als seus homes, però en Grathal dir que el marxant estava preocupat per...

-Duanes o impostos especials?

-Sí. -La Ketrian sospirà d'alleugeriment-. En Grathal li ho va explicar?

-Això és el que ens va dir, però no era tota la veritat.

La Ketrian va empassar saliva.

-No?

-A qui van trobar esperant en aquest magatzem?

-Gent -va dir Ketrian. Es va sacsejar el fang de la faldilla. Segur que havien capturat a Makintay i a hores d'ara ja l'haurien identificat-. Combatents de la resistència. Volien que m'unís a ells. -Ho va fer sonar com una gran broma-. Jo. S'ho imagina? Quan em vaig negar ens van fer presoneres a l'Ali i a mi.

En Pedrin no va dir res durant una llarga estona. Després va sospirar, es va redreçar i va apagar la gravadora.

-La lleialtat és un tret admirable, Ketrian -va dir en veu baixa-, però no pot protegir la senyoreta Nolan per sempre. La nit passada, ella sabia a on li estava portant.

-Segur que no.

En Pedrin li va dirigir una mirada severa.

-Ella ho sabia. Entén ara per què necessitava als meus agents amb vostè tot el temps?

Ella va assentir amb el cap.

-M'alegro que fossin capaços de rescatar-me. Puc anar-me'n a casa?

-Aviat. Primer vull que em digui tot el que sàpiga sobre l'Stevan Makintay. Vostè i ell van estar promesos fa cinc anys. -Ell va esbufegar amb disgust i va dir: El pare d'en Makintay no deixa passar un dia sense queixar-se de l'elecció del seu fill. Suposo que volia que l'Stevan es casés amb alguna Gran Dama. -La Ketrian va assentir. En Pedrin li va mostrar un altre dels seus somriures de reptil-. Personalment, jo diria que va ser l'única elecció intel·ligent a la vida de l'Stevan.

La Ketrian es va posar vermella.

-Tinc feina a fer, Major. Hauria d'estar de tornada a la refineria. No crec que hi hagi molt que pugui dir-li sobre en Makintay. Ell em va abandonar fa cinc anys i mai he tornat a sentir parlar d'ell fins ahir a la nit.

-Sí -va estar d'acord en Pedrin-. D'això, almenys, estem segurs. Els teníem a tots dos sota estreta vigilància durant els seus dies de la universitat. -La Ketrian va aixecar el cap, bocabadada-. Per seguretat, ja m'entén. Estàvem avaluant a Makintay pare per ocupar el càrrec de Governador Imperial.

-I van eliminar aquesta vigilància quan l'Stevan va desaparèixer? -va preguntar enutjada la Ketrian.

-No -va admetre tranquil·lament en Pedrin-. Per llavors vostè també havia cobrat importància estratègica per a l'Imperi. -Ella va prendre alè, enutjada, i ell va aixecar una mà per aturar la seva protesta-. Va ser la vigilància continuada el que m'ha permès garantir als meus superiors que no té vincles amb el moviment de resistència. -La Ketrian es va asseure-. Ara, sobre el presoner. Ho trobo tot un trencaclosques. Per què un home de tan alt bressol tiraria per terra tots els privilegis del seu naixement per ajudar en aquests rebels dels baixos fons? Per desgràcia, en Makintay és l'únic supervivent del grup amb el que es van reunir, i està resultant ser... -Va fer una pausa, arrufant els llavis en una prima ganyota d'enuig -... tossut. Extremadament tossut. Ni tan sols el seu pare ha tingut èxit amb ell.

-El Governador va parlar amb ell? -va etzibar la Ketrian-. Va prometre no tornar a fer-ho mai la nit que va desheretar-lo.

-Sí -va murmurar en Pedrin-. Però en Makintay Sènior és Governador de l'Imperi, i com a tal ha d'obeir les ordres imperials. Se li va ordenar que oferís al seu fill el ple restabliment dels seus drets de naixement si cooperava amb nosaltres i revelava la ubicació de la base rebel.

-En Mak mai acceptaria tal oferta.

-Mak? -En Pedrin va arquejar una cella-. El coneix prou bé. Va ser d'allò més ofensiu. El seu pare se'n va anar fet una fúria. El jove Makintay no em va deixar una altra alternativa que intentar-ho amb drogues.

La Ketrian va empassar saliva.

-Drogues? Llavors ja té la ubicació? -Els artells d'en Pedrin es van posar blancs mentre agafava el seu quadern de dades.

-No, sembla que en Makintay s'ha preparat a consciència per aquesta missió. Les nostres drogues no van poder penetrar la seva obstinació. Però això no té importància, ara mateix estem emprant mètodes d'interrogatori més eficaços. -Els ulls aclucats d'en Pedrin estaven plens de pervers plaer-. En Makintay es trencarà abans de demà a l'alba.

Estupefacta, la Ketrian no podia fer res més que mirar-lo fixament.

En Pedrin va arrufar les celles.

-Suposo que no hi ha res que pugui dir-me sobre ell que pogués ajudar-me en el meu interrogatori.

La Ketrian negà amb el cap.

En Pedrin es va posar dret.

-Bé, estic segur que la seva ajuda no serà necessària. En Makintay va demostrar la seva covardia ahir a la nit quan la va sostenir a vostè com a escut. Serà millor que vagi a casa. Descansi. Vostè té un llarg viatge que fer demà.

-V-Viatge? -va dir la Ketrian, atordida.

-El seu aliatge, Ketrian. Ha causat gran expectació entre els meus superiors. Han ordenat que sigui transferida a Coruscant per continuar el seu treball en condicions més segures.

***

Després d'una nit d'insomni plena de por per ella i els seus amics, la Ketrian va ser escortada fins al port estel·lar. En Pedrin estava esquerp i encorbat, com si ell també hagués dormit malament.

-L'envejo -va dir mentre la conduïa per la rampa a la llançadora que l'estava esperant-. La capital imperial. Tenia l'esperança que jo també podria sortir d'aquest món perdut. Estic segur que el comandament em recompensaria si pogués proporcionar la ubicació de la base rebel.

-Ah, sí? -La Ketrian estava complaguda-. En Makintay no volia parlar?

En Pedrin va arrufar les celles.

-Ho hauria fet si hagués tingut més temps. El comandament diu que els seus experts el faran parlar. Experts, bah! Si tingués les seves xarxes d'exploració i les seves luxoses màquines de tortura, jo també podria...

-Tortura? -La Ketrian va empal·lidir-. També van a transferir-lo?

En Pedrin es va girar i va assenyalar als peus de la rampa. Un esquadró de soldats d'assalt envoltava a un sol pres.

-Fins i tot ell aconseguirà sortir d'aquesta roca.

Horroritzada, la Ketrian va veure com els soldats l'arrossegaven, atordit i encadenat, per la rampa. Quan es van aturar a l'escotilla, la Ketrian va aconseguir fer un bon cop d'ull a la cara d'en Makintay. Era una massa de contusions, i la seva camisa estava esquitxada de sang.

-Bon dia -va dir amb veu ronca a manera de salutació, intentant esbossar un somriure.

-Silenci! -La seva guàrdia el va empènyer amb la culata d'un rifle. En Makintay va caure de cara a la llançadora.

-Suposo que no sentirà cap simpatia per ell -va dir en Pedrin, observant l'expressió afectada de la Ketrian.

Ella va negar amb el cap.

-Estava pensant en l'Ali. On és?

En Pedrin es va regirar, incòmode.

-Anem a retenir-la fins que ens doni els noms dels seus còmplices.

-A ella també l'estan colpejant?

-Li aconsello que s'oblidi de la seva amiga traïdora. -La va agafar del braç-. Anem, la llançadora s'està encenent.

Ella es va deixar anar.

-Si pogués aconseguir aquesta ubicació per a vostè, la deixaria marxar?

-Per descomptat.

-Llavors doni'm autorització per parlar amb Makintay a bord del transport.

-La tindrà. -En Pedrin va somriure.

Següent