Secrets(II)

Anterior

Capítol Dos

-Iliana? Iliana?

En Hilts va quedar bocabadat de veure la figura en les ombres. Les últimes dues setmanes havien estat molt dures per a tothom a Kesh, però amb prou feines va reconèixer la líder de les Germanes de la Seelah. L'Iliana estava asseguda, arraulida en el fred racó del fosc celler, acariciant suaument un crani.

Ella sanglotava suaument, sense reaccionar a la seva presència. En Hilts va mirar amb nerviosisme cap enrere, a l'habitació exterior i les seves files de taules quirúrgiques de marbre... i després va baixar la seva mirada fins al sabre de llum que portava a la mà. El va enganxar de nou al seu cinturó. L'Iliana Merko era la perillosa líder d'una facció, però la figura que es trobava davant seu era una altra cosa. El seu antany brillant pèl estava brut i embullat, el seu altre temps impecable pell estava tacada de cendra i sang... i, sorprenentment, amb una cosa que mai havia imaginat que li veuria a la cara: llàgrimes.

-Ella va morir aquí -va dir l'Iliana, alçant el crani al seu front-. Sola.

En Hilts va mirar cap avall. Aquí, a la freda foscor, havien perdurat alguns fragments d'un esquelet, agrupats en una cantonada. En donar-se compte de qui pensava l'Iliana que pertanyia el crani, va parlar amb cautela.

-Com saps que és la Seelah?

-Ho sé -va murmurar l'Iliana. En obrir la seva mà enguantada, va descobrir un anell amb el segell de la família Korsin. Una banda de compromís Tapani.

-Simplement la van deixar aquí -va dir en Hilts, agenollant per mirar les restes. Els fèmurs semblaven sencers, però només quedaven petits fragments dels ossos de sota. Això no ho havia fet el temps, va pensar; i veient el bastó proper, la història va cobrar sentit. Hi havia sabut que la traïció de la Seelah havia estat descoberta, i que la Nida Korsin havia castigat a la seva mare. Però els registres mai van dir si s'havia tractat d'exili o de mort. Ara Els Blocs de sota tenien sentit. La barrera hauria mantingut a una Seelah lesionada aquí tant com mantenia als altres a fora-. Exiliada -va dir en veu baixa.

-Va ser traïda! -L'Iliana es va netejar les llàgrimes parpellejant plena de fúria-. Es mereixia alguna cosa millor que això!

-I seguiria estant morta, qualsevol que fos el memorial que tingués. -Veient que la dona dipositava suaument el crani de nou a terra, en Hilts es va aixecar i va fer un pas enrere-. Estàs sola aquí. Què va passar amb...?

-Les Germanes de la Seelah? -L'Iliana va mantenir la cara cap a la paret mentre intentava recompondre's-. Vam lluitar dur quan les faccions van caure unes sobre les altres. Però després ens vam enfonsar... com tots els altres. -Va sacsejar el cap i li va tornar la mirada amb ulls daurats injectats de vermell-. No teníem res a seguir. La Seelah va néixer sent una esclava!

-Suposo que si.

-Ho sé -va dir, tancant les seves mans enguantades en uns punys plens d'ira-. Quan era una nena, un cop vaig tenir una visió de la Força de la Seelah. Em va demanar que la vengés.

En Hilts va pensar en el baix relleu de l'exterior.

-Així que per això sabies com portava els cabells.

-Però el que mai vaig dir a ningú és el que estava fent a la visió -va dir-. Estava aquest monstre, aquest monstre vermell, amb el mateix aspecte que aquest Ravilan del missatge. I ella li estava rentant els peus! -Va arremetre amb la força, fent trossos els preciosos ossos contra la paret-. Els seus pestilents i fastigosos peus!

En Hilts fer que sí amb el cap. Sí, ell voldria venjar-se per alguna cosa semblant.

L'Iliana va passar al costat d'ell i va entrar a empentes a la sala d'oficials

-Pel que sembla, algunes de les altres germanes havien tingut visions similars. -Es va fregar els ulls per llevar-se una llàgrima persistent, i després la va sacsejar, com si només fos una mota de pols-. No podíem romandre junts molt temps després d'això.

Entre els fèretres de marbre, l'Iliana va fer una pausa. En un instant, la seva mà va anar a la seva espasa de llum.

-Hi ha algú allà fora -va dir de sobte, amb els ulls en la porta-. Estan aquí!

En Hilts va anar corrent a l'habitació, al costat d'ella.

-No passa res. Ve amb mi.

Va cridar al seu ajudant. En Jaye va aparèixer tímidament des de l'exterior.

L'Iliana va baixar el seu sabre de llum i aclucà els ulls.

-El comptable? El món està arribant a la seva fi i segueixes tenint mascotes!

-He de tenir alguna cosa per a cuidar -va dir en Hilts-. És la meva feina, després de tot. -Es va interposar entre la dona i en Jaye-. Però, a què et referies amb "Són aquí"?

-M'estan buscant -va dir l'Iliana.

-Qui?

-Tothom. Korsin Bentado. El que queda de Força Cinquanta-Set. Aquests bojos de Destí Daurat -va dir-. Tots els que queden. Tots els comptes pendents s'estan saldant abans que tots morim.

-T'han seguit?

-Ho faran -va dir l'Iliana-. Vaig liquidar a bastants d'ells abans d'anar-me'n. Estava volant a l'oest l'última vegada que els seus rastrejadors em van veure. No hi ha res més a l'oest que això.

En Hilts va obligar a Jaye a donar la volta i el va empènyer de nou cap a la porta.

-No tenim molt de temps -va dir-. Segueix-me... T'ho explicaré pel camí.

La dona alta el va mirar desafiant.

-Jo no sóc el teu petit secretari. Per què hauria de seguir-te a tu enlloc?

El Cuidador li va tornar la mirada.

-Perquè pot ser que necessitem ajuda per trobar el que estem buscant... i tu estàs en un carreró sense sortida. Tu mateixa ho has dit. -Va assenyalar cap a la sortida-. Mentrestant, en realitat tinc un pla.

L'Iliana va respirar profundament i va fer un pas cap a la sortida.

-Estic segura que és un pla insensat -va dir en passar al costat d'ell.

-Vaja, ets una mica odiosa -va dir en Hilts-. Et surt de forma natural?

Ella el va mirar i li va obsequiar amb un somriure retorçat.

-Em vaig forjar en l'esperit de la Seelah.

La dona de qui acabes de besar el crani... i després has estavellat contra una paret, va voler dir Hilts. En lloc d'això, li va somriure. L'Iliana havia triat la Seelah per idolatrar, però qualsevol altra persona desagradable hauria servit. Mai confiaria en ella -els Sith mai confiaven en ningú, de tots maneres-, però estava començant a comprendre-la.

-Anem al portal de més endavant -va dir-. Almenys, veuràs una cosa que ningú viu ha vist...

En Hilts observà com l'Iliana seguia els contorns del fosc metall amb els dits. Així que existia alguna cosa que pogués impressionar-la.

-És meravellós -va dir.

El Presagi s'estenia sota els sostres de volta del Temple, suaument il·luminat per les barres de llum que en Jaye anava encenent. Feia molt de temps es va dir que el Presagi semblava un lanvarok, una antiga arma de canell Sith. Però ningú a Kesh havia vist mai un lanvarok... ni ningú havia vist el Presagi en segles. Els fundadors havien fet tot el possible per preservar-lo, utilitzant només pedra picada polida al seu voltant i limitant el nombre de passatges d'entrada, i malgrat tot, la malmesa nau mostrava una gruixuda capa de pols.

I realment estava malmesa. Fins i tot esquinçada en alguns llocs. Què necessitaria per elevar-se cap als estels?, es va preguntar en Hilts. Quin tipus de protecció? Caldria bastant, a jutjar per les retorçades llengües de metall mig arrencades del casc. I quant metall! Hi havia més aquí al costat del que ningú amb vida hagués vist mai, malgrat el fet que gran part del preciós material actualment en circulació havia estat rapinyat dels fragments del Presagi que van quedar al vessant de la muntanya després del seu accident.

Quin desastre deuria d'haver estat!, va pensar en Hilts, observant la seva grandària. Era sorprenent que tant la nau com la muntanya haguessin sobreviscut.

L'Iliana va reclamar per a si les primeres passes a l'interior, com Hilts havia previst que faria. A ell això no li suposava cap problema: s'acontentava amb seguir-la amb una de les barres de llum que en Jaye havia portat. En veure el keshiri tremolant tímidament al terra de marbre fora de l'escotilla, en Hilts li va fer un gest perquè entrés.

-És un sacrilegi ser aquí -va balbucejar en Jaye-. Sóc un keshiri, no sóc digne...

-Oblida't d'això. Necessitem més llum.

En Hilts va trobar l'Iliana en una secció a proa de la nau. Allà, com a la resta de llocs a bord, el Presagi havia vist una catàstrofe. El sostre sobre ells estava bombat i retorçat. Els finestrals davanters estaven destrossats, amb les seves vores tortes cap a fora. Alguna cosa els havia colpejat des de dins? En Hilts no tenia ni idea.

Tampoc tenia cap noció del que estava veient a banda i banda. Llisos panells de banús s'alternaven amb altres destrossats que exposaven els carbonitzats budells de la nau. En Hilts va estudiar un panell, i després un altre, reconeixent els caràcters Sith, però no tots els termes. Telemetria. Hiperespai. Astrogació. Davant els seus ulls, es mostraven com a paraules màgiques. Els estudiosos de la tribu havien intentat mantenir viu el coneixement dels viatges espacials, però això s'havia esvaït com tota la resta en els últims segles.

L'Iliana va colpejar diverses vegades en els panells negres, com si pressionant més fort pogués portar la nau a la vida. Sí, ella havia estat buscant una manera de sortir del planeta, va pensar en Hilts. Com tots els altres.

La dona va colpejar amb el puny en un panell, esquerdant-lo.

-Aquí no funciona res!

-No -Va dir en Hilts-. Hi ha una cosa que funciona.

A la part posterior del pont, en Jaye estava de genolls, encisat, davant d'una pantalla que brillava suaument. Números Sith apareixien a la cara, cadascun fonent-se amb el següent mesura que passaven els segons. Aquest dispositiu era d'on s'emulava l'objecte del disseny dels seus estimats Tubs de Sorra: el crono del Presagi.

-Segueix funcionant -Va dir l'Iliana, estupefacta.

En Hilts va arronsar les espatlles. Tot a bord del vaixell requeria algun tipus d'energia; potser el dispositiu de cronometratge no n'usés molt. Es va acostar i va tocar l'espatlla de l'hipnotitzat keshiri.

-Avui és el dia que pensaves que era, Jaye?

La boca d'en Jaye es va obrir, però no va sorgir cap so. Finalment, amb veu seca, va respondre.

-Sí. Els Tubs de Sorra tenien un desfasament de vuit dies. Just segons la meva teoria...

En veure que es quedava sense paraules, en Hilts va mirar amb afecte al seu empleat.

-Molt bé, Jaye. Estic impressionat.

Ell i en Jaye havien passat tota la seva vida estudiant les grans preguntes, sabent que mai anaven a descobrir si les seves solucions eren correctes. Aquí en Jaye havia vist reivindicats els seus càlculs, d'una vegada per totes. Això li va semblar estrany a Hilts. Era un error pensar que els Sith i els keshiri podien aspirar als mateixos objectius... i no obstant això ell i en Jaye ho havien fet. I ara en Jaye tenia la seva resposta.

En Hilts va sentir una fiblada sobtada de gelosia i va desviar la mirada cap al centre de l'habitació. El que ell estava buscant no hi era.

-Era aquí on estava la butaca de comandament? -L'Iliana assenyalava una plataforma nua-. El que havies vingut a trobar aquí?

-Sempre vaig saber que no estaria a l'interior del Presagi -va dir en Hilts, donant un pas cap a l'estrada-. Vaig pensar que voldries fer una ullada.

Era ben sabut per les pintures keshiri que en Korsin havia traslladat el seu seient de capità a la columnata en els dies en què rebia els visitants. Sens dubte no hi era fora, ara... ni aquí dins.

L'Iliana semblava angoixada.

-No ho entenc. Amb una nau semblant, per què en Korsin va traslladar a tots de la muntanya, a Tahv? -Ella planava sobre ell mentre en Hilts s'agenollava al costat de l'espai buit-. Potser la seva generació no hauria pogut reparar-la... però deixar de treballar per complet i partir? Jo tenia raó. En Korsin era un estúpid!

-Volia que la Tribu es comprometés amb les seves vides a Kesh -va dir en Hilts-. Ell sabia millor que ningú en quin estat estava la nau. No anaven a anar enlloc. Ja has vist la sala que ens envolta; no hi ha manera que el Presagi pugui partir llevat que es desmantelli el lloc. Van construir el refugi al seu voltant. -Es va acostar al forat que tenia davant i mirà als murs de pedra més enllà-. Això no és un estable per a un uvak, Iliana. És una tomba.

Recordant la cara del Testament, en Hilts va imaginar la veu d'en Korsin descrivint la seva estratègia. En Korsin hauria ordenat el recinte per protegir-lo dels elements, i els altres nàufrags haurien estat d'acord. Però una vegada que els Diferents -la grotesca gent d'en Ravilan- van estar fora del camí, en Korsin hauria dirigit progressivament l'atenció dels supervivents cap al govern de Kesh. Això era el millor que podien esperar. Segellar el temple i abandonar la muntanya acabava amb la temptació.

Fins ara.

Un moviment li va cridar l'atenció, i va panteixar.

-Hi ha algú a fora!

En Hilts es va ajupir sota el finestral trencat. Els llums de l'exterior projectaven llargues ombres sobre les parets corbes. L'Iliana va empènyer violentament a Jaye contra la coberta i es va llançar cap endavant per unir-se a Hilts. Els dos van treure el cap amb cura per veure com figures amb barres de llum entraven al Temple.

El Cuidador va comptar vuit nouvinguts que ell pogués veure, però podia sentir les veus d'altres. A alguns els va reconèixer a l'instant. Estava el calb i corpulent Korsin Bentado, reconeixible com a líder dels Korsinites, però molt malmès per la violència de l'última setmana, havent perdut la seva mà esquerra en algun lloc. Tres figures portaven les antany brillants túniques del Destí Daurat, la facció obsessionada amb l'origen extraplanetari de la Tribu; els seus cridaners uniformes havien perdut el seu llustre.

I un li resultava familiar.

-Conec aquest home -Va murmurar Hilts a l'Iliana, assenyalant a un jove guerrer ros. - Edell Vrai havia estat un dels pocs visitants regulars al museu, fascinat per l'arquitectura de l'època d'en Korsin, així com per les històries del Presagi, un tema del que podria parlar durant hores. En Hilts esperava que l'Edell estigués encantat de veure per fi la nau dels seus somnis. I no obstant això, la figura de l'exterior tenia una expressió agra.

-M'emmalalteix -Va sentir dir a l'Edell-. Això... aquesta cosa... no és més que un transport d'esclaus!

En Hilts gairebé es va posar dret amb les paraules de l'Edell, però l'Iliana el va empènyer de nou cap avall. Junts van escoltar com l'Edell i els seus companys, alguns de diferents faccions, parlaven amb menyspreu de la nau danyada.

-Un transport de bestiar, voldràs dir -Va dir un altre.

-Va ser el començament de la captivitat de la nostra raça aquí -Va afegir Bentado-. En efecte és un presagi... però de desesperació.

-Tens raó -Va dir l'Edell, amb les seves paraules ressonant per tota la càmera-. Hem de destruir-ho.

En Hilts i l'Iliana es van mirar, atònits. Fora se sentien vehements crits d'acord, de persones que mai havien estat d'acord en res.

-És just -Tronà la veu profunda d'en Bentado-. Una última i desafiant punyalada. La nostra gent morirà... però morirà amb el puny tancat d'odi contra el destí.

-A més sé exactament com fer-ho -Va dir l'Edell-. Un últim acte de cooperació. Tindrem èxit.

En Hilts es va sentir malalt en sentir les botes al terra exterior, caminant cap a la sortida. Hi havia esperat que els nouvinguts tractessin de pujar a bord del Presagi, com ells. Però això era una altra cosa. Per ventura l'ànsia d'autodestrucció havia fet que tothom perdés la raó?

Sí, va pensar. Sí, ho ha fet.

-No poden destruir una cosa d'aquesta mida -Va dir l'Iliana, amb veu ronca, mentre mirava al voltant del pont-. No queden explosius. Què van a fer, apunyalar-lo amb sabres de llum?

En Hilts no ho sabia... però sabia que no havia de dubtar de l'Edell.

-Ell trobarà una manera -Va dir, aixecant-se. La va agafar del braç-. Ràpid! Hem de trobar el que en Korsin va deixar enrere, abans que sigui massa tard!

Següent