Ofensiva a Selònia (XVI)

Anterior

16

Senyals rebuts

-Trenta segons per arribar al límit del camp d’interdicció segons les projeccions -va informar l'oficial tàctica.

La seva veu va ressonar per tots els compartiments de l’Intrús. El moment havia arribat, i tots estaven exactament tan preparats com podrien arribar a estar-ho mai. Les tripulacions de les quatre naus s'havien posat els arnesos de seguretat i estaven a punt per enfrontar-se al que sens dubte seria un viatge força mogut.

-Vint-i-cinc segons.

En Luke va contemplar el pont des del recinte de vidre de la coberta de comandament que donava als sistemes de control. En Luke i tots els seus companys estaven allà, amb els arnesos de seguretat posats i preparats per entrar en acció: la Belindi Kalenda, en Lando, la Gaeriel, l’R2 i C3PO..., i l’Ossilege, naturalment, amb els seus primers oficials.

En Luke es va tornar cap a Lando i li va somriure.

-Bé, anem a veure si aquesta vegada podem acabar d'arribar fins al nostre destí -va dir.

Lando li va tornar el somriure.

-Espero que ho aconseguim, Luke -va dir-. No aguanto que em donin amb la porta als nassos.

-Vint segons.

-No sé per què es molesten a fer un compte enrere -va dir Lando-. Tot es basa en càlculs aproximats sobre on és el límit del camp, no? És impossible que encertin.

-Donar alguna cosa a la tripulació perquè mantingui concentrada la seva atenció en això no fa mal a ningú -va dir l'almirall Ossilege-, i a més fa que resulti molt més senzill mantenir la coordinació entre les quatre naus.

-Quinze segons.

-Estic totalment d'acord amb el capità Calrissian -va opinar C3PO-. Aquest tipus de coses sempre m'han semblat aterridorament inquietants.

-Silenci, C3PO-va grunyir Lando-. I no vull sentir-te dir mai més que estàs d'acord amb mi. Ho has entès?

-Però, capità Calrissian...

L’R2 va interrompre a C3PO amb un so francament groller.

- Oh, vaja! Jo... Realment jo mai... -Va dir C3PO-. Quin llenguatge! Hauries d’avergonyir-te de tu mateix, R2.

-Deu segons.

En Luke va donar un cop d’ull a la pantalla tàctica, que mostrava els punts acolorits que eren les quatre naus avançant cap a la línia de puntets blaus que indicava el límit estimat del camp. Després es va tornar cap al visor davanter, decidit a presenciar el moment en què l’Intrús xocaria amb el camp d'interdicció.

-Cinc segons.

» Quatre.

» Tres.

» Dos.

» Un

» Zero.

No va passar res, però en realitat en Luke no havia esperat que passés res. Va tornar la mirada cap a Lando, i Lando va arronsar les espatlles. Els dos havien fet quan van poder per mesurar el camp utilitzant els instruments de la Dama Afortunada, però sabien millor que ningú fins a quin punt havien estat aproximats i toscos aquells mesuraments. Que s'haguessin equivocat per un marge substancial no suposava cap sorpresa per a ells.

-Més dos segons.

» Més 3.

Lando es va tornar cap al Luke.

-Ei, qui sap? -Va murmurar-. Potser hagin desconnectat el camp. Potser puguem arribar sense necessitat de...

KA-RAM!

En Luke va ser incrustat en les tires de l'arnès de seguretat i llançat cap a un costat al mateix temps. El visualitzador davanter va quedar sobtadament convertit en un esclat de resplendor, tons vermells i ataronjats que xocaven uns contra els altres mentre les línies estel·lars sorgien del no-res i tornaven a esfumar-se un instant després.

- ESTEM DINS DEL CAMP D’INTERDICCIÓ! -Va cridar l'oficial tàctica per sobre del sobtat estrèpit de les alarmes que havien començat a sonar i els sistemes d'emergència bruscament activats-. MANTENINT LA BOMBOLLA ESTÀTICA HIPERESPACIAL. PRIMER GENERADOR DE BOMBOLLA ESTÀTICA CREIXENT AFECTAT SEGONS EL RITME ESPERAT. COL·LAPSE IMMINENT...,

BLAM!

Tota la nau va tremolar i es va balandrejar quan el primer generador de la bombolla es va fondre i el segon va entrar en acció. 1,11 il·luminació principal es va extingir durant un moment, però va tornar a encendre’s abans que el sistema d'emergència hagués tingut ocasió d'activar-se. Les vibracions i oscil·lacions van anar empitjorant segon a segon, i en Luke va sentir l'estrèpit llunyà d'alguna cosa xocant contra una mampara en una coberta inferior.

BLAMM!

El segon generador es va fondre i el tercer va entrar en acció a l'instant, activant-se d'una manera més brusca que els altres dos. Un tub lluminós sobrecarregat es va fondre al sostre, escampant un torrent d'espurnes per tota la coberta. Una espurna va aconseguir produir un petit incendi a la moqueta de la coberta, però l’R2 ja tenia el seu extintor incorporat sortint de les seves planxes i en acció abans que en Luke tingués temps de cridar una advertència.

BA-LAAMM!

El tercer generador es va fondre, i el quart va entrar en acció.

- Mantenint la bombolla hiperespacial! -Va dir l'oficial tàctica. El nivell de soroll havia baixat prou perquè no hagués de cridar tan fort com abans-. Perdent inèrcia hiperespacial segons les projeccions interiors disponibles. Frenada virtualment total en relació al camp d'interdicció calculada per dins de trenta segons.

- Si és que aconseguim seguir d'una peça durant tant de temps! -Va cridar Lando.

Hi va haver un altre estrèpit ensordidor en algun lloc de les cobertes inferiors, com pretenent donar més èmfasi a la seva observació.

BAA-LAAMMM!

Ja no hi havia dubte. Cada entrada i sortida de l’hiperespai resultava una mica més lenta que l'anterior, però també era una miqueta menys violenta. Semblava que havien deixat enrere el pitjor. Bé, si la nau aconseguís aguantar els càstigs que els tingués reservats l'últim tram del viatge...

WHAMMM!

La sacsejada va ser la més tremenda de quantes havien patit fins aquell moment, i la gravetat artificial de la nau va fallar de sobte en el mateix instant en què els llums tornaven a extingir-se. La nau va iniciar una boja sèrie de girs, i noves alarmes van començar a ressonar per totes les cobertes. Els llums vermells d'emergència es van encendre, revelant una escena caòtica. Dos o tres oficials del pont havien sortit acomiadats dels seus llocs i estaven surant en l'aire, manotejant desesperadament en un frenètic, intent d’agafar-se a alguna cosa, el que fos, per interrompre el seu inesperat vol.

Dotzenes de petits objectes havien estat llançats d'un costat a un altre per l'impacte i estaven voltant per l'interior del pont. Un núvol similar s'havia escampat per la coberta principal. Un lloc de comandament del pont va deixar anar un raig d'espurnes i va començar a cremar, projectant ombres amenaçadores en la penombra vermellosa.

- La connexió principal d’energia s'ha tallat! -Va l'oficial tàctica-. Hem perdut el control positiu de la nau, però la bombolla hiperespacial està aguantant.

L’Ossilege va prémer la tecla del sistema de comunicacions que el connectava amb el primer oficial de la nau.

- Desconnecteu el sustentador hiperespacial, capità Nisewarner! Portin-nos a l'espai normal immediatament.

-De seguida, senyor -va replicar la veu d’en Semmac.

Un instant després hi va haver un prolongat retrunyir ofegat, tan greu que gairebé es trobava per sota del llindar auditiu, i aquell so més percebut que van sentir es va anar desplaçant per tota la nau. Les línies estel·lars van aparèixer amb un feble parpelleig que semblava curiosament apàtic i que només va durar una fracció de segon abans d'extingir-se, deixant a les estrelles de Corèllia en una lenta rotació pels visors mentre l'Intrús girava majestuosament a través del cel.

-Informin-me de la situació actual de la flota -va ordenar l’Ossilege amb la mirada clavada al cel.

Un dels tècnics de la coberta principal va inspeccionar les seves pantalles, va escoltar en silenci durant un instant la informació que brollava dels seus auriculars i va donar les dades sol·licitades.

-El Defensor i el Sentinella acaben de sortir de l'hiperespai en una formació aproximada amb nosaltres i dins dels paràmetres projectats. El Sentinella informa que només ha patit danys menors, i el Defensor informa que tots els seus taulers estan en verd. De moment encara no sabem res del Guardià.

- Quina és la posició de l’Intrús? -Va preguntar l’Ossilege, que seguia sense apartar la mirada dels visors.

-Encara no tenim una localització navegacional, senyor. Un moment... Estem rebent dades.

La il·luminació principal es va apagar de sobte i una veu automatitzada va retrunyir pel sistema de megafonia.

-Advertiment. Advertència. La gravetat artificial es reprendrà dins de trenta segons. Passarem de zero al cent per cent de la gravetat normal al llarg d'un període de vint segons. Prepareu-vos per a la represa de la gravetat artificial.

Els oficials del pont que s'havien vist suspesos en l'aire ja havien aconseguit trobar agafadors, i estaven reptant per les mampares superiors en direcció a les escales o cables de guia que tinguessin més a prop. El sistema gravític va tornar a entrar en acció amb un brunzit ofegat que es va esvair gairebé immediatament esdevenint subsònic. Els objectes que estaven surant per l'aire van començar a baixar, i van caure sorollosament sobre la coberta quan va quedar restaurat el seu pes.

Els navegants van recuperar el control de la nau i les estrelles van deixar de girar bojament pels espiells. En Luke va poder veure com un dels destructors, semblava el Defensor, es feia visible ocupant el seu lloc dins de la formació.

-Ja disposem d'una localització navegacional confirmada -va anunciar el tècnic de la coberta principal-. Ens hem apartat aproximadament deu milions de quilòmetres de la línia de curs projectada, i estem a setanta-dues hores de Selònia a velocitat de creuer.

- Som capaços de mantenir la velocitat de creuer en aquests moments? -Va preguntar l’Ossilege.

-Les avaluacions de danys encara no estan finalitzades, senyor, i encara estic rebent informació. Enginyeria informa que l'acceleració màxima aconsellable és un terç de la velocitat de creuer. Hem tingut un viatge bastant agitat... Un moment, senyor! El Guardià acaba de sortir de l'hiperespai. Estic intentant obtenir una localització navegacional que ens confirmi la seva posició. No estem rebent cap transmissió seva pels canals de comunicació o les connexions de dades. Les emissions d’energia del Guardià es troben per sota dels mínims normals. Està donant tombs, senyor, i es diria que es troba fora de control.

-Sembla que van intentar mantenir en funcionament el sustentador d’hiperimpulsió durant massa temps. Molt bé -va dir l’Ossilege-. Transmeti les meves felicitacions als capitans de l’Intrús, el Defensor i el Sentinella. Utilitzeu els senyals làser visuals per ordenar a les naus que es posin en moviment i que es reuneixin amb el Guardià. És la nau que es troba més a prop de l'interior del sistema, i potser necessitem prestar-li ajuda. Informeu-me de qualsevol canvi de situació que es produeixi.

-Molt bé, senyor.

L’Ossilege es va tornar cap al Luke i Lando.

-Bé, sembla que hem arribat raonablement sencers -va dir-. I espero que els nostres amics de Corèllia es quedaran bastant sorpresos quan ens vegin sorgir de l’hiperespai a només tres dies de l'interior del sistema. Em pregunto si estaran en condicions de reaccionar quan arribi aquest moment...

L’R2 estava funcionant al màxim de la seva capacitat. Hi havia tantes coses a fer, tantes demandes dirigides a la seva atenció... Per molt eficient que fos, un androide tenia un límit. No només era responsable que l'ala-X de l'amo Luke estigués en condicions de volar, sinó que també carregava amb la mateixa responsabilitat respecte a la Dama Afortunada d’en Lando Calrissian. Dur a terme els diagnòstics habituals i els repassos de manteniment i posades al dia navegacionals de dues naus al mateix temps no era, en si mateix, un treball prou complex com per presentar grans problemes. El seu propietari, en Luke Skywalker, també requeria la seva ajuda durant una bona part de la jornada, i les negociacions amb els androides bakurans per obtenir subministraments, equip i connexions de dades consumien una quantitat extremadament elevada de temps. Fer que tot funcionés amb fluïdesa i com era degut exigia molts esforços entre bastidors.

L’R2 es trobava a bord de la Dama Afortunada. La nau d’en Lando Calrissian estava atracada al punt d'estacionament de la coberta de vol de l'Intrús, al costat de l'ala-X d’en Luke i envoltada per caces bakurans. Eixams de tècnics i androides s'afanyaven sobre els vehicles bakurans, assegurant-se que havien suportat sense excessius problemes la violenta arribada de l’Intrús. Els bakurans estaven utilitzant un mínim d'un tècnic humà i dos androides per a la comprovació de cada caça. L’R2 havia de dur a terme aquest mateix treball d'inspecció sobre l'ala-X i la Dama Afortunada sense cap mena d'ajut, i els dos aparells eren molt més complexos que els caces bakurans. Excepte per l'assistència extremadament marginal de C3PO, el petit androide només podia comptar amb els seus propis recursos.

L’R2 va iniciar les comprovacions dels sistemes de navegació. Va connectar la seva portella de dades als sistemes sensors de navegació principals, i de seguida va notar que la unitat infraroja dorsal estava lleugerament desviada de l'alineació correcta. L’R2 podia resoldre aquest petit problema des d'allà enviant ordres a través de la connexió de la portella de dades. Va canviar la connexió i va inspeccionar l'ordinador de navegació. La unitat va superar l'examen sense cap dificultat, resolent tots els problemes simulats amb un elevat grau de precisió.

Un cop convençut que tots els sistemes de navegació es trobaven en condicions de funcionar, l’R2 va passar a comprovar l'equip de comunicacions. Totes les freqüències de comunicació normals estaven sent interferides i el bloqueig feia que tot l'equip de comunicació resultés inútil, de manera que les comprovacions de comunicació havien passat a tenir una prioritat més baixa de la que haurien tingut en circumstàncies normals, però les interferències cessarien més tard o més d'hora. La prudència aconsellava dur a terme una succinta inspecció general.

Tots els canals d’hiperona de la gamma estàndard van donar resultats normals i sense aberracions. Dur a terme comprovacions detallades sota condicions d'interferència generalitzada era totalment impossible, per descomptat, i el sistema de comunicacions làser de contacte visual tampoc podia ser inspeccionat a fons fins que la nau es trobés a l'espai. Però tots els circuits semblaven estar en condicions de funcionar, i el sistema de control de comunicacions operava sense problemes.

- R2! On estàs?

L’R2 va poder sentir la veu de C3PO cridant des de l'escotilla principal de la Dama Afortunada. El petit androide va decidir acabar la tasca que havia iniciat abans de respondre. Va seguir endavant amb la comprovació de comunicacions, i va començar a fer proves als sistemes de comunicacions de més baixa prioritat amb què comptava la nau, el sistema radiònic.

Tot el sistema semblava trobar-se en perfecte estat, però estava passant una cosa bastant rara. El sistema semblava estar rebent un senyal malgrat les interferències. Oh, naturalment. L’arcaic sistema de recepció i enviament de senyals electromagnètics no podia ser afectat per les interferències que bloquejaven les freqüències subespacials d’hiperona, de la mateixa manera que els aliments humans enverinats no podien fer cap mal a un androide. El sistema radiònic no podia detectar senyals subespacials, i molt menys ser interferit per ells.

L’R2 va començar a examinar el senyal. S'estava repetint una vegada i una altra. Una balisa, potser, o una petició d'auxili...

- R2! R2! On estàs?

La veu de C3PO novament, més propera i més insistent aquesta vegada. L’R2 va intentar concentrar-se en la interpretació del senyal. En molts aspectes la pauta era francament senzilla, però el petit androide no estava acostumat a enfrontar-se amb senyals no digitals o amb els sistemes radiònics. Semblava ser una transmissió analògica, encara que no podia estar segur d'això sense...

Blang!

La mà de C3PO va caure sobre la cúpula sensora de l’R2.

-R2! Vinga, vols fer el favor de no perdre el temps? L'amo Luke vol veure't de seguida en la coberta principal perquè gravis l'informe tàctic. Oblida't de totes aquestes comprovacions redundants, desconnecta't i vine amb mi ara mateix!

L’R2 va interrompre les seves anàlisis a l'instant, es va desconnectar de la portella de dades de la Dama Afortunada i es va afanyar a seguir C3PO. L'informe tàctic podia proporcionar dades vitals. L'anàlisi d'uns senyals de baixa prioritat hauria d'esperar.

Han Solo es va recolzar en la seva butaca de vol, sentint-se immensament nerviós i preocupat. Veure com la Salculd pilotava la seva nau d'una forma que no arribava ni a la semi competència no li estava fent molt bé al seu estat anímic. En Han es trobava a bord de la nau sense nom seloniana en forma de con que avançava lentament per l'espai, aparentment decidida a prendre’s el seu temps per fer el trajecte fins a Selònia. En Han estava començant a perdre les escasses reserves de paciència que hagués pogut acumular per enfrontar-se a aquella situació. Estaven a un dia i mig de Corèllia, amb potser un altre dia de viatge per davant d'ells. Per desgràcia, la paraula clau en tot allò era «potser». En Han estava començant a creure que mai arribarien a cap lloc.

La nau cònica ja havia patit dos errors de propulsió, i en Han havia estat reclutat en ambdues ocasions per dur a terme la reparació. El que va veure del sistema de propulsió durant el procés no li havia agradat gens. Semblava com si tot el sistema de propulsió subllumínica estigués unit mitjançant escopinades i cordills.

La Dracmus tampoc havia donat mostres de molt bon judici a l'hora d'exercir les funcions de comandant de la nau. Hi havia ordenat tres canvis de curs evasius en resposta al que semblaven ser amenaces totalment imaginàries procedents del grapat de naus que seguien atrevint-se a solcar les rutes espacials. Donada l'extremadament limitada capacitat dels sensors de la nau cònica, qualsevol intent de dur a terme una maniobra evasiva semblava tenir molt poc sentit. Les úniques naus que podien detectar eren les que s'estaven movent molt lentament i a poca distància d'ells. La nau cònica tampoc podia anar massa de pressa si era atacada, i no tenia cap tipus d'armament que pogués disparar. A menys que fossin atacats per un remolcador espacial sobrecarregat, serien presa fàcil per a qualsevol enemic. En conseqüència, tractar de mantenir-se ocults no tenia cap sentit. Però la Dracmus no es deixava convèncer per aquells arguments. En Han estava començant a pensar que els selonians potser fossin els amos i senyors del món subterrani, però estava clar que necessitaven una mica de pràctica per dominar els secrets del pilotatge espacial..., i això per dir-ho caritativament.

Ser un passatger en una nau que avançava molt lentament tenia els seus avantatges, naturalment. Estar a bord de qualsevol nau, fins i tot d'una tan tosca com aquella, significava no haver d'anar a quatre potes, i una oportunitat de donar-se un bany amb esponja i rentar-se la roba..., i en Han no havia gaudit de cap d'aquestes oportunitats des que va ser capturat per les forces de la Lliga Humana. Aquell viatge significava una ocasió de descansar, recuperar-se, deixar passar un dia sencer sense patir una nova lesió i utilitzar l'equip mèdic per poder apedaçar-se una miqueta.

Contemplada des d'aquest punt de vista, no hi havia dubte que la situació tenia els seus aspectes bons. Potser hauria de fer una migdiada. En Han estava a punt de tancar els ulls quan les alarmes van començar a sonar. Ja s'havia tret la meitat de les tires de l'arnès de seguretat i es disposava a córrer cap als controls de combat quan va caure en el compte que aquella nau no tenia controls de combat.

La Dracmus va sortir de la seva cabina.

- Què passa? -Li va preguntar a la Salculd.

La Salculd estava en la seva butaca de pilotatge, girant frenèticament dials i accionant interruptors, i al principi no va respondre. Va necessitar els seus bons quinze segons per desconnectar les alarmes i tornar a col·locar el sistema de vol sota alguna mena de control. «És una sort que no fos una autèntica emergència -va pensar en Han-. Si hagués estat de debò, tots hauríem mort abans que hagués acabat d'ocupar-se de les alarmes.»

-Alerta de detectors -va dir la Salculd per fi-. Una altra nau. No, tres... No, quatre naus. Acaben de sorgir del no-res, sortint de l’hiperespai.

-Però què hi ha del camp d'interdicció? -Va protestar en Han.

-Segueix aquí -va dir la Salculd-. Però les naus han aconseguit travessar-lo d'alguna manera. Vénen per estribord, directament cap a nosaltres i Selònia.

- Acció evasiva total! –Va ordenar la Dracmus immediatament sense esperar a rebre més detalls.

- Ei, espera! -Va cridar en Han, intentant aturar-la abans que fos massa tard.

Un simple cop d'ull a les pantalles deixava molt clar que els nouvinguts es trobaven a almenys dos dies i mig de distància sota qualsevol acceleració raonable. I a més, qui enviaria quatre naus tan grans en persecució d'un carretó amb adorns?

Però ja era massa tard. Malgrat totes les exhibicions d'irreverència de la Salculd, la pilot seloniana sempre havia obeït les ordres de la Dracmus a l'instant. La Salculd va posar els motors subllumínics al màxim de potència i es va preparar per fer que el morro de la nau sortís disparat cap endavant.

- No acceleris tan bruscament! -Va cridar en Han-. Els teus relés inversors d’energia no podran aguantar massa pujades fortes del nivell de potència!

I el preocupant soroll que van sentir un moment després va indicar al Han que s'havia quedat curt. Els inversors ja no podien aguantar ni una sola pujada del nivell d’energia.

- T'has carregat el regulador primari d’energia! -Va cridar en Han-. Redueix la velocitat abans que també perdis el de reserva!

La Salculd es va tornar cap en Han amb els ulls plens de desconcert i confusió.

-Però la Dracmus m'ha ordenat que...

- Però res! Si els motors esclaten, llavors no podràs dur a terme cap maniobra evasiva! Redueix la velocitat!

La Salculd ja havia quedat convençuda. Es va llançar sobre els controls i va tirar de la palanca d'acceleració, fent retrocedir ràpidament.

No va passar res. La nau va continuar accelerant a tota velocitat.

- El regulador de reserva s'ha fos! -Va exclamar en Han.

Sense els reguladors en estat operacional perquè actuessin com a intermediaris en les reaccions d’energia i les fessin cessar en el moment desitjat, els motors subllumínics de la nau es limitarien a seguir funcionant a màxima potència fins que es fonguessin o esclatessin, emportant-se a la nau amb ells.

En Han es va aixecar del seu seient i va córrer cap a l’escala d'accés a la coberta inferior. Va baixar a corre-cuita per ella i va anar corrent fins al panell dels relés inversors d’energia. Va obrir la tapa del panell i va dedicar un parell de frenètics moments a cercar l'interruptor de tancament d'emergència manual entre l'embolic de components heterogenis. Va acabar trobant-lo i el va abaixar d'una tirada. Els motors subllumínics van deixar de funcionar amb una sacsejada que va fer ballar l'estómac d’en Han i li va provocar un accés de nàusees. L'interruptor ja estava prou calent per cremar-li els dits. Un moment d'examen va confirmar els seus pitjors temors. La fallada en l'acoblament energètic havia cremat la connexió iniciadora dels motors subllumínics. Ni tan sols havia necessitat que fes un cop d'ull per esbrinar si els motors havien aguantat: sense la connexió iniciadora, no hi havia cap manera de tornar a posar-los en marxa.

Tenien un seriós problema.

En Han es va assegurar que el panell havia passat a la modalitat de refredament sense més contratemps i va tornar a la cabina de control situada a la punta del con, aturant-se el temps suficient per amarar una tovallola i embolicar la mà cremada amb ella abans d’entrar.

-De moment no correm perill -va anunciar -. Vaig trobar l'interruptor a temps d'evitar que la nau esclatés, però estem a la deriva.

- A la deriva?

-No podem maniobrar la nau -va dir en Han-. No sé quin és el curs que estàvem seguint quan vaig accionar l'interruptor de tancament manual, però és el curs que haurem de seguir..., llevat que algú aparegui i ens rescati.

- No hi ha cap manera de reparar l'avaria? -Va preguntar la Dracmus.

-Potser -va dir en Han-. Si tenim molta sort i no xoquem amb un planeta o amb Corell o ens morim de gana abans de poder reparar-la, naturalment... Si els motors no s'han fos, l'únic que hem de fer és fabricar una nova connexió iniciadora..., però això podria portar mesos. -La nau cònica feia que el Falcó Mil·lenari semblés un prodigi de fiabilitat capaç de portar-te a la fi de l'univers sense cap problema-. Qui s'encarrega del manteniment d'aquest trasto? El teu pitjor enemic?

-En cert sentit, sí -va dir la Dracmus-. Ens veiem obligats a utilitzar aquests aparells per què els nostres enemics ens han negat l'accés als espaiports regulars i han confiscat totes les nostres naus. Havien estat emmagatzemades durant vint anys estàndard.

- I us heu limitat a treure-les del magatzem, i després heu polsat el botó d’en cès i esperàveu que tot anés bé? -Va preguntar en Han.

-No ens quedava altra elecció -va respondre la Dracmus-. Estem lluitant per les nostres vides, i de sobte la pregunta de què constitueix un risc acceptable ha passat a tenir respostes diferents.

-Però què justifica que arrisqueu les vostres vides i una nau que no podeu substituir només per portar-me fins a Selònia?

-Potser no donem un valor tan excessiu a les nostres vides, com fan els humans. Estem més disposades a sacrificar-nos pel bé de tots.

-Parla per tu -va remugar la Salculd.

-La teva pregunta segueix sent molt pertinent -va continuar dient la Dracmus sense fer cap cas de la interrupció-. No obstant això, no he de dir res més sobre d'ella.

-Tenia la premonició que m’anaves a donar aquesta resposta -va grunyir en Han-. De tota manera, la veritat és que no omple tots els buits..., si és que entens a què em refereixo.

-Si voleu saber la meva opinió -va dir la Salculd-, ja va sent hora que...

Una altra alarma va començar a grinyolar de sobte, i la Salculd es va tornar novament cap als seus controls.

- Què ens queda que no estigui...? -Va inspeccionar els panells-. Oh, oh-va dir un instant després -. Més males notícies. L'ordinador de navegació acaba d'avariar-se.

-Això ja no és una mala notícia. Amb els motors inutilitzats, a qui li importa el que li pugui passar a l'ordinador de navegació? -Va replicar en Han-. Procureu veure el costat bo de la situació: si no podem navegar, llavors és igual que el sistema de propulsió s'hagi convertit en un munt de metall fos.

El Foc de Jade es trobava una mica més al sud en relació amb Selònia, però posseïa uns detectors molt millors..., i una capacitat de camuflatge molt superior a la de la nau cònica. El Foc de Jade podia veure a la nau cònica, encara que no tenien cap raó per prestar-li la menor atenció. Però la nau cònica no podia veure al Foc de Jade. A més de tot això, el Foc de Jade també tenia una base de dades àmpliament superior a la de la nau cònica. Aquesta havia percebut la sobtada aparició de quatre senyals de grans dimensions. El Foc de Jade les havia identificat com navilis de guerra bakurans, tres destructors i un creuer, amb prou feines van entrar al camp d'abast dels seus detectors. I hi havia una altra diferència. Les dues persones que viatjaven a bord del Foc de Jade van reaccionar amb una mica més de calma davant l'arribada dels bakurans.

- Què inferns estan fent aquí? -Va preguntar la Mara-. I com han aconseguit vèncer el camp d'interdicció? I qui va a bord d'aquestes naus?

-No sé com han arribat fins aquí -va replicar la Leia-, però m'alegra veure'ls. I pel que fa a qui va a bord, crec que tinc una idea bastant aproximada.

Va desplegar els seus sentits de la Força i va tancar els ulls. Però... No, estaven massa lluny. Potser en Luke pogués arribar tan lluny, però ella no podia fer-ho. En realitat, la Leia no havia esperat poder percebre la seva presència des d'allà. Tornaria a intentar-ho més tard, però així i tot ho sabia.

- Qui?-Va preguntar la Mara-. Qui penses que viatja a bord d'aquestes naus?

-Luke -va dir la Leia-. En Luke està aquí. Ha vingut en missió de rescat, i ha portat aquestes naus. Ho vaig saber quan vaig veure que eren bakuranes. Els bakurans havien contret un deute amb en Luke, i ha aconseguit que el paguessin. No em preguntis com, però ho ha fet. I tampoc em preguntis com se les han arreglat els bakurans per vèncer al camp d'interdicció, però ho han fet.

La Mara va mirar a la Leia i va arrufar les celles mentre reflexionava en el que acabava d'escoltar.

-És just el tipus de cosa que faria -va admetre per fi-. I la connexió bakurana encaixa, per descomptat... Crec que tens raó. En Luke acaba d'arribar. Però el que hi ha allà fora és una formació de combat, i les comunicacions segueixen sense funcionar. Amb en Luke o sense, crec que no seria molt bona idea anar-hi per fer-los una petita visita. Mantindrem el cap ajupit i seguirem amb el nostre curs cap a Selònia.

El més irritant de tot era que la Leia sabia molt bé que la Mara tenia raó.

La Belindi Kalenda estava encantada de trobar-se on es trobava o, per ser més exactes, s'alegrava de trobar-se en qualsevol lloc en el qual pogués ser útil. Des de la seva arribada al sistema de Coruscant portant missatges de Corèllia, havia tingut la sensació de quedar perduda en l'agitació general. Altres podien haver-se vist involucrats en el drama dels grans esdeveniments, però quant la seva tasca com a missatgera va quedar completada, la Kalenda ser ràpidament relegada a un segon pla mentre les persones grans començaven a actuar.

Però allà estaven, novament a Corèllia, i dir que el personal d'intel·ligència bakurà es trobava una mica desorientat hauria estat una forma bastant delicada de definir la situació. Comptaven amb una considerable quantitat de dades tretes dels textos i informació de les bases de dades sobre el planeta, però pràcticament tot estava considerablement antiquat. Diverses entrades feien referència al seu antic paper com una base imperial, la qual cosa ja era bastant dolent, però la Kalenda s'havia trobat amb diversos informes del tipus «posada al dia» guardats en els arxius bakurans que estava claríssim havien estat escrits durant els temps de l'Antiga República. Els bakurans necessitaven tota l'ajuda que puguin obtenir.

Però la Kalenda havia d’enfrontar-se a tasques més complicades i laborioses que la de posar al dia el registre històric. Calia fer una ingent quantitat d'anàlisi en temps real. El seu treball principal en aquell moment era obtenir les millors xifres possibles sobre la mida, dimensions i intensitat del camp d'interdicció. Els bakurans havien portat instruments especials per al propòsit específic de cartografiar el camp..., i amb cada lectura que obtenien aquests instruments anava quedant més i més clar que tant els senyals d'interferència com el camp d'interdicció tenien al sistema dels Mons Dobles per centre. Ho havien sospitat des del principi, naturalment, però sempre resultava agradable obtenir una confirmació. A més, la Kalenda havia obtingut una cosa millor. Les dades que acabava de recopilar i processar havien fet que estigués pràcticament segura d'haver detectat la posició exacta del generador del camp..., i encara que no sabia com anaven a reaccionar els altres, en el seu cas la notícia havia estat suficient per donar-li una gran sorpresa. Va fer un cop d'ull al cronòmetre i va murmurar una maledicció. Se suposava que havia de presentar l'informe tàctic d'aquí a cinc minuts. No tindria temps per rentar-se una mica o canviar-se de roba.

Bé, ella no tenia la culpa que les dades que confirmaven les seves teories haguessin triat aquell moment per arribar... Després de tot, el que fossin presentades per una oficial amb un uniforme acabat de planxar no faria que les dades fossin millors del que eren.

-Bé, el primer tema de l'ordre del dia és la situació actual de la flota -va dir la Kalenda començant la reunió a la coberta de comandament -. Les novetats no són bones, però no hi ha dubte que podrien ser pitjors. Les bones notícies són que l’Intrús, el Defensor i el Sentinella han portat a terme les reparacions necessàries i han adoptat la formació esperada, i que s'estan dirigint cap a Selònia a tres quarts de la velocitat de creuer. La mala notícia és que encara que el Guardià ha aconseguit recuperar el control direccional i fer que els seus sistemes de suport vital tornessin a funcionar, no ha estat capaç de reparar el seu sistema de propulsió i no s'espera que sigui capaç de fer-ho fins d'aquí a algun temps. Està derivant cap a l'interior del sistema, però necessitarà diversos anys per arribar-hi seguint el seu rumb actual. La seva tripulació estarà fora de perill a bord mentrestant. Les altres tres naus passaran molt a prop d'ella, però no s'aturaran per prestar ajuda. No obstant això, planegem enviar una llançadora automatitzada carregada amb recanvis i components dirigida cap a ella quan haguem arribat al punt de màxima aproximació.

-He ordenat que tots els caces del Guardià llevat de cinc siguin transferits a les naus que estan en condicions d'operar -va dir l’Ossilege-. Cinc caces haurien de proporcionar suficient cobertura contra un atac, i la flota necessitarà tota la potència de foc de què pugui disposar.

- S'ha sabut alguna cosa més sobre contra què ens enfrontarem? -Va preguntar Lando.

-Sí -va dir la Kalenda-, i és molt interessant. Estem veient caces lleugers que són llançats des dels Mons Dobles, Corèllia i Drall, i tots es dirigeixen cap a un punt d'intercepció molt clar situat en el nostre curs a Selònia. Hi ha tres o quatre naus més grans: cap d'elles s'aproxima ni tan sols a les dimensions de la Dama Afortunada, però pràcticament totes les naus que hem detectat fins al moment són caces lleugers. Totes les que estan sortint de Corèllia són patrulleres de butxaca, i les que surten de Drall i dels dobles són aproximadament equivalents. Podem suposar que els selonians llançaran totes les seves naus quan estiguem més a prop. Estalvien combustible i subministraments renovables mantenint les seves naus al planeta durant el major temps possible. No obstant això, sembla clar que naus de tots els planetes s'estan reunint per llançar un atac coordinat. O almenys estan intentant reunir-se...

- Quin és el problema? -Va preguntar Lando.

-És un problema de temps -va respondre la Kalenda-. Estem a dos dies de Selònia, i les naus interceptores van començar a enlairar-se fa poques hores. Les nostres anàlisis de les emissions dels seus motors subllumínics suggereixen d'una manera molt clara que la majoria de les naus estan dirigint-se cap al punt d'intercepció emprant l'acceleració màxima que són capaces, però les projeccions dels seus cursos demostren que no van a arribar-hi a temps. Els llançaments d'intercepció tampoc han estat calculats per a una arribada simultània a l'objectiu, tot i que això els proporcionaria la màxima potència de foc. De fet, els caces estan sent llançats al llarg d'un període de temps força prolongat, la qual cosa ens dóna l'ocasió de lluitar contra uns quants d'ells en cada moment. En conjunt, em sembla un cas obvi de pèssima coordinació.

-El que no resulta molt sorprenent amb totes les comunicacions virtualment bloquejades -va dir la Gaeriel Captison-. Suposo que la coordinació va ser acordada abans que s'iniciessin les interferències. «Si una nau entra al sistema, haureu de fer el següent...» Aquest tipus de coses, ja saben.

-Però el fet que hi hagi qualsevol classe de coordinació sembla francament notable-va dir la Kalenda-. Cinc grups independents de rebels en cinc planetes, molts d'ells autodeclarats enemics implacables dels altres..., i tots s'uneixen per atacar-nos. Tenia raó, almirall Ossilege. Aquest atac ens està revelant moltes coses.

» Passant a un altre tema, ara puc informar que uns moments abans que s'iniciés aquesta reunió hem aconseguit localitzar la font exacta de les interferències i del camp d'interdicció. Les dues emissions procedeixen del mateix lloc, cosa que tampoc té res de sorprenent. El que sí que resulta més sorprenent és que el lloc és l'Estació Centràlia.

- D'on ha dit que procedeixen? -Va preguntar la Gaeriel.

-De l'Estació Centràlia. No em sorprèn que el nom no li resulti familiar, ja que no és massa coneguda fora del sistema. Es tracta d'una estació espacial molt gran que es troba situada al baricentre, o punt d'equilibri, entre els Mons Dobles de Talus i Tralus. Expressat d'una altra manera, ocupa el punt de l'espai al voltant del qual giren els dos mons.

-He de dir que aquesta notícia em sorprèn considerablement -va intervenir l’Ossilege -. Havia donat per fet que el camp d'interdicció era tan poderós que havia de procedir d'una font situada a la superfície d'algun planeta. Com és possible que una estació espacial sigui prou gran per generar tanta energia subespacial?

-Centràlia és una instal·lació molt gran -va dir la Kalenda-. Un cop dit això, jo tendiria a estar d'acord que no aconseguim imaginar com pot estar generant o controlant el camp. Però és comparable en grandària a l'Estrella de la Mort, i tinc entès que la seva massa és molt superior. Ah, i sembla que està emetent una quantitat d’energia infernalment elevada... És molt superior a les indicades en qualsevol dels registres històrics que posseïm, encara que aquests registres no siguin massa fiables. És com si estigués tornant a la vida després d'haver estat adormida.

-Si controla les interferències i el camp d'interdicció, llavors l'Estació Centràlia és la clau de tot aquest sistema -va dir l’Ossilege-. Podem veure algunes imatges seves?

La Kalenda va teclejar les ordres adequades i una imatge hologràfica de l'Estació Centràlia va aparèixer damunt la taula. El cos principal de l'estació era una gegantina esfera blanca grisenca. Uns cilindres molt llargs i gruixuts recoberts per conductes, equip i antenes de totes classes s'estenien a banda i banda de l'esfera, i tot el sistema girava sobre l'eix més llarg.

-L'esfera principal mesura una mica més de dos-cents quilòmetres de diàmetre. D'un extrem a un altre, tota l'estació mesura tres-cents cinquanta quilòmetres de longitud. És tan antiga que ha de girar per proporcionar gravetat artificial. És anterior a la invenció de la nostra manera de gravetat artificial..., i ningú sap qui la va inventar ni quant temps fa d'això.

-Interessant. Sí, és molt interessant... Però per què col·locar els generadors del camp d'interdicció i l'equip creador d'interferències en una estació espacial? Sigui quina sigui la seva mida, no els sembla que una estació espacial resultaria intrínsecament més difícil de defensar que una instal·lació basada en un planeta?

-En molts aspectes sí, senyor.

-I però. I no obstant això... Els nostres oponents són tan capaços d'interpretar una lectura posicional com nosaltres. Han de saber que comptem amb instruments capaços de cartografiar el camp d'interdicció i localitzar el seu punt d'origen, i també han de saber tan bé com nosaltres que el control del camp d'interdicció és vital per als seus plans. I no obstant això, que jo sàpiga no hi ha cap indicació que s'hagi fet cap esforç per a protegir aquesta estació. Caces dels Mons Dobles estan avançant cap al punt d'intercepció.

-Si em permet que l'interrompi durant un moment, senyor... La nostra capacitat de seguiment no és totalment fiable a aquesta distància, però estem pràcticament segurs que també hem detectat caces llançats des de Centràlia que vénen cap a nosaltres.

- De debò? –l’Ossilege va arquejar les celles-. Això fa que tot resulti encara més notable. Han decidit allunyar els seus caces del que han de defensar més enèrgicament? Però el seu fracàs en l'aspecte defensiu només és un aspecte del problema. També han de saber que un atac mínimament coordinat demostra que els grups rebels aparentment independents estan col·laborant entre ells. La propaganda de la Lliga Humana no para de repetir tot el que s’odien entre tots els altres grups, i m'inclino a suposar que els altres entonen una cançó similar. Sota aquestes circumstàncies, la coordinació equival a col·laborar amb l'enemic. Si arribés a saber-se, resultaria políticament molt perjudicial per a tots ells. Estem parlant de societats bastant tancades, naturalment... Però aturar-nos és vist com una tasca prou vital perquè estiguin preparats a córrer el risc de patir aquests danys, tot i que estan desplegant una força de caces lleugers que és massa dèbil per aturar-nos.

» Per què caces lleugers? O no compten amb naus més grans, o no senten la necessitat d'arriscar-les en un combat. Però pel que sembla no tenen cap raó per sentir-se tan confiats. Tot això resulta d'allò més incomprensible. Se li ha ocorregut pensar en tot això, tinent Kalenda?

-Sí, senyor.

- I què li diu tot això?

-Únicament que hi ha alguna cosa que se'ns escapa, i que es tracta d'alguna cosa gran. És una cosa que els fa estar segurs que podran aturar-nos a Selònia.

-Estic totalment d'acord amb vostè -va dir l’Ossilege, i va reflexionar en silenci durant uns moments -. Quant falta perquè arribem al punt de màxima proximitat amb el Guardià?

La Kalenda va donar un cop d'ull al cronòmetre.

-Eh... Passarem al costat d'ells dintre d'unes vuit hores, senyor.

-Comprenc. Comprenc. Molt bé. –l’Ossilege es va aixecar de sobte i es va tornar cap al seu oficial de comunicacions-. Establiu una connexió directa làser de contacte visual amb la capitana del Guardià, i passi el canal a la meva cabina amb tots els sistemes de protecció disponibles activats. -L'oficial de comunicacions el va saludar i va començar a treballar en la seva consola-. Quant a la resta de vostès, em limitaré a dir que l'informe de la tinent Kalenda m'ha suggerit un canvi en els plans. Els informaré d'aquests canvis quant hagi completat les meves consultes amb el Guardià. Això és tot. Bon dia.

I l’Ossilege va sortir de la sala després d'haver pronunciat aquelles paraules.

Tothom es va posar dret i va anar cap a la porta.

- Què era tot això de parlar amb el Guardià, tinent Kalenda? -Va preguntar el capità Calrissian.

-No ho sé, senyor -va replicar la Kalenda-. Però tinc el pressentiment que no m'agradaria ser la capitana del Guardià en aquests instants.

-Oh, per descomptat -va assentir Calrissian-. Quan els almiralls demostren un sobtat interès per una nau que no està en condicions de lluitar, gairebé sempre ha arribat el moment de començar a preocupar-se.

Això era una cosa totalment indiscutible.

Següent