Panteó (II)

Anterior

Capítol Dos

-Això... És sorprenent.

-No està bé, Cuidador.

-Jo no he dit que ho estigués -Va respondre en Hilts al seu ajudant-. Però tot i així és sorprenent.

A mesura que el sol de Kesh llançava els seus primers raigs sobre la ciutat, Hilts i Jaye miraven cap avall als terrenys del palau des del balcó. Mai havien vist la ciutat tan viva. Una palpitant catifa d'humans i keshiri cobria el que antigament havia estat el Cercle Etern, i la gent col·locava refugis portàtils per protegir-se de la pluja volcànica.

Els celebrants van començar a reunir-se al dia següent que l'Iliana i les seves guerreres entressin al palau, reservant llocs en previsió del Festival de l'Ascensió de la Nida. A cap dels ciutadans ordinaris se li permetria estar present en la lectura del Testament, però això no semblava importar.

-Aquest planeta necessita una festa -Va dir en Hilts.

-El que volen és un líder -Va respondre en Jaye. Va alçar els ulls foscos cap al Cuidador-. Això és el que vaig escoltar que deia l'Iliana. Tots els humans esperen obtenir alguna orientació de les paraules del Gran Senyor.

En Hilts va riure.

-Bé, almenys seran les seves paraules. -Llançà una ullada a l'interior del palau, on l'Iliana i les seves companyes contemplaven amb estupefacció la piràmide adornada-. Mai esbrinaran si més no com engegar-lo.

Això era cert, va recordar en Hilts; tot just va ser capaç de fer que l'objecte funcionés durant l'últim Dia del Testament, vint anys enrere. El seu predecessor ho havia descrit com un dispositiu d'enregistrament, i li havia transmès l'antic secret per activar-lo... però a Hilts li van fer falta quatre intents per fer-ho correctament el dia assenyalat. Es preguntava si potser alguna cosa fallés en l'objecte. Funcionaria aquest any?

No importava. Ell havia treballat força bé els últims quatre dies, va pensar en Hilts. Per guanyar temps, li havia mentit a l'Iliana dient que el dispositiu només s'activava en el Dia del Testament. Això no havia detingut l'arrogància de la dona per trastejar amb ell, sense cap resultat... però l'estratagema li va servir per aconseguir l'alleujament que esperava. Al costat de la gentada que anava a la festa, els rivals de l'Iliana van arribar a Tahv molt abans del previst, evidentment atrets pels informes dels seus espies que les Germanes de la Seelah havien pres el palau. Ara, en els campaments d'aquí fora onejaven els penons dels Korsinites, de Destí Daurat, de Força 57, i un sens fi d'altres faccions. L'avantguarda de la Seelah havia pres posicions a l'exterior de l'entrada del palau, però no estava clar quant de temps podria impedir l'entrada amb el nombre d'oponents en creixement constant. Faltant vuit dies abans del Dia del Testament, els enemics de sang havien ajornat la violència, aprofitant en canvi l'aglomeració de públic com una oportunitat per fer proselitisme. L'Ascensió de la Nida s'havia convertit en un festival de la xerrameca.

-Buscar un líder en aquest grup -Va dir en Hilts-. Que el costat fosc ens ajudi a tots.

-La conjunció -Va dir en Jaye. En Hilts va témer estar a punt d'escoltar una nova sessió sobre la teoria d'en Jaye, i del que realment era el dia d'avui, quan el keshiri va sospirar i va mirar-li als ulls-. Cuidador, mai entendré per què vostè mai va assumir el repte de governar la Tribu. Vostè sap més que ningú dels camins dels antics.

-Sé massa -Va dir en Hilts, divertit-. Aquests són els dies del Boig Flagrant, amic meu. Els homes ben informats com nosaltres no podem arribar molt lluny.

-Però la Tribu ensenya que cada home o dona lliure pot créixer fins a convertir-se en Gran Senyor.

-I això és bo perquè jo ho cregui -Va dir en Hilts-. Però si tu ho creus, ja no és tan bo. I si aquests ximples d'aquí fora també ho creuen -Va continuar, assenyalant a la multitud-, es converteix en una cosa horrible. La teva oportunitat es troba en el meu fracàs. -Va somriure-. I què és això de "la Tribu ensenya"? Ja ningú està d'acord ni tan sols en què és la Tribu. -El sistema educatiu havia estat una víctima més de l'agitació. Sota Korsin i els seus successors, la gent havia treballat unida. Però a mesura que els individus anaven buscant cada vegada més dreceres cap al poder únic, la societat Sith, si és que podia dir-se així, s'havia ensorrat. En Hilts va donar un copet a l'espatlla del jove ajudant-. No, ja és massa tard. Igual que Donellan, el temps m'ha passat per sobre.

-No hi estic d'acord...

-Escolta, Jaye. Quan un home d'edat avançada et diu que alguna cosa és veritat, o bé li creus, o bé consents cortesament -Va dir en Hilts, allunyant-se de la barana-. L'últim que vols fer és sacsejar la seva fe en la seva omnisciència.

-Fins i tot si està equivocat?

-Sobretot si està equivocat. -Es va girar per fer un pas cap a l'interior del palau-. I parlant de necis...

A l'interior, l'Iliana continuava manipulant la petita piràmide. Només romanien dues de les seves companyes, la resta havia marxat a guardar l'entrada.

-Si es tracta d'algun tipus de dispositiu de gravació -Va dir l'Iliana-, ha de tenir una font d'energia. Potser un vidre Lignan.

-Si aconsegueix descobrir com funciona -Va dir en Hilts-, vostè mateixa es convertirà en un dels registres històrics.

Va avançar cap a una posició no amenaçant a prop dels Tubs de Sorra. Després de tancar als seus treballadors en una altra habitació, l'Iliana havia mantingut al cuidador i al seu ajudant en l'àrea immediata, llestos per respondre a les preguntes. En Hilts no anava a anar-se'n enlloc, de totes maneres. Tot aquest assumpte s'havia convertit en un entretingut espectacle... i els intèrprets, divertits de contemplar.

Trobava a l'Iliana una dona atractiva, si bé completament venal i poc fiable. En Hilts mai havia pres parella, en part a causa de la seva missió sense futur, però també perquè sabia que els Sith no saben compartir. Ho havia vist en les històries una vegada i una altra: totes aquestes enveges i conspiracions, fins i tot dins de les famílies. No era d'estranyar que en Yaru Korsin hagués decretat que els cònjuges dels Grans Senyors morts havien de ser condemnats a mort. No hi havia lloc per al verí al dormitori.

No és que l'Iliana ho sabés. Ara, com ho havia fet una vegada el dia abans, l'Iliana va fer un pas cap a ell i el va mirar als ulls amb sobtada calidesa.

-Cuidador, estàs segur que no hi ha manera de veure la gravació, ara? D'alterar-la?

La seva mà enguantada va acariciar suaument el braç de l'home.

-Per la sang de Gloyd, noia! Tinc el doble de la seva edat, almenys -Va dir en Hilts. La va mirar amb incredulitat-. I vostè és una Germana de la Seelah.

Fulminant-lo amb la mirada, ella es va tirar enrere.

-I tu ets una vella berruga purulenta!

-Això m'agrada més. Podem passar als fets ara? Encara que volgués, jo no podria modificar el missatge de l'interior. I no vull! -Es va donar la volta allunyant-se d'ella i va assenyalar les pintures a les parets de l'atri, que representaven l'arribada dels viatgers dels cels-. Aquest artefacte és el nostre únic enllaç que funciona cap a aquest passat, a com arribem a ser el que som. Jo no el modificaria encara que la meva vida depengués d'això.

-I si fos la d'una altra persona?

En Hilts va escoltar l'agut xiuxiueig del sabre de llum de l'Iliana activant-se. Girant-se amb precaució, va veure que les seves companyes havien subjectat a Jaye pels braços.

-Tranquil·les, no crec que això sigui necessari.

-Jo crec que sí. Comença a desmuntar el dispositiu, Cuidador. I mentre ho fas -Va dir l'Iliana-, nosaltres desmuntarem a aquest keshiri. Pot ser que quedi alguna cosa d'ell, si treballes prou ràpid.

La mirada d'en Hilts alternà entre el seu ajudant, retorçant-se presa del pànic, i l'objecte brillant. Ni tan sols sabia per on començar, però havia de fer alguna cosa. A contracor, va agafar la petita piràmide a la mà...

... I gairebé la va deixar caure quan diverses figures van travessar les finestres de vidre sobre ells, caient a l'atri. Vestits amb l'antic vestit de cuir d'uvak dels Rangers Celestials, els nouvinguts es van posar a la superfície de marbre darrere de les dones que mantenien captiu a Jaye i van encendre els seus sabres de llum. Alhora, diverses de les guerreres de l'Iliana de l'exterior van entrar, fugint de l'atac d'una esgarrifosa multitud de misantrops. Amb la seva arma ja desembeinada, l'Iliana va saltar a la defensa de les seves aliades, alliberant a Jaye, que es va llançar a terra prop dels peus d'en Hilts.

-Ara, noi! -Subjectant la túnica del seu ajudant amb una mà i el dispositiu gravador amb l'altra, en Hilts va saltar cap als Tubs de Sorra, lluny de la refrega. Darrere d'ells, energia carmesí crepitava, estripant carn Sith. Es va adonar que hi havia dos grups d'assaltants lluitant contra l'Iliana.

En reconèixer qui eren, en Hilts es va adonar del que havia de fer.

-Escòria humana! -Va cridar amb fúria l'Iliana mentre entrexocava el seu sabre de llum amb el d'una dona gegantina amb cicatrius.

-Criada traïdora! -Va cridar una muntanya calba d'ira masculina, un dels arribats des de dalt amb armadura de cuir.

Enfrontant-se, els combatents semblaven tan interessats en insultar els seus enemics com a colpejar-los. Tant era així, que enmig dels cops, van poder escoltar...

-Ei! Aquí amunt!

Els caps es van tornar cap a l'imponent artefacte de vidre que s'alçava al costat de la paret nord. En Hilts, malgirbat, s'aferrava a l'escala de manteniment dels Tubs de Sorra, amb un Jaye aterrit en els graons inferiors. Sostenint el dispositiu d'enregistrament en una mà, el Curador va empassar saliva i va parlar.

-Faccions de Kesh... hostes convidats... benvinguts. Hmm... arribeu tots molt aviat.

 Següent