II
-Ei, perdedor! -va exclamar en Jayme.
El droide va deixar de disparar. Ara que l'estava
mirant, en Jayme per fi va poder tenir una visió clara de l'objecte: el seu cos
amb aspecte de serp surava sobre la biga, balancejant-se lleugerament cap
endavant i cap enrere mentre el seu cap pla girava per mirar-lo. S'assemblava
molt a un sluissi metàl·lic. Llevat que no tenia la brillantor del metall
normal; els reflexos semblaven fondre's en ell com imatges aleatòries
mostrant-se en un monitor.
En Jayme va llançar el seu propi atac
gairebé a boca de canó. Múltiples trets de tots dos blàsters, un soroll
penetrant, les mans que li cremaven mentre els escuts del droide guspirejaven i
queien. Llavors alguna cosa negra es va llançar sobre ell.
En Jayme estava a l'extrem d'una biga a
prop de la passarel·la del quart nivell. En un instant va estar sobre la barana
de la passarel·la, va fer un pas ràpid cap a l'escala, i es va llançar cap amunt,
equilibrant els metatarsos sobre el passamans de l'escala. Mirant cap enrere,
va veure el que havia sortit del droide: un parell de tentacles amb aspecte de
fuet. Va deixar caure les seves armes, es va llançar en una tombarella cap
enrere fora del passamans i va aterrar a la biga just darrere del droide.
Un segon massa tard, el droide va
destrossar el passamans amb els seus tentacles. Abans que pogués donar-se la
volta i descarregar-los contra ell, en Jayme va tornar a saltar sobre la barana
a la passarel·la, tan a prop del droide que aquest va quedar sorprès. Es va
escapolir sobre les seves mans i genolls, i després es va aixecar trontollant
lleugerament.
Sota ell, El Creador feia ocasionals sorolls d'arrencades fallides. Va pensar
en la Haathi i la Morgan... imatges càlides i confortants. De sobte va sentir
com si li fessin la traveta, arrabassant-li el suport de les seves cames.
Estava caient, amb sorolls espetegants a les orelles i pols als ulls, i una
mica de fred embolicant dolorosament els turmells. Després es va aturar.
En Jayme es va quedar allà penjant per un
instant, atordit. La sang bombava al seu cap; tot era fosc. Va recordar haver
vist un pou cobert per un tros de plastilàmina quan es va posar dempeus; devia
haver caigut a través d'ell. El droide no era prou fort per aixecar-lo ni prou
llest per deixar-lo caure. Però es va trobar preguntant-se, mentre anaven
desapareixent les sensacions de les seves extremitats, com de forts que serien
els tentacles.
La resposta va venir en forma d'un espetec
metàl·lic i una sensació de caiguda.
Quan va aterrar, en Jayme es va posar a una
banda; estelles de plastilàmina van lliscar per la seva esquena i un dolor sord
es va estendre des de les seves espatlles fins al dit petit dels peus. Es va
aixecar lentament, va sentir un dolor penetrant a l'espatlla i la càlida pujada
de la sang descendint des del seu cap a la resta de l'organisme. La plastilàmina
havia anat frenant la caiguda en cada nivell fins que va colpejar el nivell del
sòl. No veia el droide per enlloc.
No va veure els seus blàsters a prop, a
terra, ni enterrats en la plastilàmina estellada. Va decidir que el millor era
seguir movent-se. Grimpant a quatre grapes sobre una muntanya de caixes de
metall vermelles, va poder veure amb claredat la carnisseria: el terra estava
cobert per trineus repulsors destrossats, droides de càrrega B-1 calcinats, i
cadàvers humans que emanaven l'aclaparadora aroma metàl·lica de la sang i de la
carn cremada. Tècnics i oficials i mossos de càrrega sorgien dels racons foscos
del magatzem, creuant a tota velocitat el sòl i ascendint ràpidament la rampa
d'entrada de la nau.
No obstant això, El Creador encara no aconseguia posar-se en marxa.
En Jayme va descobrir un munt d'eines a
terra a l'altre costat de les caixes. Va respirar profundament i va baixar amb
cura a la calor insuportable, i va rebuscar fins que va trobar un parell de
talladors de casc.
-Capità!
Una veu femenina, gastada per la tos. Va
alçar la mirada, parpellejant en l'aire calent i reverberant. La Maglenna Pendower
estava just davant seu, encorbada sobre si mateixa mentre tractava d'aguantar
la seva estranya càrrega d'un extintor en una mà i la semi conscient Morgan
penjant de l'espatlla oposada.
-Maglenna! Estàs bé? L'has curat?
La Maglenna va respondre tirant-li
l'extintor. En Jayme estava tan sorprès que no va tenir l'oportunitat de moure's
abans que l'improvisat projectil li copegés a les cames fent-li caure. Va
sentir com l'agonia creuava la cama en la qual va impactar, i la bilis se li va
acumular a la gola.
Mentre s'ofegava, un projectil d'energia va
rebotar contra el terra.
Després va veure la lluent serp de metall
surant sobre les caixes, amb cables estripats penjant d'ella com intestins. Des
d'aquest angle, el tret li hauria arrencat el cap amb tota seguretat... d'haver
estat dret.
En Jayme va sentir una immensa pujada
d'adrenalina. El droide va baixar disparat cap a la seva cara, però els
talladors de casc d'en Jayme es van aixecar per rebre'l a la seva panxa. Hi va
haver un so punyent seguit d'una pluja d'espurnes, i en Jayme rodà sobre si
mateix per apartar-lo abans que la cosa aterrés sobre el seu cap.
El droide va cridar, amb la seva unitat
repulsora destrossada i els grassonets extrems dels seus fuets trencats agitant-se
inútilment mentre brunzien i guspirejaven violentament al terra. En Jayme
estava ara aixecat sobre el seu genoll bo, amb els talladors encara a les mans.
Va començar a colpejar-lo.
No sabia quines parts del droide estava
colpejant, però va sentir com s'anava escantellant amb cada cop, metall tou al
qual se suposava que ningú podria arribar ni remotament a prop.
-Sí, ho sents? T'agrada? Eh? En vols més? Doncs
apa! Assaboreix-lo, gaudeix-ne, sí, és dolor, és el que dónes i és el que reps!
El droide va deixar de moure's, però ell el
va seguir colpejant, cridant-li, fins que va sentir una mà sobre l'espatlla.
-Crec que l'has matat -va dir la Maglenna.
En Jayme va abaixar la mirada, panteixant.
La seva gracilitat pintoresca havia desaparegut; ja no semblava un sluissi, ni
tan sols un droide. La marejadora pintura electromagnètica estava mig
desgastada i presentava un aspecte xaró en lloc de misteriós. En Jayme va
sentir un dolor penetrant a l'espatlla, i amb ell una punxada de decepció;
havia esperat que el droide l'arrossegués fins al seu últim alè, expirar just
després que la màquina emetés els seus últims sons.
El so de la tos de la Morgan el va fer
posar-se en alerta de nou. Va col·locar el seu braç bo sota ella, i va recolzar
el seu pes contra la Maglenna al mateix temps que l'ajudava a aguantar la
Morgan. Es va inclinar i va escopir en les restes de l'assassí.
Va ser llavors quan es va fixar a la
pantalla de l'aixafada unitat del tors.
01:35
01:34
01:33
-Oh, no -va dir.
-Escolteu-me -va exclamar la Haathi sobre
els sons dels gemecs i la xerrameca-. Algú té una llista de personal o alguna
cosa? Sabem qui està aquí?
-Crec que està tot el món, Comandant -va dir
un dels mossos de càrrega.
Gairebé
tothom.
-Qui té experiència de pilotatge? -va
preguntar.
Un dels d'uniforme verd la tenia. La Haathi
li va enviar a la cabina i li va dir que enlairés quan els motors estiguessin
en marxa. Després es va obrir camí entre els cossos suats i plens de sang que
estaven estirats a terra, abarrotant els passadissos, i va romandre a l'entrada
oberta. En aquest moment odiava ser un oficial de comandament.
El magatzem estava cobert per una
arremolinat núvol de fum negre i flames amb estranys tints químics. L'olor li
cremava a la Haathi a la gola i feia que els ulls li coguessin, però no es va
moure.
Vinga...
Una gran silueta va sortir coixejant del
fum. No, dues figures, una penjada de l'espatlla de l'altra. La Haathi va baixar
una mica de la rampa i va ajudar a Nord a pujar al Coronel a la nau.
-Morgan? Jayme? -va preguntar a Nord.
-No els he vist -va dir ell.
La nau es va escorar quan els seus
repulsoelevadors van cobrar vida. La Haathi va romandre ferma.
Llavors van aparèixer, coberts de sutge i
sang: tres persones tractant desesperadament d'ajudar-se entre ells a córrer,
però aconseguint tan sols uns ranquejants passos col·lectius. La Haathi es va
llançar cap a l'extrem de la rampa, tractant de rebutjar els fums tòxics i les
llàgrimes, va aixecar la Morgan de sobre d'en Jayme i la Maglenna i la va pujar
a la rampa. Algú amb uniforme color canyella es va trobar amb ella a mig camí i
es va dur la Morgan a l'interior.
El
Creador es va alçar un metre del sòl. La Haathi va caure sobre
la rampa que es tancava. Es va agafar d'un puntal i va escoltar els sons
esforçats de la Maglenna i en Jayme. Quan va recobrar l'equilibri, va veure en
Jayme tendit al final de la rampa, respirant amb dificultat. Una de les seves
cames estava amarada de sang; el seu rostre no mostrava dolor, però el seu cos
estava gairebé doblat en posició fetal i semblava com si no fos capaç de fer un
sol moviment més.
Però, va ser capaç de girar sobre si mateix
i estendre una mà cap a la Maglenna, que seguia a terra. La Haathi es va
llançar a terra al costat de la vora i va agafar l'altra mà de la Maglenna.
La rampa es va tancar. Els tres estaven
dins, tossint, amb les robes humides i pudor de fum químic. El Creador va xocar contra les portes de
l'hangar amb un so metàl·lic i grinyolant tan horriblement que la visió de la
Haathi es va enfosquir, i va creure veure com les parets de la seva nau es
doblegaven i retorçaven. Abans de poder enfocar la visió, El Creador es va agitar amb violència quan el droide assassí va
esclatar, enviant-se a si mateix i al magatzem a un oblit roent.
***
Quan l'Stijhl es va decidir finalment a
enfrontar-se a l'equip de la Haathi, va fer que es reunissin al voltant d'una
taula en una de les grans sales blanques d'usos múltiples de la fragata mèdica.
Va parlar en tons mesurats.
-Comandant, realment m'encantaria escoltar
la seva explicació de per què acabem de perdre tot un magatzem ple d'equip.
-Un cas de confusió d'identitat -va dir la
Haathi amb calma.
-Què?
-Digues-li ho, Morg.
La Raventhorn es va redreçar a la seva
cadira i va posar les mans sobre la taula, com si estigués a punt de traçar
l'estratègia d'una important batalla.
-Bé, senyor, primer ha d'imaginar-se una
cosa. Està preparat per imaginar?
-Continuï.
-Imagini'ns a tots en Zelos II, robant El Creador.
-Espera -va dir la Haathi-. Què porto
posat?
-Comandant... -va dir l'Stijhl.
-Teníem temps limitat -va dir la Morgan-,
així que l'únic que vam comprovar realment era l'historial de la nau i a qui
pertanyia: Sythluss Leethe. No vam mirar realment l'historial d'en Leethe. Així
que jo he fet algunes comprovacions aquí, i sap com es guanya la vida?
-Em temo que...
-Exacte; és fabricant de droides!
Proporcionant als baixos fons mercaderia de qualitat durant més de vint anys.
De manera que quan ens vam enlairar amb la seva nau, també ens estàvem emportant
el seu últim projecte, dissenyat per acabar amb algun caça-recompenses o amb un
hutt o un de gros d'aquest estil.
"En tot cas, el droide segurament
tindria algun tipus de temporitzador i es va activar poc després que aterréssim.
Amb tota probabilitat, el seu propòsit bàsic era escombrar una zona segura i
eliminar les constants vitals d'aquells amb els que entrés en contacte, com jo,
així com de qualsevol que tractés d'interferir amb els seus plans, com Jayme.
Quan la seva gent va obrir foc sobre ell, suposo que es va declarar oberta la
temporada de caça contra qualsevol cosa que es mogués. I al final, encara que en
Jayme el derrotés, va completar els paràmetres de la seva missió de totes
formes.
La Haathi va parlar:
-Malgrat tot, hem tingut força sort.
L'Stijhl va fingir netejar-se les orelles.
-Què? Què és el que he sentit? Potser
hauria d'escoltar l'informe de danys. -Es va inclinar cap a la porta-.
Pendower, vine aquí!
La Maglenna va entrar i li va allargar una tauleta
de dades.
L'Stijhl va començar a llegir.
-Sis generadors de potència de nivell
industrial, 600 medipacs de camp, 82 sensors de perímetre, vuit droides de
treball B-1, 200 paquets blàster... cal que continuï?
-Un magatzem -va afegir la Haathi.
-Continuï així, Haathi, això no la salvarà
del que li espera.
-I què és el que m'espera?
-Van a realitzar un viatge d'adquisició per
a mi.
-Per adquirir què?
-Sis Generadors de potència de nivell
industrial, 600 medipacs de camp, 82 sensors de perímetre, vuit droides de
treball B-1, 200 paquets blàster... cal que continuï?
La Haathi va estudiar al coronel.
-Necessito alguns subministraments.
-Com què?
-Un metge.
-Ja té un metge.
-Més aviat no.
-Eh! -va dir en Nord.
-Vinga, Nord, t'agrada el Coronel, oi? -Es va
girar cap a l'Stijhl-. Ell li va salvar la vida, oi? Fins i tot va purgar tots
els arxius de dades de la seva oficina després que vostè fos enderrocat.
-A on vol arribar amb això?
-Vostè es queda amb Nord i nosaltres amb la
Maglenna.
L'Stijhl mirà a Nord, que va arronsar les
espatlles.
-Qualsevol cosa seria una millora, senyor.
-Pendower? -va dir l'Stijhl-. És això el que
vols?
-Sí, senyor -va dir la Pendower-. Ho he
parlat amb l'equip de la Haathi.
-Està qualificada -va dir en Jayme-.
Òbviament.
L'Stijhl sospirà pesadament. La paperassa
per transferir-la a Operacions Especials seria criminal. D'alguna manera, no
era res comparat amb romandre davant la Haathi en aquesta sala un sol moment
més.
-Això és tot? -va preguntar.
-No, senyor -va dir la Pendower-. També
necessitarem aquests medipacs que la comandant Haathi va demanar abans.
-Emporteu-vos un. Emporteu-vos cinquanta. Marxeu-vos.
Vinga. Retireu-vos.
La Haathi va agafar la mà del Coronel i la
va estrènyer.
-Ha estat un plaer, com sempre, senyor -va
dir, i després es va tornar a la seva tripulació-. Noies i nois, anem-nos-en.
Se'n van anar, amb Nord caminant lentament darrera
d'ells. L'Stijhl recolzà el cap a l'escriptori i va mirar fixament a terra.
Algú va entrar a la sala.
-Senyor?
-Què passa, Kovings? -va preguntar l'Stijhl
sense aixecar el cap.
-Encara no és massa tard per disparar.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada