II
-Què vol dir amb què
no? -va cridar en Makintay amb enutjada incredulitat. Sens dubte, no podia
haver sentit el que creia haver sentit de boca de l'oficial d'intel·ligència
del Niu d'Àligues, petit, amb cara de rosegador i ulls sortits.
El comandant Biros
Baran era completament humà però la seva expressió guerxa i plorosa, i l'hàbit
d'amagar-se darrere d'un escriptori ple de gom a gom a la seva oficina oculta
en els túnels feia que la majoria del personal de la base pensés en ell d'una
altra manera. Per desgràcia, la seva semblança amb un rosegador acabava en el
seu aspecte i la seva actitud; no tenia res de l'aguda intel·ligència habitual
en les espècies de rosegadors. En Makintay es va preguntar si l'home sabia que
tot el món al Niu d'Àligues es referia a ell com "Cap de Totxo"
Baran. I aquest era l'oficial a qui en Makintay s'havia vist forçat a
sol·licitar l'aprovació de la seva proposta de missió per tornar a Hargeeva? L'oficial
al comandament de la Base Niu d'Àliga, el coronel Farland, també bon amic d'en
Makintay, havia d'haver triat precisament aquest dia per estar fora del
planeta! Maleït fos el comandament de sector per haver cridat a l'home just
quan en Makintay més el necessitava!
-Ja has sentit el que
he dit, Makintay -va dir en Baran, acreixent l'insult en no aixecar la vista
del quadern de dades en què estava introduint codis-. La missió que proposes
posaria en greu perill aquesta base. Gairebé vas portar als imperials fins a
nosaltres durant la teva darrera visita a Hargeeva. Va ser només la
incompetència dels interrogadors del teu perdut món imperial el que els va
impedir trencar les teves defenses i obtenir la ubicació.
En Makintay va quedar
bocabadat presa de la indignació. En Pedrin havia estat un interrogador més que
competent... tal com en Makintay estava segur que en Baran sabia després de
llegir l'informe mèdic que en Tarrek va proporcionar a l'estat de combat d'en
Mak. Mak va estrènyer els punys i va tremolar de cap a peus mentre lluitava
contra l'impuls de saltar per sobre de la taula i estrangular al petit
buròcrata. Esperava que el coronel Farland estigués en aquest mateix instant
negociant amb el comandament del sector pel que fa al reemplaçament d'en Baran.
Havien perdut molts bons pilots a causa de la lectura inexacta per part d'en
Baran dels informes entrants de les sondes d'intel·ligència.
-Miri... Comandant
-va dir en Mak el més cortesament possible-. Ja he explicat com podríem defugir
els riscos de seguretat. Jo seré l'únic que hi vagi i si les coses van malament
m'asseguraré que mai m'atrapin amb vida.
L'última experiència
d'en Mak estant pres, a l'espera de ser interrogat pels experts inquisidors
imperials de Coruscant, li havia donat temps de sobres per pensar en diversos
mitjans d'assegurar-se que seria incapaç de parlar.
-Estàs perdent el
temps amb els teus grandiosos plans per fer-te un heroi, Makintay. -En Baran va
recollir una altra targeta de dades de la pila i la va introduir en el seu
ordinador-. Com he mantingut des del principi, estàs massa involucrat
emocionalment. Mai se't va d'haver autoritzat a tornar a Hargeeva, per
començar. Ara l'Altronel està morint a causa de la teva poca traça i vols millorar-ho
aconseguint que et matin. Bé, no vaig a tenir...
Qualsevol altra cosa
que en Baran pogués haver dit es va perdre entre sons d'asfíxia quan en Makintay
el va atrapar pel coll en una letal adherència, aixecant-lo sobre la taula.
-Miserable insecte ploramiques!
-va escopir en Makintay, amb el seu rostre a mers centímetres dels horroritzats
ulls sortits d'en Baran-. Si creu que vaig a deixar morir la Ketrian només perque
vostè pugui jugar amb mi, pensi-ho millor! Que tingui una bona migdiada!
En Makintay podria
haver tret el seu blàster i atordit l'home, però això no era en absolut tan
satisfactori com la sensació del seu puny impactant en la suau carn sobre el
prominent nas d'en Baran. Els ulls de l'oficial d'intel·ligència van girar en
les seves òrbites i va rebre un segon cop quan en Makintay el va deixar anar i
la força del cop de puny el va enviar contra la paret darrere del seu
escriptori.
En Makintay es va
afanyar a sortir al passadís subterrani abans que els guàrdies -que també eren
més lleials a Makintay que a Baran- poguessin venir a investigar el soroll.
Estava segur que no es donarien cap pressa a informar del merescut estat
d'inconsciència del seu superior. En Mak hauria de tenir temps més que
suficient per encendre el seu ala-X i enlairar-se cap a Hargeeva. Aguanta, Ket. L'ajuda està de camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada