Punt d'equilibri (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La Mara i en Luke estaven asseguts en una llarga taula de reunions, en una habitació aïllada protegida per camps de contenció sònica. Ayddar Nylykerka, cap del Servei d'Intel·ligència de la Flota, presidia la trobada i estava dempeus al costat d'un mapa galàctic tridimensional que lluïa sobre els modulàsers de la taula. Gran part de la seva estrella brillava amb un blau lleugerament pàl·lid, però s'havia reprogramat una part bastant gran propera a Belkadan perquè emetés una resplendor vermellosa, ja que aquests sistemes havien estat presos pels yuuzhan vong.

En Nylykerka va passar el punter làser per aquesta zona.

-Com podeu observar, les nostres sondes hiperespacials ens proporcionen una informació limitada. Hem perdut Kalarba, Druckenwell i Falleen. Encara que aconseguíssim retenir Ròdia -va dir, mirant amb odi al conseller Narik, que era rodià-, el Corredor Corellià seguiria tallat. -va passar el punter per aquesta ruta hiperespacial-. Els nostres exploradors informen de diversos llocs més sembrats de mines de Dovin basal.

Les orelles del conseller Narik se sacsejaren quan es va girar cap el Cap d'Estat Fey'lya.

-Una vegada més, un planeta de la Vora Mitjana és sacrificat per protegir el Nucli... o Bothawui -va dir en Narik enfadat.

La Mara va arrufar les celles. El Cap d'Estat bothan havia aconseguit mantenir el que quedava de la Cinquena Flota al seu planeta d'origen, però semblava nerviós. A la defensiva. De tant en tant una tremolor li recorria la cara pilosa.

-Després dels danys soferts a Fondor, ens preocupa la protecció de les Drassanes Kuat -va dir el conseller Triebakk de Kashyyyk a través del seu androide de traducció. Va assenyalar al membre nouvingut del Consell, la senadora Viqi Shesh de Kuat, que va assentir a manera de reconeixement.

-L'estació Centràlia -va dir en Fyor Rodan de Commenor- té una posició ideal per defensar Kuat. Però en quina situació es troba actualment Centràlia? Podem comptar amb Corèllia?

En Chelch Dravvad es va regirar al seient, com si estigués incòmode. La Mara no l'envejava. Corèllia havia estat utilitzada com a trampa, com un objectiu per atraure els yuuzhan vong a Centràlia. I ara els corellians volien la revenja.

-Els meus informes no són positius -va respondre en Dravvad-. Un cop es va disparar Centràlia contra Fondor es va produir algun tipus d'avaria interna, probablement deguda al mal ús d'en Sal-Solo. Però aquesta informació no pot arribar als yuuzhan vong. Mentre creguin que Centràlia segueix funcionant, seguirà protegint a tota la regió.

La Mara va sentir inquietud a la taula. Diversos caps van assentir ombrívols.

En Fey'lya va creuar els braços sobre la túnica.

-I ara Corèllia amenaça amb actuar en solitari, i l'arma de Centràlia és el punt de partida -Va mirar al conseller Dravvad.

-De tota manera, sense les drassanes de Fondor, les forces de la Nova República no podrien haver emprat Centràlia segons el planejat -va dir el corellià-. Allà es fabricaven els dispositius imperials que podrien haver permès a les nostres forces entrar i sortir de les zones de mines.

L'almirall Templa Sovv un sullustà influent de la plana major de l'exèrcit de la Nova República, havia estat amenaçat amb un vot senatorial de desconfiança després de la catàstrofe de Centràlia. Va sobreviure amb prou feines a la moció.

-Cap Nylykerka -preguntà-. Hi ha notícies de Kubindi?

El fornit tammarià va negar amb el cap.

-L'única informació que tenim és cortesia del Jedi Kyp Durron. Ho han hagut de veure a l'HoloRed.

En Sovv va fer petar les mandíbules amb desgrat.

-I qui no? Suposo que el Jedi Corran Horn ha tornat a les seves heroïcitats de sempre -va suggerir, mirant al Luke.

Assegut al costat de la Mara, en Luke va negar amb el cap.

-En Corran segueix reclòs en Corèllia -sense cridar molt l'atenció, va pensar la Mara, després de la catàstrofe d'Ithor.

En Sovv va esbufegar sorollosament.

En Cal Ornàs, del desaparegut Alderaan, va dir:

-Em sembla curiós que l'enemic prengués Kubindi sense anar a per Fwillsving o a per Kèssel.

-El Departament de biologia -va dir en Nylykerka- opina que la tradició kubaz de manipular genèticament espècies d'insectes feia que els recursos del seu planeta fossin molt atractius per als yuuzhan vong.

-I què hi ha de la campanya de desinformació? -En Fey'lya es va dirigir a una dona alta i dinàmica parada dreta darrere del cap Nylykerka.

La Mara coneixia de vista a la major Hallis Saper. Havia estat documentalista, i ara formava part del Servei d'Intel·ligència de la Nova República. La dona va obrir les mans.

-Sabem que els yuuzhan vong són supersticiosos. Per desgràcia, fins que no sapiguem amb més seguretat què consideren bons i mals auguris poc podem fer per convèncer-los que el que veuen és un mal auguri.

L'almirall Sovv va negar lentament amb el cap.

-Gràcies, Major Saper. Quant sapiguem alguna cosa, se li informarà immediatament.

En Fey'lya va elevar la il·luminació de la sala una mica més i en Nylykerka va desactivar el mapa mentre la major Saper sortia de l'estada.

En Borsk Fey'lya es va aclarir la gola, deixant anar una mena de bram.

-Conseller Pwoe? -va assenyalar el quarren amb tentacles a la cara que estava assegut davant d'ell-. Va sol·licitar vostè intervenir en l'ordre del dia.

El conseller Pwoe va abaixar el cap, deixant que els tentacles facials descansessin en el seu pit.

-Mestre Skywalker -va dir-. M'alegra que hagi sorgit el tema dels Jedi Horn i Durron. Llevat que pugui exercir un major control sobre els Jedi, haurà de preparar-se per una nova ronda de persecucions.

En Luke va alçar el cap però no va dir res.

-Els seus nebots -va dir en Pwoe- van permetre a Sal-Solo disparar l'arma de Centràlia. No és així?

-Sí -va dir en Luke. La Mara va observar amb menyspreu a l'ancià cap de calamar-. A petició de la Nova República -va recordar en Luke al Consell.

-Ens inquieta que els Jedi i els altres grups de vigilància siguin cada vegada més actius. La justícia ha de mesurar-se pel tracte de la llei, i no per tirans capritxosos a bord d'un Ala-X.

La Mara va mirar en Fyor Rodan, que no havia ocultat la seva negativa a formar un nou Consell Jedi.

En Rodan es va agitar.

-Hi va haver una època -va dir- en la qual la presència de vint Jedi a Coruscant hauria suposat una garantia de seguretat. Ara fa l'efecte que dirigeixen un Orde de vint sentinelles i vuitanta ganduls.

-Mestre Skywalker, li demano disculpes -va dir Cal Ornàs-. Però ja veu com de polèmics que s'han tornat els Jedi.

En Rodan va aclucar els foscos ulls.

-Mestre Skywalker -va dir, com si fos un títol pejoratiu-, cada vegada és més evident que els Jedi ajuden a alguns pobles, però no a tots. Per què?

En Luke va negar amb el cap, i la Mara va sentir que el seu humor s'agria per moments.

-Els Jedi són responsables davant la Força, no davant meu. Jo he intentat coordinar-los. He intentat -va afegir, mirant de reüll al conseller Rodan- restablir quelcom semblant a una organització. Però hi ha gent que opina que si ens organitzem bé suposarem una amenaça per a la Nova República.

-No és estrany -va dir en Rodan. -Estem fermament decidits a què els Jedi i la seva arcaica filosofia es mantinguin allunyats d'aquest govern.

-Fins al punt de negar-nos el suport, conseller? O d'amenaçar-nos amb una persecució?

El rostre color crema del cap d'Estat Fey'lya va tornar a estremir-se.

-Els seus agents ens van informar malament pel que fa als perills de Corèllia i Fondor. Aquest error va contribuir en gran mesura a la catàstrofe de Centràlia.

-Els Yuuzhan vong van distribuir dades falses alterant els patrons d'enviament dels hutt -va respondre en Luke-. Però no tornaran a enganyar-nos. I no podrem monitorar el comportament de contraban dels hutt durant un temps.

Té tota la raó, va pensar Mara. Els hutt estaven empantanegats en la batalla de la seva vida.

En Fey'lya es va estirar de la barba.

-Quan la pau i la justícia estan sota amenaça -va dir en Luke-, la nostra petició de rescat es converteix en una petició de defensa per planetes sencers. És cert que alguns Jedi han utilitzat aquesta ordre per justificar comportaments extrems. Malgrat el que alguns de vostès puguin pensar, jo he fet tot el possible per corregir-los. La seva llibertat de decisió significa que també són lliures de prendre decisions equivocades.

El comodor Brand, que no havia dit res fins al moment, va prendre per fi la paraula.

-Això és cert.

-Utilitzar el poder no és fàcil -va dir en Luke, negant amb el cap i mirant fixament en Rodan. -Tots han bregat amb aquest problema i amb els problemes morals implícits de posar en perill les vides d'altres éssers en la batalla.

-Per això els governs tenen consellers -va dir en Rodan. Per controlar els individus amb poder.

La Mara va escoltar per fi una mica de tensió en la veu d'en Luke quan va dir:

-I aquest comitè, conseller Rodan, sens dubte també ha apostat per la defensa d'alguns sistemes a costa d'uns altres.

En Rodan de Commenor treia espurnes.

En Luke va recolzar un colze a la taula.

-Alguns Jedi s'han apartat totalment de l'ús de la Força per por a utilitzar-la malament. El meu nebot Jacen és un d'ells.

Per casualitat, la Mara estava mirant la Viqi Shesh en aquest moment. La senadora kuati va alçar una cella perfectament depilada.

-Els Jedi estan dispersos -va prosseguir en Luke-. Són responsabilitat meva. Tots responem davant vostès...

-Ah, sí? -va Murmurar en Narik de Ròdia.

En Luke es va girar cap al rodià.

-Sí -va dir-. Així és. Sempre que aquest organisme representi la pau i la justícia.

La Mara es va aguantar les ganes de dedicar-li a Narik un somriure amenaçador.

En Narik va posar les mans sobre la taula.

-El meu planeta està a punt de ser objecte dels més terribles pillatges...

-I el meu -va dir en Luke- probablement sigui el següent...

Era cert. Tatooine estava a l'altre costat de la Vora Exterior, davant de Ròdia.

La pell verdosa d'en Narik es va enfosquir.

-Aquest planeta no em preocupa.

-A mi em preocupen tots -va dir en Luke.

* * *

En una estada d'una de les plataformes flotants de Coruscant, la Mara es va deixar caure en una cadira encoixinada i va deixar anar un profund sospir. Aquell esperit de divisió podia acabar amb la Nova República sense necessitat que els yuuzhan vong portessin una sola nau.

Un transbordador local es va allunyar en un extrem de la plataforma flotant. La Mara va veure de cua d'ull un moviment a l'altre extrem de l'habitació. Una dona alta de cabells rossos i curts s'acostava cap a ells. La Mara es va obrir a la Força i, abans que pogués percebre la dona, va sentir alguna cosa primitiva, però viva, aferrada al seu propi cos, a l'altura del cinturó. La Mara va rebutjar aquella sensació amb un gest de la mà.

-Tresina Lobi -va murmurar en Luke a la Mara.

La Mara havia conegut a aquella dona, la primera dels Chev que havia demostrat tenir talent en la Força. La Tresina tenia un talent encantador per barrejar-se amb multituds mixtes.

-Esperaves la seva visita? -va preguntar-li la Mara.

Es va dur de nou la mà a l'estómac. Els llimacs granítics solien caure de les parets, i potser se li havia ficat un petit a la túnica. Va suprimir el fàstic que li va donar aquell pensament intentant no distreure al Luke. Els llimacs granítics eren lletjos com un hutt, però inofensius.

En Luke va alçar una cella.

-No, almenys en aquests últims minuts.

La Chev es va detenir a dos metres de distància d'ell.

-Mestre Skywalker, i Mara -la seva veu era suau i musical-. Disculpeu-me per venir a vosaltres amb un tema urgent.

-Això mai és un problema -va dir en Luke amb elegància-. Seu, Tresina. Descansa -va tornar a mirar la Mara.

La Mara va negar amb el cap. No és res, va pensar ella per al seu marit, i va tornar a observar la Chev.

-Estic bé -va dir la Tresina. Tot i la disciplina Jedi de la dona, la Mara la recordava com algú que solia somriure, encara que aquell dia estava seriosa. -Acabo d'arribar de Duro -va dir-. Vaig anar amb el meu aprenent Thrynni Vae.

La Mara va assentir. L'any passat, en Luke havia assignat equips d'escolta a gairebé tots els sistemes principals i alguns minoritaris d'importància crítica. Va creuar les mans per davant, just a sota del cinturó, i es va estrènyer una mica. No sentia res a través de la túnica: ni un bony ni un moviment defensiu.

I això no era bo.

-En Thrynni i jo hem estat supervisant certs temes d'enviament que preocupaven a Duro -va dir la Tresina-. La situació allà s'ha... complicat una mica.

-En quin sentit? -va preguntar la Mara. No podia ser un altre xacra de la seva malaltia. No podia...

-Doncs no sé per on començar -La Tresina va negar amb el cap-. A la Suma Casa de Duro no li va agradar gens la proposta de rompuda del COSERE. És obvi que les cases d'enviaments de mercaderies tenien comprats a diversos representants, i el COSERE va imposar el seu vot.

-I què tenen a veure els enviaments de mercaderies amb això? -va preguntar en Luke.

Mentrestant, la Mara es va realitzar una revisió física ràpida. Se sentia estranyament fatigada, una mica més cansada del normal, quan escoltava als pomposos cancellers. Mai havia estat capaç de percebre la malaltia com a tal a través de la Força, però sí que sentia un estrany gruix en les seves pròpies cèl·lules, més enllà de la boca de l'estómac.

Ja li havia atacat un cop el sistema reproductor. Però no ara, va jurar ella. Encara li quedaven a la seva habitació unes poques de les precioses llàgrimes de la Vergere.

En Luke va arrufar les celles. La Mara va negar amb el cap de nou imperceptiblement i va mirar la Tresina.

El pèl ros de la Chev va capturar un raig del sol ponent.

-En Thrynni i jo crèiem tenir una pista -va dir-. L'empresa que el COSERE ha contractat pels enviaments externs al sistema, Logística CorDuro, ha estat interceptant enviaments.

-Està corrent el rumor que els revèn a altres grups de refugiats, tot i que també circula un altre rumor, menys estès, que estiguin emmagatzemant les mercaderies en una altra ciutat orbital.

-Interessant estratagema -va dir la Mara, decidida a concentrar-se. I tu dedica't al teu fort, Skywalker!

-Llavors, en Thrynni va escoltar a un mecànic afirmar que havia estat treballant en una de les unitats de direcció i motor de la ciutat. Han multiplicat per diversos centenars la seva capacitat motora.

-Potser vulguin treure-la d'òrbita -va concloure la Mara-. Així podrien fugir en cas que els yuuzhan vong ataquessin als refugiats del planeta -la qual cosa incloïa Han, Jacen i Leia. I ara, la Jaina, segons un informe mèdic que li havia arribat al Luke directament-. Com són les defenses de Duro?

Un Creuer lleuger Mon Calamari el Poesia. Caces complementaris, Ala-E i Ala-B, i algunes forces policials locals anomenades Daga-D, dividides entre el Poesia i algunes de les ciutats -La Tresina es va asseure a la fi-. En Thrynni i jo estàvem recollint informació a la capital, la qual els duros diuen Bburru. Hem rastrejat algunes de les mercaderies interceptades d'un braç de la drassana a l'altra, d'on partien cap a un altre entorn: Urrdorf, el que se suposa que està sent modificat.

-I? -La Mara li va indicar amablement que continués.

Les mans de la Tresina s'agafaven amb força als reposabraços del seu seient.

-Onze dies abans de sortir de Bburru -va respondre la Tresina-. En Thrynni va desaparèixer.

* * *

Al Luke li va inquietar que la Mara es disculpés i abandonés la seu del Servei d'Intel·ligència, i també quan va argüir que havia de fer alguna cosa a l'habitació, però no va discutir. No necessitava fer-ho. La Mara sabia que ell no trigaria a reunir-se amb ella.

Entrant en les seves estances, R2-D2 es va allunyar del seu lloc a la sortida de dades local de la cuina i va xiular una pregunta.

-No, Gràcies, R2. De moment no et necessito.

L'androide va girar i es va retirar.

La Mara va agafar una cadira amb el respatller orientat a l'ampli finestral, es va desplomar en ella i es va retirar al més profund del seu interior.

Abans d'utilitzar l'última dosi curativa miraculosa de la Vergere, més li valia saber contra què lluitava. Estava decidida a fer per si mateixa tot el possible. La Cilghal i ella havien experimentat amb tècniques d'autodiagnòstic, l'única forma possible de tractar amb una malaltia que mutava constantment.

Va convocar a la Força i va confirmar que aquella estranya sensació estava situada en el més profund del seu úter, en una de les parets. Era una concentració de cèl·lules, gairebé com un tumor, que es multiplicava a major velocitat que les cèl·lules normals. Va anar més enllà, buscant la seva essència cel·lular. Controlant el seu maneig de la Força, va intentar destruir el seu flux sanguini.

Llavors va percebre alguna cosa estranyament familiar. A més del ressò remotament semblant a un tumor de la seva pròpia essència cel·lular, que coneixia perfectament després d'haver combatut tant de temps la seva malaltia, va percebre una altra identitat humana.

Era en Luke.

Per tots els ous de drac que podien haver eclosionat mai, això només podia significar una cosa.

La Mara es va quedar bocabadada. Es va quedar de pedra. Embarassada?

Això no podia passar! Hi havia pres tota mena de precaucions. La seva estranya malaltia havia transformat les molècules i les cèl·lules i havia atacat a diferents òrgans. Per al fetus això podia significar la mort o la deformitat, o algun altre horror inimaginable. Va estrènyer els punys. Què podia fer? Hi havia opcions mèdiques...

Però va atacar aquest pensament a l'instant, com un ós-garu defensant al seu osset. No deixaria que cap doctoret fes mal al seu nen...

Va tornar a quedar-se bocabadada davant els seus propis pensaments. El seu nen?

Què portava dins, la seva mort o la seva posteritat?

L'elevada porta principal es va obrir. En Luke va entrar donant gambades i, abans si més no que s'acostés, ella va sentir que el seu marit intentava abraçar-la, protegir-la.

-Què passa? -li va preguntar ell-. Mara, què passa?

-Què et fa pensar que sempre has d'irrompre en els llocs a salvar la gent? -va preguntar ella, intentant en va sonar irònica, com si la situació no la superés. Però li va tremolar la veu.

En Luke es va agenollar al seu costat i li va agafar la mà.

-Mara, què tens? És per la teva malaltia?

Ella va negar amb el cap. Li va agafar la mà al seu marit i se la va posar sobre la panxa.

-Mira -va dir amb veu suau-. Utilitza la Força i digues-me què ha passat.

Ell va arquejar les celles i la va mirar interrogant.

-No discuteixis -va dir ella-. Tu fes-ho. Vull una segona opinió imparcial.

Ella el va mirar fixament. Ell va aclucar els ulls i la seva expressió es va anar suavitzant. S'estava preparant per consolar-la, per fer el que hagués de fer.

Llavors es va quedar bocabadat, i els seus ulls blaus van resplendir en mirar la seva dona.

-No va ser idea meva -La Mara empassà saliva perquè se li havia quedat la boca seca-. Ja corre un perill terrible. La malaltia podria atacar el fetus... provocar mutacions...

-Mara -va interrompre-li ell, agafant-li la mà-. Mara, qualsevol cosa podria matar-nos, avui, demà. Els yuuzhan vong podrien precipitar una de les llunes de Coruscant, o podríem caure per una finestra.

Ella va assentir en silenci, sorpresa un cop més per la inamovible fe d'en Luke en la bondat i la seva esperança en la llum. Ell va moure nerviós les mans, negant amb el cap amb expressió incrèdula.

-La vida és un risc -va murmurar ell-. Crec que això no té res de... perillós.

-Encara -va murmurar la Mara-. Però és una cosa que no havia de passar.

-Ja ho sé -va dir ell. Es va retorçar les mans de nou. Va tancar els ulls. Ella es va adonar que estava profundament preocupat.

La Mara es va tranquil·litzar una mica i va posar la mà que tenia lliure sobre la d'ell, sobre la seva panxa. Per fi es va permetre visualitzar-se a si mateixa agafant a un nen, mirant-lo a la cara, que s'assemblava en part al Luke i en part a ella, com els seus nebots eren en part semblants a la Leia i en part semblants al Han, però totalment individuals. Ho havia imaginat moltes vegades, en abstracte.

Després es va imaginar el monstre que la seva malaltia podria generar a partir d'un inofensiu grup de cèl·lules.

Inofensiu? No mentre jo estigui aquí! Va cridar alguna cosa profundament aterrida en el més profund de la seva ment. I en una altra part del seu ésser alguna cosa ballava alegre i abandonant-se totalment a l'esperança, a la felicitat i a un compromís nou i total.

En Luke va parlar en veu baixa.

-Potser la medicina de la Vergere t'hagi fet vulnerable a la Força, com a agent de vida.

Ella va redreçar les espatlles.

-Tu vols això. Estàs content -el va acusar.

-Fins ara -va dir el seu marit- no tenia ni idea de les ganes tan boges que tenia. Estava preparat per ser estoic i renunciar a l'esperança de...

-Ho hauries fet per mi?

Ell va alçar la barbeta i ella va sentir una carícia sense paraules.

La Mara va torçar la boca.

-Per ser dues persones que es coneixen tan bé crec que ens hem perdut alguna cosa.

-No -va dir ell-. És només que alguna cosa ha canviat. En mi, potser. Potser en tu. Potser en la pròpia Força. L'únic que sé és que... aquest risc cal assumir-ho. I això... -va dir, negant amb el cap- em fa molt feliç. -va tornar a alçar la vista, amb un somriure ximple que ella portava mesos sense veure-li. -Podria fer-me molt feliç, la veritat...

La Mara va tancar els punys.

-Escolta, Skywalker. No vull que ningú sàpiga això. Ningú.

Encara de genolls al costat de la cadira, en Luke li va passar les mans per la cintura.

-Hi estic d'acord, Mara, amb una excepció. Hauries de tenir almenys un bon metge. Ells...

-No. Ni tan sols la Cilghal va poder ajudar-me a lluitar contra la meva malaltia. I si ella no va poder ajudar-me, tampoc podrà protegir el nostre fill. Aquesta serà la meva missió.

-Podrien sortir malament altres coses...

Ella el va fer callar amb una mirada.

Ell va arrufar les celles i va assentir amb solemnitat.

-Això també t'ho pots anar traient del cap -va deixar anar ella-. No vaig a quedar-me estirada a vigilar els símptomes que tinc, esperant que alguna cosa surti malament.

Però es va meravellar adonant-se d'antuvi i com desitjava protegir aquest nen que encara no semblava ni remotament un nen. Potser, li va dir la seva consciència, aquesta ànsia de protecció sobtada era el que en Luke sentia per ella: un amor tan brutal i descontrolat que en ocasions posava en perill la independència de l'estimat.

I potser la independència real no existeixi. No si hi ha felicitat.

Però aquell nen podria estar ja sota la influència de la biotecnologia dels yuuzhan vong. Potser no arribés a veure mai la llum del dia. Ella podia resultar afectada de mil maneres. Podia...

-Estàs bé? -En Luke li va acariciar els espatlles-. Mara, hauríem de deixar que almenys la Cilghal et fes unes poques anàlisis bàsiques.

-No -va murmurar ella-. Ningú, Luke. Ni la Leia ni els nens Solo.

-I com li amagaràs a l'Ànakin? -li va preguntar.

Ella va riure breument.

-L'últim en el que pensa un noi de la seva edat és que una senyora pot quedar-se embarassada. Tu controla els teus sentiments i no sospitarà.

-Però ell espera que jo estigui preocupat per tu...

-I estic segura que no el decebràs.

En Luke va deixar anar aire lentament, i ella va sentir que el seu marit es relaxava una mica.

-Tens raó -va dir-. Hi ha gent que posaria esperances en aquest nen que potser no haurien de posar. És ell o ella? Ho saps?

La Mara va tornar a convocar la Força, absorbint tot el que li deia. Tenia un poder extraordinari per comunicar-se amb certes persones. Havia estat capaç de localitzar en Palpatine arreu de la galàxia. Però fins a aquest moment, el que sentia era completament primitiu. Va acariciar la identitat del munt de cèl·lules i va tornar a sentir aquests llunyans ecos del seu propi ésser en la Força, i els d'en Luke.

Un nou pensament va acudir a la seva ment. Va calcular cap enrere, comptant els dies, preguntant-se... per quan seria?

Va somriure lleument i va respondre a la pregunta d'en Luke.

-No. No ho sé. Però no vull saber-ho.

-Llavors, per ara... diguem que és «ella»?

-Ell -Va dir la Mara fermament, encara que la veritat era que no podia saber-ho. Llavors va acabar la frase que en Luke li havia interromput amb la seva pregunta-. Si sobreviu, serà un gran home... o un gran brivall. O... -va afegir amb gest ombrívol- potser pateixi un gran dany per aquesta malaltia. Però no permetré que això passi, Luke. Ho juro.

-També és el meu fill -la va agafar de l'altra mà-. Mara, hauràs de donar-me aquí una mica de marge. Si em poso protector, si us plau, no t'ho prenguis com una cosa personal.

-Més et val no fer-ho -va grunyir ella.

Llavors va abraçar-lo. Ell es va aixecar i va ajudar a la seva dona a fer el mateix. Els seus braços la van estrènyer per l'esquena i la cintura. Es van besar amb passió, i l'alè d'ell era dolç i evocador, i va poder sentir la seva gran alegria en el fons de la seva ment.

* * *

Hores després, la Mara mirava pel finestral de transpariacer, observant el flux dels semàfors al cel. Els llums tenien una espècie de vel flamejant voltant.

Es va obligar a pensar en Duro i a l'estació Centràlia, que seguia sense funcionar. Tenia la sensació que s'estava formant una pauta. En una hora o dues la veuria.

Si aconseguia concentrar-se.

-Creus que la Leia està assabentada d'aquest problema de subministraments? -va preguntar ella.

En Luke va parlar des de la foscor, a terra, al costat del sofà de la Mara.

-A hores d'ara ja ho deu haver solucionat o hi haurà enviat al Han a què ho arregli. Han d'estar en contacte diari.

-Però a tu t'agradaria anar a Duro a comprovar-ho.

-Fes el favor de no entrar en la meva ment, Jade.

Sense ni tan sols intentar-ho, ella va percebre certa alegria en el seu marit en fer-li el mateix comentari que sempre li feia ella.

-Prefereixo anar jo abans d'enviar algú al perill -va dir ell-. I he de parlar amb Jacen. M'emportaré a l'Ànakin, si no us impor...

La Mara va dirigir una mirada d'odi a la foscor.

-D'acord, ja veig que sí t'importa -gairebé ocult per les ombres, es va passar una mà pel pèl-. Mara, no vull posar-te en perill ara mateix. Jo...

Qui té millor sentit del perill? -La Mara va fregar un comandament perquè entrés més llum nocturna a través de la finestra i il·luminés la cara de preocupació del seu marit.

En Luke va estirar les cames i es va tirar cap endavant.

-No pots posar el nadó en perill a propòsit -la intensitat de la seva mirada li va recordar a la Mara els pitjors dies de la seva malaltia, i com de trist que havia estat ell.

-Que potser creus que hi ha hagut alguna vegada, alguna ocasió, en la qual m'hagi posat deliberadament en perill? Au vinga, Skywalker. Si els yuuzhan vong s'acosten a Coruscant jo estaré a la nau d'evacuació... de fet, estaré al comandament de la nau. Però encara no hem arribat a aquest nivell de perill.

Ell va prémer els llavis. Ella gairebé podia sentir-lo preparant-se per rebatre els seus arguments, per enterrar les seves objeccions sota un afecte paternal o per exercir la seva superioritat en rang. La Mara apreciava la seva sinceritat de noi de camp, però es negava a ser protegida.

Es va preguntar si les discussions eren més senzilles per a les dones que no sabien el que els seus marits anaven a dir a continuació.

-Els meus instints estan inquiets -va admetre ella, desviant l'atac d'ell, abans fins i tot que pogués llançar-lo-. He estat fent una autorevisió. Ja puc sentir les noves hormones. Jo també m'estic posant protectora, Luke. I això no ha fet més que començar.

Ell es va recolzar una mica, amb una expressió d'esperança que ella va odiar haver-li de fer esclatar la seva bombolla.

-Però, per a mi, la protecció és acció. Jo vaig amb tu. De fet, crec que hauria d'emportar-me a l'Ànakin i sortir immediatament -va suggerir ella-. Així podràs estar en contacte amb el Consell. Quan comencen a utilitzar paraules com «persecució» més ens val fer-los cas.

Ell va arquejar les celles. Tampoc volia quedar-se enrere!

-Thrynni Vae ha desaparegut i hi ha quatre membres de la nostra família en una zona que està sota sospita.

-I què passa amb el Consell?

-Kenth Hamner és un estrateg excel·lent. Pot assumir un lloc assessor.

-Als Almiralls els agrada tenir-te per aquí -va dir ella, fent-li rabiar per pura diversió.

Ell es va enfonsar a la cadira com si hagués captat aquesta idea, o més aviat veient com s'estava divertint ella.

-No siguis així -li va pregar.

La Mara va riure.

-Ens vindrà bé sortir d'aquí. I també crec que hauríem d'emportar-nos a l'Ànakin.

-Què creus que hauran trobat Tresina i Thrynni?

-Això -va dir ella- és una cosa que més ens val esbrinar.

 Següent