Punt d'equilibri (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

El yuuzhan vong capturat jeia en una taula d'operacions mentre el camuflador ferit romania guardat en un tanc de transpariacer. La Mara va creuar els braços i es va recolzar a la paret. El Servei d'Intel·ligència de la Nova República s'ocuparia del tema a partir d'aquí, però no s'havia anat. I l'Ànakin tampoc havia anat molt lluny.

L'exobiòloga Joi Eicroth s'havia recollit els cabells rossos en una cua. Va disposar una sèrie d'instruments i ampolles en una safata al costat de la taula i després es va quedar dreta, negant amb el cap.

-Sabem massa poc sobre la seva fisiologia -va dir-. Només que no sabem res.

La Mara es va allunyar de la paret.

-Almenys hem descobert que una injecció atordidora no pot amb ells, per molt a prop que es la disparem.

-Dubto que ningú s'atreveixi a acostar-se tant -va dir l'Eicroth.

Quan els metges van confirmar que el yuuzhan vong era una femella, la van embolicar en una bata. Tenia flocs solts de pèl negre pel cap, i la meitat del cos tatuat amb dibuixos concèntrics com els del front. L'Eicroth va assenyalar un punt en concret que s'assemblava vagament a una criatura viva. Dels artells li naixien esperons. L'exobiòloga li havia lligat bandes de subjecció en avantbraços, cames i tors.

La Cilghal estava al costat de la Mara. Li havia examinat la ferida de la mà i havia pres mostres de pell i de sang per als altres especialistes. Després havia intentat reanimar la yuuzhan vong. Ni les inhalacions ni els xocs lleus van funcionar. Tampoc es veia capaç de marxar d'allà.

La Belindi Kalenda, membre del Servei d'Intel·ligència de la Nova República que feia poc havia estat degradada a tinent coronel després de l'escàndol dels informes falsos, va entrar a la sala. L'Eicroth es va posar ferm. La tinent coronel Kalenda era de baixa estatura i de pell fosca, i portava els cabells arrissats en un monyo al clatell.

Va donar un cop d'ull al seu voltant i va arrufar les celles.

-Estic impressionada -va dir. Després de l'engany que havia patit per part de la suposada desertora yuuzhan vong i de l'estratagema de Corèllia, la Kalenda havia estat a punt de ser expulsada del servei-. Mai vaig pensar que seria possible aconseguir a un d'aquests vius -Va mirar fixament la doctora Eicroth-. Ho esteu gravant? Això no ho podem desaprofitar.

-Si és que en traiem alguna cosa en clar -va dir la Mara.

Ja s'havia enfrontat a suficients d'aquells alienígenes com per esperar cada vegada una nova sorpresa.

Sobre la taula hi havia un escàner de cos complet. En aquesta ocasió anaven a realitzar anàlisis de fluids corporals, lectures de funcions orgàniques i potser un mapa dels camps microelèctrics del cos. Una exploració química podria revelar les substàncies que podien afectar-los. Personalment, a la Mara li agradaria obtenir informació sobre el seu sistema nerviós, sobre allò que pogués vèncer, a més d'un cop a la templa.

Va contemplar a la guerrera alienígena, gairebé desitjant poder haver parlat amb ella de dona a dona, i no de depredador a presa, de captor a presoner. La Mara sabia el que era adonar-se a poc a poc que un s'ha criat al costat equivocat.

La guerrera yuuzhan vong es va agitar. La Mara es va apropar una mica. La Kalenda va observar els monitors superiors.

La guerrera va obrir els ulls. Va intentar apartar-se de la maquinària que tenia sobre i va fer una ganyota violenta.

La Mara va allargar una mà.

-No volem fer-te mal -li va insistir-. Conec el vostre idioma bàsic. Et vaig veure treballant a La Fulla Verda. Deixa'ns ajudar-te. Et tornarem amb els teus si...

La presonera la va interrompre amb un llarg i inintel·ligible discurs que va cridar, potser, als seus déus. En fer-ho, va arquejar l'esquena, forçant els seus lligams. La doctora Eicroth es va tirar enrere. L'Ànakin es va acostar una mica, amb una mà recolzada al sabre làser.

De la mà dreta de la guerrera va sortir un esperó que va créixer fins a gairebé quatre vegades la seva grandària. Va tallar el lligam de teixiacer de l'avantbraç com si fos plastifí. Després, amb un braç alliberat, la guerrera va estrènyer el puny.

El sabre làser de l'Ànakin es va encendre amb un xiuxiueig.

-No! -va cridar la Mara.

La guerrera es va clavar sense dubtar-ho l'esperó en la seva pròpia gola. Va brollar un doll de sang negra. La Cilghal es va abalançar cap a la llitera i va estrènyer una compresa de sintecarn contra la ferida amb una mà enorme i membranosa mentre buscava recanvis de fluid amb l'altra. Un altre assistent va subjectar la mà alliberada de la presonera. Un androide quirúrgic que la Cilghal havia col·locat fora de la vista de la presonera es va acostar rodant i va posar mans a l'obra.

La Mara va respirar fondo, esperant que les lectures li oferissin algun tipus d'informació útil. Ja havia obtingut alguna dada que una altra per si mateixa, i ara sentia més respecte per aquells esperons de combat. I s'asseguraria que aquesta dada figurés en l'informe de la doctora Eicroth.

Una hora després, passada la mitjanit, es va asseure en un escriptori per repassar l'informe i els escàners mèdics de la Cilghal. La presonera havia aconseguit dessagnar-se fins a morir, i la Mara va enviar a l'Ànakin a casa. EnLuke es va quedar amb ella, repassant amb el dit les cicatrius dels múltiples traumatismes cranials. La Mara el contemplava de reüll, intentant endevinar la seva reacció. Feia uns anys, un wampa li havia deformat la cara. Potser els yuuzhan vong acceptarien el tractament de bacta, tenint en compte que l'única tecnologia que requeria era un tanc per contenir els organismes vius.

Probablement no. Per a ells les cicatrius eren motiu d'orgull.

-Els esperons són criatures vives independents -va comentar en veu alta. Era tan tard que ja no li importava divagar-. Són paràsits incrustats en l'os. Això ha de fer mal.

-Els hi encanta el dolor -va murmurar en Luke.

La Mara va negar amb el cap. Ja no lluïa la caputxa i portava deixada anar la cabellera vermella amb reflexos daurats.

-No ha valgut la pena arriscar-se tant.

-Has eliminat a un agent yuuzhan vong -va assenyalar en Luke-. I has trobat la forma d'acabar amb els amfibastons.

-Però no és suficient.

-Mara -va exclamar, i ella va percebre l'exasperació en la seva veu-. El sol fet que estiguis dempeus ja és un miracle. No pots sentir-te agraïda pels petits èxits?

Foguejat després d'anys de maniobres de combat amb sabre làser i entrenament gimnàstic autoimposat, ell també lluïa alguna cicatriu, i la seva mà dreta era postissa. Així i tot, la seva exquisida empatia dotava d'una poderosa sensualitat a dues mans.

-Ja em coneixes -va murmurar ella, tornant cap als escàners-. Mira el sistema nerviós. Els camps microelèctrics estan sense utilitzar. Si el que els agrada és patir, estan fets per a això.

-Potser per això no se'ls pugui atordir.

-En això tens raó.

Mig somrient, en Luke es va acostar més al monitor.

-Aquesta no tenia tants ossos trencats i cicatrius com el que van escanejar a Bimmiel.

-És obvi per què. Als joves de menys graduació els ofereixen llocs d'agent infiltrat perquè demostrin la seva vàlua -La Mara va suprimir un badall.

En Luke va mirar fixament a la yuuzhan vong.

-Gràcies per fer com que no te n'adones -va dir la Mara-. Però no cal. Tinc raons de sobres per estar cansada. Anem a dormir.

En Luke havia deixat l'aerolliscador aparcat a la pista del terrat. Ell va entrar primer per agafar el seient del pilot i la Mara el va deixar. El viatge des del complex del Servei d'Intel·ligència a la seva part del Palau Imperial era curt i discorria en la seva major part a l'aire lliure. La Mara va contemplar la fila compacta de llums de front i de cua dels vehicles que circulaven.

-T'estàs recordant d'alguna cosa? -va preguntar en Luke.

Ella es va acompanyar amb la seva armilla, esperant que aquell calfred sobtat es degués a la primera brisa nocturna. En diverses ocasions, la proximitat a un yuuzhan vong li havia fet recaure en la seva malaltia.

-No -va dir ella.

Ell havia après a respectar els seus silencis i les vegades en què simplement no li venia de gust donar explicacions. Ella es va quedar callada mentre ell guiava el flotador fins a una plaça d'aparcament amb la suavitat d'un pilot d'elit. En Luke s'havia tornat a fer les proves, mantenia el seu carnet d'hores de vol al dia i seguia estant legalment qualificat per pilotar gairebé qualsevol cosa que la Nova República pogués llançar contra els yuuzhan vong, exceptuant potser un creuer de combat Mon Calamari.

Es podia comptar amb l'Skywalker per fer-ho tot legalment i bé.

Els passadissos de la seva part del palau estaven recoberts de fustes exòtiques, tallades amb sofisticats remolins per apagar els ressons dels passos que aixecaven les lloses de marbre de Wayland. La Mara es va quedar enrere, amb les mans ficades a les butxaques de l'armilla, i va deixar que en Luke li obrís la porta. Era més senzilla que les altres, però gairebé un metre més alta.

Ella va tancar la porta i li va lliurar la llarga túnica a un androide de servei. A la seva esquerra es va sentir una benvinguda per part de l'estació de dades i recàrrega. En Luke va saludar al seu amic mecànic amb una xiuladeta igualment amable.

-Hola, R2.

La suite era petita però elegant, i a ella li agradava viure en un lloc tan cèntric. Enfront d'ells, baixant tres graons, tenien un mirador de transpariacer que donava a Coruscant. Les torres d'un nou edifici s'interposaven entre la Mara i la posta de lluna.

Ella va badallar. Es va recolzar contra la paret i es va quedar mirant la gran lluna, veient com es posava, ja que donava la impressió de ser cada vegada més gran i més pesada a mesura que es barrejava amb la boira de la ciutat. Fins a una simple posta de lluna semblava un mal senyal en aquella època. Si l'enemic refeia i alterava Coruscant com havia fet amb Belkadan, de quin color serien aquestes postes de lluna?

Uns braços càlids la van abraçar des del darrere.

-Anem a dormir? -va murmurar en Luke.

Ella el va agafar amb afecte.

-Dintre d'un minut.

-Què passa?

-Res -va ser la resposta de sempre, i en Luke es va adonar. Per alguna estranya raó, no podia deixar de preguntar. Em sento gairebé empipadorament bé.

-Però et passa alguna cosa -va dir ell-. I no, no he utilitzat la Força per percebre-ho. És només que et conec.

-Ben fet -va xiuxiuejar ella, però sense ànim de ser irònica-. No és per mi. Mira allà fora. Quants milers de llars veus? De debò estan fora de perill?

Ell va recolzar la barbeta a la seva espatlla. No va respondre, però la va abraçar amb més força.

-S'han perdut tantes llars per tota la Vora. Planetes sencers. I els més propers només pensen en sobreviure. Quina classe de vida és aquesta?

La pregunta era retòrica, i ell no va respondre. Vas aprenent, Skywalker!, va pensar ella, una mica retorçadament. Com ell no va dir res, ella va insistir.

-Som Jedi. Protegim vides. Això sí val la pena, però no té res a veure amb el tipus de vida que porten.

-No podem triar per ells. Quant de temps portes dient-me això?

-Anys. I segueixo tenint raó. Però la gent que viu el terror i el dolor permanents, realment està millor que els esclaus amb implants de corall deformant-los-hi tot el cos?

Ell es va limitar a abraçar-la per la cintura, pel que ella va haver de respondre de nou.

-Sí, és clar, estan millor -va admetre ella-. No estan agonitzant. Però no et preguntes mai... o potser em puguis respondre... quin és l'efecte de la Força en tota aquesta violència i desesperació? L'amenaça de la invasió ha portat por i fam. El Costat Fosc és cada vegada més fort. I quina és la resposta?

-Petites esperances -va respondre en Luke-. Petites alegries.

La Mara va contemplar la lluna ponent.

-És com la nostra situació -va reconèixer ella-. Però és a tot arreu.

Ell li va acariciar l'espatlla.

Ella va ajupir el cap.

-El fet de protegir els que segueixen amb vida acaba sent com un carreró sense sortida. Però quina una altra opció tenim?

-Només la de seguir al seu servei, amb cada segon que ens quedi de vida -la veu d'en Luke era més tènue que la llum de la lluna-. Defensar la gent que no pugui defensar-se. Morir per ells si cal. Com va fer Chewie.

La Mara es va recolzar al pit del seu marit.

-Jo vaig sobreviure a l'Imperi -va murmurar ella-. Vaig perdre el meu mitjà de vida, a un home a qui volia i al qual servia. Potser sobrevisqui a la Nova República. Adoro l'estabilitat i les coses fàcils... i a tu també, per cert.

Ell la va abraçar amb força.

-Però és que romandre amb vida no ho és tot. No te n'adones? L'únic que intentem aconseguir és... impedir l'eliminació de la vida.

-I tu has millorat la meva, Mara -va dir ell suaument, sense expressió-. Anem a descansar.

 Següent