4
Voraçment famolencs
després de la seva aventura, els quatre joves Cavallers Jedi van seguir en Zekk
fins al lloc on vivia. Una gran part de la població de Coruscant havia fugit
del món capital durant les devastadores batalles de la Rebel·lió, de manera que
molts apartaments dels nivells centrals havien quedat buits i encara seguien
sent habitables. La gent aconseguia viure decentment allà sense veure’s
obligada a suportar l'existència dura i miserable dels nivells més profunds.
En Zekk portava diversos
anys vivint amb el vell Peckhum. El prim ancià de cabells grisos no tenia cap
professió determinada, i es dedicava a fer treballs ocasionals com transportar
carregaments en la seva malmesa nau, la Vara
del Raig o a exercir les tasques que li encarregués la Nova República. En
Zekk i el vell subministrador s'entenien molt bé i s'ajudaven l'un a l'altre
com si fossin parents, proporcionant-se suport mutu, companyia i un lloc on
viure.
En Zekk guià als companys
pels passadissos sumits en la penombra que conduïen a l'apartament. Quan van
estar davant de l'entrada, la Jaina va veure que en Peckhum havia instal·lat un
nou centre de missatges al costat de la porta perquè els visitants poguessin
deixar videonotes si no hi havia ningú a casa.
- Ara podrem descansar una
estona -va dir en Zekk, posant l'ou de falcó-ratpenat en el buit del colze
mentre els seus àgils dits teclejaven un codi d'accés.
La porta metàl·lica es va
fer a un costat per revelar un paradís de ferralla: hi havia sales i més
cambres en els quals s'amuntegaven grans piles d'articles recuperats,
antiguitats parcialment restaurades i estranys artefactes, el seu ús original
havia estat oblidat feia molt de temps. Un ocellet de plomes color safir
voletejava d'un costat a un altre, però la Jaina no va aconseguir decidir si la
criatura era un animal domèstic o només una au que s'havia ficat allà per
casualitat a la recerca d'un dipòsit de materials amb els quals construir nius.
Un ancià es va aixecar
d'una vella taula oscil·lant sobre la qual havia estat examinant manifestos de
càrrega en un quadern de dades ple d'esgarrapades i senyals. Tenia els cabells
lacis i grisos, la cara del color i la textura del cuir vell i un gran
somriure..., i li feia molta falta afaitar-se.
- Ah, Zekk, has tornat. -
Els seus ulls van anar més enllà de l'adolescent -. I has portat convidats...
Hola, els meus joves amics Jedi.
En Zekk va segellar la
porta darrere d'ells i en Jacen de seguida va començar a tractar d'agafar
l'ocell mentre la Tenel Ka furgava amb expressió suspicaç en els munts de
caixes i artefactes, com si estigués intentant trobar trampes ocultes. En Lowie
es va posar a ensumar un confús munt d'equip electrònic.
En Zekk va somriure
orgullosament mentre exhibia la closca clapejada de l'ou de falcó-ratpenat.
- Mira quin trofeu! -Va
exclamar -. Quant penses que podem obtenir per ell?
En Peckhum va assentir amb
entusiasme i va allargar les mans per agafar delicadament l'ou.
- Suposo que més de cent
crèdits -va dir -. Hi ha molts zoos i establiments biològics que es posarien de
genolls per un espècimen semblant.
- Assegura't que va a
parar a un bon lloc -va dir en Jacen amb veu solemne -. Li vaig fer algunes
promeses a la seva mare.
En Peckhum es va posar a
riure i va moure el cap.
- Mai entendré als
Cavallers Jedi. Però suposo que no serà massa difícil... -va dir -. De fet,
crec que fins i tot parlaré amb la teva mare... He sentit rumors que la cap de
llista estava buscant alguns espècimens zoològics que se sortissin de la norma.
En Jacen parpellejà, molt
sorprès.
-La nostra mare vol reunir
una col·lecció d'animals rars? Bé, només havia de dir-m'ho i jo...
En Peckhum va arronsar les
espatlles.
- No em preguntis per què
vol aquests espècimens. Crec que és per alguna espècie de regal diplomàtic. I
em sembla que aquest ou, amb l'aparell incubador adequat, podria ser just el
que busca!
La Jaina va trobar un lloc
per seure i es va instal·lar sobre un munt de mantes apedaçades que el vell
Peckhum sens dubte tenia intenció de vendre a algun comerciant alienígena. En
Zekk va sortir a corre-cuita de l'habitació per anar a preparar un esmorzar
ràpid.
- Bé, Peckhum -va dir la
Jaina amb afabilitat -, l'última vegada que et vam veure estaves acorralat per
un monstre de la jungla a Yavin IV.
El record va fer riure
nerviosament en Peckhum.
- Feia una dotzena d'anys
que no passava tanta por! -Va exclamar -. Esperem que la vostra petita jungla
selvàtica es vagi tornant una mica més civilitzada.
- Vindràs aviat a
l'Acadèmia Jedi amb més subministraments? -Va preguntar en Jacen.
- No. M'han encarregat la
missió d'inspeccionar els miralls orbitals de Coruscant -va dir en Peckhum -.
És un treball solitari, però la paga és bona..., i algú l’ha de fer. A més, és
relaxant..., si ho saps veure des d'aquest punt de vista.
Coruscant tenia tanta
superfície recoberta per ciutats que ja feia molt de temps que els enginyers
havien trobat mitjans de tornar més habitables fins i tot les fredes latituds
del nord i el sud. Concentrant la llum solar mitjançant enormes miralls
col·locats en òrbita, podien dirigir la calor suficient per desgelar la terra
fins tan amunt com l'àrtic, el que permetia que milions de persones poguessin
viure fins i tot en les zones menys acollidores del planeta.
La Jaina comprenia molt bé
els grans problemes d'enginyeria que presentava el maneig dels colossals
miralls automatitzats i com de difícil que resultava assegurar que els feixos
de llum solar concentrada i dirigida caiguessin sobre les zones adequades. El
treball no es diferenciava gaire de la vella tasca de manejar un far en un món
oceànic, on les persones treballaven en la més absoluta soledat i havien
d'estar preparades per a emergències que poques vegades es produïen.
- Una tasca tan austera
proporcionaria un bon entorn per a la contemplació -va observar la Tenel Ka.
- Sí, per descomptat que
el proporciona -va dir en Peckhum -. Però m'agradaria que les condicions no
fossin tan... bàsiques.
- Què fa que l'estació
mirall sigui tan incòmoda? -Va preguntar la Jaina -. No teniu sistemes d'entreteniment
i unitats processadores d'aliments allà dalt?
En Peckhum va deixar anar
un esbufec.
- Segons els plans, si.
Però totes funcionen malament. Les estacions mirall van ser construïdes fa molt
de temps, abans que l'Emperador es fes amb el poder... Durant els anys
imperials, el servei en aquestes estacions era un càstig imposat als soldats de
les tropes d'assalt que desobeïen les ordres.
- Avui en dia, les unitats
de preparació d'aliments, els sistemes d'entreteniment i de control de
temperatura, i fins i tot els sistemes de comunicacions, funcionen d'una manera
molt precària. Cap tècnic en reparacions està disposat a anar allà dalt per
donar un bon repàs a fons tota l'estació. La Nova República té tants assumptes
urgents que atendre que... Bé, em temo que el que l'estació mirall rebi les
holotransmissions amb interferències no ocupa un lloc molt alt en cap llista de
prioritats.
La Jaina va arrufar els
llavis i va recolzar la barbeta a les mans.
-Aquests símptomes que
descrius em resulten familiars -va dir -. Potser us calgui una nova unitat
centralitzadora de funcions múltiples. Això podria resoldre tots els problemes
de cop.
En Peckhum va desconnectar
el seu quadern de dades i el va ficar dins d'una bossa de viatge que penjava
del respatller del seu seient.
- Com si no ho sabés! Però
aquestes unitats són cares i molt difícils d'aconseguir. He enviat cinc
sol·licituds demanant un sistema nou, i sempre me les han rebutjat. «Els
recursos de la Nova República són assignats segons la importància de les
necessitats» - va cantussejar, com si estigués citant un informe -. La meva
comoditat no és una necessitat prou important. -En Peckhum es va gratar la
barba de diversos dies que cobria el seu mentó -. Oh, bé, sobreviuré... És un
treball, no? El mes passat vaig gastar uns quants crèdits de la meva butxaca
per comprar un hololector manual que m’emportaré a l'estació. Amb això podré
arreglar-me.
En Zekk va sortir de la
cuina sostenint en equilibri una pica de llaunes de racions autoescalfables
sobre dels braços.
- Sé on podem aconseguir
una unitat centralitzadora de funcions múltiples! - El noi va col·locar la
barbeta sobre de la llauna de dalt, pressionant amb ella per mantenir-les en
posició -. Us recordeu de la vella llançadora que hem trobat? Aquests models
tenien un munt de subsistemes. Devien tenir unitats que les controlaven totes.
- Per descomptat que sí -va
dir la Jaina, assentint vigorosament -. Totes aquestes velles llançadores de
passatge tenien unitats centralitzadores de funcions múltiples. No eren molt
ràpides o sofisticades, però funcionaven.
En Peckhum va somriure,
però de seguida va arrufar les celles.
-Bé, me'n vaig demà al
matí i no estic molt segur de si sabria instal·lar una d'aquestes unitats, fins
i tot suposant que me la poguéssiu proporcionar.
En Zekk va moure la mà
d'un costat a un altre, com indicant que allò era el més fàcil del món per a
ell.
- Tranquil, Peckhum: per
quan tornis ja te n’hauré aconseguit una. T'ho prometo.
La Jaina, veient una
oportunitat, va decidir intervenir.
- I potser la propera
vegada que pugis a l'estació mirall podríem acompanyar-te i ajudar-te a
instal·lar-la.
En Lowbacca també va
expressar el seu interès pel projecte amb un sorollós udol wookiee.
En Peckhum, sorprès i
delectat, va obrir molt els ulls.
-Bé, suposo que podria
donar resultat després de tot... Celebrem-ho dinant.
L'ancià va anar llevant
coses de la taula, aclarint un buit perquè en Zekk pogués deixar el munt de
llaunes de menjar. El noi de cabells foscos les va estudiar i va anar passant
racions a tots. Filets de vapor calent es van enroscar cap al sostre, sorgint a
poc a poc de les tapes aixecades a mesura que les unitats tèrmiques anaven
escalfant el contingut.
La Jaina ensumà el de la
seva amb una certa suspicàcia, i en Jacen va furgar en aquella massa pastosa
amb la seva forquilla mentre la Tenel Ka examinava l'etiqueta amb la cara molt
seriosa. En Lowie va deixar escapar un grunyit dubitatiu.
- No té per què
queixar-se, amo Lowbacca -va dir TM2 -. Estic segur que són molt nutritives.
Veu? L'etiqueta llueix el segell d'aprovació imperial.
En Zekk va alçar una de
les llaunes.
- Són velles racions de
les tropes d'assalt -va explicar -. Vàrem trobar tot un magatzem ple en un dels
edificis dels nivells inferiors. No és que tinguin molt sabor, però satisfan
totes les exigències nutritives.
La Tenel Ka va començar a
menjar de la seva llauna i de seguida va deixar anar un grunyit de satisfacció.
- Molt acceptables -va
dir.
La Jaina va remoure
aquella substància grisenca que semblava massilla amb la seva forquilla, va
somriure mentre en Zekk començava a menjar i després es va ficar una petita
porció a la boca. No tenia mal gust. De fet, no sabia a res, de manera que la
jove va decidir ser cortès i menjar. Quan van haver acabat, la Jaina es va
posar dreta i els seus ulls es van trobar amb la mirada verda maragda d’en Zekk.
- Vols venir a dinar amb
nosaltres la propera vegada? - Li va preguntar.
En Zekk es va posar molt
content.
- Per mi fantàstic. Quan?
-Bé... -Va murmurar la
Jaina, mossegant-se el llavi inferior mentre reflexionava -. Atès que en
Peckhum se n'anirà i et quedaràs sol, per què no véns al Palau Imperial demà a
la nit? Al matí anirem d'excursió amb els meus pares, però de nit es va a
celebrar alguna mena de banquet especial. Els banquets solen ser bastant
avorrits, però estic segura que podríem aconseguir que et convidessin.
- De debò? -Va preguntar
en Zekk.
-És clar -va respondre la
Jaina.
- I tant que sí -va dir en
Jacen -. I probablement aconseguirem que C3PO passi la pitjor nit de la seva vida
havent d’atendre'ns a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada