3
Mentre els cinc companys
anaven deixant enrere el niu de falcons-ratpenat, la Jaina va romandre prop
d’en Zekk. Va observar com el noi de cabells foscos es movia instintivament,
apressant-se a través del laberint de passarel·les superiors i inferiors i
ponts d'interconnexió mentre tornava al lloc on vivia sense donar un sol pas de
més i seguint un camí el més recte possible. El jove de verds ulls resplendia
d'orgull i satisfacció amb si mateix cada vegada que contemplava el valuós ou
que sostenia a les mans, com si fos un trofeu que portava molt de temps
esperant poder aconseguir.
-En Peckhum es posarà
contentíssim! - Va cantussejar en Zekk mentre els seus ulls anaven de la Jaina
al Jacen -. Ell sabrà el que cal fer amb aquest ou. Coneix tota la gent que
busca coses, siguin les que siguin. - Va tornar a llançar una ràpida mirada de
reüll al Jacen -. No et preocupis per l'ou. Trobarem una bona llar per aquest
nadó, Jacen, tal com vas prometre... A un zoòleg professional no hauria de
resultar-li massa difícil incubar aquest ou fins que el pollet surti de la
closca.
- Si aconseguim tornar amb
aquest ou intacte -va dir ominosament la Tenel Ka, escurant-se per aclarir-se
la gola.
Tot d'una la Jaina es va
adonar que havien tornat als nivells abandonats que estaven plens de pintades
de la banda. Els Perduts...
Les primes línies del
símbol de la creu inscrita dins del triangle semblaven més lluminoses i millor
marcades, com si acabessin de ser pintades. La Jaina es va preguntar si els
membres de la banda podrien haver tornat a marcar el seu territori en la curta
estona transcorreguda des que els joves Cavallers Jedi l'havien travessat. Si
la banda mantenia una vigilància tan conscienciosa, potser ja haguessin
detectat la presència dels cinc companys.
Potser en aquell mateix
instant estaven observant-los des d'algun racó ocult ple d'ombres...
La Tenel Ka tensà els
músculs i va agafar un ganivet del seu cinturó, mirant d'un costat a un altre
amb l'arma a punt per ser llançada a la mà. La jove guerrera semblava estar
alerta, preparada per entrar en acció al primer senyal de perill, però la Jaina
no se sentia fora de perill. Els seus sentits Jedi ja havien començat a
funcionar, i un pessigolleig gelat va recórrer la seva columna vertebral.
- Si els Perduts són tan
durs i poderosos, com és que mai havíem sentit parlar d'ells abans?
En Jacen va mirar
nerviosament al seu voltant i va contemplar els vells edificis plens de
cruixits i olors de floridura que els envoltaven per tot arreu.
-Això és perquè mai baixeu
fins aquí -va respondre en Zekk -. Cada vegada que ens reunim, o feu que vagi
al Palau Imperial o ens trobem en els nivells superiors, allà on no hi ha
perill. Aposto a què els vostres pares els hi donaria un atac si sabessin que
som aquí.
- Podem tenir cura de
nosaltres mateixos -va dir la Tenel Ka una mica a la defensiva, i va alçar la
seva diminuta daga.
- Estrelles! Jo no em
sentiria tan segur d'això si estigués en el seu lloc -va replicar TM2 des de la
cintura d’en Lowie.
El jove wookiee va deixar
anar un gemec.
Els llavis d’en Zekk es varen
corbar amb l'ombra d'un somriure.
- Aquí sota podeu veure
com visc cada dia -va dir -. No tinc ningú que em renti les mans o que em
prepari els àpats, i tampoc puc gaudir del luxe de preocupar-me pensant en què
faré per no avorrir-me. Cada dia és una nova recerca, però tinc la sort de
posseir un do especial per trobar coses.
La Jaina es va sorprendre
percebent una mica de ressentiment ocult darrere de les paraules del seu amic.
- Si necessitaves alguna
cosa, Zekk, n'hi havia prou amb què ho diguessis i és el que hauries d'haver
fet. Podríem haver-te trobat un lloc on viure, haver-te donat crèdits per
gastar...
- Qui ha dit que jo volia
tot això? -Va respondre en Zekk, serrant les dents. No necessito caritat. Aquí
tinc la meva llibertat, i puc fer el que vulgui. A més, subsistir gràcies al
meu enginy i la meva astúcia em resulta més satisfactori que ser mimat i cuidat
a cada moment.
TM2 va intervenir amb la
seva veueta estrident.
- Bé, amo Zekk, això és
realment massa! Potser li interessaria saber que a no tothom li agrada ser
mimat i cuidat.
La Jaina va ignorar
l'androide traductor i es va preguntar si en Zekk realment parlava seriosament.
-No és res personal -va
dir en Zekk amb un encongiment d'espatlles, i va alçar la mirada cap al símbol
de la creu dins del triangle -. Ser membre d'una banda tampoc m'impressiona.
Norys, el seu líder, té més o menys la nostra edat i és un pinxo molt corpulent
que gaudeix manant, donant ordres i espantant als altres. Puc moure’m pels
nivells inferiors millor que qualsevol dels Perduts, així que en Norys porta
molt de temps intentant aconseguir que m’uneixi a la seva banda. Li encantaria
que fos la seva mà dreta, però sóc massa independent per això. Només treballo
per a mi.
Estaven a l'entrada d'un
edifici de parets nues, prop d'un extrem d'una vella passarel·la coberta que
s'estenia fins a un gratacels proper. Més símbols amenaçadors de la banda
cobrien els murs interiors. La meitat de les finestres estaven trencades, i les
brises confinades murmuraven per la passarel·la com veus que els advertissin
que farien millor tornant per on havien vingut.
En Zekk va mirar per sobre
de la seva espatlla.
-Aquest edifici és la
caserna general dels Perduts -va dir. Correm un risc bastant gran estant aquí.
-Els seus ulls color maragda espurnejaven -. És més aviat emocionant, oi?
L'edifici era enorme i
fosc, i estava ple d'espais cavernosos que havien estat sales de reunions,
despatxos i magatzems de subministraments, tots buits i abandonats, la Jaina es
va preguntar si encara existiria algun esment o plànol d'aquell antic edifici
en els vasts arxius dels ordinadors del Centre d'Informació Imperial.
-Però no crec que us hagueu
de preocupar pel Norys -va seguir dient en Zekk, alçant la veu-....... Sempre
està fanfarronejant, però les seves ambicions són decididament baixes. No té
cap interès a arribar a ser res més gran que el capitost d'una secció
abandonada d'un edifici en un planeta normal i corrent d'una gran galàxia. -En
Zekk havia adoptat un to burleta i despectiu. Mai arribarà a ser realment
important, perquè tots els seus somnis són petits i mesquins.
I just llavors diversos
panells es van desprendre del sostre sobre els seus caps, i una dotzena de nois
i noies esvelts i àgils van sorgir de les obertures i van saltar a terra. Estaven
bruts i coberts de pols i brutícia, i tenien rostres prims i endurits. Cadascun
empunyava una arma hàbilment improvisada amb trossos de metall esmolat.
- Estàs intentant fer-me
enfadar, recol·lector d'escombraries? -Va preguntar el més corpulent dels
joves.
Tenia un rostre de
faccions tosques i morenes i els ulls bastant junts, i quan va tensar les
mandíbules i va corbar els llavis en un somriure sarcàstic, la ganyota va
revelar unes dents tan grans com irregulars.
- Escoltar sense ser vist
és de molt mala educació, Norys -va replicar en Zekk.
Els ulls del líder de la
banda es van clavar en el valuós ou de falcó-ratpenat que en Zekk sostenia
davant del seu pit.
- Que ha trobat el petit
recol·lector d'escombraries? -Va preguntar en Norys. Ei, mireu això! Sembla que
tindrem ous frescos per a aquest migdia.
En Lowbacca va deixar
escapar un grunyit prou potent per sobresaltar als Perduts i va ensenyar els
seus llargs ullals de wookiee. En Zekk semblava sobtadament nerviós, com si el
valuós ou de falcó-ratpenat li tornés vulnerable de noves maneres.
- Per a què vols l’ou? -Va
preguntar en Jacen.
-El vol únicament perquè
jo el vull –va dir en Zekk -. Probablement el farà miques sense saber el que
val.
La Tenel Ka ja tenia un
ganivet a cada mà, i estava preparada per llançar-los. Els ulls dels Perduts van
anar d'ella al Lowie, i van acabar posant-se als tres objectius aparentment més
fàcils que eren en Zekk i els bessons.
- En un cas com aquest -va
dir en Zekk, movent-se molt a poc a poc i allargant gradualment l'ou clapejat
cap al corpulent cap de la banda, com si li fes mal haver de lliurar-li -, la
idea més intel·ligent és... Sortir corrent!
Girà sobre si mateix i es
va llançar cap a la precària passarel·la. La vibració de la seva carrera va
desprendre una placa mural mig solta, que es va precipitar silenciosament en
les tenebroses profunditats que s'estenien per sota de la passarel·la. Els
joves Cavallers Jedi van reaccionar a l'instant i es van afanyar a seguir al
seu amic pel pont cobert.
Els membres de la banda
van udolar i els van perseguir, colpejant les parets amb les seves tosques
armes.
En Zekk va frenar de cop
la seva veloç carrera al centre de la vella passarel·la quan una jove de rostre
enfurismat, que semblava encara més dura que la Tenel Ka, va sorgir de
l'edifici de davant i es va plantar ominosament en el buit de l'entrada cap a
la qual havia estat corrent.
-Estem atrapats -va dir la
Jaina, empassant sorollosament saliva amb visible dificultat.
Aquell lloc no semblava
molt adequat per a una batalla.
En Zekk va tornar el cap a
banda i banda, com si busqués inspiració al centre del pont trontollós. El fred
vent sospirava a través de les finestres trencades i les escletxes del sòl.
- Vaig a ser just i
deixaré que us encarregueu de resoldre aquest problema, nois va dir després,
creuant de braços amb fingit bon humor -. Algú té alguna idea?
La Jaina va intentar
pensar en alguna cosa que pogués fer amb els ensenyaments que l'oncle Luke els
havia impartit a l'Acadèmia Jedi. La concentració ininterrompuda li permetia
manipular objectes amb la Força, però no se li passava pel cap cap manera que
els seus incipients poders poguessin ajudar-los a escapar.
En Norys va anar cap a ells,
el pit inflat en una presumptuosa exhibició de confiança.
- I ara dóna'm aquest ou,
recol·lector d'escombraries, i potser no us llançarem al buit!
Un so grinyolant va ressonar
de sobte en les altures: era un crit animal que gelava la sang. La fosca ombra
d'un depredador va lliscar com una manta negra per sobre de les finestres
esquerdades de la passarel·la.
Amb un altre potent crit,
la femella de falcó-ratpenat es va llançar sobre les finestres laterals i va
xocar amb l'enreixat de filferros que mantenia precàriament immòbils els
bastidors i els marcs. La criatura va esbufegar i va xiuxiuejar i el seu esmolat
bec va començar a estripar els filferros, amb la seva llengua bífida agitant-se
d'un costat a l'altre mentre enfonsava les urpes en l'estructura intentant
arribar fins a Norys. El líder de la banda va retrocedir trontollant, i un
xiscle de sorpresa va sorgir dels seus llavis.
En Zekk va tornar a
protegir l'ou, sostenint-lo amb el seu pit. Alhora en Lowie, que havia
concentrat la seva atenció en la jove que bloquejava l'altre extrem de la
passarel·la, va deixar anar un feroç rugit i es va llançar a la càrrega.
- Ai mare! -Va cridar TM2
-. Els hi semblaria malament que tornés a desconnectar els meus sensors òptics
per no haver de veure això?
Distreta per l'atac de la
femella de falcó-ratpenat i sobresaltada pel rugent ariet recobert de pelatge wookiee
que es llançava sobre ella, la jove brivalla va retrocedir i va acabar
apartant-se d'un salt.
-Bé, a què estem esperant?
-Va exclamar la Jaina.
En Zekk va arronsar-se
sobre si mateix per protegir l'ou de falcó-ratpenat i va arrencar a córrer
darrere d'ella. En Jacen els va seguir, i la Tenel Ka es va tornar durant un
moment cap als Perduts per amenaçar-los amb els seus ganivets abans de tancar
la rereguarda, corrent veloçment sobre les seves musculoses cames.
Veient-los escapar, la
femella de falcó-ratpenat va llançar un últim crit i després se'n va anar
volant, com si ja hagués quedat satisfeta.
En Zekk va seguir corrent
mentre en Norys cridava darrere d'ells.
- La propera vegada t’atraparem,
recol·lector d'escombraries! M'has sentit? -Va udolar el corpulent cap dels
Perduts -. T'uniràs a la nostra banda..., d'una manera o d'una altra.
En Zekk no va respondre i
va continuar guiant als joves Cavallers Jedi per un laberint d'escales, tubs lliscadors
i ascensors dels nivells inferiors, grimpant per passarel·les tremoloses i
ascendint a poc a poc cap a nivells il·luminats. Respirava de pressa i de
manera entretallada, però el seu rostre enrogit lluïa un somriure d'alegria. En
Zekk va bressolar l'ou de falcó-ratpenat al costat del seu pit, sostenint-lo
amb expressió triomfant.
-Em pensava que havies dit
que els falcons-ratpenat de seguida s'obliden de les coses - va panteixar.
En Jacen va arronsar les
espatlles com demanant-li disculpes.
- I no t’alegra que
estigués equivocat? -Va replicar.
-Sí -va dir la Jaina -.
Tots ens alegrem molt que estiguessis equivocat.
-Anem -dir en Zekk -. Hem
de portar aquest ou a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada