5
Grans flocs de neu queien
del cel creant complexos girs de blanc sobre blanc. Hi havia gel i neu fins
allà on els ulls podien abastar les muntanyes gelades dels casquets polars de
Coruscant. L'alè que exhalava la Jaina produïa nuvolets de boirina que suraven
davant de la seva cara. Cada vegada que inhalava sentia un pessigolleig de fred
al nas i la gola, i la Jaina gaudia moltíssim amb aquella agradable sensació. L'aire
estava net, fresc i deliciós.
Però el tauntaun que tenia
sota feia molta pudor. Se suposava que la criatura estava perfectament
ensinistrada i que havia après a portar-se bé, però la Jaina tenia la impressió
que el bothan encarregat de l'estable en els corrals polars passava tan poc
temps ensinistrant els salvatges animals àrtics com banyant-los.
El tauntaun era un rèptil
cobert de pelatge blanc amb unes grans banyes corbades que sobresortien del seu
cap. Corria sobre unes musculoses potes posteriors de tres dits amb una forma
que li permetia saltar sobre la neu sense enfonsar-se i avançar a una gran
velocitat. Els tauntauns eren nadius del món gelat de Hoth, on l'Aliança Rebel
havia establert una base secreta feia molt de temps. Però durant els últims
anys un tractant d'animals emprenedor i amb imaginació havia transportat a unes
quantes bèsties fins als casquets de gel de Coruscant, amb la intenció d'oferir
recorreguts a cavall de tauntaun com a activitat complementària per als
entusiastes dels esports d'hivern que acudien al pol nord. Però els tauntauns
s'havien anat tornant cada vegada més tossuts i esquerps després d'haver estat trets
de la seva llar, i la Jaina no entenia com es podia arribar a suposar que
muntar en un resultava divertit.
El seu tauntaun s'estava
resistint a la brida mentre la Jaina intentava mantenir-se a l'altura d’en
Jacen i la seva muntura. L’Ànakin seguia enganxat al seu pare, que s'havia
quedat endarrerit juntament amb la Leia. En Han Solo hi havia afirmat ser tot
un expert en l'art de cavalcar sobre aquells animals que semblaven tan poc
disposats a cooperar, però la Jaina va riure mentre veia com el seu pare
experimentava munts de dificultats mentre galopaven sobre les neus.
El que més li agradava era
simplement el poder passar unes quantes hores lluny de l'atrafegada ciutat amb
la seva família, perquè això permetia que poguessin ser nens i que els seus
pares poguessin ser pares..., encara que només fos durant una estona.
En Lowie ja havia fet
plans amb el seu oncle Chewbacca, i C3PO s'havia ofert a passar el dia
ensenyant a la Tenel Ka els circuits d'obstacles i les instal·lacions
d'ensinistrament més interessants que podia oferir Coruscant.
Abans que passés molt de
temps, la Jaina, en Jacen i els seus amics haurien de tornar a l'Acadèmia Jedi
per prosseguir el seu ensinistrament, i en Han i la Leia tornarien a estar molt
ocupats construint la Nova República.
Però en aquells moments
tots estaven de vacances.
- Et faig una cursa! -Va
cridar en Jacen, encongint-se sobre el coll del seu tauntaun.
La Jaina va acceptar el
desafiament a l'instant.
-Bé, a què estem esperant?
La jove es va inclinar cap
endavant i va enfonsar els seus talons en els flancs del llangardaix de les
neus.
Però el tauntaun del seu
germà es va aturar de cop quan en Jacen llançava el seu desafiament en resposta
al de la Jaina, i es va negar a avançar ni un sol centímetre més. La muntura de
la Jaina es va posar en moviment i va iniciar l’oscil·lant avanç a tota
velocitat, però la jove no va poder presumir de la seva victòria en la carrera,
ja que va tenir tants problemes per aconseguir que el seu tauntaun es detingués
com els havia tingut en Jacen quan intentava fer moure al seu.
***
- Més sopa? -Va preguntar
la Leia, inclinada sobre el recipient tèrmic que havien col·locat damunt de la
neu.
La Jaina va moure el cap.
-Crec que ja no em cap res
més, mare.
- Ei, a mi m'agradaria
prendre una mica més -va dir en Jacen.
- A mi també -va intervenir
el petit Ànakin.
- Que siguin tres racions
per a tres homes de la família Solo que es moren de fam -va afegir en Han Solo
amb un somriure maliciós mentre allargava el seu bol de sopa a la Leia -. Mai
he pogut resistir-me a un dels teus dinars empaquetats.
- Au, si. No conec ningú
que sàpiga prémer els botons de les unitats preparadores de la cuina amb tant
art com jo. –Fou la resposta irònica de la Leia.
La Jaina va deixar escapar
un sospir de satisfacció, sentint-se molt feliç de poder relaxar-se sense fer
res. Després del recorregut a lloms dels tauntauns, havien passat hores
practicant el turbo-esquí, enfrontant-se en grans baralles amb boles de neu i
construint ciutats a la neu. La Jaina, asseguda sobre una gruixuda planxa
d'escuma aïllant que reflectia la calor, va estendre els braços i es va dedicar
a recollir flocs de neu en els palmells de les mans enguantades.
- Tant de bo poguéssim fer
això amb més freqüència -va dir.
- Potser ho hauríem de fer
-va replicar la seva mare.
L’Ànakin es va acabar la
seva sopa.
- Aviat tornaré a
l'Acadèmia Jedi -va anunciar -. Llavors podrem menjar junts més vegades.
- Oh, això em recorda
alguna cosa -va dir la Leia -. No oblideu que aquesta nit vaig a celebrar un
banquet molt important per donar la benvinguda a la nova ambaixadora de Karnak
Alfa.
- On és Karnak Alfa? -Va
preguntar en Jacen -. Crec que mai he sentit parlar d'aquest planeta.
- Està més enllà del Cúmul
de Hapes, prop dels Sistemes del Nucli -li va explicar la seva mare.
- Per allà encara queden
alguns reductes imperialistes, oi? -Va preguntar la Jaina.
- Per descomptat que sí
-va replicar en Han Solo -. Per això creu la vostra mare que és tan important
el sopar. Heu de portar-vos el millor possible.
En Jacen va deixar anar un
gemec.
- Si és tan important, per
què hem d'assistir?
La Leia li va somriure amb
dolçor.
- M'agradaria que
coneguéssiu a l'ambaixadora -va dir -. Els nens tenen un paper molt especial en
la societat de Karnak Alfa. Són considerats com a grans tresors, i el seu valor
va augmentant a cada dia que passa. En la societat de Karnak, a més infants que
tens més honor i millor posició social adquireixes. El seu govern fins i tot té
un consell dels infants.
- Raigs desintegradors!
-Va exclamar en Jacen -. Gairebé se m'havia oblidat. Hem convidat a Zekk a
sopar amb nosaltres aquesta nit.
- Pot venir també al
banquet, mare? – Va preguntar la Jaina.
La Leia va semblar
desconcertada, una expressió que la Jaina veia amb molta freqüència a la cara
de la seva mare.
- En Zekk? El vostre jove
amic dels carrers?
- No estàs dient sempre
que tothom val alguna cosa, sigui quin sigui el seu origen i l'ambient en què
viu? -Va preguntar la Jaina, adoptant un to lleument defensiu.
- Siiiiiií -va respondre
la Leia, perllongant molt el monosíl·lab.
- Apa, si us plau... Si
dius que sí, fins i tot deixaré que em trenis els cabells. -Es va oferir la
Jaina.
Va tornar la mirada cap
als seus germans, buscant suport, i va veure que la cara de l'Ànakin adoptava
aquella peculiar expressió calculadora que apareixia en ell sempre que estava
resolent algun problema.
- Si valoren tant els
nens, a l'ambaixadora li encantarà tenir un altre nen sopant amb nosaltres -va
dir l’Ànakin.
La preocupació es va
esfumar de la cara de la Leia.
- Sí, és clar. És
veritat... El vostre amic pot venir, és clar. De fet, també convidarem en Lowie
i la Tenel Ka.
La Jaina es va posar a
riure, sentint-se plena d'alleujament.
- Fantàstic! Aniré a
dir-li quant tornem.
En Jacen es va acabar la
seva sopa i es va aixecar.
- Hem de marxar de
seguida?
En Han va consultar el seu
cronòmetre.
- No, encara disposem d'un
parell d'hores.
- Bé, en aquest cas us faig
una carrera fins aquests turons! -Va dir en Jacen.
Tots van riure i van anar
corrent cap als seus turbo-esquís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada