dimecres, 29 de juliol del 2015

Punt d'equilibri (XI)

Anterior



CAPÍTOL 11

En Tsavong Lah va acariciar el víllip en la seva càmera privada. Feia poc que els seus agents havien enviat al seu contacte de Coruscant un nou víllip subordinat recentment florit. Era la primera vegada, i potser el seu contacte necessités uns moments per adonar-se que estava entrant una trucada. En futures ocasions, els seus agents li aplicarien la disciplina corresponent si es retardava.
El seu contacte devia estar esperant ansiosa. En tot just un minut, el víllip es va suavitzar i va començar a donar-se la volta sobre la seva base. Una sèrie de bonys van cobrar forma a la superfície pàl·lida. Primer un nas aristocràtic, després una barbeta dominant, un front elevat, pòmuls marcats i una boca de gest ferm i sever. Havia estudiat a l'espècie humana prou com per reconèixer aquell eixamplament de les aletes del nas i l'obertura dels ulls com senyals de fàstic. Potser fos només el víllip el que li repugnava. En la seva carrera diplomàtica ella devia haver tractat amb multitud d'espècies i els seus mètodes respectius, així que no va trigar a corregir la seva reacció.
-Senadora Shesh -va dir ell, formant les paraules en el llenguatge d'ella gràcies al tizowyrm que s'havia introduït a l'orella. Li va fer gràcia veure que ella tornava a posar cara de fàstic quan el víllip li va comunicar les paraules del yuuzhan vong-. Estic disposat a rebre el seu informe.
El víllip va rotar lleugerament cap endavant. Potser perquè ella inclinava el cap en senyal de respecte.
-Mestre Bèl·lic Lah, gràcies per respondre a la meva oferta per obrir una via de negociació.
-Estic disposat a rebre el seu informe -va repetir ell. Ella no estava molt entesa en els costums yuuzhan vong. En Tsavong Lah hauria de fer-hi concessions.
Ella va obrir els ulls lleugerament.
-Ens estem retirant de Kubindi -va dir ella-. I de Ròdia. Volem viure en pau amb el seu poble.
La pau, segons la va traduir el tizowyrm des de l'idioma de la senadora, significava una submissió voluntària i adequada.
-Excel·lent -va dir ell-. Acceptem la seva pau.
-A canvi -va dir ella- ens agradaria tenir la seguretat que la seva invasió està tocant a la seva fi. Estic segura que ja tenen capacitat per proveir al seu poble de llar i suport. Deixin-nos els planetes que queden. Hem d'aprendre a conviure. En... pau.
Ell va aclucar els ulls i es va preguntar si potser el tizowyrm havia traduït malament. La pau fluïa d'un subordinat submís a un conqueridor, però no podia ser bidireccional.
-Nosaltres només necessitem el sistema que han preparat -va dir ell-. Per això, els hi donem les gràcies. -Des de Duro podria neutralitzar les famoses drassanes de Kuat, el sistema natal de la senadora, així com la monstruosa arma de Corèllia, però ella no estava al corrent d'aquells plans-. Em va assegurar que enviarà agents perquè sabotegin Centràlia.
El víllip va tornar a inclinar-se.
-En el que sigui possible. Gràcies també pels emmascaradors ooglith. M'agrada viatjar sense ser reconeguda, i espero -va afegir en un to més afable- que el procés de posar-se'l i treure-se'l sigui menys incòmode amb el temps.
Ell no va veure raons per ser condescendent. La feridor sensació de cada pseudòpode penetrant en els porus era una part vital de les funcions de la màscara.
-No -va dir ell.
A ella li va tremolar la parpella. Encara no havia acceptat la disciplina del dolor.
-És d'elogiar -li va dir el yuuzhan vong- que ens ajudi a portar una pau duradora al seu poble. El seu paper serà honrat pel meu poble i el seu.
-Però no fins que arribi la pau. -Ella va alçar les celles, que eren estranyament mòbils-. Prometi-m'ho.
És que la senadora estava aprenent humilitat, o només tenia por de com es reflectiria la seva exaltació? Tenia raons per tenir por. Ell volia governants nadius per a la població esclava, però els Déus també necessitaven sacrificis valuosos. La sacerdotessa del Sunulok, Vaecta, estava assedegada de sang vessada en nom seu.
Potser l'únic que volia aquella dona era que el seu poble no sabés que havia canviat de bàndol.
-Ara, el seu víllip tornarà a invertir-se. Recordeu que ha de cuidar-lo -va acabar la trucada amb aquell enfilall de dades innecessaris era una forma apropiada de castigar-la.
Però el víllip va tornar a parlar.
-Esperi, Mestre Bèl·lic Lah. Tinc dades noves.
Ell va esperar.
-Tenen a veure amb la meva operació del COSERE a Duro. Avui he sabut que hi ha un Jedi en un dels assentaments que ha jurat no tornar a utilitzar les seves habilitats. Potser els pugui ser útil.
Allò coincidia amb el que li havien explicat en Nom Anor i altres agents. Pel que sembla, aquell jove havia abandonat els seus camarades en armes. En Tsavong Lah no podia concebre tanta traïció. Encara que un individu semblant no mereixia la dignitat que es pronunciés el seu nom, potser podria ser-li útil... disseccionat.
-Alguna cosa més del que hagi d'informar?
El víllip es va quedar callat uns segons. Per fi, va dir:
-No m'agrada lliurar als altres, però com ja li vaig dir al seu agent Pedric Cuf, sóc una dona de negocis.
Això no era informació necessària. En Tsavong Lah va posar la mà sobre el víllip i el va silenciar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada