Punt d'equilibri (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Els kubaz no solien visitar Bburru, la major ciutat orbital del sistema de Duro, però aquells dies els hangars de Bburru estaven tan atestats d'obrers de la construcció, comerciants i refugiats aliens al planeta, que el trio fosc i rabassut que va arribar, seguit d'un androide astromecànic de bronze, tot just va cridar l'atenció a la zona de descàrrega.

L'agent de les autoritats portuàries de Bburru va observar les credencials del grup. Segons el datapad, no es tractava dels típics refugiats procedents de la recent invasió de Kubindi. Aquella família tenia béns en planetes del Nucli i buscava oportunitats comercials. Això explicava l'elegant iot espacial que havien deixat a la plaça 18-L.

-Tot sembla estar en ordre, senyors -l'alt oficial duro va ajuntar un moment el datapad dels nouvinguts amb el seu, programant un mapa de Port Duggan a la seu de Logística CorDuro que hi havia a l'estació.

Curiosament, un minut després que desapareguessin de la seva vista, l'agent havia oblidat completament al grup.

La Mara se sentia una mica atabalada amb la capa amb caputxa, la màscara i les ulleres, però va aprofitar la disfressa per observar les reaccions dels duros, mentre el llarg transbordador de Port els portava des de la drassana fins a l'estació Duggan. Va poder veure mirades iracundes d'ulls vermells, celles arquejades i ullades. I si els duros tinguessin nas, sens dubte l'haurien arrugat amb fàstic. La Tresina Lobi havia assenyalat que els duros, com les altres espècies dels planetes que encara no havien estat envaïts pels yuuzhan vong, estaven ressentits pel flux de refugiats. A Duro, això podia complicar-se amb el nerviosisme general causat per les tensions polítiques a Corèllia.

Havien arribat a Coruscant a la nau recentment modificada de la Mara, un iot espacial que en Lando havia comprat per un preu ridícul (o això deia ell) quan es va adonar de com de fàcilment que podia modificar el celler de càrrega de popa per transportar un Ala-X. Però hi havia més mans involucrades en la modificació de la nau. La dona d'en Lando, Tendra, que acabava de tornar d'una llarga visita als seus parents sacorians, l'havia batejat com Ombra de Jade després d'admirar el seu casc gris no reflectant. En Talon Karrde i els seus contactes havien afegit els canons làser retràctils, els llança-torpedes camuflats i els escuts, perquè l'Ombra estigués gairebé a l'altura del Foc de Jade que la Mara havia sacrificat a Nirauan.

Va portar l'Ombra al pol sud de Duro, amb el caça d'en Luke al celler i escortada per l'Ala-X de l'Ànakin, utilitzant un dels codis universals de repetició d'en Ghent. Un cop a terra, van atracar l'Ala-X de l'Ànakin i l'R2-D2 va redirigir els escuts perquè s'alimentessin d'una pila de bateries de recanvi, configurant-los perquè protegís l'Ala-X de l'atmosfera de Duro. Després tots van tornar a embarcar a l'Ombra. Volant amb Luke com a copilot, la Mara va realitzar un microsalt per sortir del sistema, canviar els codis del repetidor i van arribar a Duro com una família kubaz qualsevol.

Barrejats amb treballadors de l'hangar i mitja dotzena d'altres espècies, hi havia refugiats drall i selonians que havien abandonat Corèllia mentre encara eren considerats ciutadans de primera. Un devaronià cornut es va creuar amb tres duros nadius de rostres allargats i pell gris. Un wookiee enorme de cabell canós avançava a grans gambades en l'altra direcció. La Mara va percebre una bafarada d'un perfum exòtic i va veure una atractiva trianii pujant pel corredor, atraient les mirades amb la seva elegància felina.

La Mara encara no havia sentit res desequilibrat o insà en el grup de cèl·lules que es dividien, es diferenciaven i aprofundien encara més en el seu interior: no havia percebut cap senyal de l'anormalitat que havia sentit tantes vegades en les seves cèl·lules danyades. Estava decidida a prendre cada dia que passés com un regal sense novetats negatives i a no preocupar-se per quants més podien quedar.

Però havia tingut malsons.

Es va fixar en la postura lleugerament geperuda de l'Ànakin, que estava recolzat a la paret del transbordador. Ella li havia ensenyat les característiques del típic ronc de l'accent kubaz, el seu florit estil en parlar i el seu posat, després de rebutjar la idea d'en Luke de disfressar-se de duros. Sempre era més difícil fer-se passar per nadius.

El transbordador els va deixar en una zona oberta i àmplia que els seus datapad van catalogar com a estació Duggan.

-És allà davant -els va dir en Luke amb accent kubaz, manejant un elegant flotador carret.

A l'altre extrem de la zona oberta hi havia una dura en una plataforma elevada a l'altura del genoll. La dura va parlar per un potent amplificador, dirigint-se a una multitud d'uns cinquanta o seixanta éssers. Gairebé tots eren duros, però la Mara va veure un bith i dos sunesis de pell turquesa.

En Luke, que anava el primer, es va aturar i va tornar la cara, la part que la Mara podia veure, cap a l'oradora.

-Escolteu això -va murmurar, apropant-se una mica més del normal. Potser una altra dona no es donés compte, però la Mara estava més que pendent del seu espai personal.

La dura de la plataforma parlava en veu alta mentre agitava una mà nuosa.

-La Independència és virrrtud -va exclamar-. En temps de perill, dependre d'una força externa per al manteniment i la defensa podria matarrr-nos a tots. Si no podeu alimentar al vostre grrrup familiar, els fallareu. Si no podeu prrrotegir als vostres, els matareu. Què sou, assassins o prrroveedors?

-Ànakin -va xiuxiuejar la Mara-, vés amb l'R2, però no us perdeu de vista. Inspecciona als aquí presents. I si perceps perill, torna aquí.

-D'acord, mare -va dir.

Estava ficat en el seu personatge.

-La simbiosi -va dir la dura- va ser prrredicada des de temps immemorials. És que ens ha fet lliures? Ens manté fora de perill? Diuen que depenem els uns dels altrrres -adoptà un to burleta-. Que ens necessitem els uns als alttrrres. Baba de hutt!

Diversos duros van aplaudir.

-Hem de ser forrrrts. Dependre de nosaltres mateixos.

-Qui necessiti ajuda caurà. Tots i cada un de nosaltres -va exclamar, puntuant cada paraula amb un gruny- hem de ser prou forrrts com per agafar el que vulguem. Si no, morirem. Tots!

A l'esquerra de la Mara, uns quants duros es van girar cap a ella i després es van apartar xiuxiuejant. La Mara no va captar intenció d'atac, i la seva intuïció per al perill va romandre tranquil·la, però va deixar la mà prop del sabre làser, que penjava sota la seva fosca capa.

L'oradora va alçar un braç, assenyalant un focus d'il·luminació que proporcionava a l'estació Duggan un ambient de llum diürna groguenca.

-Som independents del món inferior.

-Sí! -va cridar un dels assistents.

-Som independents dels planetes llunyans.

Es va sentir un altre «Sí!» Amb més força.

-Simbiosis -udolà ella-. Interdependència. Això és per a febles. I els febles han d'estar units per poder aguantar!

Els duros van aplaudir.

Ella es va ajupir, ajuntant els palmells de les mans.

-Com la punta d'una llança Duha, com la fulla d'una navalla, la forrrça és on el metall acaba en punta. Allà on els planetes siguin autosuficients, i no hagin d'esperar a què altres flotes els defensin, hi haurà veritable poder. Tots nosaltres -va dir ella a manera de conclusió, abastant als congregats amb un gest del braç- hem de ser forts. Prou com per agafar el que vulguem... i defensar-nos!

La multitud va prorrompre en aplaudiments.

La Mara va retrocedir cap al Luke i va girar lleugerament el seu emmascarat cap.

