Potència de foc (i V)

Anterior

V

-Bones i males notícies una altra vegada? -va preguntar la Ketrian quan en Mak va tornar per segona vegada-. On és l'Uskgarv?

-Mort -va dir, semblant complagut i trist alhora-. Aquí fora hi ha pocs myills i els seus caps, estan arrencant qualsevol cosa de valor i ficant-ho tot en un vaixell de càrrega. Han caigut presos d'autèntic pànic. Hi ha naus d'atac dirigint-se cap aquí. Rescatadors imperials, suposo. Et posaràs bé, Ket. Tan aviat com assegurin el transport, tindràs aquest antídot.

-I què passa amb tu? -va preguntar ella, estrenyent el seu braç.

Ell va arronsar les espatlles:

-M'atenc al pla A. M'oculto aquí, esperant que em comptin entre els morts, i després abandono la nau en la primera ocasió que es presenti.

-Jo no vull tornar a l'Imperi -va repetir-. Però encara més, no vull tornar a deixar-te. -Li va fer un petó-. Dius que aquestes injeccions que el metge de la nau m'ha estat posant eren per mantenir l'enverinament sota control? -Ell va assentir amb el cap-. Bé, llavors. A mi em sembla que ja no és massa perillós sortir allà fora. Aniré fins a la infermeria. Sé el que m'han estat administrant. Prendré un munt d'això i el portaré de tornada cap aquí. Llavors podré quedar-me amagada amb tu.

Ell la va mirar fixament.

-No ho sé. Sona arriscat.

-La vida amb tu és sempre arriscada -va dir-. Així és com ho vull. No vaig a acceptar un no per resposta. No som només nosaltres... puc donar el meu nou aliatge a l'Aliança. Per l'Ali.

Ell li va aguantar la mirada durant una bona estona, i després va dir assentint en silenci:

-Per l'Ali. -La Ketrian va intentar moure's cap endavant i ell la va agafar del braç, sostenint-la -. Aquí fora vam donar moltes voltes pels passadissos. Podràs trobar el camí?

Ella li va dedicar un somriure irònic.

-M'he familiaritzat prou amb aquest nivell recentment. He d'haver recorregut cada passadís una dotzena de vegades, tractant de reunir el valor per parlar amb tu, i tractant de pensar què dir quan ho fes. Només he de tornar al passadís principal i després anar cap a proa i pujar dos nivells fins a la infermeria. La conec bé, també. No et preocupis, la trobaré, fins i tot amb tot l'aire tèrbol i la il·luminació d'emergència.

En Makintay va assentir i la va ajudar amb l'accés. Mentre treballava per obrir la coberta, la Ketrian va comprovar les butxaques del seu mico.

-No sortiré a fora sense un ganivet -va dir mentre ell es tornava cap a ella-. Podria creuar-me amb alguns dels teus amics pirates rondant en els nivells superiors.

-Sí, podríem -va dir, accentuant amb fermesa el plural. Va acariciar la pistola del seu cinturó-. Això resultarà útil i potser puguem trobar una per a tu també. -Va fer el gest de baixar al passadís però ella el va agafar.

-No, Mak -protestà-. Si us plau, queda't aquí. Corres massa perill allà fora. Si l'Imperi torna a empresonar-te... -Es va estremir i va apartar la mirada-. En Pedrin va presumir del que anaven a fer-te a Coruscant.

-M'ho imagino -va dir en Mak amb amargor. Li va aixecar la cara fins que les seves mirades es van trobar-. De cap manera vas a caminar per aquí sola i malalta. No hi ha cap problema. Sóc un alferes naval -va dir, colpejant la insígnia de la seva túnica-. Ho posa aquí. Aquest noi i tots els seus amics estan morts. Desapareixeré molt abans que ningú ho organitzi tot per fer una verificació d'identitat. -Ella va arrufar les celles amb incertesa i va afegir-: Confia en mi.

Ella va posar els ulls en blanc.

-Ja sabia que no podries aguantar molt més temps sense dir-ho. Està bé, està bé, tu obres la marxa, llavors. Com més aviat aconseguim aquesta medicina, abans podré tornar-te al teu petit i acollidor amagatall.

-Sempre et fiques amb el meu gust per a la decoració d'interiors -es va queixar, fingint-se insultat-. Sóc jo el que es va criar en un palau.

-Ei, perdoni, Sa Altesa -va dir ella, i va riure. En Mak es va delectar amb el so. Va saltar fora, es va girar i la va agafar en els seus braços, gaudint d'aquesta sensació tant com ho havia fet el seu riure. Quant de temps havia esperat per abraçar-la, anhelat sentir el seu riure? Es veuria aviat obligat a desprendre's d'ella de nou? Havia de permetre-li que s'arrisqués a amagar-se amb ell, i que l'arrestessin i l'acusessin de traïció si la trobaven amb ell? Emocions conflictives i arguments s'amuntegaven en la seva ment, mentre obria cautelosament la marxa fins al final del passadís. Allà, es va aturar i va mirar a la volta de la cantonada.

El gas metà semblava anar aclarint-se, tot i que encara era millor que usessin màscares de respiració. Per davant hi havia un altre corredor banyat en una tènue llum vermella. Cossos ensangonats omplien les planxes de la coberta. El silenci només era trencat per esporàdics sons apagats de foc blàster. La Ketrian tenia raó: qualsevol pirata perdut fàcilment podria veure's obligat a retrocedir per aquí. Era millor que ell i la Ketrian romanguessin alerta.

Quan van entrar al passadís principal, van ser llançats a terra per l'ona expansiva d'una explosió en algun lloc per sobre i davant d'ells.

-Què ha estat això? -va panteixar la Ketrian presa del pànic mentre recolzava les mans a terra per seure al costat d'en Makintay.

-Probablement, tàctiques pirates estàndard -li va dir-. Un parany en les escotilles. Ara que hi penso, serà millor que també evitem els turboascensors.

La Ketrian va gemegar.

-Escales? Dos nivells complets? -Ja estava sense alè i terriblement feble mentre ell l'ajudava a tornar a posar-se dreta.

-No hauràs de pujar res -va dir en Mak-. Jo et portaré.

-No, no ho faràs -es va negar ella-. Subjecta bé aquesta pistola. Un de nosaltres ha d'estar llest per lluitar. Jo no estic en condicions d'utilitzar aquest ganivet.

-Tu? -bromejà-. La dama que pot arrencar l'ala d'un insecte a cent passos? Bé... -Es va tocar amb el dit índex la cicatriu sota del ull-. D'altra banda, recordo que tens els teus dies dolents.

Ella va reprimir un somriure.

-Mai deixaràs que m'oblidi d'això, oi?

-No -va somriure, però el somriure es va esvair mentre li sostenia la mirada i deia en veu baixa-: Tots aquests llargs mesos de presó, aquesta cicatriu era tot el que tenia per recordar.

-Oh, Mak -va xiuxiuejar. Tendrament va traçar la marca que li havia fet en un accident causat per la gelosia-. Si jo hagués sabut on estaves. Hauria aconseguit treure't d'allà. T'ho juro.

-Sé que ho hauries fet. -Ell li va besar els dits. Ella tremolava per calfreds causats per la febre-. Però ara sóc jo qui ha de treure't d'aquí. Vinga. Recolza't en mi.

Agraïda, ella ho va fer. Més tard, a mig camí d'una escala, es va desmaiar i va estar massa dèbil per deixar-se anar quan ell va insistir a carregar amb ella. A la porta de sortida la va deixar suaument sobre els seus peus.

-Espera aquí -aconsellà ell-. Vaig a fer una ullada a fora. Estic segur d'haver sentit alguna cosa. Semblaven soldats.

-Llavors hauria d'anar jo i tu esperar aquí -va panteixar ella.

-No -va repetir ell. Va entrar a corre-cuita per la porta abans que ella tingués l'oportunitat de seguir discutint. Distret d'aquesta manera, no va poder veure l'home que s'amagava ajupit en un racó ple de fum al final del passadís. Un tret de blàster va passar xiulant a escassos centímetres per sobre de la seva espatlla esquerra i va deixar un forat socarrimat a la mampara darrere d'ell. Instintivament es va llançar tan llarg com era a terra i va rodar buscant refugi a l'altre costat, mentre una altra andanada de trets blàster el perseguia.

-Mak -va cridar la Ketrian plena de por-. Estàs bé?

La porta de l'escala es va obrir encara més. La Ketrian no era tan ximple com per deixar-se veure, però en Mak sabia que la seva por per ell podria fer-la sortir.

-Queda't aquí -va cridar cap a ella, incapaç de veure-la des de la seva posició. Potser els pirates se'n tornarien i s'escapessin si els hi donava la motivació suficient. Va treure el cap i va disparar alguns trets, obtenint una visió fugaç dels seus objectius mentre intentaven guanyar terreny cap a ell a través de la penombra. No eren pirates, i tampoc soldats d'assalt.

-Què dim...? -va murmurar en Mak, perplex i ple d'esperança al mateix temps. Aquests uniformes... Es va arriscar a treure el cap per fer un altre cop d'ull i gairebé aconsegueix que li volin-. Ei va exclamar, sou rebels.

-Pots apostar a què ho som -va cridar una veu familiar-. Si vols seguir d'una peça impe, més val que tiris la pistola al passadís i surtis amb les mans en alt. Ja.

-D'acord, d'acord -va dir en Mak alegrement-. Em rendeixo. Tu guanyes, Hal. Sóc jo. Mak. Vaig a sortir. No em disparis. -Apartant-se la màscara de respiració de la cara i amb un somriure d'orella a orella, va tirar la pistola a terra i va sortir al passadís.

-Sóc jo. Makintay -va repetir, amb les mans per sobre del seu cap. No quedaria molt bé en el teu expedient si disparessis al teu líder d'esquadró, tinent Dallin.

-Mak -va exclamar feliç el pilot reconeixent-lo-. Ets tu, no és així? Què estàs fent amb aquest uniforme?

-Per descomptat que sóc jo. -En Mak va riure, cada vegada més a prop, però sense atrevir-se a baixar els braços-. L'uniforme em queda millor que un vestit de presidiari. -Més homes van seguir al Dallin-. Keto, Erik -va saludar en Mak-. Per una vegada, Intel·ligència finalment us ha enviat al lloc correcte, nois.

-Intel·ligència, bah -rebufà el copilot de corbeta Keto-. Hem estat esperant creuar-nos en el teu camí des que vam saber que t'havien capturat i enviat a fora. Vam trobar aquesta nau a la deriva per nosaltres mateixos. -L'home negre, gran i corpulent, va donar un toc al bocabadat Dallin-. Crec que serà millor que li diguis que pot baixar les mans abans que decideixi degradar-te, Hal.

-Uh, sí, és clar -va murmurar en Dallin.

-Mak? -va exclamar la Ketrian des de la sortida de l'escala-. Què està passant allà fora?

-Hem estat rescatats, Ket -va cridar, movent-se cap a ella-. Surt i coneix als meus amics.

***

En Makintay es va inclinar sobre l'espatlla del metge rebel i va observar com l'agulla hipodèrmica va descarregar el seu contingut en el braç de la Ketrian.

-Estàs segur que és el material adequat? -va preguntar en Mak amb ansietat.

El rebel de pèl gris sospirà profundament.

-Sóc metge. He estat entrenat específicament per tractar aquest verí. I tu?

-Només volia assegurar-me -va dir en Mak. Es va tornar cap a la Ketrian, que jeia còmodament recolzada al llit de la infermeria-. Com et sents? Encara estàs pàl·lida.

La Ketrian va sacsejar el cap alegrement, estenent la seva mà i col·locant-la en el palmell de la mà d'en Makintay.

-Em sento millor del que estaràs tu si segueixes molestant al metge. No pots esperar que l'antídot faci efecte tan ràpid.

-Per què no? -va dir. Es va tornar cap al metge. Quan podrà posar-se dempeus de nou?

-Mak -li va reprendre la Ketrian-. Deixa de queixar-te i deixa que el pobre home atengui els ferits. Estic bé i no vaig a ocupar aquest llit quan hi ha altres que el necessiten més. -Es va incorporar, asseient-se al llit.

-Gràcies, senyoreta Altronel -va dir el metge amb un somriure-. Potser pugui fer que el comandant l'acompanyi de nou a la seva cabina. Hauria de sentir-se molt millor per quan aterrem al Niu d'Àligues.

-Niu d'Àligues?

-La teva nova llar -li va dir en Mak. Es va inclinar per lliscar els seus braços sota d'ella i recollir-la-. T'encantarà. Càlid i assolellat. I tenim la nostra pròpia platja.

-Platja? -va dir, complaguda. Llavors es va recordar de protestar-. Deixa'm a terra. Puc caminar.

-Ah-Ah -negà ell, besant-li la coroneta-. Guarda la teva energia. La necessitaràs quan els peixos grossos descobreixin aquest petit regal que portes a la butxaca per a ells.

-Ah, l'aliatge -es va posar a riure-. Això és el que va començar tot això i gairebé vaig oblidar-me d'ell. T'he dit que podria ser utilitzat per augmentar la potència de foc dels vostres ales-X? -Ell gairebé es va aturar, sorprès mentre la portava pel passadís. La va mirar i va sacsejar el cap-. Bé, doncs pot. No directament, ja entens. Tot té a veure amb l'absorció de calor. Si reemplacem amb ell les puntes dels canons làser, hauria...

Escoltant-la, en Makintay va somriure. Es va preguntar quantes millores més inventaria en tots els anys que tindrien junts... si la Força els acompanyava.

FI