Emboscada a Corèllia (XVIII)

Anterior

18

Aixecament

- Han! Han! Desperta i vine a la finestra.

La Leia l’estava sacsejant sense cap mena de miraments.

En Han es va asseure al llit i es va aixecar, encara força atordit.

- Què passa?

Va fer un cop d'ull al rellotge de la paret i va confirmar la seva sospita que no havia pogut dormir molt. La nit havia estat realment interminable, i s'havia consumit tractant d'esbrinar les implicacions de l'amenaça continguda en el missatge i de trobar alguna resposta, algun pla d'acció..., i no havien aconseguit obtenir cap resultat concret.

- Mira per la finestra! -Va dir la Leia-. Allà, cap al sud.

En Han va anar fins a la finestra, va mirar..., i va remugar una maledicció ofegada.

-Dimonis a l'espai -va dir-. Ha començat. Ha començat.

Una gruixuda columna de fum negre brollava de la ciutat a uns tres quilòmetres de distància. En Han va obrir la finestra i va sentir, llunyans però inconfusibles, els sons de sirenes, crits i trets de desintegrador.

- Què ha començat? -Va preguntar la Leia.

-Això que està cremant és l'Enclavament Selonià -va dir en Han, i la seva veu era plena de cansament i amargor-. Alguna cosa ha iniciat l'incendi..., i ara s'estendrà a partir d'allà.

Hi va haver un sord retrunyir a la llunyania, i un segon o dos després un lleuger tremolor que va enviar una esgarrifança gairebé imperceptible al llarg i ample de la finestra.

-Una magrana expansiva de dispersió àmplia, a uns tres quilòmetres de distància-va dir en Han-. Probablement just al centre de tot això. -Mentre miraven per la finestra una altra columna de fum va començar a pujar mandrosament per l'aire, seguida per una altra i una altra més-. Això no és una coincidència -va dir en Han-. No pot ser-ho. Hi ha gent vigilant. Quant van saber que la Mara ens havia portat el missatge, van posar en marxa tot el rebombori. Ha de ser això.

-Anem, Han -va dir la Leia-. Hem de parlar amb el Governador General.

- I què hi ha dels nois? -Va preguntar en Han.

-Chewbacca està amb ells, igual que l’Ebrihim i Q9. No els passarà res. Anem!

Micamberlecto era al seu despatx, des d'on havien presenciat la desfilada amb torxes. Quan van arribar allà, tornava a haver flames visibles des de la finestra, però aquesta vegada el que cremava era l'Enclavament Selonià. La nit de la desfilada el despatx havia estat fosc i silenciós, però en aquell moment era el centre brillantment il·luminat d'un manicomi, amb ajudants entrant i sortint a corre-cuita, secretaris cridant pels telèfons i dos homes amb uniforme de l'armada instal·lant un mapa a gran escala de la ciutat. I, cosa que no va sorprendre gens al Han, diversos dels supòsits delegats comercials de la nit anterior eren al centre de tota aquella confusió i donaven una mà amb el sistema de comunicacions. Bé, els agents de l’INR ja no tenien cap motiu per seguir mantenint les seves històries de cobertura.

-Està per tot arreu, per tot arreu -va dir el Governador General quan en Han i la Leia van entrar al despatx-. No només aquí a Corona, sinó per tot el planeta. Els altres planetes també.

- On i quan va començar? -Va preguntar en Han.

-Sembla que el primer incident va tenir lloc al barri Selonià de Bela Vistal fa unes vuit hores. Algú li va donar un cop de puny a algú, i això ho va iniciar tot, tot. Però des de llavors s'ha estès per tot arreu. Dralls atacant selonians, dralls i selonians atacant a humans, i humans atacant, atacant per tot arreu. Aquí, a Drall i Selònia, i estem rebent els primers informes de disturbis a Traius i Talus.

-Tens raó, Han -va dir la Leia-. Tot està massa ben cronometrat, tot encaixa d'una manera massa perfecta. Algú havia preparat tot això, i va enviar el codi d'activació quant vam parlar amb la Mara.

-Sí, sí -va dir Micamberlecto-. Aquesta també és la meva conclusió.

- Què hi ha de les FDC? -Va preguntar en Han.

Ahir havia decidit que confiava en elles. Però avui ja no es podia estar segur de res.

-Gairebé totes les forces de superfície segueixen amb nosaltres, amb nosaltres, i són lleials a la República. Però no he pogut contactar amb ningú que ocupi un lloc d'autoritat en el servei espacial.

-I va ser la branca espacial de les FDC la que va organitzar aquell fals atac contra nosaltres -va dir en Han-. Oblideu-vos d'ella com un recurs amb el qual pugui comptar, governador. Ja no és seva. Mai ho va ser.

Un panell de comunicacions es va il·luminar a l'escriptori del governador, i Micamberlecto va prémer el botó de resposta.

-Aquí el governador -va dir.

-Aquí el capità Boultan, senyor, dels contingents de superfície de les FDC.

«Els contingents de superfície -va pensar Han-. La facció lleialista...» Pel que sembla les FDC ja havien trobat noms per als dos bàndols.

-La meva unitat estava intentant arribar a les casernes de les FDC en el recinte de l'armada per recollir el nostre equip antiavalots -va seguir dient Boultan-. El servei espacial ha tancat la nostra base i ha pres el control de les instal·lacions. Estic gairebé segur que vaig veure personal amb uniforme de la Nova República ajudant-los.

- L'armada? -Va preguntar la Leia-. L'armada s'ha passat a l'altre bàndol?

-No -va dir en Han-. Només la base-drassana, encara que això ja és prou dolent. No oblidis que jo vaig estar a l'Armada Imperial. Hi ha munts d'ex militars imperials allistats a la flota de la República aquí a Corèllia. Ara sabem per què. -Han es va tornar cap al Governador General-. Què hi ha de l’espaiport civil? -Va preguntar.

Micamberlecto va moure el cap.

-No ho sé -va dir-. Resulta molt difícil aconseguir informació. Estem massa escassos de personal... Tots són aquí, treballant, i tots són lleials i de confiança, però la meitat dels sistemes de comunicació no funcionen. No podem fer res, res més que observar.

En Han va mirar al Governador General i va comprendre que Micamberlecto tenia raó.

L'únic que podia fer era anar fins a la finestra i veure cremar el seu planeta.

Unes hores després ja havien rebut la informació suficient perquè fos possible formar-se una imatge més clara de tota aquella confusa situació. No va trigar a fer-se evident que els rebels humans, la Lliga Humana, havien estat esperant el senyal per iniciar els disturbis. Però els seus enemics dralls i selonians estaven preparats i esperant, la qual cosa semblava haver estat tota una sorpresa per als lliguistes.

A la ciutat de Corona, semblava que de moment els Enclavaments de Selònia i Drall havien aconseguit rebutjar els atacs de la Lliga, encara que pels pèls. No hi havia informació clara de Bela Vistal ni de qualsevol de les altres grans ciutats de Corèllia.

Fins al moment només comptaven amb informes dispersos sobre els combats a Drall i Selònia, però no es disposava d'informació realment fiable.

La situació en els Mons Dobles era més complicada. A Talus, una força mixta de dralls i humans semblava estar enfrontant-se a un salvatge atac selonià, això suposant que es pogués confiar en les transmissions. Una coalició Drall / humana estava resistint a l'Estació Centràlia. Però a Tralus, els selonians i els dralls estaven fent causa comuna contra els humans.

En resum, els tres bàndols -humans, selonians i dralls- estaven ocupadíssims intentant fer-se amb tot el territori possible, juntament amb totes les naus i equip als que poguessin recórrer.

Era el caos.

Chewbacca va rugir la seva frustració i va obrir un altre forat a la paret amb el puny. Després va agafar un llum i el va llançar contra el forat, i el llum va quedar encallat allà, meitat dins i meitat fora de la paret.

-No passa res, Chewbacca -va dir la Jaina-. No tens per què estar espantat.

Chewbacca li va ensenyar les dents i va anar a l'altra banda de l'habitació.

-No crec que estigui espantat, Jaina -va dir en Jacen-. Vols lluitar, oi, Chewie?

El wookiee va assentir vigorosament, i després va alçar les mans cap al sostre i va tornar a rugir.

-Jo tampoc sé contra qui -va dir en Jacen-. Sembla com si tothom estigués lluitant amb tothom allà fora.

En el seu fur intern, en Jacen estava bastant segur que la meitat de la frustració d’en Chewbacca era un resultat directe del fet d’estar-se veient obligat a fer de cangur per una colla de nens babaus, però no semblava haver cap manera diplomàtica de dir-ho en veu alta.

- Tu entens qui està lluitant amb qui, Ebrihim? -Va preguntar la Jaina, girant-se cap el seu preceptor.

L’Ebrihim i Q9 estaven immòbils davant de la finestra, com havien estat la major part del matí, veient progressar el desastre.

L’Ebrihim va bellugar el cap en una negativa plena de tristesa.

-Ho entenc i no ho entenc. És un cas d'espècies contra espècies, però crec..., no, sé que la immensa majoria de les tres espècies preferiria viure en pau. Són els agitadors, els estúpids que només saben donar la culpa dels seus propis fracassos als altres, que han començat tota aquesta lluita. Però em temo que ara només pot estendre’s. Un humà matarà a un selonià, i un selonià matarà a un humà en venjança..., i de pas matarà a un drall que no li cau bé. Els dralls prendran represàlies contra tots dos, o contra uns o altres. Els llaços de sang faran que la gent es vegi arrossegada a la lluita contra la seva voluntat.

-Tinc por -va l’Ànakin des del seu seient davant de la finestra.

La Jaina va anar fins a ell i va seure al seu costat al sofà.

-No passa res, Ànakin -va dir, repetint el que li havia dit a Chewbacca.

Pel que sembla la fórmula donava millor resultat amb els germans petits que amb els wookiees.

Va ser en aquest moment quan la primera explosió va fer tremolar la Casa de Corona. El so va ser ensordidor, tan terrible que gairebé no semblava ser un so, i va acabar tan de sobte que va ser com si mai ho haguessin sentit. Tot l'edifici es va estremir, i la finestra va quedar feta miques. Q9, movent-se amb una velocitat increïble, va apartar al seu amo de la trajectòria dels fragments de vidre, i va rebre la major part de la força de l'impacte. L’Ànakin va gemegar de terror, i va enterrar el cap a l'espatlla de la Jaina.

La primera ona expansiva va fer caure al Jacen, i amb prou feines havia aconseguit aixecar-se quan...

Blam!

Una altra explosió, més sorollosa i propera, va fer tremolar l'edifici. En Jacen es disposava a tornar a aixecar-se quan un gegantí braç pelut el va alçar en suspens. En Jacen va alçar la mirada per veure que en Chewbacca ja tenia al seu germà i la seva germana a l'altre braç.

El wookiee li va deixar anar un rugit tan ensordidor com atropellat, però almenys en Jacen va aconseguir entendre la substància del que volia dir.

- Ebrihim! -Va cridar a través del vendaval que havia començat a bufar sobtadament a l'habitació-. En Chewbacca ens portarà al Falcó Mil·lenari, a la teulada. Segueix-nos si pots.

Però l’Ebrihim havia estat enderrocat per la segona ona expansiva, i encara estava massa atordit per respondre. Q9 va fer sortir del seu cos un parell de braços de transport, va agafar al seu amo amb ells i va levitar sobre els seus repulsors.

- Aneu davant! -Va cridar.

Boom!

Les vibracions d'una altra explosió, aquesta vegada més llunyana, es van escampar per tot l'edifici. Chewie va girar sobre si mateix i va anar cap a la porta, que ja estava mig arrencada del seu marc. Va apartar el que quedava d'ella d'un cop de peu i va sortir corrent al passadís, amb Q9 darrere d'ell.

El turboascensor havia estat dissenyat per sobreviure a un terratrèmol de primera magnitud, i seguia funcionant. En Chewbacca va pressionar el botó de trucada i les portes de la cabina del turboascensor es van obrir davant seu. El wookiee mig va deixar caure i mig va llançar als nens dins, i es va fer a un costat mentre Q9 entrava a tota velocitat.

La porta es va tancar..., i de sobte en Chewbacca va tornar a llançar un rugit de frustració i va començar a copejar-la amb els punys. Els controls estaven apagats.

-Calma't, Chewbacca -va dir en Jacen-. Tinc el passi de polze.

El va treure de la seva butxaca, el va ficar a la ranura i va pressionar la placa de verificació amb el polze. Els controls van cobrar vida, i en Jacen va prémer el botó de la teulada. La cabina del turboascensor va començar a pujar.

La primera explosió s'havia produït al nivell del sòl, i havia fet tremolar els pisos més baixos de la Casa de Corona amb bastant més violència que els nivells superiors. La segona havia estat provocada per alguna espècie de coet disparat contra el setè o el vuitè pis. Ningú semblava saber amb seguretat on s'havia produït la tercera. Al despatx del sisè pis de Micamberlecto no quedava ni un sol moble de peu. Tots els llums i les línies de comunicació havien deixat de funcionar, però els comunicadors portàtils seguien estant en condicions d'operar. Els vidres trencats havien causat ferides de gravetat a dues o tres persones, però un miracle havia evitat que hi hagués morts.

- Chewie! Chewie! Aquí Han! Vinga, respon!

En Han havia estat fent frenètics intents de parlar amb en Chewbacca mitjançant el seu comunicador des de la primera explosió. Els seus fills. Els seus fills eren a dalt. Si els havia passat alguna cosa...

- Chewie! Chewie! Respon, si us plau!

- Papa! Sóc jo, en Jacen... Tu i la mare esteu bé, pare?

- Jacen! Sí, sí, estem estupendament. On esteu?

En Han es va sentir envaït per una onada d'alleujament que es va esvair tan sobtadament com havia arribat. Seguien vius, però el perill no anava a esfumar-se per art de màgia.

-Estem a la teulada i anem cap al Falcó. Chewie està massa ocupat per parlar.

-Aposto a què ho està. Ha aconseguit treure-us a tots?

- Sí! Ens va treure d'aquí als tres, i també va treure a l’Ebrihim i a Q9. Però Chewie diu que haurem d'anar-nos-en sense vosaltres.

-Té raó, fill -va dir en Han -. Té raó... La teva mare i jo hem de quedar-nos aquí.

Explicar-li que havien de quedar-s'hi perquè estaven pràcticament segurs que el pou del turboascensor havia quedat fet miques juntament amb l'escala no hagués servit de res. En Han tenia la certesa que les explosions havien estat calculades per deixar atrapat al Governador General dins del seu despatx.

-Ens reunirem amb vosaltres quan puguem -va seguir dient-. Ara has de fer tot el que et digui Chewie, i has de tenir cura del teu germà i la teva germana.

-Però pare...

-No hi ha temps per això -va dir en Han-. Pugeu a aquesta nau i feu el que digui Chewie. Digues al teu germà i a la teva germana que la teva mare i jo us volem molt. Ara marxeu. Aneu!

-De a... acord -va dir la veueta que brollava del comunicador -. Ho farem el millor po... possible. Adéu..., pare.

-Adéu, fill -va murmurar en Han.

Es va preguntar quant de temps podia arribar a abastar aquell adéu. Hi havia moltes probabilitats que fos tota l'eternitat. Després es va guardar el comunicador a la butxaca i va anar a reunir-se amb la Leia, que estava atenent al Governador General. Semblava com si Micamberlecto només estigués una mica trasbalsat, no seriosament ferit. Ni tan sols tenia un os trencat, la qual cosa resultava gairebé miraculosa tenint en compte com de llargs que eren els ossos de les cames i els seus braços.

-Chewie té als nens -va dir en Han-. Han arribat al Falcó i haurien de poder sortir en qualsevol moment. Tots estan bé.

-Donem gràcies a les estrelles per això -va dir la Leia-. Vaig aconseguir arribar fins a ells amb la Força i vaig poder sentir que estaven espantats però que es trobaven bé, encara que estaven tan aterrits que no vaig aconseguir percebre res més. Bé. Bé.

-Bé, és l'únic que va bé per aquí -va dir en Han.

Chewbacca va connectar els motors repulsors del Falcó Mil·lenari i els va posar al màxim després de la seqüència d'activació inicial. No volia permetre que ningú tingués una possibilitat de centrar un feix de guia sobre la nau. El Falcó va pujar en línia recta, i Chewie va connectar els motors subllumínics principals quant va estar prou allunyat del sostre sense ni tan sols pensar en un curs abans. El Falcó va sortir disparat cap endavant i cap amunt, cap a l'espai i la seguretat de les estrelles. Chewie no tenia un curs i no tenia de guies navegacionals, però tampoc tenia opcions. Havia de sortir d'allà i allunyar-se el més aviat possible. Quan estiguessin a l'espai podria preocupar-se d’on anaven.

Suposant que el Falcó aguantés tant de temps, naturalment.

Dues hores després de les dobles explosions, el despatx del Governador General havia recuperat una cosa semblant a l'ordre. De moment no semblava haver cap esperança d'arribar als pisos superiors, però l'explosió del nivell inferior no havia estat tan efectiva a l'hora de tallar les vies d'escapament..., suposant que aquest hagués estat realment el seu propòsit. Sempre hi havia la possibilitat que hagués estat obra d'algú que volia protestar d'una forma el més vigorosa possible contra la política de la Nova República. En qualsevol cas, semblava haver-hi dos o tres llocs per on seria possible arribar a terra des del que quedava del segon o tercer pis.

Naturalment, també semblava més que probable que hi hagués franctiradors allà fora, però de totes maneres en Han no veia moltes probabilitats de sobreviure a tot allò. En aquell moment, i a tots els efectes pràctics, qualsevol persona que seguís dins de la Casa de Corona era un presoner polític, i probablement també un ostatge. I els que dirigien aquella funció no semblaven ser la classe de tipus que necessitaven moltes excuses per carregar-se als ostatges. No, seria millor que sortís d'allà a la seva manera. Han tenia una feina a fer, i ho faria tan aviat com s’hagués fet fosc.

Va trobar un racó del despatx en el qual podria passar desapercebut, va tornar a treure’s el seu comunicador de la butxaca i el va sintonitzar en una nova freqüència. Havia de donar per suposat que hi havia algú escoltant però, per altra banda, o els sistemes protectors del comunicador estaven funcionant o no funcionaven. No era el moment d'evitar córrer riscos. Si en Han començava a parlar amb frases vagues i críptiques, això molt fàcilment podia produir una confusió fatal.

-Han Solo a la Kalenda. Endavant, endavant. Em rep? -No hi va haver resposta. Han va tornar a intentar-ho -. Han Solo a la Kalenda. Endavant, endavant. Em rep?

-Aquí Kalenda a Han Solo -va dir la veu que va sorgir de la diminuta reixeta del comunicador-. Estava començant a preocupar-me.

-Bé, doncs no deixi de fer-ho pel moment -va dir en Han-. Les coses no van a millorar. Tinc un treball per a vostè, i és una feina que s'ha de fer. Creu que podria arribar fins a l'espaiport i robar una nau que disposi d’hiperimpulsió?

-Possiblement -va dir la Kalenda-. No és fàcil.

-Aleshores ha arribat el moment de fer alguna cosa difícil, i a més jo hauria de ser capaç de proporcionar una mica d'ajuda. Intentaré sortir d'aquí una hora després del crepuscle. Té un vehicle de superfície o un aerolliscador a mà?

-Sí, tinc un vehicle de superfície.

-Fantàstic -va dir en Han -. Llavors reuniu-vos amb mi d'aquí a tres hores a la cantonada de Línia Estel·lar i Volbick. -No es va prendre la molèstia de preguntar-li si sabia on era. Si la Kalenda era la classe de persona que no ho aconseguia esbrinar pel seu compte, de totes maneres llavors tots estarien morts-. Tinc un paquet molt petit per a vostè. L’ha de lliurar directament i personalment a la Mon Mothma, l'almirall Ackbar o al Luke Skywalker.

-Veig que és vostè d'aquells que mai demanen molt, eh?

-Intento pensar en gran -va replicar en Han-. La veuré d'aquí a tres hores.

Chewbacca va llançar un rugit d'ira mentre les dues patrulleres de butxaca tornaven per fer una altra passada. Les patrulleres havien detectat la seva presència just després que hagués sortit de l'atmosfera, i havien estat mantenint la persecució des de llavors.

En circumstàncies normals un parell de patrulleres no haurien suposat cap problema per al Falcó Mil·lenari, però Chewie estava pilotant la nau amb un androide, un Drall i tres nens com a única tripulació. Cap d'ells podia ser-li de cap ajuda en una batalla espacial. Amb ningú a bord capaç de manejar les torretes de canons làser quàdruples, la nau s'havia quedat sense la meitat de la seva potència de foc. En Chewbacca havia de pilotar la nau i lluitar, ell tot sol.

Va fer girar el morro del Falcó Mil·lenari i es va preparar per a una altra passada. Va disparar els canons làser davanters i va acabar amb una patrullera, però el segon tret va passar per sobre de l'ala d'estribord, atraient una potent rèplica des d'una distància molt curta.

Un tret afortunat va aconseguir obrir-se pas a través dels escuts, i el Falcó va tremolar sota la potència de l'impacte. En Chewbacca va tornar a fer virar la nau i va llançar un diluvi de foc contra la patrullera. Va aconseguir encertar en el blanc amb la seva última andanada, i els escuts de la patrullera van cedir. La nau va quedar embolicada en una encegadora claredat i va esclatar de manera espectacular. Això estava molt bé, però en Chewbacca ni tan sols necessitava examinar el tauler de sistemes per saber que aquell impacte fruit de la casualitat havia avariat una part de l’hiperimpulsor.

Estaven atrapats en el Sistema Corellià.

Faltava una hora per al crepuscle quan la Casa de Corona es va portar la següent sorpresa, que va ser encara més gran que les anteriors. L’holopantalla i els monitors plans sintonitzats amb els canals d'emissió normals només havien estat mostrant estàtica des de l'alba. L'estàtica va desaparèixer de sobte, i un emblema que en Han havia vist abans va aparèixer a la pantalla acompanyat per clarins i tambors que tocaven una marxa marcial.

L'emblema mostrava una somrient calavera humana estilitzada amb un ganivet entre les dents, i les paraules Lliga Humana a sota. De sobte va quedar totalment clar qui manava, almenys a la ciutat de Corona.

Les trompetes va seguir amb la seva fanfàrria durant uns minuts, trucant a tothom perquè hi anés, veiés i escoltés.

En Han, la Leia, el Governador General i el seu personal es van congregar al voltant de l’holovisor més gran dels que encara funcionaven i van esperar per veure què passaria a continuació.

Cap d'ells s'esperava el que va passar.

L'emblema de la calavera es va esvair, i la cara d'un home va ocupar el seu lloc. Aquest rostre va arrencar panteixos ofegats a la meitat de les persones que hi havia al despatx, i va fer que totes elles es tornessin cap al Han.

Era la cara d'en Han.

Era Han amb cabells castany fosc esquitxats de cabells blancs, Han amb uns quants quilos de més, Han amb una barba, Han amb una expressió adusta i amenaçadora que semblava estar totalment fora de lloc a la cara. I no obstant això, fins i tot amb totes les diferències existents entre en Han i l'home que acabava d'aparèixer a l’holovisor, la semblança era prou gran com per a resultar gairebé fantasmagòrica. En Han va clavar la mirada en la pantalla i va notar que el seu cor començava a bategar més de pressa i que les mans se li posaven enganxoses a causa de la suor. Era impossible. Impossible. Però allà estava.

- Humans de Corèllia! -Va dir l'home de l’holovisor, i això va ser suficient per arrencar un altre panteix ofegat a tots els presents al despatx. L'home també tenia la veu d’en Han-. Sóc el Líder Ocult de la Lliga Humana de Corèllia, i ara em revelo a vosaltres mitjançant aquest acte. Molts de vosaltres potser ja sabéssiu que existia un Líder Ocult, encara que no sabéssiu qui tenia l'honor d'ocupar aquest lloc. Jo sóc aquesta persona. Em dic Thrackan Sal-Solo.

La Leia estava contemplant la pantalla amb expressió sorpresa.

-Han..., aquest home... és...

-És el meu cosí -va dir en Han, i la manca d'inflexions de la seva veu no va aconseguir amagar la ira i l'amargor que sentia. El passat del que creia haver aconseguit escapar havia aconseguit atrapar-lo de sobte-. El meu cosí germà, el fill de la germana del meu pare -va seguir dient-. No és un home massa recomanable, i això per dir-ho suaument. Pensava que havia mort feia anys, abans que me n'anés de Corèllia, quan va desaparèixer per complet. -Han va clavar la mirada en la pantalla i en aquell rostre que s'assemblava tant al seu-. Naturalment que de tant en tant algunes persones han pensat que jo també era mort -va afegir amb veu pensativa.

-Almenys això explica el per què aquests matons de la Lliga Humana et van capturar i després et van deixar marxar -va dir la Leia-. Van haver de pensar que eres algú que intentava fingir ser ell i que no estaves fent-ho molt bé. I la veu de la gravació era la seva.

-Hauria d'haver-ho sabut llavors -va dir en Han-. Potser ho sabia, i no volia admetre-ho.

Però Thrackan Sal-Solo seguia parlant.

-Hi va haver un temps en què vaig ocupar un alt càrrec en el govern imperial d'aquest sector -va dir-, i vaig ser el successor designat de l'últim Diktat sota l'Imperi, abans que es produís la usurpació per l'anomenada Nova República. En conseqüència, sóc el governant legítim d'aquest sector, i aquí i ara em declaro el Diktat legalment nomenat de Corèllia.

» Els meus fidels camarades i jo ens hem esforçat durant molt de temps perquè arribés aquest dia. Ara el dia del nostre alliberament de l’opressiva política omniespècies dictada per la traïdora Nova República per fi és aquí. En aquest moment declaro solemnement la secessió del Sector Corellià de la Nova República. A partir d'ara serem independents, sense cap amo republicà que tingui poder sobre nosaltres.

» Per aquells de vosaltres que dubtin de què els meus col·legues i jo comptem amb el poder necessari per protegir aquests pronunciaments, permeteu-me que digui unes quantes coses més. Fa unes dues setmanes es va produir una explosió supernova en els límits del Sector Corellià. El Governador General de facto del govern de la Nova República ha rebut recentment proves convincents que va ser la Lliga Humana qui va causar l'explosió, i que la Lliga Humana està preparada per provocar noves explosions estel·lars si les nostres justes demandes no són escoltades i satisfetes.

- Ei, un moment! -Va protestar en Han-. El missatge d'anit ens advertia que no ho havíem de dir a ningú. Per què li ho està dient a tothom?

-Shhhh -va dir la Leia-. Hem de sentir això.

-Exigim que l'anomenada Nova República iniciï immediatament les operacions per deportar tots els dralls i selonians i altres no humans del planeta Corèllia, operacions que hauran de concloure en el termini màxim de trenta dies estàndard -va seguir dient Sal-Solo -. En cas contrari, ens veurem obligats a seguir endavant amb els plans per a la pròxima detonació estel·lar.

Aquesta vegada li va tocar el torn a la Leia de protestar.

- Està boig? -Va preguntar-. Encara que portéssim tots els transports de la galàxia, no hi hauria temps suficient per evacuar a tots. I on els ficaríem?

Thrackan Sal-Solo va somriure a la càmera, però els seus ulls van seguir tan durs i gelats com dos trossets de pedra foguera.

-Aquest és un dia que hem esperat durant molts anys, i per fi ha arribat. Ara podrem treballar i avançar cap a la llibertat per a tota la humanitat en aquest sector, sense haver de carregar amb el pes ni amb la taca que suposa l'associació amb races inferiors. Els disturbis actuals no trigaran a quedar sota control. El vostre nou govern farà noves proclamacions en dels dies següents. El futur està ple de promeses.

Es va quedar callat durant un moment i el somriure es va esfumar de la seva cara, deixant darrere d'ella només el tall tallant de l'acer.

-I el futur és nostre -va afegir-. Gràcies a tots, i bona nit.

La pantalla de l’holovisor va quedar buida i després es va omplir d'estàtica..., i després va quedar sobtadament saturada per potentíssims i encegadors centellejos multicolors mentre un rugit ensordidor brollava dels altaveus.

- Interferències! -Va cridar en Han per sobre del soroll.

Algú va desconnectar l’holovisor, i el silenci va tornar al despatx.

-Està en tots els canals -va anunciar un dels tècnics de comunicacions-. Tot està interferit.

-Així que per això podia dir a la gent i tot i així ordenar-nos que no ho comptéssim a l'univers -va dir la Leia-. Però si totes les comunicacions estan interferides, com se suposa que hem de negociar..., o a fer venir transports, ja posats?

-Tinc el pressentiment que aviat ho esbrinarem -va dir en Han-. Però de totes maneres no jugaré seguint les seves regles. Vaig a reunir-me amb la Kalenda d'aquí poc més d'una hora, i li lliuraré una còpia del xip de dades que vam rebre ahir a la nit, juntament amb qualsevol altra informació que hàgim pogut acumular. Vaig a crear una diversió el més gran possible, i espero que ella aconsegueixi robar una nau i anar a la recerca d'ajuda.

-No puc evitar adonar-me’n que no estàs demanant permís per fer tot això -va dir la Leia-. Però almenys estàs sent franc i m'ho expliques -va afegir.

-Doncs llavors seguiré sent franc i diré que dubto molt que vagi a tornar aviat -va dir en Han-. El tipus que crea la diversió sol ser el que acaba sent capturat, i aquesta vegada no crec que em deixin marxar només perquè m'assemblo molt al seu cap.

-Llavors no tenim gaire temps -va dir la Leia, envoltant-lo amb els braços i recolzant el cap a la seva espatlla.

-Mai en tenim, princesa -va murmurar en Han-. Mai, mai...

Següent