Punt d'equilibri
Kathy Tyers
El planeta Duro s'ha convertit
en un punt calent en l'avanç dels yuuzhan
vong per la
galàxia.
En aquest
planeta intoxicat durant segles
per deixalles tecnològiques, envien a la Leia
Organa Solo com a representant diplomàtica de la Nova República en un intent de dirimir els termes de pau amb els yuuzhan
vong. La seva experiència li dicta que els
vong mai acceptaran
rebaixar les seves condicions pel que forma ladinament una milícia a Duro
per fer front
des de la clandestinitat a l'avanç dels vong.
26
anys després de la batalla de Yavin.
Van arribar sense avisar, des de més enllà del límit de l'espai galàctic. Era una raça
de guerrers anomenada yuuzhan vong, armada
amb la sorpresa, la
traïció i una estranya tecnologia orgànica que
va demostrar estar a l'altura (i
de vegades molt per sobre) de la Nova República i
els seus aliats. Fins i tot els
Jedi, liderats per
Luke Skywalker, es van descobrir
lluitant a la defensiva, privats de la seva major basa.
Ja que, a causa d'alguna raó inexplicable, els yuuzhan
vong semblaven no
tenir tota connexió amb la Força.
El primer atac va agafar desprevinguda la Nova República, ocupada en sufocar una revolta
provocada per l'espia yuuzhan vong Nom
Anor i els seus agents.
Amb les forces de
la Nova República ocupades,
l'avanç alienígena va iniciar un primer atac, que va destruir diversos planetes i va
segar un nombre incalculable
de vides, entre les
que es trobava
la del wookiee Chewbacca,
lleial amic i
company d'en Han Solo.
Durant un valent intent de
contactar i signar la pau amb
l'enemic, el senador Èlegos A'Kla va ser
assassinat pel comandant yuuzhan
vong Shedao Shai,
el qual va enviar després el seu cos al
seu bon amic Corran Horn. Llavors,
Horn va reptar a
Shai a un duel,
el preu seria el planeta Ithor. Horn va guanyar
a Shai, però el
yuuzhan vong va destruir
Ithor igualment.
Amb cada cop que rebia, el
govern de la Nova República anava
desentranyant el misteri dels atacants. Els
Cavallers Jedi no
van trigar a dividir-se. Un grup
de Jedi renegats liderats
per Kyp Durron,
irritats pel que consideraven un excés de cautela per
part d'en Luke, va decidir emprar tots els recursos
al seu abast per vèncer els yuuzhan vong,
inclosa una agressió desmesurada que només podia portar-los al Costat Fosc.
La disputa filosòfica
distanciava als germans Solo, Jacen i Ànakin, mentre que la seva germana Jaina se
centrava en el seu nou lloc de
pilot amb l'exclusiu
Esquadró Murri.
Consumit pels remordiments de no haver pogut salvar Chewbacca,
Han Solo es va distanciar de la seva família; va tractar d'expiar
el seu sentiment de culpabilitat amb l'acció i va aconseguir
frustrar un complot yuuzhan vong per
eliminar els Jedi. En Han va tornar amb el
que semblava ser l'antídot a la
malaltia degenerativa que patia
la Mara Jade Skywalker.
Però ni tan sols
aquesta victòria va aconseguir
contenir el sentiment de pèrdua del seu estimat amic o arreglar el seu
matrimoni amb la Leia.
La Leia també estava consumida per
la culpa. No havia fet cas a una visió que va
tenir del futur i temia haver abocat a
la flota hapana a
una derrota a Fondor. L'aferrissada batalla a
les drassanes d'aquest sistema va
ser aixafada per una arma d'incontrolable poder destructiu disparada des
de l'estació Centràlia, després
de ser activada el seu fill petit, Ànakin.
Els yuuzhan vong tancaven
files i seguien
avançant cap a l'interior del Nucli, cap a Coruscant
i cap a la victòria, mentre en Luke i la Mara,
en Han i la Leia i
els seus fills, juntament amb la pròpia Nova República, seguien buscant l'equilibri perdut...
abans que no quedés
res per perdre.
PRÒLEG
La tinent Jaina Solo va virar la
seva Ala-X cap amunt emprant l'aleró-S de babord i va accelerar a fons. Un
coralita yuuzhan vong
assetjava al seu company de vol. Un minúscul
forat negre va
brollar de la seva cua i es va empassar tots els
projectils d'energia làser que la Jaina li
va llançar.
Va igualar la velocitat del coralita i el va perseguir. Hi
havia participat en moltes
batalles des que el
coronel Gavin Darklighter la convidés a unir-se
a l'Esquadró Murri. El seu orgull per
la invitació no havia
disminuït; la il·lusió, si. Massa escaramusses
en plena nit. Massa
mort, massa poc somni.
Però
estic en l'Esquadró Murri,
va pensar mentre trepitjava l'accelerador, no per qui són els meus pares,
ni perquè la Força estigui tan present en
la meva família.
Ho estava pel seu talent a l'hora de pilotar. A més, l'Esquadró
Murri havia de tenir entre les seves files almenys a un Cavaller Jedi.
El coralita al qual perseguia
va virar en direcció al creuer d'assalt bothan
Campió, que escortava a una
altra caravana de refugiats.
Hosk, la lluna industrialitzada
de Kalarba, ja
surava en la seva òrbita. La situació era colpidorament
similar a la que va tenir lloc gairebé deu mesos
abans, en les
últimes hores de Sernpidal.
I es preveien
encara més pèrdues
per als kalarbans. Però tant per a la
Jaina com per al seu pare, això de Sernpidal va ser una tragèdia que
mai podria tenir igual.
Acabar amb aquests coralites no
li tornaria a Chewbacca,
però l'ajudava a esborrar
els records tristos. Va ruixar als coralites
amb projectils de
làser carmesí, amb el dit fix en el gallet
de repetició. Innombrables explosions d'energia de
baixa potència cansaven i distreien als dovin basal, absorbidors
d'energia dels coralites.
Com va dir una vegada el coronel: «Feu-los pessigolles
a les dents i després fiqueu-los-hi el puny fins
a la gola».
El seu sensor li va mostrar com
el vòrtex cedia lleugerament,
retraient-se una mica cap a la nau enemiga que ho
emetia. En el seu monitor principal, una nau
txiss va aparèixer darrere d'ella.
-Jo et cobreixo, Vermell Onze.
La Jaina va
estrènyer més el
dit índex sobre el comandament
principal de tret i va deixar anar una ràfega compacta pels quatre làsers.
El petit pou de
gravetat que projectava el coralita
va desviar el seu tret làser, però ella l'havia
carregat prou per
compensar això. L'anomalia
gravitatòria va llançar dos dels seus projectils a la deriva. Va concentrar els altres dos just
on ella volia, de
manera que va tenyir la cabina
recoberta de vidre amb la encegadora
llum dels trets.
Ja
comptem amb les tàctiques
necessàries per vèncer
d'igual a igual. Però
mai estem a l'una. Segueixen matant-nos i
segueixen venint. Fins i tot les seves naus es
curen soles! Els yuuzhan vong havien
convertit planetes sencers en vivers
de coralites i
havien fet saltar pels aires una de les principals
drassanes de la Nova República, a Fondor. Les principals drassanes que
quedaven (Kuat, Mon Calamari, Bilbringi) estaven
en estat d'alerta vermella i comptaven amb
la protecció de
grups de batalla.
El coralita va deixar una estela
de vidres i graveta cremant i es va sumir
en una lenta espiral que el va treure de la zona de foc.
El pilot yuuzhan vong
no va sortir. Tots morien amb les seves
naus. Pel que sembla, per elecció
pròpia.
I cada dia n'arribaven més,
mentre els pilots de la Nova República eren cridats
a casa per defensar els seus
propis sistemes.
-Ets lliure, Deu -va exclamar
la Jaina.
-Gràcies, Escuradents.
-No hi ha de què.
La Jaina va virar a estribord i
va observar una catàstrofe en
potència.
-Murris, s'acosten
més coralites per
349 punt 18. Es dirigeixen a les
nacel·les del motor del Campió.
-Rebut -va dir amb to de veu inflexible la
major Alinn Varth, comandant de vol de la Jaina-.
És hora de polvoritzar coral. Onze, Dotze,
veniu amb mi.
La Jaina va fer doble clic
en el seu intercomunicador per donar per rebuda l'ordre
i va prémer l'accelerador.
Li va donar la volta al seu Ala-X, seguint Vermell Nou sobre la
superfície ventral del Campió, tan a
prop i tan lluny que gairebé va poder comptar
les antenes receptores i els reblons.
L'almirall Glie'oleg Kru un
twi'lek, estava al comandament del Campió. Des de Fondor,
la Jaina venia trobant-se
en gairebé cada enfrontament amb noms
nous entre la
capitania i l'almirallat. S'havien
perdut planetes recentment:
Gyndine, Bimmiel i
Tynna. A Kalarba,
l'encarregat d'informar diàriament
la Jaina havia
plantejat la possibilitat que els
alienígenes intentessin tallar el pas al
Corredor corellià, una ruta
hiperespacial de vital importància per a la
Vora. Druckenwell i Ròdia acabaven d'entrar
en alerta roja.
Una altra caravana de naus kalarbanes,
amb dotzenes d'éssers
que fugien del que quedava de l'estació Hosk, acabava
de fer el salt. Malgrat els esforços realitzats per
trobar i destruir l'enorme dovin basal
que, sens dubte, els
yuuzhan vong devien
haver col·locat a Kalarba, Hosk
perdia altitud en
cada òrbita. Ja
feia temps que els seus caces Zebra de Hyrotti havien desaparegut,
i que tenia inhabilitats
els seus deu turbolàsers. Les naus enemigues que
apareixien a la pantalla de la Jaina com criatures amb diverses
cames perseguien la
lluna enfundada en metall engolint les naus
de la caravana que anaven quedant endarrerides. El
conjunt polar de
torres de Hosk ja s'havia desplaçat
més de trenta graus
de la seva orientació normal. Aviat, Kalarba seria un
altre planeta mort, inútil
fins i tot per als yuuzhan vong.
La Jaina va
envoltar els hangars
d'entrada dels caces del Campió amb un moviment gairebé
descontrolat. Tres coralites van sortir a la
seva trobada, disparant brillants
raigs de plasma. El
cor li va bategar ràpidament en emprendre la maniobra evasiva, que
la va desplaçar d'un
costat a un altre sense pensar,
sense deixar de
prémer amb força el gallet secundari.
-Espurnes -va dir en to imperatiu
al seu androide astromecànic-.
Necessito escuts al
cent per cent a 13 metres.
Les lletres van aparèixer en el seu monitor superior obeint l'ordre de la seva unitat R5, que l'havia
acompanyat des que es va unir a l'Esquadró Murri. Va
sentir un soroll pels auriculars. Un dovin
basal anava a pels seus escuts.
Un altre coralita va virar cap
avall i a babord. La Jaina va agafar el timó
de buit, va empènyer la palanca al màxim i es va llançar en la seva persecució mentre les estrelles giraven
al seu voltant. Una mica més a prop, vong. Només
una mica més a prop...
Els llança-torpedes van començar a posar-se vermells pel
bloqueig. Amb gest triomfal, la Jaina va
deixar escapar un torpede de
protons. Va mantenir el rumb
ferm mentre la flama blavosa s'encaminava cap
al caça alienígena, alhora
que alliberava més projectils escarlata, amb
els que distreia
el dovin basal...
-Onze -ressonà un crit en els seus auriculars-. Vira a estribord!
Baba
de hutt! La Jaina va accelerar amb
força i va virar, anant en contra de la seva trajectòria de vol. L'Ala-X es va estremir.
-M'han donat -va cridar. L'adrenalina
li va fer estrènyer amb força els comandaments. Va observar el panell principal.- Però
segueixo tenint escuts
-Va agafar el comandament i el timó i va variar
el rumb de l'Ala-X.-
I puc maniobrar.
Però ara estava enfadada.
Els coralites, de color escarlata en el seu panell superior, envoltaven en
eixam al Campió
i als seus defensors. I un d'ells, el que
volava de tornada al Campió, devia ser
el que havia aconseguit marcar els alerons-S.
Va prémer l'accelerador.
Per fi va establir contacte visual
amb la gran nau enemiga
que el Campió tenia en cua.
Era una mica més petita
que un destructor estel·lar,
i el disseny li recordava
a una estranya criatura
marina. El braç principal apuntava cap endavant, i
probablement era el centre de
comandament i de control. Tenia
dos braços més que sobresortien dorsalment i dos ventrals. Dels
ventrals no deixava de rajar plasma encegador
en direcció al Campió.
Dos grups d'Ala-E de la Nova
República van acudir a la trobada
del nouvingut. Sense desenganxar-se de la cua del coralita, la Jaina va
prémer el gallet de repetició.
-Murris -el crit del coronel
la va agafar desprevinguda-.
Acaben d'absorbir els escuts del Campió.
Retirada!
Com ho havien fet? Portant una altra nau gran que la Jaina
no podia veure
per enlloc? Va empunyar els comandaments i va
accelerar al màxim.
Estava passant per la nacel·la
de babord del Campió quan la llum
es va obrir pas des
del seu interior. Lentament, amb
una bellesa esgarrifosa i fatal, una obertura es
va dibuixar al lateral lluent
del Campió.
-Escuradents -va exclamar algú pels
auriculars-. Onze, retirada!
-Velocitat màxima, Espurnes -va
cridar la Jaina-. Anem-hi.
L'explosió la va llançar contra el
panell d'instruments. Va ser com
si els pedals del
timó s'aixafessin contra les seves cames. Els laterals
de la cabina es van corbar i van desaparèixer. Una sirena va ressonar
a les orelles, amb l'estrèpit rítmic d'una
veu sintètica.
-Expulsió,
Expulsió!.
Es va deixar portar per la Força,
agafant-se desesperadament.
Gairebé...
Una explosió blanca de dolor li va prendre la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada