Mesures desesperades (I)

Mesures desesperades


En Mak i la Ketrian II:   



Carolyn Golledge

I

El so constant dels monitors de signes vitals sonava en contrapunt amb el xiulet rítmic del respirador. Escoltant com ho havia fet gairebé constantment durant l'últim dia i mig, el líder d'esquadró Stevan Makintay trobava que els sons eren tan tranquil·litzadors com irritants.

Fregant els seus ulls adolorits, es va girar i va mirar de nou el rostre pàl·lid de la Ketrian Altronel. Desperta, Kel, si us plau, li va pregar en silenci. Parla amb mi. Si us plau, no te'm moris.

Una mà forta i càlida va estrènyer amb simpatia l'espatlla d'en Makintay, i ell es va sobresaltar, es va girar i va veure a Tarrek, el metge de la Base Niu d'Àligues, inclinat sobre ell.

-Realment hauries d'anar a dormir una mica, Mak -va repetir en Tarrek-. Et faré saber immediatament si hi ha algun canvi.

En Makintay negà amb el cap.

-Em quedo -va dir tossudament. Un brot d'ira i dolor va fer que els músculs de la seva mandíbula tremolessin i va lluitar per recuperar el control-. Jo la vaig ficar en aquest embolic. Aquest gos de carrer imperial, Pedrin, mai l'hauria enverinat si jo no hagués...

En Tarrek sospirà sorollosament, interrompent-lo.

-Això no és veritat i tu ho saps. -Es va inclinar sobre la figura immòbil estirada al llit, va aixecar les parpelles de la Ketrian i va provar la resposta de dilatació de la pupil·la-. L'Alt Comandament Imperial ja s'havia imaginat el valor del nou aliatge i sospitava que ella escaparia per portar-nos-lo aquí. Haurien volgut drogar-la i enviar-la a Coruscant tant si tu i l'equip apareguéssiu com si no.

-Bé -va etzibar en Makintay-. Però ella no estaria aquí estirada... -Es va negar a dir "morint". Les llàgrimes es van escapar dels seus ulls i se les va netejar amb enuig mentre acabava -... d'aquesta manera. Estaria a Coruscant sana i estalvia. Hi hauria rebut el tractament per a la droga de seguretat i estaria gaudint de la seva fama recentment obtinguda. Si tan sols l'hagués deixat tranquil·la!

-Nosaltres -va corregir-lo amb calma en Tarrek mentre es redreçava de nou-. Contactar amb ella va ser una decisió del Comandament de l'Aliança.

-Va ser idea meva -va insistir en Mak-. I bé? -va preguntar, inclinant-se cap endavant per mirar el quadern de dades en què en Tarrek estava realitzant una altra anotació-. Ha funcionat millor que l'últim que vas intentar? -Es referia a la sempre creixent llista d'antídots que en Tarrek havia injectat a la Ketrian durant tres dies des que va arribar a la infermeria de la Base Niu d'Àligues.

En Tarrek no podia mirar als ulls desesperats d'en Makintay.

-No -va admetre amb tristesa-. Segueix perdent terreny davant del verí. -Frustrat, enutjat per la seva incapacitat per ajudar, va tirar el quadern de dades sobre una taula propera-. No puc entendre-ho. Semblava estar rebutjant tan bé el verí quan la vam tractar per primera vegada...

-He estat pensant en això -va dir en Makintay. El seu to era tan mortalment fred que en Tarrek es va girar i el va mirar amb ansietat-. Tu no coneixes en Pedrin; jo si. Per desgràcia. Però sí saps el que em va fer a mi quan em van interrogar.

En Tarrek es va estremir, recordant les evidències mèdiques... i el que havia sentit quan havia col·locat a Makintay en trànsit hipnòtic i va tractar d'ajudar l'home a superar els efectes psicològics de la seva tortura a través d'un procediment estàndard de desprogramació antitraumàtica DA per ajudar l'home a través d'ells.

-En Pedrin és un sàdic -va dir.

-Més que això. -En Makintay va estrènyer la mà inert de la Ketrian, es va inclinar i la va besar tendrament al front. La seva carn semblava tan suau com la cera i estava amarada de suor. No vas a morir-te, Ket, va jurar en silenci. No deixarem que aquest monstre de pantà imperial guanyi.

En Makintay es va posar dret.

-En Pedrin ha d'haver dissenyat un verí especial. És prou intel·ligent. I prou malvat. La Ketrian em va dir que en realitat odiava pensar que seria ella i no ell qui tornés a Coruscant. Aposto a què en aquests moments està presumint davant el seu alt comandament sobre com ell personalment es va assegurar que mai sobreviuria per transmetre'ns la seva nova tecnologia. -El puny d'en Makintay es va tancar sobre la culata del seu blàster enfundat i la seva mirada ardent es va enfrontar als horroritzats ulls d'en Tarrek-. Bé, no se sortirà amb la seva. Vaig a tornar a Hargeeva i juro que li faré parlar! Només assegura't que la Ket segueix respirant fins que torni amb l'antídot correcte.

-Però, Mak -va protestar en Tarrek-, no pots...

-Ah, No? Mira'm.

En Makintay girà bruscament per sortir de la petita habitació i immediatament es va topar amb una ajudant del metge que venia sostenint una safata a les mans. La va deixar caure sorollosament a terra. En Mak la va recollir i va demanar disculpes, reconeixent a l'ajudant, lleugerament encorbada i de pèl castany, com una compatriota hargeevana. El pare d'en Mak, el gran senyor, s'hauria referit despectivament a ella com una plebea, una pobra camperola dels empobrits carrers dels suburbis de la Ciutat Arginall. En Mak preferia completament els termes igualitaris; aquesta actitud diferent, juntament amb la insistència d'en Mak a proposar matrimoni a la plebea Ketrian Altronel havia fet que el seu pare renegués d'ell i l'exposés en un planeta presó.

L'assistent Metge Astina Griek semblava sentir-se intimidada a fons pel Gran Senyor Makintay. Mantenia els ulls baixos i gairebé va fer una reverència mentre es negava a acceptar la disculpa del jove Makintay.

-Ha estat culpa meva, el meu senyor.

-No -va dir en Mak entre dents amb irritació. Sens dubte, la dona sabia el molt que odiava que l'anomenessin "el meu senyor" Era una broma recurrent entre els pilots d'en Mak-. No ha estat culpa teva, Astina. Ja no estem a Hargeeva més. Portem sent amics des que ens vam unir a l'Aliança. Si us plau, oblida't del 'meu senyor', d'acord? Has estat treballant molt dur cuidant de la Ketrian aquests últims tres dies. Has d'estar esgotada.

Finalment la Griek el va mirar, mostrant en els seus ulls blaus una mica menys d'intimidació que la seva veu. Era molt més baixa que ell, i la seva esquena corbada minvava encara més la seva alçada. Un llegat dels seus dies en un camp imperial de treballs forçats. Uns pocs flocs de pèl castany i llarg queien dels monyos acuradament pentinats en el seu clatell mentre es tirava lleugerament cap enrere i li somreia nerviosament.

-És vostè tan diferent al seu pare i a la resta d'ells -va dir-. Sempre se m'oblida. I és vostè qui ha d'estar esgotat. Jo almenys he dormit una mica. -Es va girar i va mirar a Tarrek-. Llavors, l'ha convençut perquè se'n vagi a dormir, doctor?

-No -va dir en Tarrek, mirant-lo amb desaprovació-. Ara diu que tornarà a Hargeeva per obtenir l'antídot.

-Què? -La Griek el va mirar sorpresa.

-Descansaré quan torni i vegi la Ketrian curada.

Sense que el metge ni la seva assistent poguessin fer cap altre comentari, en Makintay va sortir per la porta mentre parlava.

Següent