Punt d'equilibri (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

En Jacen, en Han i la Piani, la ryn, estaven reunits al voltant del monitor de seguiment de la barraca blindada de control, contemplant un petit senyal que resplendia a la pantalla, mentre en Randa rondinava en un racó i en Droma mirava per la bombolla-finestra. Una sensació de pessigolleig va recórrer per fi el subconscient d'en Jacen.

-És la Jaina -va confirmar. En Han va creuar els braços amb les celles arrufades.

-Com està? -En Jacen es va parar a pensar el que sentia.

-Enfadada -va dir.

Un dels enrevessats conductes de Trenta-dos arribava fins al corredor metge. En Jacen i en Han es trobaven al peu de la rampa d'aterratge quan es va obrir l'escotilla. En primer lloc va sortir una pilot Mon Calamari que portava la insígnia tricircular del servei mèdic de la Nova República. Tenia unes mans llargues, femenines i membranoses.

-Capità Solo?

En Han va fer un pas endavant.

-Espero que portis a la meva nena -la seva veu va produir un ressò estrany en el conducte.

-La seva assistent l'està ajudant a sortir. Firmi aquí, si us plau -la pilot li va llançar un datapad.

-No -va dir en Han-. No fins que la vegi.

Per sobre de l'espatlla del seu pare, en Jacen va veure una granota de color gris fosc, els cabells bruns sorprenentment curts i mig coberts per una espècie de màscara.

La Jaina va rebutjar disgustada el braç que li tendia el seu assistent androide.

-Puc baixar jo soleta una rampa. Hola, pare. Hola, Jacen. Gràcies per venir a recollir el que queda de mi.

La Jaina va baixar coixejant lentament. En Han la va abraçar, bressolant-la d'un peu a l'altre. Després en Jacen li va envoltar cautelós les espatlles amb els braços. Fins que sabés més sobre el seu estat, no volia prémer-la molt fort.

-No sóc l'esquelet d'una fulla -va grunyir ella, abraçant-lo més fort. Va enfonsar els dits en els tríceps del seu germà.

-Aquí tenen les instruccions -l'androide metge li va donar al Han un segon datapad.

La Jaina es va allunyar. Portava dues lents fosques i corbades que penjaven d'una cinta al cap, amb diversos connectors. En Jacen esperava que els metges no haguessin hagut de implantar-li res sota el cuir cabellut perquè la cosa funcionés.

-Veus prou com per reconèixer-nos -va dir-. No està malament.

-A més us reconec a través de la Força. El que veig són ombres, i ombres d'ombres. Però estic millorant -ella va tancar la boca amb fermesa, però només un moment-. Ja puc distingir ombres a la pantalla d'un radar. Enviar-me aquí ha estat una despesa de combustible. A menys que sapigueu una cosa que jo no sàpiga. -Creuà els braços i es va girar enfadada cap al Jacen-. És que estic en fase terminal i no m'ho han dit?

-No -va exclamar en Jacen. No podia resistir-se a utilitzar la Força. La presència de la seva germana era d'un color vermell encès, més semblant a una brasa que a una flama. -No, t'estàs recuperant bé. El que passa és que no volien posar-te en perill en el combat. O arriscar-se que posessis a algú més en perill -va afegir ell, intentant aplacar la ira de la seva germana. Ara que estava amb ella se sentia una mica nerviós, gairebé com si el terra estigués tremolant.

-Tu també..., no, si us plau -La Jaina es va treure la màscara i es va acostar al seu germà. Els seus ulls estaven com ennuvolats, amb les pupil·les de color lleugerament gris.

Quan va acabar de tractar amb l'equip mèdic, el seu pare li va passar un braç per l'espatlla.

-Vine dins, petitona. Vull deixar-te instal·lada abans d'anar-me'n a l'estació de bombament.

Li van trobar un llit al barracó d'una dona gran ryn a qui se li havia mort el marit a la Roda del Jubileu d'Ord Mantell i que estava encantada de tenir companyia. En Han va marxar ràpidament, i la Jaina va deixar a contracor que en Jacen guardés les seves coses sota el llit. Ella es va girar cap a la petita finestra.

-Puc veure bastant bé si hi ha llum suficient.

-Això és un problema aquí a Trenta-Dos -va admetre en Jacen-. La capa de núvols no deixa passar molta llum. -I els refugis del COSERE només tenien una porta i una finestra-. Pels panells del sostre entra alguna cosa -va afegir assenyalant cap amunt.

Aquelles barraques només estaven adaptades per hàbitats sota cúpula. Una bona tempesta podria fer saltar totes les teulades i emportar-se per davant el ciment que unia els maons de tova com a reforç de les parets de sinteplàstic.

-Quant vas trigar tu d'acostumar-te a aquesta pesta?

En Jacen es va relaxar. Va mirar l'anciana asseguda a l'altre catre. L'olor que sentia la Jaina no era només l'atmosfera de Duro. Els ryn feien una olor així...

-En part, sóc jo -va dir la ryn de sobte.

-Menys d'un dia -va dir en Jacen ràpidament-. I, Clarani, ja saps que no ets tu en particular. És que la teva gent té una química corporal una mica deficient.

La Jaina va negar lentament amb el cap.

-Perdó -va murmurar-. És molt amable per part seva el fet d'acollir-me. L'últim que necessita és una nena desagraïda a casa.

-No et preocupis -La Clarani va assenyalar a dreta i esquerra, abastant la porta que havien deixat oberta perquè entrés la llum, i la petita finestra, amb el seu primitiu ampit-prestatgeria-. Estic cansada de dormir sola.

Quan la Jaina va alçar una mà per ajustar-se la màscara, en Jacen es va fixar en què tremolava, i es va adonar que la seva germana ho havia passat realment malament.

-Bé, posa-me'n al dia -va dir ell com si res-. Què han estat fent últimament els Murris, i qui es va carregar el teu Ala-X?

-Jo. Això és el pitjor de tot.

-Tu?

Ella va sospirar.

-Estava perseguint a un coralita. A Kalarba -va afegir.

-Sí, ja ens ho van explicar. Crec que també hem perdut Druckenwell, no? -Druckenwell havia estat una fàbrica important en època de l'Imperi.

-I Falleen. Han arribat a Ròdia. És com un martell que no deixa de colpejar.

-És increïble -va murmurar en Jacen, preguntant-se si els falleen havien lluitat fins a l'última gota de la seva sang verda o si havien utilitzat les seves famoses feromones per aconseguir una mica de llibertat.

La Jaina no va donar detalls, i no era moment d'insistir.

-Em vaig enganxar massa a un creuer que estava sent atacat -va dir ella-. Quan va esclatar, em... va arribar fins a mi la radiació. En un parell de setmanes estaré bé -va insistir-. No hi ha danys permanents.

-Bé.

A canvi, en Jacen li va explicar ràpidament el projecte de purificació d'aigua de Trenta-dos, el vell pou miner que s'havia inundat d'aigua subterrània tòxica, la relativa col·laboració que tenien amb Pòrtic, que estava a l'altre costat dels turons baixos i explotats, i els problemes de subministrament. Logística CorDuro, contractada pel COSERE per enviar carregaments a les cúpules de refugiats, s'havia saltat dos lliuraments aquell mes, i les altres onze havien arribat tard.

-Aquí hi ha feina de sobres -va afegir-. Coses de mecànica. La teva especialitat.

Ella va deixar anar una rialleta.

-Deixa-li a algú que no sàpiga com vaporitzar coralites, Jacen. Ens estan llevant aquesta galàxia. L'exèrcit necessita tots els bons pilots que pugui aconseguir. I allà és on hauries d'estar tu. I el pare.

El seu to de veu era pertorbadorament semblant al d'en Randa: ansiós, iracund. Va tornar a recordar-se de la visió que havia tingut, i de les repercussions potencials que podia tenir fer un pas en la direcció equivocada.

-En lloc de quedar-se aquí, ajudant a gent indefensa? -va intervenir la Clarani-. Pensa les coses, joveneta. Per qui lluitaves tu? No t'estàs jugant la vida per diversió precisament.

-Així és -per sorpresa d'en Jacen, la Jaina es va afligir-. I em preocupa... una mica... fer-ho molt malament quan torni a pujar a un Ala-X.

-No ho faràs malament -va dir en Jacen.

-Ara és diferent -ella va entrellaçar els dits sobre la falda de la seva granota grisa -. T'han explicat que vaig perdre a Espurnes?

-No -En Jacen es va girar cap a la ryn-. Espurnes era el seu androide personal. El tenia des de feia...

-Molt temps -va dir la Jaina-. Prou com per començar a dependre d'ell. Sé que no són més que màquines, però és que ell era... genial -va deixar caure les espatlles.

En Jacen va negar amb el cap.

-Mai he tingut un androide -va dir la ryn-. Espero no semblar insensible. Però, abans que tot això acabi, tots perdrem més del que ja hem perdut.

-Vas haver de propulsar-te a l'exterior de la nau? -va preguntar en Jacen.

La Jaina va assentir.

Ell va prémer els llavis. El fet de perdre una nau propera i haver de sortir retropropulsat no contribuïa en res a les il·lusions a què recorrien els pilots per seguir volant. En el seu subconscient sempre li donaven a un altre, el qual no era tan ràpid ni tan bo en la lluita cos a cos, o que no tenia tanta punteria. Es va quedar mirant la màscara de la Jaina.

-Et ve de gust sopar? -va preguntar ell-. Part de la pesta prové del que menjarem aquesta nit.

La Jaina va negar amb el cap.

-El meu dia acaba d'acabar. És gairebé mitjanit d'on vinc jo. L'únic que vull és dormir. Fes-me un favor -va afegir ella, mirant-li fixament. En Jacen va sentir que l'ànim de la seva germana variava lleugerament-. Vull passar la nit en trànsit curatiu. Dóna'm un cop de mà. No puc arribar sense tu a les fondàries que vull.

Ell va dubtar un moment.

-Ja ho sé -va dir ella. A ell li va donar la impressió que la mirada de la seva germana romania inflexible-. Tota la galàxia sap que intentes no utilitzar la Força. Sóc jo, la teva germana. Vull posar-me bé.

-Tens raó -avergonyit, va deixar les seves reticències a un costat-. T'ajudaré. Però has de saber que estic pitjor.

-Per què? -li va preguntar. Quan pujava la barbeta i arrufava les celles, era gairebé exacta a la seva mare.

-He tingut... una visió -En Jacen se la va descriure.

Ella va escoltar, assentint, però li va tornar a demanar ajuda, i ell no va poder negar-se. Al cap d'una estona, la Jaina va entrar en una profunda subson sanadora, i el seu pit pujava i baixava tan lentament que un observador aliè hauria pensat que no respirava.

Però quan en Jacen va mirar amb la seva ànima, va veure que les cames, el costat dret i la mà esquerra de la seva germana estaven realitzant un enorme esforç. Al voltant i a través dels seus ulls, l'energia fluïa amb una intensitat particular. El bacta, aquesta substància curativa microscòpica i miraculosa, havia funcionat tan bé amb les ferides que no li quedarien cicatrius visibles. I tampoc coixejaria durant molt de temps.

Jo hauria pogut ser un bon sanador, es queixava per dintre, però ja coneixia la resposta a això. El fet que tingués talent per alguna cosa no significava que tingués vocació per a això. La gent que li deia que era afortunat per tenir tant «talent» no havia de decidir per ell.

Al matí següent, en Jacen va veure a la seva germana que pujava coixejant pel carrer, recolzant-se amb una mà a les irregulars parets de les barraques. La va agafar de l'altra mà i la va guiar cap al menjador. Hi havia ryns de totes les edats congregats al voltant de cinc femelles que servien d'unes olles. La Jaina va ensumar l'aire.

En Jacen la va agafar del colze i la va portar cap a la fila.

-Crec que és... -es va acostar a una de les olles-. Mmm, phraig d'esmorzar -Va abaixar la veu i li va dir a cau d'orella-. El COSERE deu haver aconseguit a preu de ganga la collita sencera de phraig d'algun planeta... -es va callar quan va veure que una de les cuineres el mirava acusadora.

-La de l'Esquadró Murri -va exclamar ella.

Els ryn de tota la fila van girar els caps. Dos vors alats els van mirar amb els seus rostres punxeguts. Una família d'humans va deixar les safates i es va posar a aplaudir.

La Jaina va torçar la boca.

-Salta't la fila, senyoreta -va dir la cuinera-. Potser no puguem fer res pels teus companys, però quan tornis digues que Camarata els hi dóna les gràcies.

Quan la Jaina va intentar protestar, en Jacen li va donar un cop de colze.

-L'únic que volen aquests refugiats és donar-te un mínim tractament especial. És l'únic que poden fer per tu. Deixa'ls que honrin a l'Esquadró Murri, si no vols que ho facin per tu.

La va conduir fins al principi de la fila i la va ajudar amb el bol mentre una de les dones li servia amb un cullerot els grans brunencs al vapor, barrejats amb trossos de fruites fresques. Després es va posar un plat ple i va agafar dues tasses de caf d'imitació.

Es van asseure en un banc de durciment. La Jaina va agafar la cullera per la meitat del mànec i es va ficar una cullerada a la boca.

-Està insípid -va dir-. Però no està malament. Sento haver estat ahir a la nit tan mala companyia.

-No crec que això t'estigui resultant fàcil.

-Aquest és el meu germanet, sempre pensant en els altres.

Ell va somriure. Feia dos anys que ella havia fotut l'estirada i era més alta que ell.

La Jaina va negar amb el cap i es va girar cap a un costat. Ell va veure el reflex d'una família ryn a la màscara.

-Ho odio -va dir ella-. Sóc la germana gran. La superpilot. Saps que en les últimes tres setmanes vaig causar tantes baixes com els millors deu de l'esquadró junts? Te n'adones del que això significa per a mi?

-Sí. Que ets una de les millors pilots que hi ha hagut mai.

-Em fa por perdre això, Jacen.

-És clar. Però ahir a la nit vaig llegir el teu diagnòstic. De veritat que et vas a posar bé. En breu.

-Llavors per què m'han enviat aquí? -la seva veu es va fer un murmuri.

-Anit t'ho vaig explicar. No tenen lloc per atendre tants malalts.

-Ja -va dir ella-. I saps que no han estat capaços de localitzar a la mare?

-Això no ho entenc.

-Bé, tampoc ho han intentat molt. Però espero que no li hagi passat res...

-Ens hauríem assabentat si... -En Jacen va deixar el comentari en l'aire.

-Llavors on és?

Ell va arronsar les espatlles.

-Treballant amb els refugiats. Podria ser aquí en Duro i ni ens hauríem assabentat. No podem mantenir el funcionament dels cables de comunicació, la contaminació és massa espessa per establir contacte directe, i el COSERE segueix sense enviar-nos un bon repetidor.

La Jaina es va acabar l'esmorzar i va donar uns copets el durciment buscant la seva tassa.

En Jacen li va ajudar a agafar-la i va percebre un moviment de cua d'ull. Una massa marronosa i fofa en moviment.

-Oh, oh -va murmurar.

-Què passa? -ella va girar el cap.

-Randa -Va dir ell ràpidament-. El nostre hutt. Vol venjar-se dels yuuzhan vong. Intentarà implicar-te en el seu pla privat de combat. A mi m'està intentant convèncer.

-Digues que no puc.

-Digues-ho tu -va dir en Jacen-. Aquí ve.

Següent