Panteó (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

-... Quan vam aterrar, érem pocs. La nostra supervivència no estava garantida. La Tribu, en el que ens hem convertit, era el mecanisme necessari. Una vegada que vam saber que Kesh no suposava un perill per a nosaltres, l'única amenaça provenia de nosaltres mateixos...

El capità de nau espacial estava assegut en la seva butaca de comandament, enfrontant-se a la mort... i, sense ell saber-ho, a diversos dels seus descendents llunyans, separats pel temps. La imatge d'en Yaru Korsin parpellejà en l'aire, creant misterioses ombres a l'atri fosc. No era ni el robust Korsin de les pintures posteriors, ni la deïtat d'ulls sortits de l'escultura keshiri qui apareixia; era simplement un home. Un rei guerrer del passat, agafant-se el pit i pronunciant les seves últimes paraules.

-... I així com t'he entrenat en secret, Nida, hi ha altres secrets que has de mantenir per sempre. El veritable poder resideix darrere del tron. En cas que passi un desastre... recorda-ho...

Tòpics transmesos d'un governant a la seva filla, tots dos morts des de feia molt. En Hilts havia estudiat les paraules durant tants anys, que per a ell ja havien perdut tota la seva màgia. És cert, aquella primera vegada, fa temps, que va veure a Yaru Korsin cobrar vida, havia excitat la seva imaginació. Però aquesta vegada era diferent. Dempeus darrere del dispositiu i la seva projecció, es va trobar mirant no a la figura antiga, sinó a través d'ella, a l'audiència congregada. L'atri havia estat netejat de cadàvers i de guerrers vius aquesta mateixa tarda; ara, a boca de nit, només quedaven els líders de les faccions, incloent una dotzena més que havien entrat des de fora. En Hilts va examinar les cares una a una. Alguns tenien la mateixa mirada de sorpresa que una vegada havia tingut ell; la humilitat era un concepte nou per a la majoria dels Sith. Altres no semblaven afectats en absolut.

En Hilts es va centrar de nou en Korsin. Quan va gravar això, s'estava morint; dessagnant al seient que una vegada havia estat la butaca de capità del Presagi, va gravar precipitadament un missatge per a la seva filla, qui estava molt ocupada acabant amb els rebels en una altra part de la muntanya. Entre tos, el Korsin espectral parlava de la jerarquia de la Tribu, i de com l'estructura havia de ser construïda per evitar alçaments com el que finalment l'havia matat. Acabava de pronunciar el fragment sobre matar els cònjuges dels Grans Senyors morts i de bandejar la Seelah; en Hilts encara podia sentir la ràbia procedent de l'Iliana.

-... Això hauria de mantenir a la Tribu a llarg termini, però voldràs començar a ascendir a la teva pròpia gent al rang de Senyor. Tinc alguns suggeriments, depenent de qui sobrevisqui...

-Aquesta és la part avorrida -Va etzibar l'Iliana. En Hilts es va mirar els peus. Ella tenia raó. Tot i la gran consideració en què es tenia en aquest document, ell sabia que incloïa una gran quantitat de detalls logístics. Diversos dels líders prestaven total atenció, absorts, escoltant a Korsin parlar dels seus avantpassats intel·lectuals adoptats, però per als altres resultava tediós.

Mirant als membres més inquiets, en Hilts es va preguntar quin havia de ser el seu pròxim moviment. Ara estava sol; en Jaye havia estat expulsat juntament amb els seus companys de treball abans que comencés la lectura. Això era bo per a ells, de moment. Però la Pau del Panteó conclouria quan ho fes la gravació... i no semblava que aquestes paraules conduïssin a cap classe de solució. Com podria seguir amb vida, i molt menys protegir el seu personal i la seva posició, si això no solucionava res? A l'infern el futur de la Tribu, pensava en Hilts. Què hi ha del meu?

Després de diversos minuts, el discurs d'en Korsin es va alentir. La ferida mortal estava passant factura, i les paraules es van tornar més personals. En Hilts va alçar la vista de nou, fascinat novament per la momentània connexió amb un home de dos mil anys d'antiguitat.

-... Nida, filla meva, ets més que l'única cosa bona que va venir de la Seelah. Ets el futur dels Sith en aquest planeta. No va ser... elecció nostra viure aquí. Però és... la nostra decisió no morir aquí. Aquesta decisió... hauràs de realitzar-la tu...

En Korsin es va desplomar a la seva cadira. La imatge es va congelar.

-Això és tot? -va dir l'Iliana.

En Hilts la va mirar, sense sorprendre's que ella hagués guanyat la cursa per parlar primer.

-És tot.

Va caminar cap al dispositiu de gravació.

-N'hi ha prou ​​-Va dir amb reverència en Korsin Bentado-. Acabeu d'escoltar un gran líder dir-ho. Només pot existir una estructura de poder; la qual ell va inventar. La que la meva gent representarà. No hi ha un altre acord.

-Estàs equivocat -Va dir una altra veu. En Hilts va veure que pertanyia al líder de Destí Daurat, un grup obsessionat amb els aspectes estel·lars de l'origen de la Tribu. -Jo he escoltat un gran conqueridor descriure un poble poderós. Ni tan sols preteníem arribar aquí... i tot i així vam sotmetre aquest món a l'instant. Cada ésser humà de la galàxia és digne de tenir el seu propi regne planetari! Hem de deixar de lluitar, tornar a obrir el temple, i tornar a les estrelles!

En Hilts va sacsejar el cap en veure que les baralles començaven de nou. No hi havia sabres de llum, encara; els líders estaven massa ocupats explicant-se els uns als altres el que acabaven d'escoltar. Però només era qüestió de temps. Va jugar distretament amb el dispositiu de gravació. Aquest cop havia aconseguit amb més facilitat que s'iniciés, però per alguna raó no es desactivava correctament.

Hi va haver un esclat d'estàtica... i després alguna cosa més. Imatges fugaces, entrellaçades amb l'escena del Gran Senyor mort.

-Hi ha alguna cosa aquí -Va dir en Hilts, ajustant el dispositiu-. Per sota.

Un palimpsest. Hi havia escoltat artistes keshiri parlar d'aquest concepte. En ocasions, una segona obra era pintada sobre una versió anterior, usant el mateix llenç. El concepte no tenia sentit en l'escultura... i potser no era la imatge projectada una escultura vivent? Però tot i així, hi havia alguna cosa allà. Potser quan en Korsin va usar el dispositiu per gravar el seu missatge, ja hi havia un altre en el seu interior!

Va tornar a trastejar amb els pocs controls que comprenia...

... I un monstre va aparèixer.

-Aquí Vostre Senyor, Naga Sadow, parlant amb el capità Yaru Korsin!

Els líders es van tornar a l'instant, oblidant les seves discussions en sentir la veu ronca. Pertanyia a alguna cosa no del tot humana, vestit amb la túnica d'un governant Sith. La cara d'en Sadow tenia una tonalitat rogenca, i acabava en dos tentacles punxeguts que es retorçaven quan parlava. Les venes es marcaven en el seu crani calb com cadenes muntanyoses.

I mentre parlava, gesticulava amb mans -quines mans!- Acabades en urpes pròpies d'un uvak.

La Neera de Força 57 va parlar la primera.

-Què... Què és aquesta cosa?

-Al costat de Saes i l'Heraldo, se't s'ordena conduir l'equip miner pertanyent al teu germà, Devori, a Phaegon. Obtindràs vidres Lignan per a la meva causa i tornaràs a Kirrek.

En Hilts va haver de fregar-se els ulls. El llenguatge era el seu, si bé amb un fort accent. Però qui era qui el parlava? A part dels keshiri, no hi havia constància de l'existència de cap altra espècie intel·ligent a l'univers.

I certament cap que donés ordres als éssers humans.

-Per aquesta missió, envio amb tu a algú amb qui ja has treballat, Ravilan Wroth, i els seus guerrers Massassi.

La imatge va canviar... i si el rostre d'en Naga Sadow havia sorprès els espectadors, l'aparició de l'anomenat Ravilan i el seu escorta va fer que tots es quedessin bocabadats. De pell completament carmesí, en Ravilan semblava encara menys humà que en Sadow, amb protuberants circells en les celles que feien joc amb tentacles facials encara més llargs. I monstruositats del color de la sang que es movien pesadament darrere d'en Ravilan eren grotesques més enllà de tota descripció.

La imatge va parpellejar, i va reaparèixer de nou en Naga Sadow.

-He manat buscar al teu germà, Devori, per informar-lo que tu estaràs al comandament. Però recorda que tots vosaltres esteu subjectes a la meva llei i el meu caprici. És possible que disposeu de més llibertat d'acció de la qual altres Sith permeten als seus esclaus... però al màxim que la teva classe pot aspirar és a ser competent al meu servei. I això és el que demano de vosaltres. El vostre treball serà crear la meva glòria. Comenceu els vostres preparatius. Tingueu èxit en el meu nom. Falleu-me... i morireu.

La imatge es va esvair, deixant l'atri gairebé a les fosques. La llum de les estrelles es filtrava per les finestres trencades.

Finalment, l'Iliana va parlar.

-Què era això?

-Un missatge -Va dir en Hilts, passant amb cautela els dits pel dispositiu-. Un missatge anterior. Crec que en Korsin va gravar-hi a sobre... i que no se suposava que nosaltres hauríem de veure-ho. -L'aparell s'havia estat comportant capritxosament en les últimes activacions. Potser finalment havia deixat de fer el que en Korsin tenia previst. Va exhalar i va mirar a les claraboies-. Crec que era, tal com va dir, Naga Sadow.

La multitud va esclatar, incrèdula, i la més forta de les veus va ser la d'en Korsin Bentado.

-Naga Sadow és només un nom dels contes populars... l' "aliat celestial d'en Korsin". Aquesta... aquesta cosa actuava com si el Presagi fos seu. I també la seva tripulació!

-No eren conqueridors -Va dir mordaçment l'Iliana-. Eren uns galifardeus. I el gran Yaru Korsin només era el noi dels encàrrecs!

Els grotescs pàries de Força 57 semblaven els més horroritzats de tots, després d'haver vist el veritable rostre d'en Ravilan i els seus marginats.

-Això... Això no és un Sith -Va dir la Neera, gairebé en un murmuri-. Això és una bogeria.

En Hilts s'havia quedat sense parla. Tots els petits misteris de la seva història i totes les seccions censurades dels textos van cobrar sentit de sobte, si a això se li podia anomenar sentit. En Yaru Korsin i tot el panteó de fundadors havien estat esclaus... d'aquesta cosa?

-No és estrany que la Seelah Korsin volgués que tots nosaltres fóssim espècimens purs -va dir l'Iliana, dreta davant dels altres-. Estava santificant la raça.

En Korsin Bentado donava voltes per la sala amb grans gambades.

-No, no pot ser. No pot ser. -Va mirar a Hilts-. Tu! Cuidador! Les Germanes van arribar davant teu amb antelació. Has manipulat aquesta cosa?

-Jo no sabria per on començar -Va dir en Hilts. Va aixecar el projector del sòl i el va col·locar de nou en el seu pedestal.

-Llavors... Què vol dir això?

-Vol dir que no som només la Tribu -Va dir en Hilts-. Som una Tribu Perduda. -Gairebé va escopir l'adjectiu. No hi havia res de què enorgullir-se -. Estem perduts. No vam venir pel nostre compte; vam ser enviats, encara que no aquí. Però una vegada que ens vam estavellar, en Korsin es va quedar... perquè no volia tornar i enfrontar-se a això.

Els murmuris es van fer més forts. Qui podria culpar a Korsin? Però això els convertia en una cosa realment terrible.

Esclaus fugitius.

Com en un llampec, l'Iliana va encendre el seu sabre de llum i es va llançar cap endavant. En Hilts va retrocedir, donant una ensopegada, segur que havia de venir a per ell. En comptes d'això, l'arma va xocar contra el dispositiu de gravació, partint-lo en dos juntament amb el pedestal sobre el qual s'assentava.

En Hilts va anar precipitadament cap a les espurnejants meitats de l'enginy.

-Per què has fet això?

-No podem permetre que ningú ho sàpiga -Va dir l'Iliana als altres, amb veu greu-. Mai van voler que ho sabéssim. La Seelah deuria d'haver prohibit qualsevol registre del que era realment la gent d'en Ravilan. És per això que en Korsin va gravar a sobre del missatge. Hem de mantenir aquest secret.

En Hilts la va mirar.

-No veig com...

-No podem deixar que els keshiri arribin a saber-ho! -Va dir en Korsin Bentado, el gegant estoic que ara igualava a Jaye en nerviosisme-. Si descobreixen que els seus protectors podien ser governats per criatures com aquesta...

-No ho faran -Va xiuxiuejar la Neera-. Els mataré a tots abans.

-Això no serà necessari -Va dir l'Iliana, aixafant els fragments del dispositiu de gravació amb la seva bota. El missatge ja no existeix.

En Hilts va mirar les restes. Efectivament, ja no existia.

Tot havia anat predeciblement malament. Vint Sith no podien compartir un secret, ni tan sols per la seva pròpia protecció. Algú havia revelat la història. Potser un dels assistents, angoixat i ple de beguda, havia revelat tot sobre els orígens de la Tribu Perduda. Certament, molts dels camarades dels líders estarien ansiosos de tenir notícies sobre el que havia passat durant la lectura. I allà, acampats a fora, hi havia humans de tot Kesh, celebrant el Festival de l'Ascensió de la Nida. Humans amb uvak, a punt per sortir volant i transmetre les terribles notícies.

No eren especials.

El resultat es va veure amb rapidesa. Les ciutats de Kesh s'havien anat enfonsant. Ara cremaven. Totes elles, segons les escasses notícies que arribaven des de la resta del continent. Avui era el Dia de Testament segons els calendaris habituals. Havien estat necessaris tan sols vuit dies perquè la cancerosa veritat arribés a tots els llocs on vivien humans.

No eren res.

En Hilts va observar el carrers nocturns des de la barraca de brots d'hejarbo d'en Jaye. La humil morada havia sobreviscut a la primera tempesta de foc, però els incendiaris estaven altra vegada en moviment, i la barraca no sobreviuria molt més temps. Per tot arreu, els keshiri ho observaven des dels amagatalls, tement per les seves vides i al mateix temps fascinats per les convulsions que s'apoderaven dels seus amos. La ira fluïa amb llibertat mentre tota una raça tractava de suïcidar-se.

No mereixien ser res.

-Aquest és el final dels temps, Mestre Hilts -Va dir en Jaye, arraulit al costat d'ell a la porta. L'aterrit keshiri va alçar la mirada al núvol d'uvak embogits, girant al voltant de les flames.

En Hilts simplement fer que sí amb el cap. Li havia explicat al seu ajudant el contingut de la gravació. En realitat, ja no importava. La població humana de Kesh ja s'havia reduït a uns quants milers per totes les lluites internes. Quants podrien quedar? No havia vist a cap dels líders de les faccions des que van esclatar els disturbis... ni tan sols a l'Iliana, que semblava confiada que el perill havia passat. Què equivocada estava. Però ara tot estava a punt d'acabar.

I, no obstant això...

... Korsin havia dit una altra cosa. "El veritable poder resideix darrere del tron", havia dit. Va ser una estranya declaració. En Hilts havia sentit parlar d'una expressió keshiri on això es referia a les contribucions d'un cònjuge. Però l'espòs de la Seelah no podia referir-se a això. Hi havia conegut a l'Iliana, el seu descendent espiritual. En Hilts no hi hauria confiat que ella no saquegés el seu cadàver. Cap Sith confiava en un amant... i encara menys en un com la Seelah.

En Hilts estava dret al llindar.

-Cuidador, els amotinats venen a veure'l!

L'humà de pèl gris no va prestar atenció, buscant, en canvi, cap al palau amb la mirada. L'havien evacuat quan la multitud es va posar amenaçant. Però no era el que hi havia el que ocupava la seva ment ara. Era el que mai hi va haver allà.

Un tron.

Amb la seva capa onejant darrere d'ell, en Hilts va sortir precipitadament al carrer. Alarmat, en Jaye el va seguir, tenint cura de no trepitjar -ni mirar- a cap dels cadàvers dels seus veïns.

-Cuidador, què passa?

-És el tron, Jaye. El tron!

El keshiri coneixia el terme. Els ancians entre els Neshtovar solien construir-los per a si mateixos.

-Però en Korsin no tenia tron.

-No al palau, fill meu. Mira! -Agafant al seu ajudant per les espatlles, va fer que el keshiri mirés a l'oest... cap als pics coberts de núvols de les Muntanyes Takara. Rejovenit de sobte, en Hilts va recitar les frases que havia memoritzat feia dècades-. "Hi ha altres secrets que has de mantenir per sempre. El veritable poder resideix darrere del tron. En cas que passi un desastre... recorda-ho! "-Entretancant els ulls pel fum, va mirar al lloc prohibit-. El tron ​​d'en Korsin era el seu seient al Presagi... i es troba allà dalt!

-Jo... No ho entenc -Va balbucejar en Jaye.

-No se suposava que hauríem de veure el missatge d'en Sadow... però aquest no és el llegat d'en Yaru Korsin. Hi ha alguna cosa més... alguna cosa que ell va esmentar en el Testament. Una cosa que podria salvar la Tribu de si mateixa!

En Hilts va respirar profundament, més emocionat del que havia estat en anys. Durant tota la seva vida, havia pensat que coneixia tota la història del que havia passat, tot el que en Korsin havia de dir. Realment podria haver deixat... una postdata?

-Només podem fer una cosa -Va dir en Hilts, cenyint-se la seva capa i caminant amb confiança al mig del caos-. Anem a desprecintar el temple. Anem a pujar a bord del Presagi!

FI