-Aquest tipus d'arguments podrien acabar amb el que queda de la Nova República.

La Mara va captar una ona de la Força que rajava del seu marit i s'acostava per protegir-la. Era obvi que en Luke no es fiava del tot de les seves disfresses i preferia adoptar una postura defensiva bàsica perquè l'oradora no pogués veure'ls bé.

-Ja he sentit bastant -va dir ell.

L'Ànakin no havia anat molt lluny. L'R2-D2 no podia rodar lateralment en una multitud, així que quan la Mara va captar l'atenció de l'Ànakin i va agitar un dit enguantat, el noi va assentir i es va allunyar en línia recta del podi. L'R2-D2 anava al seu costat, amb la seva nova capa de pintura de to rogenc.

* * *

L'avinguda que donava a l'estació Duggan era plena de testos que servien tant per a fins estètics com per purificar l'aire. Gairebé tot el tràfic local semblava consistir en motos flotants o aerobeines cobertes.

Van trobar un hostal assequible on Luke va reservar una unitat de dues habitacions. Tenia tres unitats d'emmagatzematge bàsiques sobre el llit i un lavabo. Una de les parets es podia programar perquè mostrés diverses imatges de pantalla plana, inclosa (segons el panell d'instruccions) un vista exterior de Bburru. També es podia veure la ciutat, que es retallava majestuosa en l'espai sobre el terrós i trist planeta que tenia per sota. O a Coruscant de nit, amb o sense aurores boreals. També es podia posar la imatge del tràfic comercial que entrava i sortia de l'hiperespai prop de Yag'Dhul, en la intersecció de la Dorsal Comercial Corelliana i la Ruta Comercial de Rimma. La Mara el va deixar en blanc.

L'R2-D2 va anar rodant directament a un lloc de dades i es va endollar. La Mara es va treure les ulleres, la màscara, els guants i la fosca túnica i es va quedar amb un còmode vestit de vol.

En aquells moments, la disfressa de l'Ànakin ja estava escampada per tot el llit. Es va asseure, estirant i fent-se petar els dits.

-Com poden pensar així, després del que ha fet per ells la Nova República?

-És només una agitadora -va dir la Mara-. Encara que hi ha vegades que no cal més. Recordeu-vos de Rhommamul i de l'incendiari Nom Anor.

-Per sort -va dir l'Ànakin- no vaig arribar a conèixer-lo.

Per a la Mara, Rhommamul havia suposat la seva segona trobada. Com a guardaespatlles d'un diplomàtic a les festivitats de Monor II, havia suportat la retòrica d'Anor fins que no li van tolerar ni els amables nadius sunesis. Li havien demanat que se n'anés.

-Anor va sembrar el rancor en el sistema per provocar una guerra oberta a Rhommamul. Gairebé acaba amb la vida dels seus seguidors... i amb la seva pròpia. Però als agitadors també se'ls pot convèncer.

En Luke va assentir.

-Es pot raonar amb ells. I espero que sigui això el que estem...

L'R2-D2 va emetre un xiulet urgent.

En Luke es va quedar congelat mentre es posava una bota.

-Què passa, R2?

La Mara no va entendre bé el torrent de xiulets i trinats.

Però, pel que semblava, en Luke tampoc.

-Un moment, un moment -es va aixecar del catre i es va acostar a observar el monitor de dades de l'R2-D2. La Mara va sentir un canvi sobtat i ombrívol en l'estat d'ànim del seu marit.

-No és gens seriós -va dir ell-. Tots estan bé. Però la cúpula d'en Han i en Jacen acaba de ser evacuada a la de la Leia. Sembla que per una plaga.

-Crec que en Jacen ha tornat a col·leccionar bestioles -va dir l'Ànakin.

-No té gràcia -va murmurar la Mara-. No crec que Duro pugui suportar molta vida.

En Luke es va quedar mirant al buit un moment.

-Estan tots bé -va dir ell-. I en Jacen acaba d'arribar aquí, a Bburru.

-Genial -va murmurar l'Ànakin amb enuig.

-Ànakin -va dir en Luke suaument-. Jacen ha de trobar el seu propi camí. És una cosa que forma part de fer-se gran. I de vegades es triga una mica.

L'Ànakin va esbufegar. La Mara es va preguntar què hauria passat si ella hagués tingut un germà, i si s'haurien avingut.

-D'acord -va dir ella-. Ja ens reunirem amb ell tard o d'hora. Ara, la nostra prioritat és trobar a la padawan perduda de la Tresina i temptejar la situació política de Duro. El primer probablement depengui del segon.

-D'acord -va dir en Luke-. Vaig a parlar amb els de Logística CorDuro. Llevat que m'equivoqui, crec que és allà on es dirigirà en Jacen.

-Fes-ho -La Mara estava començant a maquinar alguna cosa. Hi havia portat altres disfresses. Altres éssers podien haver anat a Duro buscant raons fonamentades per no obrir els seus mons als refugiats. Per descomptat, la senadora kuati Viqi Shesh no havia apostat cap campament del COSERE prop de Kuat. Igual podia recopilar una mica d'informació sobre qui més podia tenir inclinacions contràries als refugiats.

Va arrossegar una de les seves motxilles fins al lavabo.

Quan va sortir mitja hora després, l'Ànakin es va agafar amb les dues mans a la vora del llit. Les celles se li van arquejar tant que gairebé van desaparèixer sota la línia del pèl.

Rient dintre seu, ella va alçar la barbeta i va mirar des de dalt:

-Pots besar la nostra mà -va dir amb accent kuati.

-Mare meva -va respondre ell, sorprès.

En Luke va creuar els braços i es va recolzar a la pantalla de la paret somrient. Ja l'havia vist amb moltes disfresses, però aquell era espectacular. S'havia tenyit la cabellera ataronjada d'un to vermellós més fosc i se l'havia recollit en una cua alta, que es va tancar amb un passador de maragdes falses. Amb massilla de maquillatge es va elevar el pont del nas. Va utilitzar un gel enfosquidor per fer més prominents les galtes. Més maragdes per adornar orelles i coll. La túnica de color ametista, recollida per un cinturó que aparentava ser d'or, tenia una banda de gemmes verdes en una espatlla, i l'escot sota el collaret alt era dràsticament pronunciat. Les elevades sabates estaven trucades per donar la impressió de què l'altura extra era la seva pròpia, però els talons podien retirar-se en cas d'haver de realitzar una sortida d'emergència.

Li va donar un copet a l'Ànakin a l'espatlla.

-No bavegis a la catifa -va dir ella-. Em sorprèn que segueixis aquí.

-No trigarem a anar-nos-en -En Luke es va apartar de la paret.

La Mara va somriure tristament perquè es va adonar que a ell li hauria agradat que ella es quedés una altra hora més. La veritat és que a ella li hauria agradat també, però després d'haver-se posat a sobre tot allò, no volia espatllar-ho.

-Tenim una cita -va dir en Luke-. Vull dir, hi ha dos kubaz que tenen una cita.

L'Ànakin va arrufar les celles perquè encara es feia massatges la cara, que se li havia adormit per culpa de la màscara de goma.

-Jo vaig a tafanejar per aquí -va dir la Mara-. A veure el que puc treure a la gent del Port Duggan, que és on està l'acció.

Vés amb compte, va llegir en els ulls del seu marit. Respectant el seu silenci, ella no va prometre res. Es va limitar a assentir.

Al Luke li tremolaven els llavis.

A ella li agradava això, que poguessin comunicar-se sense paraules o sense la Força.

-Enviaré a l'R2 un missatge si acabo en un altre lloc -li va prometre ella.

Llavors es va adonar que volia dir: «Aneu amb compte», encara que fos com a fórmula de comiat. S'estava estovant.

Li va oferir la mà al Luke. Ell la va agafar, la va fregar amb els llavis i la va acostar cap a ell prou com per sentir un «torna aviat».

Següent