CAPÍTOL
8
Dos dies
després, en Jacen es va ajustar el respirador i es va recolzar a la
porta principal de durciment de Trenta-dos, esperant el transbordador de subministraments de CorDuro.
La cúpula grisa s'esvaïa
en la boira de les
altures. El COSERE
no es podia permetre equipar als seus refugiats amb vestits d'aïllament
cars, només vestits barats i respiradors
barroers com el d'en Jacen. Hi havia vegades en què
tenia ganes d'abandonar
i tornar al combat.
L'oferta d'en Randa li va tornar a la ment, però la va
rebutjar de seguida. Lliurar-se a
l'agressió significaria trair tot el que havia
promès protegir, sense oblidar la seva visió.
Però que potser no podia lluitar
sense utilitzar la Força?
A la dreta, a un costat del cràter d'una
explosió, jeia l'extrem
segellat d'un contret
conducte en acordió. Aquell tub es podia
expandir per connectar-se
a l'escotilla de càrrega d'un
vaixell de càrrega. Trenta-dos esperava una càrrega de fertilitzants químics per
al projecte hidropònic. Sense aquesta càrrega, la
nova collita d'aliments es podriria en els
tancs.
Però no calia ser Mestre Jedi
per adonar-se que el vaixell de càrrega no arribaria. En Jacen va arrufar
les celles i es va ficar per la porta, que era
un compartiment estanc modificat. Es va aturar perquè els dolls d'aire
eliminessin tota la
pol·lució possible de les seves
robes, va deixar les botes
en un tub de sedimentació i va caminar seguint la paret de la cúpula fins
al pavelló de control.
-No vindrà
-retrunyí una veu greu.
En Randa havia col·locat la seva enorme panxa davant del tauler
de control. Dos humans d'edat avançada s'asseien
a terra amb les cames
creuades, ocupats amb un joc de tauler.
Darrere d'ell, la
bombolla-finestra mostrava
el cràter d'explosió de la zona d'enlairament.
-Se sap res de Nal Hutta?
-va preguntar en Jacen en to amable.
-La Joia
Gloriosa -esbufegà en Randa - està patint un
bombardeig remot. Els míssils esclaten contra
la seva atmosfera. Els sensors del meu poble
no indiquen danys, però ja sabem el que va fer l'enemic a
Ithor.
En Jacen va arrufar les celles.
-Han evacuat
al teu poble?
-Molts dels
meus kajidic han partit rumb a Gamorr i Tatooine.
I cap a Ròdia.
-En Randa va torçar la gran esquerda que era
la seva boca de calaix-. Però
ara Ròdia està
patint un altre atac.
En Jacen va negar amb el cap.
-Però hem
rebut notícies molt nobles de Kubindi. Tràgiques,
però nobles.
-Ah, sí? -En Jacen va recolzar un braç en el panell de
comunicacions. Les notícies del
sistema exterior ja
eren prou escasses com per haver de suportar
a sobre que fos en Randa qui se les
expliqués.
-Sembla que la Dotzena d'en Kyp...
En Jacen va estrènyer els punys
en sentir aquest nom, però no va interrompre.
-... Va
mantenir a ratlla a un esquadró d'atac yuuzhan
vong el temps
suficient perquè els kubaz poguessin treure
del planeta totes les naus capaces
de volar. Això no
té altre qualificatiu:
és heroic.
Al Jacen
se li passava pel cap una cosa més semblant a «fantasmada»,
però no va dir res.
-Els creia
en Bothawui.
-Així és.
Després d'endevinar el proper atac dels yuuzhan
vong, en Kyp va
realitzar el llarg viatge...
-Escolta, Randa -en Jacen va arrufar
les celles-. Diguem que jo
no admiro en Kyp
tant com tu
-per no esmentar que en Kyp no té paciència alguna amb
els hutt, però en
Jacen no va dir això-.
Ha matat a
milions d'éssers.
En Randa va fer un gest com
per treure-li importància.
-Això va
ser fa molt. Era jove...
-Doncs jo
sóc jove ara.
I no ho aprovo.
-És tràgic
com de dividits que
estan els Jedi -va dir en Randa suaument-.
Se suposa que han de protegir als altres. Però jo
no veig a cap de
vosaltres fer això, Jedi Solo. Mira en
Wurth Skidder. Ell
sí que era un guerrer.
I va tornar a explicar la història de la valentia demostrada per
Skidder a bord de
la nau nodrissa yuuzhan vong. El seu intent de
comunicar-se amb el repugnant coordinador de
guerra yammosk. La seva mort en lenta agonia,
i el fet que obligués
a l'equip de rescat a anar-se'n sense ell. En Randa havia jurat
venjar-se dels yuuzhan vong per honrar en
Wurth Skidder.
En Jacen es va preguntar què era el que volia realment el
jove hutt.
-Pel que jo veig -va concloure
en Randa-, Durron és l'únic Jedi que
realment està plantant cara als yuuzhan vong.
-Això és
només veritat a
mitges -va dir en Jacen cautelosament-. Els Jedi
amb base a Coruscant
s'estan esforçant tant com en Kyp,
sense necessitat de
muntar numerets. Sense fanfàrries, ni truquets
a l'hora d'entrar en combat...
En Randa va escopir cap a un cub
que havia col·locat al racó més fosc de la
sala. Els jugadors
es van sobresaltar, però van tornar
a la seva partida.
-Fins quan
resistirà Coruscant l'atac yuuzhan vong?
-va grunyir el hutt.
-És l'últim
lloc que l'exèrcit els hi permetria
prendre -però en Jacen
també s'ho preguntava.
Allò significaria el final de tot. I, en
la visió que havia tingut, el seu oncle Luke estava prop
de Coruscant-. Mira, Randa, el Mestre Skywalker
té raó: cal
utilitzar la Força amb cura. Hem d'evitar la
ira, l'odi i l'agressió perquè ens arrossegarien
al mal, i això és
tan perillós com els yuuzhan vong.
En Randa va
grunyir alguna cosa en hutt.
-Està bé
que recollim informació -va insistir en Jacen-. Que protegim i aconsellem a altres
éssers. Que els curem. Aquest és el poder del
bé, Randa. Els d'en Kyp... potser no hagin
caigut encara en el Costat Fosc, però
van directes a ell.
En Randa va
estrènyer els seus petits punys i va esbufegar
amb tot el seu volum.
-No m'expliquis
històries del Costat Fosc o del Costat
Lluminós. Si ets
un Jedi, actua com un Jedi, o treu-te del mig i
deixa que altres Jedi
facin el que s'ha de fer en aquesta guerra... protegir els altres!
-En això
estic -va insistir en Jacen.
Tot d'una, en
Randa va adoptar un
to conciliador.
-És clar que sí -va dir amb veu suau, però sense poder
evitar que en Jacen
recordés una altra cosa dels afalacs d'en
Randa Besadii Diori: la cosa podia torçar-se
en qualsevol moment. El hutt era un mercader d'espècies,
un manipulador. -Et
vaig a explicar la meva visió. Les meves fantasies
han madurat, i tu
podries trobar la glòria ajudant-me a fer-les
realitat.
En Jacen va posar els ulls en blanc.
-A veure.
En Randa es va humitejar els llavis
amb la seva grossa llengua en forma de
falca.
-Jo em
veig com a cabdill pirata, causant estralls en els yuuzhan vong...
i amb Kyp Durron com a exemple.
En Jacen es va preguntar com hauria reaccionat en Kyp d'haver
sabut que un hutt
el tenia com a model a seguir.
-I qui
millor per comandar el meu esquadró que un
Jedi?
I el destí
m'ha enviat a un Jedi,
a un Jedi que s'ha retirat dels seus deures normals. Ja veus,
Jacen, l'únic que necessito és que em facis cas
d'alguna manera, poder-te
convèncer perquè facis
el que vull.
Una sinceritat
sorprenent, per tractar-se
d'un hutt.
-Aquí a
Trenta i Dos no
queda ni una sola
nau en condicions per als teus propòsits.
-No -va
admetre el hutt-. Però a Pòrtic hi ha naus
més ràpides. A
la nostra disposició.
-No, Randa.
No penso robar.
No vull ser un pirata
i no crec en la
teva visió. Ho lamento. I ara, necessito una
línia UCTO.
En Randa va
sospirar profundament i es va allunyar del panell
de comunicacions. En Jacen es va asseure a la unitat de
comunicació terra-òrbita, tamborinant amb els
dits en la vora
mentre esperava que algú rebés la seva crida. Es
va preguntar si en Randa recorreria a la intimidació quan fos obvi que els afalacs
no li bastarien per
obtenir el que volia.
La primera trucada d'en Jacen va arribar l'exèrcit
de Duro, com sempre. Les Forces de
Defensa de Duro anaven
últimament una mica revoltes. L'equip de comunicacions
de l'almirall Wuht cobria el torn d'aquell
matí. En Jacen es va passar
gairebé una hora negociant
la rutina de costum. En Randa va treure el cap tres
vegades el cap per la porta
per preguntar si hi havia progressos.
-Espero l'almirall Dizzlewit -va
murmurar en Jacen en cada ocasió.
Per fi
en Jacen va aconseguir recórrer una baula rere
l'altre fins arribar a un administratiu
d'enviaments que semblava disposat a comprovar els registres. Sí, el transbordador
en qüestió havia arribat a Ciutat Bburru. Logística
CorDuro s'havia encarregat del trasllat. Un pilot de CorDuro havia partit
amb la mercaderia en direcció a Ciutat Urrdorf,
la ciutat orbital
més petita de Duro.
Algú l'havia
robat!
-Sé la
molèstia que suposa realitzar
aquests seguiments de ruta
-va dir en Jacen amb
fermesa-. Ha estat
molt amable per la seva banda
facilitar tota aquesta informació. Moltes gràcies.
Va tallar la trucada i va encendre l'intercomunicador.
-Papà?
Després d'uns segons, va obtenir resposta.
-Ho has
trobat, Júnior?
-Els duros
l'han desviat -el
monstruós cap d'en
Randa va tornar a aparèixer
per la porta. En Jacen
va empènyer la cadira a un costat i, sense
deixar de parlar amb
el seu pare, va indicar al hutt
que entrés -. Pare,
crec que això justificaria la despesa de combustible de pujar a parlar
amb ells -en Han
ja havia portat
el desfasat transbordador Howlrunner 1-7 de
Trenta-dos a Bburru en dues ocasions per
parlar amb l'almirall Wuht.
-No -va
respondre amb fermesa-. No volen parlar. Ja
pensarem en alguna cosa. Demanarem prestat a
Pòrtic, o alguna cosa així.
En Jacen sabia exactament a què es
referia el seu pare
amb «demanar prestat».
* * *
Una transmissió
inesperada va apartar Tsavong Lah del conjunt
de víllips del Sunulok. En aquella cambra, els
víllips de senyal mostraven camps òptics
que reflectien amplis arcs espacials, enviats per víllips de repetició. Les imatges de Nal
Hutta mostraven el
sediment microbiòtic que
reformaria aquest planeta pestilent
i ple d'escòria, i
la seva fantasmal lluna coberta de monstruositats tecnològiques, fent que tornés a ser alguna cosa fèrtil i bonica.
Alguns dels organismes, alimentats pels cuidadors
mestres, digeririen el metall i el transpariacer
de Nar Shaddaa
i el convertirien
en pols, amb el
qual es formaria un estrat
inferior. Altres microbis polvoritzarien el durciment dels dos planetes
i el convertirien
en sorra per al nou substrat.
I una altra onada de bacteris atacaria
la matèria orgànica, inclosa la dels inflats
cossos dels hutt,
perquè abonés el
substrat. Enterrats sota un
sòl natural, el planeta i la lluna tornarien a la
vida.
També hi
havia la qüestió de Mujmai
Linan, un tinent que
havia volgut prendre Kubindi
amb la meitat dels
coralites que s'empraven normalment. En Linan esperava
en una sala de meditació, després de patir la humiliació que suposava la important evacuació de Kubindi.
En menys d'una hora, els déus el rebrien.
A Tsavong
Lah no li complaïa
sortir de la sala, però valia la pena
escoltar l'informe de l'Executor. Assegut a la cambra privada
de corall, mirava amb menyspreu la imatge
atònita d'en Nom Anor
que mostrava el víllip.
-No un
Jeedai, sinó tres?
En Nom Anor es va quedar encara més
bocabadat. Era poc freqüent que un Mestre Bèl·lic
repetís la informació.
-Sí, Mestre
Bèl·lic. Ja s'han albirat tres.
El Mestre Bèl·lic es va alçar en
tota la seva formidable alçada,
quadrant les espatlles punxegudes.
-Però no
tu.
-No. Només
els meus agents. Jo
vaig evitar escrupolosament la seva presència.
-Els seus noms -va ordenar en Tsavong
relaxant-se.
-La Leia Organa Solo segueix sent la supervisora d'aquesta cúpula.
Els meus assistents m'alerten quan s'acosta
al laboratori.
-Els teus assistents s'acosten a
ser dignes.
-M'agradaria poder comunicar els
seus elogis.
-Potser puguis fer-ho tu mateix
quan Duro sigui
alliberat.
El víllip va mostrar el cap d'en Nom
Anor assentint agraït.
-Ens honra
a tots. Fins
aquest matí no m'he fixat en els altres dos Jedi. Els meus agents
a Bburru han
monitorat una sèrie de trucades a l'exterior del sistema realitzades des de l'Assentament
Trenta-Dos. Finalment, han identificat a una
passatgera que va arribar en una
nau d'evacuació sanitària.
Es tracta de la
filla de l'Organa Solo, Jaina. Logística
CorDuro ha registrat
la trobada amb un altre Jedi més a Trenta-dos, el germà de la Jaina, el covard que va
desertar de Coruscant...
En Tsavong Lah el va interrompre perplex.
-Que potser tenen una disputa familiar?
Per què s'esquiven els uns als altres? Per evitar la vergonya?
-Jo tampoc
ho entenc. Em sembla possible, encara que gairebé increïble, fins i tot per
a una raça sense Déu com la seva, que
les cries no
tinguin ni idea de la ubicació de la mare, ni
aquesta de la ubicació de les cries. El nom del
covard és...
-No em
donis noms de covards. No és digne de ser conegut.
-Llavors puc fer un suggeriment?
En Tsavong Lah va assentir.
-He desenvolupat
un nou organisme.
En Tsavong Lah va arrufar les celles. Nom Anor es creia un
cuidador, i s'entremetia en les especialitats
sagrades dels altres.
-Potser ens resulti útil quan
calgui eliminar aquestes abominables cúpules i
fer que entre l'atmosfera viva -va prosseguir l'Anor. -Mentrestant, voldria provar
a la cúpula dels dos joves Jedi. «Eruk tukken nom canbintu».
Acabava de citar la dita: Cal
afeblir les frontisses del fortí enemic.
-I per
què no en la
teva? -seria una autoimmolació
molt honrosa.
-Belek Tiu, Mestre Bèl·lic -En Nom
Anor es va disculpar i el Mestre Bèl·lic
li va deixar continuar-. Aquest complex d'investigació
ens va bé a llarg
termini, i la
Jedi Organa Solo ajuda a altres treballadors a
extreure el màxim partit dels recursos naturals. Per aquesta raó, cal
posposar la destrucció d'aquesta cúpula.
En Tsavong Lah no podia posar peròs al
raonament de l'Executor.
-Sempre i quan ella no percebi la teva presència. Aquests Jeedai són
capaços de reconèixer-ho d'alguna
manera, tot i els emmascaradors ooglith. No tinc
molta fe en què el nou emmascarador gablith pugui
enganyar-los. -La Màgia Jedi funcionava
sense sacrificis als Déus yuuzhan vong,
la qual cosa la feia gairebé tan abominable com la
tecnologia infidel-. Els Sacerdots canvien d'opinió
diàriament, tant si
els portents identifiquen els
Jedi com abominacions
massa brutes per
ser sacrificades com si els consideressin dignes de ser ofrenes individuals. Però
no et reuneixis amb ella en persona.
-Us serveixo
amb la meva vida i la meva mort -va respondre en Nom
Anor.
En Tsavong Lah va tocar el víllip. La cara d'en Nom Anor es
va esborrar, es va enfonsar i va
tornar a l'interior del víllip.
En Tsavong Lah va romandre assegut
altra estona, acariciant-se el llavi partit amb
una urpa. Destruir la fàbrica de naus de Duro
deixaria els enemics sense naus de guerra i
sense subministraments. Tornar a tallar les
rutes comercials provocaria
el caos econòmic.
I a Duro donaria un exemple
que els habitants
que quedessin amb vida a la galàxia no
s'atrevirien a ignorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada