Punts de recollida (I)

Operacions especials: 

Punts de recollida

John Beyer i Kathy Burdette

I

Havia començat a ploure de nou. El coronel Stijhl ho sabia, encara que estigués a la seva oficina, perquè feia olor d'ozó i el gas shvash que procedia de l'hangar, i es va preguntar vagament per què estaven obertes les portes blindades.

-Ei... Coronel? Acaba de passar una cosa dolenta.

L'Stijhl va aixecar la mirada dels manifestos de càrrega i calendaris d'enviaments pulcrament ordenats sobre el seu escriptori. En Kovings estava dret a la porta, toquerejant nerviosament el seu auricular.

-Què passa, Kovings? -va preguntar l'Stijhl, sense estar realment interessat. En Kovings, que realitzava la doble funció d'oficial de comunicacions i de coberta, era un noi agitat que es deixava portar pel pànic amb qualsevol cosa.

-Acabo de donar-li permís d'aterratge al Llest-Un a un vaixell de càrrega lleuger -va dir en Kovings.

-I?

-Està registrat com El Creador. El senyal de trucada pertany a una tal Comandant T'Charek...

L'Stijhl va deixar caure la seva tauleta de dades. Va completar la frase d'en Kovings.

-Haathi.

-Exactament.

L'Stijhl va sentir que li bategava la vena del coll.

-Senyor? -En Kovings ja estava blanc.

-Sí, Kovings. -El Coronel estava a punt de deixar caure el cap sobre l'escriptori, però amb Kovings mirant, simplement es va recórrer amb les mans els cabells, que ja començaven a escassejar i estaven tallats molt curts, i va respirar profundament.

-Hauria d'haver respost "no" a la seva sol·licitud, oi? -va preguntar en Kovings, retrocedint amb cautela cap a la porta.

-No, està bé. No hauries d'haver dit "no".

En Kovings va somriure com si li haguessin donat un ascens de campanya.

-Hauries d'haver obert foc -va dir l'Stijhl.

***

A bord del Creador, la Morgan treballava en una estreta obertura de manteniment tractant d'arreglar la matriu d'energia. Tot just havia l'espai suficient per poder encaixar tot el seu cos a la sala; romania gairebé amb la meitat del cos fora de la porta, mirant els monitors, escoltant el so brunzent d'alguna peça de maquinària que s'havia activat en algun lloc entre les caixes. La Morgan ho va trobar relaxant i va tancar els ulls.

Mentre la Morgan romania turmentant la seva ment en la seva pròpia foscor, les seves constants vitals estaven sent avaluades. L'assassí que es trobava entre les caixes es preparava per eliminar-les.

***

-Atenció! -va cridar la Haathi.

A l'ordre de la Haathi, en Jayme va adoptar una exagerada posició de ferms. A Nord li va entrar el pànic i ho va fer de debò. L'Stijhl va pujar la rampa i va sentir vergonya.

-Deixin-lo ja -va dir.

La Haathi li va oferir la mà al Coronel.

-Comandant Haathi -va dir ell, prement-la-. Comandant T'Charek Haathi.

-M'alegro de tornar-lo a veure, Coronel -va dir la Haathi.

-Sí, ja. A qui porta amb vostè?

-Aquest és el meu oficial executiu, Capità Ivhin Jayme. El vaig robar dels comandos urbans.

En Jayme, un home musculós i de pell fosca, va oferir al Coronel una breu però ferma encaixada de mans.

-I aquí està el Senyor Exaltat Dren Nord del Gran Alt Comandament de l'Aliança -va dir la Haathi.

-Capità Nord -va dir en Nord, avançant davant la Haathi-. Sóc metge.

-Doctor Nord? -va dir l'Stijhl-. No li vaig veure en un creuer Mon Cal prop de Ryloth?

-Sí, senyor! Llavors era cap de cirurgia.

-I què és vostè ara?

-És el meu metge de camp -va dir la Haathi.

-Passà vostè de ser cap de cirurgia en una nau capital a treure la pols en aquestes bestioles rares?

En Nord va empal·lidir una mica.

-Sempre és bo posar a prova els propis límits, senyor.

La Haathi ja havia descobert els d'en Nord. La seva primera missió amb l'equip havia estat adquirir El Creador, i gairebé va aconseguir que matessin a tothom. Però no va esmentar això a Stijhl; la principal raó per la qual havia anat allà era per presumir del seu ascens i de la seva nova nau. Encara estava una mica decebuda en descobrir que el mateix Stijhl ja no era Comandant.

-Senyor -Va dir en Nord-, permís per desembarcar?

-Oh, concedit, suposo -va dir el Coronel. En Nord va desfilar davant dels altres i va baixar amb pas inestable per la rampa d'entrada.

L'Stijhl va començar a passejar lentament davant la Haathi i en Jayme.

-Bé -Va dir-. Així que, donant-se una volta casualment pel veïnat?

En Jayme va deixar anar una lleu rialleta. L'Stijhl alçà la mirada.

-Alguna cosa graciosa, Capità?

-Asma -Va dir la Haathi, clavant el seu colze a les costelles d'en Jayme.

L'Stijhl es va aturar davant de la Haathi i la va mirar fixament, cara a cara.

-Digui'm per què han vingut aquí.

-Oh, senyor -va dir la Haathi, unint les mans en actitud suplicant-, la sonda mental no!

-Ho sabia! Ha vingut només per a enfurir-me!

-No, necessitem subministraments! Acabem de tornar d'una missió d'adquisició.

L'Stijhl va deixar escapar un lleuger sospir. Després va extreure un comunicador del seu cinturó.

-Pendower, pots pujar aquí?

Un parell d'instants després, una dona de cabell fosc amb un vestit verd i una tauleta de dades a la mà va pujar amb llargs passos la rampa d'entrada. No era molt més alta que la Haathi o en Jayme, però amb la seva postura alçada, gairebé règia, s'alçava molt per sobre del permanentment encorbat Stijhl.

-Mostra'm l'inventari, Pendower -li va dir.

-Per descomptat. -La Pendower va teclejar ràpidament a la tauleta de dades.

-Aquests són la Comandant Haathi i el Capità Jayme, per cert. Operacions especials.

-Uuun momentet -va dir la Pendower, aixecant un dit mentre seguia teclejant-ne amb tres-. Molt bé, i què és el que necessita, Comandant?

-Necessitem, eh... unes quantes vares de llum -va dir la Haathi.

-Medipacs -va dir en Jayme al mateix temps.

La Pendower va aixecar la mirada. Els seus ulls eren grisos, semblants a la nuvolosa atmosfera de Gelgelar, però més foscos, i un punt esmolats.

-En què quedem? -va preguntar.

-Medipacs -va dir en Jayme amb la seva veu profunda i amb fums, mentre s'asseia al sofà de la sala i posava les botes a sobre.

-I quantes persones són?

-Quatre -va dir la Haathi.

-Quatre? -va preguntar l'Stijhl-. Només he conegut a tres de vostès.

-La nostra tècnica està treballant en una matriu de potència defectuosa. Va dir que li digués "hola".

-On està el seu metge de camp? -va preguntar la Pendower.

-No et vas creuar amb ell en el teu camí cap a la nau? Si entretanques els ulls, s'assembla a la Mon Mothma en pantalons.

Just llavors, l'aspra veu de la Morgan es va escoltar per l'intercomunicador de la nau.

-Ei, Capi!

-Morg, per bilionèsima vegada, sóc Comandant.

-Estàs llesta per això? Agafeu-vos fort.

-D'acord, d'acord, Morg, ens hem agafat.

-Bé, perquè crec que...

Hi va haver un brusc esclat d'estàtica per l'intercomunicador i tota la nau es va quedar a les fosques. Dos segons més tard, la il·luminació vermella d'emergència es va activar.

-Morgan! -va exclamar la Haathi-. Què acaba de passar?

L'intercomunicador estava mort. La Haathi i en Jayme van intercanviar mirades per un llarg segon de paràlisi; la Pendower els va apartar a tots a un costat i va córrer pel passadís cap a la badia de manteniment posterior.

En Jayme es va quedar mirant el passadís darrere de la Pendower.

-Vés -li va dir la Haathi-. Jo aniré a buscar en Nord.

A la Maglenna Pendower el cor li bategava amb tanta força al pit que li tremolaven els braços. A prop del nucli de potència, la il·luminació vermella estava en un parpelleig permanent; combinat amb la càlida olor dels diversos metalls i olis, donava la il·lusió que alguna cosa s'estava cremant. Va respirar profundament, va entrar en el buit de manteniment, i va mirar al seu voltant.

Era una sala molt petita amb grans caixes amenaçadores ocupant la major part de l'espai. A la dreta de la Maglenna hi havia una paret d'acer plena de pantalles i llumetes brillants, moltes de les quals deixaven anar espurnes. Va donar un cop d'ull als esquemes en la seva tauleta de dades: Sí, això és la matriu d'energia. Just quan va confirmar això, va distingir l'olor de carn cremada entre la resta d'olors de la sala, i va veure la Morgan.

No era difícil imaginar-se el que havia passat: la Morgan havia estat electrocutada per la matriu i llançada contra l'envà. En aquest moment, es trobava jaient sobre les reixetes del sòl, subjectant una hidroclau mig fosa.

La Maglenna va treure el cap per la porta i va extreure una vara de terra de la seva caixa d'emergència al costat de la paret.

-Morgan? -va dir, colpejant suaument l'espatlla de la Morgan amb la vara aïllant-. Estàs bé?

El reflex vermell de la Maglenna li va tornar la mirada des de les ulleres de soldadura de la Morgan. La pantalla a la punta de la vara va dir "negatiu"; la Maglenna la va llançar a un costat i va buscar el pols a la caròtida amb la seva mà nua. Res. S'ho estava esperant, però se li va fer un nus a l'estómac de totes formes. La noia encara no tindria ni tan sols vint anys.

La Maglenna havia sortit a mitges del buit amb la Morgan abans que en Jayme aparegués a la porta de la mampara i es fes càrrec. Va dur la Morgan a la badia de reparacions, li va obrir l'armilla, i immediatament va començar a bombejar-li el pit.

-Vés a buscar ajuda -va dir la Maglenna.

-Jo sóc l'ajuda -va dir, traient la targeta d'identificació mèdica de la butxaca de la seva màniga.

En Jayme va alçar la mirada i es va centrar en la targeta sense aturar el que estava fent.

-Porti'm un medipac amb una cinta desfibril·ladora i un escàner -va dir ella-. Podeu trobar-ne un en l'extrem nord de...

En Jayme va assenyalar amb el cap el conjunt d'armaris, a la base del qual es trobava una motxilla medicalitzada de luxe.

La Maglenna la va agafar amb aire absent. No havien dit que necessitaven...?

L'escàner va confirmar les seves sospites: fibril·lació ventricular. No tenia sentit discutir pels medipacs. La Maglenna li va treure a la Morgan les ulleres i va subjectar a la cara de la Morgan el ressuscitador de pressió, mantenint la mandíbula oberta mentre el tub de descompressió localitzava automàticament la tràquea i alimentava els seus pulmons.

-Bé -Va dir la Maglenna, col·locant un pegat d'adrenalina al coll de la Morgan i oferint al Jayme un prim paquet amb la seva mà lliure-. Això és una cinta desfibril·ladora adhesiva. Conduirà un senyal pel seu pit, des d'aquesta espatlla fins just sobre el cor. Posi-li i allunyeu-vos.

En Jayme va treure la protecció de la part posterior de la cinta la va col·locar on la Maglenna li havia indicat. Tots dos van retrocedir mentre el dispositiu s'activava. Un senyal elèctric va creuar el cos de la Morgan, que es va sacsejar una vegada amb convulsions. Dues vegades. Tres. Quatre.

La llum al lateral del ressuscitador es va tornar verd.

-Ja respira per si mateixa, oi? -va preguntar en Jayme.

-Vol dir que ha funcionat? -va dir la Maglenna, incrèdula.

Els foscos ulls d'en Jayme la van travessar.

-No havies fet això abans?

-És clar que sí. -En un simulador, però no vaig esmentar-ho. En Jayme no va insistir en el tema; estava sobtadament fascinat per una cosa al canell esquerra de la Morgan.

-L'he trobat! -va cridar la Haathi, que va arribar corrent per la porta de la mampara. Es va aturar en sec veient la situació.

En Jayme va fer un gest per tranquil·litzar-la.

-Està bé, T'Charek. Tenim pols.

La Maglenna va mantenir estable el cap de la Morgan mentre el tub de descompressió anava retirant-se. Darrere d'ella, podia sentir la Haathi, observant, avaluant, jutjant. Un soldat de seguretat es va obrir pas a batzegades a la badia de reparacions, transportant medipacs en un trineu repulsor.

-Necessita una mica d'ajuda -va dir la Maglenna en veu alta.

Un jove prim i malgirbat va sorgir de les profundes ombres vermelles de la porta de la badia de reparacions.

-Ja sóc aquí. Ja podeu relaxar-vos.

-Oh -Va dir la Maglenna. Aclucant els ulls-. Vostè deu ser en Nord.

-El mateix. -Apartà la Maglenna del seu camí i es va ajupir al costat de la Morgan, amb el soldat darrera d'ell. En qüestió d'instants van confirmar que la Morgan tenia una clavícula i tres costelles fracturades, però no tenia danys a la columna; la van carregar al trineu i van sortir ràpidament de la nau. Semblava que la Haathi i en Jayme volien seguir-los, però en canvi es van tornar cap a la Maglenna, que estava recolzada incòmoda contra l'envà. Els ulls negres de la Haathi van estudiar durant llarga estona la cara de la Maglenna.

-Vaig pensar que eres una funcionària -va dir la Haathi. La seva veu era ferma, però amb molt poc volum.

-No és per pròpia elecció -va dir la Maglenna serenament.

-Et dius Pendower?

-Digues-me Maglenna.

-Maglenna, et faria res assegurar-te que en Nord no extirpa el cor de la Morgan i el dóna a la ciència?

La Maglenna va parpellejar. El to de la Haathi no havia canviat en absolut.

-Què?

-Simplement dic que vagis a assegurar-te que fa bé la seva feina. -No hi havia malícia en el to de la Haathi. A part del comentari irònic, només hi havia fredor professional.

-Per descomptat, Comandant -va dir la Maglenna.

Els ulls de la Haathi finalment van passar la seva atenció a Jayme, que estava buscant sorollosament en un dels armaris.

-Què et passa? -li va preguntar.

-Vaig a esbrinar qui li va fer això a la Morg -va dir.

-Ningú va fer res -va dir la Maglenna-. Va ser un accident. Probablement es va ensopegar amb la matriu d'energia. Capità, ja ha vist que resultava obvi.

-No -va dir en Jayme, traient dos blàsters pesats de l'armari i lliscant-los en les seves respectives fundes-. No ho he vist.

***

La Morgan va vagar per diversos nivells de consciència, però la Maglenna no va poder trobar sentit a res del que estava dient. Estaven en el cubicle de subministraments mèdics; estava previst que els ferits greus foren transferits a la fragata mèdica més propera, el que significava que no hi havia tancs de bacta per a l'estrany desastre. Així que l'únic que hi havia entre la Morgan i la mort era una manta anti col·lapses encoixinada coberta de cables i sensors, un lector digital de constants vitals albergat en un dels coixinets embuatat prop del cor, i la pura sort.

La Maglenna estava asseguda al costat del catre de la Morgan. Ara que en Nord havia marxat, tot estava gairebé opressivament silenciós. Li donava a la Maglenna massa temps per pensar en tot el que podia haver sortit malament. Li haurien culpat la Haathi i en Jayme si la Morgan hagués mort? Però, d'altra banda, per ventura no li havien donat les gràcies, a la seva pròpia i estranya manera?

Pensar en Jayme va portar una altra cosa a la seva ment. La Maglenna va agafar l'embenada mà esquerra de la Morgan i va examinar el canell. Per descomptat, aquí hi havia alguna cosa: un petit blau vermellós, completament aliè al xoc elèctric.

De sobte, els dits de la Morgan es van crispar, i va obrir els ulls.

La Pendower sostenir la mà de la Morgan.

-Morgan? Pots sentir-me?

-Qu...?

-Tot està bé. Ets al punt de recollida de l'Aliança a Gelgelar...

-Jo no sóc el Creador -va dir amb veu pastosa.

-Què?

La Morgan ho va repetir diverses vegades, i després va tornar a un murmuri inintel·ligible. La Maglenna va observar el lector digital amb la mirada perduda. Per descomptat, l'organisme de la Morgan estava saturat de drogues, i la Maglenna sabia pel Nord que el que la Morgan deia no tenia molt sentit fins i tot quan estava sana. No obstant això, la Maglenna coneixia un context en què "el Creador" significava una altra cosa a part de la nau, i si això tenia alguna cosa a veure amb l'estat actual de la Morgan, la Maglenna no volia pensar en el que en Jayme anava a trobar-se.

***

En Jayme estava dret a sota El Creador, mirant fixament la plataforma d'aterratge, escoltant els sons dels droides i treballadors que pul·lulaven pel magatzem. El camí lògic de l'assaltant de la Morgan l'havia portat a terra a través de l'escotilla d'escapament del compartiment del motor. Hi havia una reixeta oberta a terra a dos metres a la seva esquerra.

En Jayme es va estirar sobre la panxa i va lliscar amb el cap cap endavant a l'obertura. Segurament aquesta conduïa a un túnel de manteniment. Va doblegar el tors cap avall, es va subjectar amb les cames a la plataforma d'aterratge, i es va quedar allà penjant un instant mentre els seus ulls s'ajustaven a la foscor. Llevat que l'espai del passadís no estava totalment fosc. Hi havia una lluentor que rajava d'un distant parell de llums vermelles. En Jayme va pensar que eren part d'un panell de control fins que van desaparèixer rere d'una cantonada. Va pensar que podia baixar i perseguir els llums, però després s'ho va pensar millor. Es va posar dempeus, va sortir d'un salt de la plataforma d'aterratge, i va agafar un cartell amb un pla de la base que penjava d'un dels panells de control. Per un instant va estudiar el cartell; després va sortir corrent creuant la plataforma d'aterratge en la direcció que seguien els llums.

En aquest moment, tots els llums del magatzem es van apagar.

En Jayme es va aturar en sec. Mig segon després es van activar els llums de suport, lumes barates i brillants que deixaven parts del magatzem sota una llum gairebé encegadora i altres parts en profundes tenebres.

Oh, no, no, no.

Va córrer creuant l'hangar, gairebé ensopegant amb els seus propis peus.

Vol atrapar-nos aquí amb ell. Si arriba als controls de la porta de l'hangar, estem tots morts.

Tot d'una hi era, dret davant el panell de control, arrencant la coberta de manteniment amb ratlles grogues i gravant-se al cap l'esquema de control de l'interior. Amb la potència tallada, tot el sistema havia de tornar a preparar-se abans de poder obrir les portes manualment. Dues grans palanques desactivaven el sistema de fre hidràulic, i van fer horribles sorolls de carraca quan les va baixar; i llavors es va escoltar un gran cop metàl·lic des de les portes de l'hangar quan els ganxos de fre van sortir de les seves ranures.

-D'acord -Va dir en Jayme en silenci per a si mateix, eixugant-se les mans suades en els pantalons-, anul·lació manual, anul·lació manual.

La disposició no estava ben mapejada. En Jayme va desitjar que la Morgan hi fos. Podria haver obert les portes en dos segons i dibuixat un esquema de control millor en el dors de l'embolcall d'un caramel.

Pensar en la Morgan li va aclarir el cap. Va trobar l'interruptor negre que despressuritzava els sistemes hidràulics automàtics i activava els sistemes manuals. Després, amb molt d'esforç, va encaixar al seu lloc els cilindres de potència auxiliar de la unitat, i finalment va posar les seves mans sobre la gegantina palanca que desbloquejaria les portes de l'hangar.

I hauria tirat d'ella, a més, si no fos perquè la seva pròpia ombra es va alçar de sobte davant seu, i un petit punt vermell va aparèixer en el panell lleugerament a l'esquerra.

Abans que el punt pogués col·locar-se en el seu clatell, abans que se sentís el so dels trets de blàster, abans que tot el panell explotés, tancant-los per complet a tots a l'interior, en Jayme havia ascendit per una cadena de cables, a meitat de camí del segon nivell. Sota ell va escoltar els xiulets del seu assaltant, un petit i brillant droide assassí.

I ell i el seu equip l'havien portat fins aquí.

***

La Haathi llançà una tauleta de dades contra la mampara, després d'haver passat els últims vint minuts intentant entendre les notes de la Morgan sobre la fallada en la matriu de potència. Just quan estava pensant a saltar sobre la tauleta i aixafar-la, van sonar uns copets a la porta.

-Comandant? -va dir el Coronel Stijhl-. Vaig pensar que agrairia una mica d'ajuda.

-Què amable per la seva banda, senyor, però, sap vostè alguna cosa de plaques de circuits?

-Res en absolut. Precisament per això li he portat una enginyera de veritat.

Va passar prement-se al costat del Coronel, una tímida sullustana amb els cabells endurits que portava una caixa d'eines. La Haathi es va apartar del seu camí.

-Aquesta és la Sergent Nofre Ecls. És una de les nostres agents encobertes; regenta la Badia de Reparacions de Nofre -va dir l'Stijhl-. No ho digui al seu germà. No li agraden massa els rebels.

-Gràcies, senyor. Li ho agraeixo.

-Que no li saltin les llàgrimes o alguna cosa així. Tinc quatre naus que necessitaran aquest hangar avui, sap?

-A propòsit, el seu hangar és sempre així de sorollós? Sembla com si hi hagués una revolta desencadenant-se allà fora.

-Això és el que li agradaria. A mi em sona més que un droide de càrrega ha xocat contra una columna. Probablement res.

-Mai és res, senyor.

-No quan vostès estan a prop -va dir l'Stijhl, i va sortir de la nau.

***

Pujar la cadena, creuar el rail del segon nivell sobre les mans i els genolls, posar-se després dempeus, córrer, saltar sobre un munt de caixes, córrer, córrer. En Jayme va recordar la carrera d'obstacles a la base d'entrenament imperial de Merikon, tan difícil quan era un adolescent. No se li havia ocorregut llavors agrair que no el perseguís un droide assassí fet a mida. Podia sentir els seus repulsors brunzint darrere seu, imaginar-lo surant sobre el sòl, lliscant entre els rails, avançant darrere seu. El pensament va fer que un calfred li recorregués l'esquena, i va sentir que el cor estava a punt d'esclatar-li.

Tranquil. No et posis a plorar encara.

Va brandar el seu blàster cap enrere i va disparar. El flaix vermell espurnejà innòcuament en els escuts del droide.

D'acord, ara sí pots plorar.

Almenys el droide era més lent que ell. A més, va advertir en Jayme quan s'acostava a una escala, havia sortit amb un bon avantatge. I sortir amb avantatge era perfecte per a una cosa.

En Jayme va saltar sobre la vora de l'escala i es va agafar a un dels esglaons sobre el seu cap. Un instant després, un tret blàster de color groc va colpejar el sòl on s'havien trobat els seus peus. Per quan va sortir un segon tret, en Jayme estava grimpant per fora dels graons, mà rere mà.

Tan aviat com en Jayme es va enfilar a la barana, una cortina de trets va caure sobre els esglaons, anticipant el seu següent moviment. Però no va saltar als graons. En lloc d'això, es va deixar caure de nou a terra del segon nivell, a l'altre costat de les escales.

El droide va aturar la seva ràfega, confús. Això va proporcionar a Jayme el temps suficient per pujar corrent els esglaons sense més. La ment d'en Jayme pensava amb rapidesa. Què hi ha a dalt? Què puc fer servir?

La resposta li va venir en un dolorós flaix. A dalt hi havia les bigues del sostre, i un cop que va arribar allà no tenia cap lloc on amagar-se.

***

La sullustana treballava diligentment en la matriu de potència, subjectant sota el braç la placa del circuit principal. La matriu encara fumejava una mica; va portar a la memòria de la Haathi l'olor de carn cremada.

Està viva. No pensis en això.

-Quina és la situació? -va preguntar la Haathi.

-La placa de circuit mestre està fregida -li va dir la Nofre.

-Ja ho sé. Parla'm de la matriu d'energia.

-La... Eh... la matriu d'energia també està fregida.

La Haathi va haver de fer una petita pausa per impedir-se a si mateixa cridar. No és culpa seva.

-Podries concretar més, si us plau?

-He de recablejar-la per complet.

-Què? -va cridar la Haathi.

La Nofre va retrocedir encongida contra la mampara.

La Haathi es va aclarir la gola.

-Vull dDir... eh... que sembla que és un problema major de com ho fas sonar.

-No, senyora, simplement em portarà diversos dies.

-Vull que el meu tècnic estigui en una fragata mèdica per demà en aquestes hores.

-Ho sento. No es pot fer.

-Vinga. Hi ha d'haver una manera.

La Nofre va negar fermament amb el cap.

-No podem empalmar sense més el motor principal al nucli de potència?

-No crec que vulgui fer això.

-Per què no?

-Estarien volant sense cap tipus de salvaguarda.

-Què significa "salvaguarda"?

-Un pic d'energia i tota la nau esclataria.

La Haathi va deixar anar un salvatge sospir d'alleujament.

-Això és tot? -va cridar, incrèdula-. I per què no m'ho has dit abans?

La Nofre va obrir els ulls com plats.

-El Coronel Stijhl em va dir que no ho fes.

-Tia, m'avorreixes. Anem a fer una cosa. Empalma el nucli de potència i jo recablejaré la placa de circuit principal.

La sullustana va estrènyer fermament la placa de circuit contra el seu pit.

La Haathi va avançar inclinant-se sobre ella.

-Sergent -Va dir, i va afegir les tres paraules que gairebé mai usava-: És una ordre.

El Coronel va sortir del Creador al caos. En Kovings va arribar corrent fins a ell per donar-li, sense alè, un informe sobre les portes de l'hangar bloquejades, els canals de comunicacions sent interferits, i diversos tècnics morts al pou de manteniment davanter. Al voltant de l'Stijhl, els membres de la limitada força de seguretat del magatzem disparaven a cegues contra les llums del sostre, sota les quals un objecte ombrívol estava perseguint algú per les bigues.

Llavors van començar les explosions. Grans munts de caixes al costat oest de l'hangar van volar pels aires i les que contenien alguna cosa inflamable van començar a cremar. Mossos de càrrega amb uniformes color canyella van sortir udolant a l'espai obert. Des de dalt va sorgir llavors una salva de foc blàster, i cada un dels trets va donar en el seu objectiu.

L'Stijhl, amagat darrere d'una columna, va veure bocabadat com la seva gent queia en ràpida successió. Quan els trets van acabar, van començar a explotar més caixes, enviant a l'espai obert una altra onada de nous objectius.

-A cobert! -va cridar el Coronel. Alguns d'ells el van escoltar i van tractar de trobar un lloc segur entre els subministraments que esclataven i el camp de tir de l'enemic.

-Senyor! -va exclamar algú mentre plovien més trets de blàster-. No hauríem d'evacuar?

L'Stijhl va reconèixer al metge de camp de la Haathi.

-Nord, busqui la Haathi! Necessitem aquesta nau ja mateix, ho entén? Que tothom pugi en aquesta nau!

Potser en Nord l'escoltés, però l'Stijhl no va poder saber-ho, perquè en aquell moment va sentir una coïssor a l'esquena, i després res.

Següent