CAPÍTOL 11
En Tsavong Lah va acariciar el
víllip en la seva càmera privada.
Feia poc que els
seus agents havien enviat al seu contacte de Coruscant
un nou víllip subordinat recentment florit. Era
la primera vegada, i potser el seu contacte necessités
uns moments per
adonar-se que estava entrant una trucada. En
futures ocasions, els seus agents
li aplicarien la disciplina
corresponent si es retardava.
El seu contacte
devia estar esperant ansiosa. En tot just un minut, el víllip es va
suavitzar i va començar a donar-se
la volta sobre la seva base.
Una sèrie de bonys van cobrar forma a la
superfície pàl·lida. Primer
un nas aristocràtic, després una barbeta dominant, un
front elevat, pòmuls marcats i una boca de gest
ferm i sever.
Havia estudiat a
l'espècie humana prou com per reconèixer aquell
eixamplament de les
aletes del nas i
l'obertura dels ulls
com senyals de fàstic. Potser fos només el
víllip el que li repugnava.
En la seva carrera diplomàtica ella devia haver
tractat amb multitud d'espècies
i els seus mètodes respectius, així que no va trigar a corregir la seva reacció.
-Senadora Shesh -va dir ell,
formant les paraules
en el llenguatge d'ella gràcies al tizowyrm que
s'havia introduït a l'orella.
Li va fer gràcia veure
que ella tornava a posar cara de fàstic quan el
víllip li va comunicar les paraules del
yuuzhan vong-. Estic
disposat a rebre el
seu informe.
El víllip va rotar lleugerament cap
endavant. Potser perquè ella
inclinava el cap en senyal de respecte.
-Mestre Bèl·lic Lah, gràcies
per respondre a la meva oferta
per obrir una via de negociació.
-Estic disposat
a rebre el seu informe -va repetir ell. Ella
no estava molt entesa en els costums yuuzhan vong.
En Tsavong Lah hauria
de fer-hi concessions.
Ella va obrir els ulls lleugerament.
-Ens estem
retirant de Kubindi
-va dir ella-. I
de Ròdia. Volem
viure en pau amb
el seu poble.
La pau, segons
la va traduir el tizowyrm
des de l'idioma de la senadora, significava una submissió voluntària i adequada.
-Excel·lent -va dir ell-. Acceptem
la seva pau.
-A canvi
-va dir ella- ens
agradaria tenir la seguretat que la seva
invasió està tocant a la seva fi. Estic segura
que ja tenen capacitat per proveir
al seu poble de llar i suport. Deixin-nos
els planetes que queden.
Hem d'aprendre a conviure. En... pau.
Ell va aclucar
els ulls i
es va preguntar si potser el tizowyrm havia
traduït malament. La pau fluïa d'un
subordinat submís a un conqueridor, però
no podia ser bidireccional.
-Nosaltres només necessitem el sistema
que han preparat -va dir ell-. Per això, els hi donem les gràcies. -Des de Duro podria
neutralitzar les famoses drassanes de Kuat, el sistema natal de la senadora, així
com la monstruosa arma de Corèllia, però
ella no estava al corrent d'aquells
plans-. Em va assegurar que enviarà agents perquè
sabotegin Centràlia.
El víllip va tornar a inclinar-se.
-En el
que sigui possible. Gràcies
també pels emmascaradors ooglith. M'agrada viatjar
sense ser reconeguda, i espero -va afegir en
un to més afable-
que el procés de posar-se'l i treure-se'l sigui menys incòmode amb el temps.
Ell no
va veure raons per ser condescendent.
La feridor sensació
de cada pseudòpode penetrant en els porus
era una part vital de les funcions de la màscara.
-No -va
dir ell.
A ella li
va tremolar la parpella. Encara
no havia acceptat la disciplina del dolor.
-És d'elogiar
-li va dir el yuuzhan
vong- que ens
ajudi a portar una
pau duradora al seu poble.
El seu paper serà honrat pel meu poble
i el seu.
-Però no
fins que arribi la pau. -Ella va alçar
les celles, que
eren estranyament mòbils-.
Prometi-m'ho.
És que la
senadora estava aprenent humilitat, o només tenia
por de com es
reflectiria la seva exaltació? Tenia raons
per tenir por. Ell
volia governants nadius
per a la població esclava, però els
Déus també necessitaven
sacrificis valuosos. La sacerdotessa del Sunulok, Vaecta,
estava assedegada de sang vessada en nom
seu.
Potser l'únic
que volia aquella dona era
que el seu poble no sabés que havia canviat
de bàndol.
-Ara, el seu víllip tornarà a invertir-se. Recordeu
que ha de cuidar-lo -va acabar la trucada amb aquell enfilall de
dades innecessaris era una forma apropiada de castigar-la.
Però el
víllip va tornar a parlar.
-Esperi, Mestre Bèl·lic Lah.
Tinc dades noves.
Ell va
esperar.
-Tenen a
veure amb la meva operació del
COSERE a Duro.
Avui he sabut
que hi ha un Jedi en un dels assentaments que ha jurat no tornar a utilitzar les seves habilitats. Potser els
pugui ser útil.
Allò coincidia
amb el que li havien explicat en Nom Anor i altres agents. Pel que sembla, aquell jove havia abandonat
els seus camarades en armes.
En Tsavong Lah no
podia concebre tanta
traïció. Encara que un individu semblant no
mereixia la dignitat que es pronunciés
el seu nom, potser
podria ser-li útil... disseccionat.
-Alguna cosa més del que hagi
d'informar?
El víllip es va quedar callat uns
segons. Per fi, va dir:
-No m'agrada
lliurar als altres, però com ja li vaig dir
al seu agent Pedric Cuf, sóc una dona de
negocis.
Això no
era informació necessària. En Tsavong Lah va posar la
mà sobre el víllip i el va silenciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada