Mesures desesperades (III)

Anterior

III

Amb el comandant Farland fora de la base, no hi havia missions planejades per als caces. Era una hora molt primerenca del matí i l'hangar principal estava inusualment tranquil, el que era apropiat per al propòsit d'en Makintay. Es va dirigir ràpidament cap a l'àrea assignada a l'Esquadró Verd. El seu ala-X es retallava contra el sol naixent més enllà de la boca oberta de l'hangar, amb el seu elegant cos de metall lluent sota la pàl·lida llum groga. En Makintay es va aturar sobtadament, donant-se compte en aquest instant de l'escull impossible en el seu impulsiu pla. Es va maleir silenciosament i va donar mitja volta, mirant les altres naus agrupades més enllà dels esquadrons d'ales-X.

-Tens un problema allà, no et sembla, Mak? -va dir una veu propera, arrossegant les paraules amb aire divertit. En Makintay es va sobresaltar quan una figura baixa i rabassuda vestida amb el monòton uniforme gris dels tècnics va sortir de sota el port d'accés d'una ala-X.

-Maleïda sigui, Merin! -En Mak arrufà el gest-. No t'acostis tan sigil·losament.

-Només un home culpable s'espanta d'aquesta manera. Què estàs planejant, oh, gran i noble líder? -La cap de tècnics Merinda Niemeh, un sullustana, era entremaliada per naturalesa i va somriure per la seva pròpia broma mentre s'acostava. La seva ampla boca de llavis gruixuts semblava dividir-li la cara des d'una enorme orella a l'altra. Però la brillantor de malícia en els seus grans ulls foscos es va esvair en llegir l'expressió del seu vell amic-. Aquesta científica núvia teva no ha millorat encara?

En Mak es va estremir i va apartar la mirada, sacsejant el cap. No volia dir com de malament que estava.

La Merinda es va acostar i va estrènyer el braç d'en Mak.

-Tot anirà bé. Tu i l'equip estareu de tornada amb l'antídot abans que te n'adonis. -La Merinda havia passat per la infermeria diverses vegades i en Mak li havia parlat del seu pla de contingència. Va agitar un braç cap als ales-X preparats-. He estat donant al vostre esquadró un últim repàs. Estan tots preparats per donar-vos...

-Ells no aniran -va dir en Makintay suaument-. Acabo de donar-li un cop de puny al Cap de Totxo d'en Baran.

La Merinda va parpellejar, però es va recuperar ràpidament.

-Bé per tu. Amb Farland fora de la base, sabia que aquest idiota tindria deliris de grandesa. Portava molt de temps tractant de tallar-te les ales, Mak. Suposo que va rebutjar la missió, no?

En Makintay encara tenia la mirada perduda en les ombres de l'hangar.

-No deixaré que mati la Ketrian, Merin.

-M'encanta quan l'aristocràcia s'amotina! -rebufà la Merinda amb ironia-. Vaig un pas per davant teu, el meu príncep. Vine per aquí. Tinc una sorpresa per a tu.

-Eh? -va dir distretament en Makintay, encara perdut en les seves maquinacions.

La Merinda va sospirar i li va agafar del braç, tirant d'ell cap endavant.

-A l'altra banda de l'hangar. Tinc un petit vaixell de càrrega esperant. El que l'equip Vermell va capturar a Ongella, recordes? Necessita una tripulació de dues persones. -En Makintay la va mirar fixament-. Sí, sé que estava fet una ruïna -va dir, dedicant-li un altre somriure-, però ja no! Els nois i jo hem estat treballant en ell, en el nostre (si em perdones l'expressió) temps lliure. Està carregat de combustible i llest per funcionar. Fins i tot té número de registre nou. -En Makintay s'havia aturat, còmicament bocabadat-. Segueix avançant, Sa Reialesa. Estem a punt de desertar.

-Estem? -En Makintay semblava atordit, però va seguir avançant com se li havia dit.

La Merinda va sacsejar el cap amb fingida exasperació.

-És trist veure al nostre poderós príncep reduït a paraules inconnexes. Sí, "estem". -Ella sabia que ell discutiria ferotgement en contra de posar-la en perill, així que no parava de parlar-. T'ha costat bastant temps adonar-te que destacaries com un far sobre Hargeeva al teu flamant ala-X. I fins on creies que podries arribar vagant per una ciutat guarnida per l'Imperi amb el teu uniforme d'oficial rebel? -Ella va fer petar la llengua amb desaprovació, alhora que l'empenyia cap al vaixell de càrrega-. Per sort per a tu, tens una astuta companya sullustana! Tinc tot el que necessites a bord... incloent-hi la teva unitat R2. Esperem que pensis amb més claredat després d'haver dormit unes quantes hores de camí a Hargeeva.

***

El Major Imperial Nial Pedrin mai s'havia destacat pel seu caràcter alegre, però actualment els seus administradors pràcticament jugaven a treure la palleta més curta amb l'esperança d'evitar l'obligació d'atendre'l. Estava assegut pensatiu a la seva oficina dins els alts murs custodiats que envoltaven la refineria i la guarnició de Ciutat Arginall, malhumorat per l'últim comunicat que havia rebut del seu alt comandament fora del planeta.

En Pedrin sempre havia cregut que el seu talent s'estava desaprofitant a Hargeeva, un planeta endarrerit útil tan sols pels seus exòtics dipòsits de minerals i la seva brillant científica metal·lúrgica Ketrian Altronel. En Pedrin havia esperat que el seu descobriment d'un nou aliatge resistent a la calor també pogués jugar al seu favor. Esperava a més que la captura del comandant de l'Aliança Makintay li hagués proporcionat un ascens, si hagués tingut èxit a torturar al rebel perquè revelés la ubicació de la base.

Però cap dels plans d'en Pedrin havia donat els seus fruits. Hi havia fracassat en fer parlar a Makintay i el rebel havia estat enviat, juntament amb l'Altronel, a Coruscant. Ara en Pedrin havia estat informat que tots dos valuosos actius imperials s'havien perdut pel camí, a l'haver estat el seu transport aparentment atacat per pirates. En un atac de pur rancor, el superior d'en Pedrin havia decidit fer-lo responsable. En Pedrin havia de ser degradat i enviat a un món encara més aïllat i endarrerit que Hargeeva. S'han acabat tots els somnis d'en Pedrin de tornar a un lloc en el seu estimat comandament d'AT-AT's.

I així s'havia reclòs a la seva oficina, tractant desesperadament de descobrir un mitjà d'evitar el seu ignominiós destí. I finalment, just quan a pàrsecs de distància través de les estrelles en Makintay i la Merinda deixaven la Base Niu d'Àliga, en Pedrin va trobar una solució. Estava segur que els pirates havien estat en realitat rebels. El que volia dir que l'Altronel probablement encara estava patint els efectes de la droga de seguretat imperial que s'havia assegurat que rebés abans de sortir de Hargeeva. Què podrien fer els rebels amb una valuosa científica molt malalta? Enviarien algú a registrar els arxius d'en Pedrin a la recerca de l'antídot.

Somrient maliciosament per a si mateix, en Pedrin va cridar al seu ajudant i li va fer preparar una comunicació amb l'alt comandament. En Pedrin aconseguiria la ubicació d'aquesta base i guanyaria per a si un lloc de combat; aquesta vegada no hi havia errors en el seu esquema, no hi havia manera que l'agent rebel evités la seva trampa. En Pedrin va riure de nou, pel que la seva ajudant es va estremir. Esperava que enviessin al comandant Stevan Makintay. Aquesta vegada en Pedrin causaria al seu presoner rebel quelcom molt pitjor que el dolor físic.

***

El mico de tècnic que la Merinda havia preparat per a Makintay era més de la mida d'un wookiee que d'un humà. S'havia enrotllat els punys de les mànigues, però les camals dels pantalons seguien caient-li sobre els seus talons i li feien ensopegar. En trontollar una vegada més, i gairebé perdre l'adherència dels controls del trineu repulsor, un hargeevà proper es va apartar a corre-cuita del camí, cobrint-se el nas amb la mà. L'home va creuar a l'altre costat de l'estret carreró de Ciutat Arginall que creuava el sector industrial vorejant el port.

-Alguna vegada s'ha rentat aquest mico? -es va queixar en Mak mentre revisava les corretges que mantenien la seva unitat R2 segura i oculta en el trineu, i seguint després a la seva amiga tècnica-. Fa una pudor com si algú s'hagués mort a dins.

-Queixes, queixes -murmurà ella, fent una pausa per comprovar la cantonada que donava entrada a un carreró de sentit únic-. Lamento no haver pogut trobar cap capa amb joies incrustades! T'estàs barrejant amb la plebs, el meu príncep.

-Podries deixar de dir-me així? Potser pugui acostumar-me a l'olor... potser... però tindràs alguns problemes per portar-me quan ensopegui i em trenqui una cama! Quelcom de la meva talla hauria estat bé.

-No és culpa meva que semblis tan alt com una muntanya des d'aquí baix. A més, necessites tots aquests entrebancs. Honestament, tal com sols caminar amb el nas aixecat al cel, qualsevol distingeix immediatament que formes part de la poderosa alta societat.

-Jo no vaig amb...

-Shh... -el va interrompre ella quan es va aturar davant d'una porta-. Vinga. Aquest és el lloc. Fica aquí dins aquest trineu repulsor. El teu petit amic droide farà una mica d'elegant pirateig.

Fins aquí tot bé, va pensar en Makintay, seguint-la a l'interior. La població local, en general poc acostumada a la vista d'elevadors de repulsió i no humans, no s'havia mostrat massa inquieta, assumint que les dues figures amb micos eren estrangers lliurant alguna peça d'equip tècnic des de fora del planeta al centre industrial d'Arginall. I tal era efectivament la tapadora que ell i la Merinda havien ideat durant el seu viatge allà. En Mak havia fet tot el possible per dissuadir a la seva amiga que l'acompanyés en el que podria ser una missió suïcida, però la Merinda havia dit que aniria tota sola si fos necessari.

No van tenir problemes per passar els controls de diversos supervisors avorrits dins de la fàbrica de comunicadors; la Merinda era experta fabricant documents d'identitat i permisos de treball falsos. En Makintay va descarregar l'androide en una oficina de vendes buida i va veure com les destres mans de la Merinda treballaven expertament per comprovar la connexió correcta. Malgrat totes les seves protestes, en Mak només podia sentir-se intensament agraït i alleujat perquè ella estigués allà per ajudar-lo amb coses en què ell només hauria pogut provar sort.

-Vinga, Cervell de Barril -va indicar al droide que rodava cap endavant, amb el seu acoblament informàtic estès-. Fes el que saps.

Aquesta fàbrica subministrava a la guarnició recanvis i peces de reemplaçament per a gran part del seu equip d'alta tecnologia. El droide xerrava amb xiulets per a si mateix mentre s'obria camí a través d'un codi de seguretat rere d'un altre. En Makintay esperava que tinguessin èxit: si poguessin accedir als arxius d'en Pedrin i trobar la fórmula del verí aquí i ara, podrien estar de nou fora del planeta en menys d'una hora i la Ketrian se salvaria. En Makintay temia pensar de posar en perill la vida de la Merinda més del que ja ho havia fet.

L'alegre xiulet del petit droide es va convertir gradualment en gemecs que sonaven preocupats. Finalment es va quedar completament en silenci i va retirar el seu enllaç de l'ordinador.

-I bé? -va dir en Makintay amb impaciència des d'on estava vigilant les oficines exteriors. Es va tornar quan va sentir la Merinda deixar anar una grollera maledicció.

-No hi ha hagut sort -va dir ella amb cansament-. El teu petit amic ha travessat sense problemes tots els codis de seguretat, però...

-No hi ha cap fitxer del verí? -va acabar en Mak amb tristesa.

-Em temo que no, el meu príncep. No obstant això, hi ha bones notícies; el teu encantador antic amic, el major Nial Pedrin, ha estat degradat. Se l'emportaran del planeta demà, en el mateix transport que portarà al seu substitut. -Consternat pel fracàs en el pirateig, en Makintay simplement va arronsar les espatlles. La Merinda sospirà-. Vinga, hem de sortir d'aquí abans que algú comenci a sospitar.

Quan van estar fora de perill de nou a l'exterior, la Merinda va preguntar:

-Llavors, què fem ara?

- "Fem" no, Merin. -En Mak es va girar i li va llançar una mirada d'advertència mentre prenia aire per discutir-. Ja no, no hi hauria ni tan sols de permetre't que em esperessis a la nau.

-D'acord, d'acord -va murmurar, però semblava alleujada que ell no li hagués dit que s'enlairés sense ell-. Suposo que això significa que passes al Pla B? -Ell va assentir amb el cap. Ella va maleir-. He estat volent dir-te alguna cosa, Sa Reialesa, però no volia ferir la teva delicada sensibilitat.

-Ja! -En Mak va esbufegar i va somriure amb ironia, content com sempre de la capacitat de la seva amiga per animar-lo just quan més ho necessitava-. Això no t'ha detingut abans!

-És veritat. -Ella va somriure, però estava molt seriosa quan afegir-: El Pla B és tan desgavellat com la ruta de vol d'un mynock. Mai funcionarà.

En Mak li va acariciar la part superior del cap; un gest que ell sabia que a ella li agradava tant com a ell que li cridés per títols reals.

-Només ho odies perquè no formes part.

-No -va dir ella en veu baixa-, l'odio perquè podria fer que et matin.

Ell va donar mitja volta i li va aguantar la mirada.

-Podrien matar-me cada vegada que volo en una missió de combat, Merin. -Li va picar l'ullet-. Ei, si més no moriria com un home feliç. El Pla B té unes compensacions molt bones.

-Sí, suposo -va accedir a contracor-. Quan captures a aquest cretí d'en Pedrin, vas a portar-lo de tornada a la nau?

-Només si no puc aconseguir que parli immediatament.

Els ulls foscos de la Merinda van adquirir una lluentor salvatge quan el va mirar de nou.

-Bé, llavors, assegura't de donar-li un munt d'incentiu i afegeix algun de la meva part!

-Serà un plaer -va respondre en el mateix to salvatge.

Van continuar cap a la zona de la badia d'atracada, i es van aturar a la cruïlla d'un carrer principal.

-Et veuré més tard, llavors -va dir en Makintay, amb els ulls mirant al flux del trànsit. La majoria dels vehicles eren cotxes de superfície passats de moda. L'exèrcit imperial tenia la major part dels aerolliscadors disponibles a Ciutat Arginall-. Espero poder trobar un cotxe de lloguer, o serà una llarga caminada.

La Merinda li va estrènyer el braç perquè baixés la mirada cap a ella.

-Promet-me que no vas a tractar d'entrar a la guarnició, Mak. -Ell va voler negar amb el cap i ella el va prémer més fort-. Si us plau! T'arrestaran en el moment en què algun soldat et reconegui com el seu pres important fugat número u.

En Mak va apartar suaument els dits d'ella del seu canell.

-Tingues calma, sé que tens raó. No hauria d'apropar-me gens ni mica a la guarnició. Et vaig dir que la Ketrian em va donar un munt d'informació privilegiada sobre els hàbits d'en Pedrin. Si van a treure'l fora d'aquí demà, segurament voldrà dir adéu a la seva amigueta a la ciutat aquesta nit. I... -va alçar un dit per impedir que ella li interrompés- la Ket diu que en Pedrin s'avergonyeix d'admetre que és humà, de manera que mai porta un guàrdia amb ell.

-Això va ser abans que tu i... -va començar a dir ella.

-... Abans que l'equip de l'Aliança i jo causéssim certa commoció aquí, si. Però Merin, van matar a tothom d'aquell equip i van acabar amb la cèl·lula clandestina amb què vam contactar. En Pedrin no té cap raó per creure que hi hagi més problemes.

-Espero que tinguis raó, Mak -va dir la Merinda en veu baixa-. T'espero de tornada a la nau demà a la tarda, llavors. -Ell va assentir amb el cap i es va tornar per marxar i ella va afegir-: Que la Força t'acompanyi.

Següent