Passar comptes a Centràlia (i Ep)

Anterior

Epíleg

-Ni tan sols sé per què desitjaven amb tanta desesperació que la meva flota vingués fins aquí -va dir l'almirall Ackbar amb la seva veu ronca i gutural. Es va donar la volta i va contemplar en Luke Skywalker amb els seus sortits ulls de peix. Estaven a Drall, ja que l’Ackbar sentia una gran curiositat pel repulsor i desitjava inspeccionar-lo -. Les meves naus gairebé no van haver de fer res perquè la major part de la feina ja estava feta..., gràcies a l'almirall Ossilege i a la Gaeriel Captison.

-Sí, senyor. Hem d’estar-los molt agraïts -va dir en Luke. Va pensar en la Gaeriel i va pensar amb la Malinza, la seva filla. En Luke li havia promès que tindria cura de la seva mare. Com es podia pagar aquesta classe de deute? Després va pensar en l’Ossilege, aquell home difícil de suportar i impossible de tractar que també posseïa el do de fer el difícil i l'impossible-. Lamentaré la seva pèrdua durant molt de temps -va seguir dient-. Però hem vençut. Gràcies a ells, i a molts altres. I, en gran part, gràcies a aquests tres nens...

L’Ànakin, en Jacen i la Jaina corrien d'un costat a un altre i escalaven els monticles de terra que el repulsor havia fet brollar del sòl quan va apartar les roques per sortir de les profunditats. Els tres germans estaven sent perseguits per la Jènica Sonsen, que reia a riallades, i per la Belindi Kalenda, que estava massa ocupada fent ganyotes ferotges per poder riure. Els cinc estaven jugant a l'ombra del repulsor. L'extrem d'aquell cilindre que havia romàs ocult al subsòl durant tant de temps havia passat a alçar-se cent metres per sobre del terra.

En Han i la Leia van riure quan els seus fills van donar sobtadament la volta a la situació i van començar a perseguir a la Sonsen i la Kalenda. La Mara estava contemplant la diversió amb un somriure als llavis, i fins i tot Chewbacca estava gaudint de l'espectacle. No gaire lluny d'allà, l’Ebrihim i la duquessa Marcha s'havien assegut a terra i estaven absorts en la seva conversa. A jutjar per les seves expressions d'interès i concentració, o discutien algun complicat assumpte d'Estat o, el que era molt més probable, estaven disseccionant algun xafardeig familiar particularment sucós.

Probablement es tractava d'això últim, però en Luke albergava l'esperança que fos el primer. La duquessa necessitaria tota la pràctica que pogués acumular. La Leia ja li havia explicat que planejava nomenar la Marcha governadora-general del sector.

La Dracmus estava asseguda al costat dels dos dralls, i pel que semblava s'havia sentit tan fascinada per la conversa que havia acabat quedant-se profundament adormida.

De sobte en Luke va sentir una veu estrident que va començar a parlar darrere d'ell. La veu va anar alçant-se ràpidament en una protesta a la qual va respondre un veloç encadenat de xiulades i trinats electrònics que semblaven estar molt lluny de ser una felicitació. Es va donar la volta per veure l’R2 i Q9, novament embrancats en una apassionada discussió sobre algun fosc detall del disseny dels androides. C3PO s'havia interposat entre ells i estava intentant calmar-los. En Luke va tenir el pressentiment que C3PO obtindria el seu grau d'èxit habitual.

- Sap una cosa, almirall? -Va murmurar un instant després-. Són les criatures que hi ha en aquesta plana, els humans, la seloniana, els dralls, el wookiee i els androides... Ells són els que han guanyat aquesta guerra, no les naus o els canons o l'equip.

-Té raó, naturalment -va replicar l'almirall Ackbar-. Però la veritat és que en les guerres ningú guanya. Només hi ha diferents graus de pèrdua. Els danys infligits en aquests mons són terribles. Sí, terribles... Necessitaran molts anys per reconstruir-ho tot i ordenar tots els caps per lligar.

En Luke va assentir. Però almenys alguns d'aquells caps per lligar ja estaven sent recollits i ordenats. L'almirall Ackbar havia portat la notícia de l'arrest d'un tal Pharnis Gleasry, un agent de la Lliga Humana que formava part d'aquella xarxa d'espionatge que havia aconseguit introduir-se en massa arxius governamentals de Coruscant. No havien hagut d'esforçar-se massa perquè en Gleasry comencés a cantar com un ocell. Tota la xarxa d'espionatge que la Lliga Humana havia creat a Coruscant havia estat capturada i ficada entre reixes, que era el lloc on havia d'estar.

També hi era l'assumpte de què fer amb l’estrella de la llista dels destructors d'estrelles, naturalment. La solució a curt termini seria alliberar els controls del repulsor de la seva fixació perquè poguessin ser utilitzats per algú que tingués més de set anys, tenir preparades les xifres de centrat correctes i limitar-se a disparar aquell repulsor -o el de Selònia- quan fos necessari. La solució a llarg termini seria obtenir els codis de desconnexió de la Tríade. Els selonians de Sacòrria havien acabat cedint per complet, encara que només quan ja era massa tard perquè això fos d'alguna utilitat. Atès que la Tríade estava molt disposada a cooperar, la qual cosa resultava bastant comprensible, especialment tenint en compte que les tropes d'ocupació de la Nova República ja anaven cap allà, no semblava probable que hi hagués excessius problemes. Algú havia posat en circulació el rumor totalment fals que l'Armada de la Nova República anava a redirigir Centràlia per apuntar el feix cap al sol de Sacòrria, i que deixaria l'estació en aquesta posició durant totes les fases del procés destructor d'estrelles fins que obtinguessin el codi de desconnexió. El rumor segurament provocaria una cooperació encara més entusiasta.

I després estava tot el problema d'estudiar Centràlia, i dels repulsors en els altres tres mons. Qui havia construït el sistema Corellià, i quan, i per què, i què havia estat dels seus constructors? Bé, alguns caps estaven més lliures que altres... Aquells misteris bé podien necessitar segles per ser resolts, i això suposant que arribessin a ser resolts mai.

Hi havia un altre cap solt pel qual en Luke sentia un interès personal. Però també tenia el pressentiment que no hauria d'esperar massa per saber on acabava.

-Fa uns moments va dir que la guerra es va guanyar gràcies a aquestes persones -va dir l'almirall Ackbar-. No he pogut evitar adonar-me que hi ha dos noms prou prominents que semblen trobar-se absents. Estaven amb nosaltres en el transport quan vam venir. On es poden haver ficat?

En Luke va somriure. Sabia amb tota exactitud on eren, però tenia la impressió que en aquells moments no els venia de gust tenir companyia.

-Jo no em preocuparia massa, almirall. Tots dos pertanyen a aquesta classe de persones que saben cuidar-se molt bé de si mateixes.

- Lando? -Va preguntar la Tendra de sobte.

Estaven passejant per entre els monticles i solcs de terra que havien sorgit del no-res quan el repulsor va ascendir des de les profunditats. No era el més bell dels paisatges, però tenia l'avantatge de proporcionar un considerable grau d'intimitat darrere de cada promontori i accident del terreny.

- Sí? -Va replicar en Lando-. Què passa?

Els seus vagareigs havien fet que la Tendra es trobés damunt d'una acumulació de terra i restes una mica més alta que el munt de roques habitual. En Lando li va oferir la mà i la Tendra la va prendre, utilitzant-la per no perdre l'equilibri mentre baixava, mig lliscant i mig corrent, fins a la petita coma del costat. En Lando no li va deixar anar la mà quan va haver baixat, i la Tendra el va seguir sostenint entre els seus dits.

- Recordes que et vaig explicar que, sigui quina sigui la seva edat, una sacorriana no pot casar-se sense el consentiment del seu pare?

En Lando va sentir un curiós voleteig dins el seu pit, un aletejar de por, excitació i interès sorprenentment barrejats.

-Sí -va dir, aconseguint evitar que li tremolés la veu-. I...?

-Bé, hi ha una cosa de la que et volia parlar -va dir la Tendra-. No és que haguem de fer res immediatament, naturalment, però hi ha alguna cosa més que vull explicar-te sobre aquesta llei. És un tecnicisme legal molt interessant, saps? Hi ha molts precedents que han deixat clarament establert que una sacorriana no està sotmesa a aquesta llei si es troba fora del sistema de Sacòrria. Per exemple, si es trobés... Bé, diguem que si es trobés a Drall podria oblidar-se d'aquesta llei.

- De debò? -Va preguntar en Lando, recuperant-se ràpidament gràcies als seus vells reflexos. Era una idea que necessitava temps i reflexió, per descomptat, però no hi havia dubte que a primera vista li agradava bastant. Lando va somriure i va contemplar el bell rostre de la Tendra-. És un fet certificable? -Va preguntar.

-Ho és -va dir la Tendra, tornant-li el somriure.

-Bé, en aquest cas... Escolta, per què no tornem a la Dama Afortunada i parlem de l'assumpte durant el sopar? -Va suggerir-. Els tecnicismes legals sempre m'han semblat fascinants.

FI