Potència de foc (II)

Anterior

II

El petit apartament de la Ketrian estava contigu al complex de la refineria, igual que la resta d'habitatges. Ella ho trobava convenient, però l'Alikka es queixava que era com viure en una presó. Només hi havia una porta en els alts murs de durciment que els envoltaven, i estava sempre fortament custodiada. A dalt, en els camins de ronda, les armadures blanques dels soldats brillaven amb el sol ponent.

La Ketrian va obrir la porta principal i va deixar l'Alikka a la sala d'estar. S'havia comprat un vestit nou i estava ansiosa per treure's la seva granota de treball. Moments més tard, va sortir del bany, redreçant l'escot en V i acabant d'arreglar-se els cabells deixats anar.

-I bé? -va preguntar ella-. Creus que al teu misteriós pilot mercant li agradarà?

L'Alikka deixà en el seu lloc l'escultura coral·lina que havia estat admirant. Li havia dit a la Ketrian que el comerciant portava noves mercaderies, i havia organitzat aquesta trobada.

-Oh, sí. Molt. -Va somriure i es va girar cap als prestatges que recobrien la sala d'estar. Estàs segura que pots trobar un espai per a alguna cosa més?

La Ketrian va riure mentre agafava el seu abric.

-Sempre hi ha espai per a més.

-Tal vegada si treus totes aquestes horribles espases i ganivets de l'altra paret?

La Ketrian es va acostar a la mateixa, pensant en això. Va allargar la mà per tocar una de les espases més petites, un floret. La primera vegada que havia vist a l'Stevan Makintay, estava realitzant una exhibició amb l'espasa. Es movia amb tota la gràcia d'un felí.

Observant l'estovament de l'expressió de la Ket, l'Alikka es va preguntar si estava fent el correcte, enganyant-la. Però l'Ali havia de fer tot el possible per ajudar a la Rebel·lió.

-No -va dir la Ketrian-, massa records. -Apostava que en Mak mai es parava a pensar-hi. El seu únic amor veritable eren les estrelles. Per descomptat, havia estat disposat a abandonar-la per elles-. Vinga -va dir posant-se l'abric-, arribarem tard.

Van sortir i van pujar al lliscant que les esperava, molestes com sempre de veure un altre lliscant seguint-les a curta distància. Els vigilants d'en Pedrin.

Quan van arribar a la Taverna del Fanal, la Ketrian es va molestar encara més en trobar a Grathal, un comerciant d'antiguitats conegut, esperant-la. Va explicar que al comerciant interestel·lar no li agradava mostrar la seva mercaderia en públic... especialment amb els funcionaris imperials a prop. Els impostos especials de les duanes podien arruïnar-lo. En Grathal els hi va mostrar una sortida posterior a través del magatzem del celler.

-No sé si m'agrada això -va dir nerviosament la Ketrian quan van sortir a l'aire humit de la nit.

-Au, vinga -l'instà l'Alikka-. On és el teu esperit d'aventura? És un contrabandista. Què romàntic.

-Bé -va decidir la Ketrian mentre en Grathal les guiava al seu lliscant-, servirà per alliberar-nos dels pallassos d'en Pedrin per un temps. Probablement ara estiguin arribant a la porta principal.

En Grathal les va conduir al més profund dels sectors més miserables, al costat del riu, i finalment es va aturar en un carreró ombrívol al costat d'un magatzem en ruïnes. En Grathal va obrir la porta del lliscant, deixant entrar l'aire boirós.

-La gent desapareix en aquests llocs -va dir la Ketrian amb amargor-, i després el seu cos apareix ofegat al port.

-Au, no siguis tan melodramàtica. -L'Alikka la va empènyer fora-. No eres tu la que és tan bona amb els ganivets?

-Sí. Però no els porto amb mi quan porto vestit.

En Grathal les va guiar fins a la porta lateral del magatzem i van entrar. L'habitació era de sostre baix, tancada per esquerdades parets de metall rovellat, i feia olor d'humitat i de peix. Al centre hi havia una taula atrotinada sobre la qual penjava una única vara de llum. Sobre la taula hi havia dos homes i un jove vestits amb diverses peces monòtones i desconjuntades. Sobre la taula hi havia algunes targetes de dades, un holoprojector i tauletes de dades.

-Qui són? -va preguntar la Ketrian al Grathal-. Vaig pensar que es tractava d'una mostra exclusiva. On són les mostres?

Una porta del darrere es va obrir amb un grinyol. Un home alt amb una jaqueta blava va entrar... la Ketrian va suposar que era el comerciant. Portava una pistola a la part baixa de la cuixa dreta. La Ketrian va tornar a mirar i va advertir que les altres persones estaven armades de manera similar.

-Hola, Ketrian -va dir el comerciant, tornant-se cap a ella. Hi havia una prima cicatriu blanca a la part alta de la seva galta-. Ha passat molt de temps.

-Mak! -va exclamar la Ketrian-. Què estàs fent aquí? -Es va tornar iradament cap a l'Alikka-. Tu sabies alguna cosa d'això? Què està passant aquí?

-Jo ho sabia -va admetre l'Alikka, amb cert aire culpable-. Va dir que necessitava parlar amb tu, per explicar...

-Explicar! -va etzibar la Ketrian-. Explicar què? Que t'ha enganyat de la mateixa manera que em va enganyar a mi. Aquesta és la veritat, no, Mak? Has vingut a iniciar una altra revolta camperola? No vas quedar saciat de sang i mort l'última vegada? Veig que has trobat més màrtirs per la teva causa. -Sacsejà un braç abastant el grup assegut a la taula-. Estan disposats a morir només perquè puguis venjar-te del teu pare?

-Bé -va dir ell, arrossegant les paraules, apropant-se a la taula-, veig que no has canviat.

Ella el va mirar fixament.

-Me'n vaig.

-Si us plau... -L'Alikka es va interposar entre ella i la porta. En Grathal no estava a la vista-. Queda't, Ket. Per mi. Pel meu germà. -La Ket sabia que ell estava en un dels camps de treball d'en Pedrin-. Jo volia que vinguessis aquí més que qualsevol d'aquestes persones. No et podia dir res d'això on poguessin escoltar-nos.

-Au, Ali -va sospirar la Ketrian-. En què estàs ficada ara? Saps que en Pedrin sospita de tu.

-Sort que algú està tractant d'evitar que hi hagi més Alderaans -va dir una aguda veu juvenil des de la taula.

La Ketrian es va tornar cap a qui havia parlat, l'home jove.

-Noe diguis que et creus aquestes mentides.

-Quines? -li va replicar-. Que Alderaan estava planejant la guerra bacteriològica? Que tots teníem una plaga incurable? Que...?

-Prou, Merak. -Un home canós es va acostar al jove per posar-li la mà a l'espatlla-. Compartim el teu dolor i el dol per la teva llar perduda.

La Ketrian se'l va quedar mirant.

-Ets alderaanià?

Ell va assentir amb el cap, ple d'orgull.

-Un dels pocs.

En Mak es va avançar.

-Tot el que en Merak demana és que l'escoltis. Té algunes holocintes que vol que vegis. -La Ketrian semblava insegura-. No és només Alderaan. L'Imperi ha estat ocupat últimament.

-Llavors -va dir la Ketrian lentament-, ara treballes amb ells?

-L'Aliança Rebel? -va dir en Mak-. Sí. La millor elecció de la meva vida. Per una vegada a la vida he trobat el mitjà per ajudar realment a la gent. Escolta'ns, Ket. Això és tot el que demanem. Llavors, si encara vols fer-ho, podràs anar-te'n.

La Ketrian es va aixecar, enutjada.

-Aquesta... -va indicar l'holomàquina- és l'única raó que vinguessis aquí?

-No -va somriure. Era el mateix somriure punyent i dolç que recordava-. Aquesta ha estat una excusa perfecta, una oportunitat per tornar-te a veure. En Merak i l'equip podrien haver-se ocupat d'això, però els vaig convèncer perquè em permetessin venir. Mai he deixat de pensar en tu, Ket. En el dia que em vaig veure obligat a deixar-te.

-Obligat! -es va burlar-. Vas fugir de les amenaces del teu pare. Vas fugir a les teves preuades estrelles. El teu pare no podia suportar veure com et casaves amb una plebea en lloc d'aquella dama que va triar per a tu. Vaig creure que estaves disposat a romandre al meu costat, però em vas abandonar.

-També tenim proves de la veritat darrere de la desaparició d'en Makintay -va dir un altre dels rebels, prenent la paraula-. El seu promès va passar un any en una colònia penal a Garen IV després de ser segrestat i llençat allà amb una identificació falsa.

-Colonia Penal? -La Ketrian ho va voler creure, per curar aquesta vella ferida.

En Mak va assentir amb tristesa.

-El meu pare es va assegurar que desaparegués en algun lloc on mai tornés a sentir res de mi. -Va agafar una de les targetes de dades-. Amb el temps em vaig escapar i vaig tornar aquí per liderar aquest aixecament. Quan va fracassar, l'Aliança es va posar en contacte amb mi. Tot és aquí.

-Per què vas esperar tant de temps per dir-m'ho?

Ell va arronsar les espatlles.

-Oficialment, jo era un criminal fugat. Tot el que vaig guanyar de la revolta va ser que posessin preu al meu cap. Tu estaves fora de perill, treballant per a l'Imperi.

Ella li va aguantar la mirada durant un llarg instant, després va mirar cap a un altre costat.

-Moltes persones van patir innecessàriament pel teu aixecament. No veus que l'Aliança Rebel no és diferent? Totes aquestes accions de guerra són inútils, Mak. Inútils. Escoltaré el que els teus amics hagin de dir, això és tot.

-És just -acordà en Mak, convidant-la amb un gest a asseure en una cadira.

 Següent