Punt d'equilibri (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Un assistent va portar al Luke al sumptuós despatx del de CorDuro, Durgard Brarun. Il·luminat per ratlles creuades al sostre i a les parets, el punt focal era una decorativa reixeta de circulació d'aire. Hi havia altres reixetes negres que anaven del terra al sostre amb dissenys de tot tipus. A la part frontal hi havia un taulell estret, com sortit d'un tapcaf. En ell estava un duro assegut. La insígnia triangular de CorDuro del seu pit lluïa un tall daurat. La pell daurada verdosa li penjava en plecs sota la barbeta. Sobre les orelles, el crani nu s'estava quedant pàl·lid.

Es va aixecar per saludar als dos imitadors de kubaz.

-Senyors, en què puc ajudar-los?

En Luke no estava segur de la informació que podien obtenir d'ell. Volia convèncer el vicedirector Brarun que l'Ànakin i ell eren inofensius per poder introduir-se així en cercles perillosos.

Ara més que mai era important que les coses li sortissin bé. Ara tot tenia més importància. Estava ajudant a donar forma al futur en el qual creixeria el seu fill.

Parlant en bàsic amb el seu millor accent kubaz, va dir:

-Molts dels nostres s'han quedat sense casa. Hem assentat una colònia a Yag'Dhul, però necessitem subministraments. Em van dir que aquí podríem comprar mercaderies bàsiques a cert preu.

El duro va posar les mans sobre el taulell.

-El preu podria ser més del que poden pagar, senyors -va dir.

Dos humans alts van aparèixer per darrere d'una pantalla marró. En Luke va reconèixer la determinació en la seva mirada, i la desesperança que hi havia darrere. Havia vist abans aquesta barreja: en els col·laboradors de la Brigada de la Pau, en humans convençuts que els yuuzhan vong guanyarien aquella guerra.

Era una complicació que no necessitaven. S'havia corromput Cor-Dur? O havia desaparegut Thrynni Vae per detectar una col·laboració que arribava a estaments encara més elevats?

Un segon pensament li va venir a la ment com un tret de canó iònic, interrompent tots els altres. És que els yuuzhan vong tenien ja a Duro en el seu punt de mira i aquests eren els agents de la seva avançada?

Es va esforçar per recuperar les bones formes.

-Estem preparats -va roncar- a oferir crèdits de la Nova República, bons de Kubindi amortitzables fora del planeta, o...

Es va sentir un xiulet a l'estada i el seu amfitrió es va redreçar.

-Un moment, senyors.

En Brarun va tocar alguna cosa que tenia davant, va mirar les lectures d'un monitor i va somriure a mitges. En Luke va tenir ganes de demanar als estranys que marxessin, però es va contenir, i va suggerir a Brarun que considerés els seus convidats kubindi com a testimonis neutrals. Després de tot, ja no tenien planeta.

En Brarun va semblar considerar aquella nova opció i va dir:

-Senyors, si us plau, quedin-se aquí uns minuts. M'acaben de recordar que el meu personal ha fet esperar a un convidat per fer-li saber quin és el seu lloc. Ara li faré passar. No es moguin o els seus escortes hauran d'acompanyar-los a l'exterior.

-Encantats -roncà en Luke-. Ho farem pel nostre poble.

Va indicar a l'Ànakin que s'acostessin al paravent marró. A mesura que s'allunyaven, en Luke va tornar a avaluar els grans guàrdies humans: d'una grandària imponent, però no d'una brillantor devastadora. No suposarien un gran repte per a dos Jedi si allò acabava en violència física... cosa que no tenia per què succeir.

En Luke va percebre a Jacen quan aquest va entrar; portava una gorra blau clar i un vestit de pilot marró. El que li va preocupar profundament va ser que en Jacen ni va invocar ni obrir les portes a la Força. De fet, en Luke va percebre en el seu antic aprenent un bloqueig deliberat a la Força molt més acusat que abans.

Li havia dit a l'Ànakin que en Jacen havia de trobar el seu propi camí. Ho sabia amb el cor i la ment, però veure al Jacen així li feia moltíssim mal. En Luke havia comès errors. Sabia com de doloroses que podien ser les conseqüències.

Sobretot en el moment i en el lloc en què es trobaven.

En Jacen s'havia passat la major part de l'última hora a l'avantsala, esperant que el vicedirector li rebés. Hi havia intentat seure pacientment i reflexionar sobre la seva visió. Sabia que la seva vocació no era exactament la diplomàcia, però tampoc li semblava un mal camí.

Però, com un ressò de la seva visió, va percebre al seu oncle: allà, en un dels dos kubaz del racó, entre dos guardaespatlles musculosos.

L'altre kubaz era l'Ànakin.

Del seu oncle va percebre una cosa que li va semblar una petició perquè fes parlar al duro.

Es va posar dret i es va enfrontar al vicedirector Brarun. Quina oportunitat! Així podria demostrar al seu oncle i al seu germà la direcció per la qual li estava portant la seva visió, la seva consciència i les seves experiències.

-Sóc el Jedi Jacen Solo -el vicedirector, igual que altres empleats de CorDuro, portava un vestit de vol marró amb costures vermelles.

-No esperàvem la seva visita.

-Gràcies per... -En Jacen es va anar acostant a l'escriptori.

-Detingui's -va dir el duro-. Aquesta distància està bé.

En Jacen es va aturar. Volia en Brarun que es col·loqués exactament en aquest punt? Per comprovar-ho, es va fer a un costat. El vicedirector no va protestar.

Va deduir que el que el duro volia no era que en Jacen es col·loqués sobre un parany, sinó senzillament que el Jedi li feia por i intentava protegir-se'n.

-Senyor, estic aquí en nom d'un poble molt necessitat. Els refugiats que estan a la cúpula de la meva mare...

-Leia Organa Solo. Corrrecte?

L'oïda d'en Jacen per als accents i idiomes gairebé s'havia adaptat a la tendència dels duros a arrossegar les erres.

-Així és, senyor. Aquests refugiats estan vivint en condicions increïblement primitives. Estan...

-On és el seu vestit Jedi, Jacen Solo? Està aquí com a infiltrat?

-No -En Jacen va obrir les mans-. En absolut.

El duro va assenyalar-lo amb una mà llarga i nuosa.

-Les seves dificultats de proveïment no són problema nostre. Potser el COSERE els estigui retallant el subministrament.

-I per què havia de fer això el COSERE?

El duro va arronsar les espatlles a manera de resposta.

-I per què no? El COSERE va decidir per nosaltres que volíem recuperar el nostre planeta -va alçar una mà abans que en Jacen pogués respondre-. Ens van consultar, però només nominalment.

-I quin problema hi ha en això? -va replicar en Jacen-. És que no volen que el planeta que tenen allà baix sigui habitable?

-Nosaltres -va dir el vicedirector- estem satisfets amb haver tallat les nostres arrels. Aquesta esfera de pedra va ser un llast per a nosaltres. Les seves fàbriques només aconseguien crear descontentament i malestar. Ara aquests ciutadans estan tornant a les ciutats que tan bé governàvem, desestabilitzant l'equilibri social -decantà el seu allargat cap. I si s'aconsegueix crear un planeta habitable, als yuuzhan vong podria donar-los per envair-nos. I si ho fan, la culpa serà únicament del COSERE -Va mirar de reüll els kubaz.

En Jacen va recolzar el pes d'un peu a un altre sobre la tova i gruixuda moqueta.

-Senyor, si els subministraments no arriben, la gent començarà a tenir gana. Necessitarem la seva ajuda. És urgent.

El duro va tocar la cantonada del taulell. Va sonar un xiulet elevat i la porta que en Jacen tenia darrere es va obrir amb un xiuxiueig. Dos duros armats van entrar donant gambades.

Què significava allò? En Jacen va mantenir les mans baixades.

-Senyor, només estic demanant les substàncies químiques que necessitem per conrear aliments. No tinc intenció d'amenaçar-lo.

-Ah, no? -va preguntar el vicedirector-. Quan van habilitar l'estació Centràlia, el nostre veí proper, van canviar l'equilibri de poder de la regió. Els Jedi em posen nerviós. Sobretot els joves que empren paraules com «urgent». No solen tenir la maduresa suficient per saber quan han de retirar-se.

Gràcies, Kyp Durron, es va dir en Jacen per dintre seu. Esperava que l'Ànakin estigués prestant atenció a tot allò.

-Senyor, no va ser un Jedi qui va activar l'estació Centràlia.

-Crec que per tota la Nova República s'està propagant un sentiment nou -va dir en Brarun-. Sens dubte haurà sentit a gent qüestionar la filosofia Jedi.

-Així és -va reconèixer en Jacen-. L'última vegada, aquí, a Port Duggan. Només arribar.

-Vaja -va dir-. Llavors ha conegut a la meva germana, Ducilla.

-Una eloqüent oradora -va dir en Jacen, tot i que la filosofia d'aquella dona podria haver estat elaborada a les oficines de propaganda dels yuuzhan vong. Encara que, pensant-ho bé, probablement ells mai es prenguessin la molèstia del subterfugi.

De tota manera, si el que el Mestre Luke volia era informació, allò estava sortint bé. Ara havia de reafirmar la seva postura.

-No té res a témer de mi, vicedirector. M'ha preguntat on era el meu abillament Jedi. De moment, he abandonat el meu estatus d'aprenent de Jedi.

El duro va tirar el cap cap endavant i va riure amargament.

-Cap Jedi nascut d'una Skywalker pot fer-se enrere. Mai -els seus ulls vermells van lluir-. Ja era hora que ho sabessis.

En Jacen va estrènyer els punys.

-Estic aprenent a ser un home. No només el fill de la meva mare.

Aquella vegada, fins i tot els guàrdies van riure.

-D'acord..., Home -va dir el vicedirector-. I què vols oferir a Logística CorDuro a canvi d'aquesta mercaderia perduda?

-No ho entén -va insistir en Jacen-. Aquests subministraments són nostres. Ens els va enviar Coruscant.

-Llavors -va dir en Brarun- has vingut a acusar-me de robatori.

Un cop més, en el fons de la seva ment, en Jacen va veure la galàxia precipitant-se cap a la foscor. Va obrir les mans i va fer un pas enrere.

-Amb prou feines tinc res a oferir -va admetre.

El duro va entrellaçar les mans llargues i ossudes sobre el taulell que semblava una barra de bar.

-Bé, Jedi Solo. Ara deixa'm que et digui un parell de coses. Tinc edat suficient com per recordar a l'emperador Palpatine. Aquest sí que era un humà que sabia mantenir l'ordre. Potser portés massa lluny alguns projectes que tenia, com el fet de voler eliminar els teus, però dubto que els yuuzhan vong haguessin ficat un dels seus tatuats peus en aquesta galàxia quan ell era al poder.

En Jacen es va quedar callat, preguntant-se què més voldria dir-li el duro.

En Brarun semblava haver oblidat els dos kubaz.

-Algunes de les nostres ciutats orbitals segueixen tenint unitats de motor -va dir- de l'època en què els nostres avantpassats van arribar allà. Les nostres llars no estan unides a Duro. Podríem anar-nos i emportar-nos les nostres cases.

Va ser llavors quan en Jacen es va adonar de per què volien desviar i emmagatzemar els subministraments dels refugiats, encara que no ho volguessin admetre públicament.

-En cas d'una possible invasió -va dir en veu baixa-, un ha de pensar primer en els seus.

El duro va alçar el cap i el va decantar sorprès.

-Exactament. De què li servirien als yuuzhan vong envair hàbitats mecanitzats?

En Jacen es va redreçar. Per fi el duro estava anant al gra, perquè, en lloc d'intentar imposar les seves exigències, en Jacen estava mostrant simpatia.

-Hi estic d'acord -va dir-. Però destrueixen el que menyspreen. Hi ha coses que no sap dels yuuzhan vong. Jo fins i tot he estat el seu presoner. He...

-I com vas poder fugir? -va preguntar en Brarun.

En Jacen va esbufegar pesadament. Mirà a terra i va alçar la vista.

-El meu oncle va venir a rescatar-me -havia estat espectacular. Atès que el Mestre Luke sens dubte estava temptejant els sentiments del seu nebot, aquest va sentir una tremolor de gratitud.

-Ho veus? -En Brarun es va redreçar -. Qualsevol nascut d'una Skywalker està obligat a ser un Jedi.

-Ho estic intentant -va dir en Jacen-. Estic intentant amb totes les meves forces esbrinar qui sóc, a part de tot això.

En Brarun es va fregar els polzes de color gris verdós amb les mans entrellaçades.

-He vist coses horribles -va prosseguir en Jacen. Li va explicar algunes: la presa d'esclaus, l'ocupació prèvia mitjançant el dolor-. I la mort -va dir per acabar-. Els hem vist sacrificar naus senceres plenes de presoners. I sabem que són sacrificis i no simples assassinats. He parlat amb una dona que també va ser la seva presonera. -La cara trista de la Danni Quee li va passar pel cap. Esperava que estigués sana i salva i de tornada a Coruscant-. I no crec que estiguessin fora de perill ni portant aquests hàbitats a un altre planeta. Destrossarien sense objeccions la seva tecnologia.

-És això una amenaça, Jedi?

-No -va exclamar Jacen-. Estic intentant ajudar-lo, vicedirector. Advertir-lo, no amenaçar-lo. Hem de romandre units.

-El vell dogma de la simbiosi. Sabies que mentre la planta processadora d'aigua del teu assentament es simbiotitzava amb la cúpula de Pòrtic, aquesta intentava desenvolupar deus pròpies més fiables per poder-se independitzar del vostre assentament? Això era el que deia l'informe setmanal de la teva mare -decantà el cap amb gest triomfal-. Ella, Skywalker, no estava treballant per la simbiosi en absolut.

-Però és que som interdependents -va insistir en Jacen-. L'esforç dels assentaments contribuirà que la superfície del planeta torni a ser habitable. -Llavors, una estranya idea li va passar pel cap. No estava autoritzat a fer allò... però... -. Vicedirector, si els colons, els primers pobladors d'un nou Duro, oferissin el pagament d'una tarifa, un percentatge de totes les futures mercaderies, aconseguirien així garantir l'enviament? Diguem... un dos per cent?

Allò li semblava de sobres generós.

El duro se'l va quedar mirant sobre les mans entrellaçades. En Jacen va contenir la respiració. Tots dos sabien que el noi no estava autoritzat a oferir allò. Si altres assentaments ho prenien com una traïció, exigirien el seu cap, i no la del vicedirector.

-El vint -En Brarun agità una mà. De cua d'ull, en Jacen va veure que els enormes guàrdies humans es relaxaven.

-Això és massa -En Jacen es va sentir cada vegada més incòmode. La seva mare l'havia autoritzat a intentar-ho per la via diplomàtica, però incloïa això cedir mercaderia? -. El COSERE ja va negociar l'enviament de mercaderies amb CorDuro -va insistir en Jacen-. Ja us està pagant.

-I tu -va dir el vicedirector- has vingut aquí en qualitat de negociador. Fascinant -va alçar un dit, indicant a un dels seus fornits ajudants que s'apartés dels dos inofensius kubaz-. Jedi Solo, m'encantaria continuar amb aquestes negociacions. Si us plau, deixa'm ser el teu amfitrió per ara, fins que aconsegueixi contactar amb la teva mare i amb Coruscant.

És que el duro l'anava a retenir pel rescat o en qualitat d'ostatge? O anava a negociar de veritat? Sort que tenia testimonis d'allò, encara que ningú diria que eren imparcials. I tampoc podia esperar explicar-li al Mestre Skywalker allò de la seva visió. Per fi algú l'ajudaria a aclarir-li el cap.

-Amb una condició.

En Brarun va arquejar les celles.

-No crec que estigui en posició de posar condicions.

-Esperi. Escolti. Envieu tots els subministraments que cal enviar a la superfície mentre jo sigui el seu... hoste. -L'Ànakin era massa jove per entendre-ho, però al seu oncle li semblaria bé.

-No tens forma de comprovar-ho, Jedi.

-Ah, no? -En Jacen mirà fixament al duro. La veritat és que no la tenia. Però en Brarun no tenia per què saber-ho-. Ha d'ajudar-nos a mantenir a ratlla als yuuzhan vong. Si no mantenim un front resistent contra ells, podran amb nosaltres, entre sistemes. Ja ho estan fent.

-Ja hem sentit aquesta història -va dir el duro, però va indicar al segon guàrdia que s'acostés-. Acompanya el jove Solo a l'habitació de convidats -va dir-. I queda't amb ell, fora, al passadís. Més tard parlaré amb ell.

En Jacen va mirar cap al paravent marró en sortir. Espero que hagis aconseguit esbrinar el que volies, oncle Luke, va pensar, sabent que el seu oncle només reconeixeria una pregunta no formulada.

Un dels kubaz va assentir gairebé imperceptiblement. L'altre va mirar cap a un altre costat.

* * *

La Mara va deixar el datapad a la consola quan va tornar a la unitat de l'hostal. Va comprovar ràpidament que les dues habitacions estaven buides, i el seu experimentat ull no va percebre signes que ningú hagués entrat.

Lluint la seva nova disfressa per Bburru, no havia tingut problemes a l'hora de trobar un duro disposat a parlar, sobretot quan ella els hi va explicar que tenia por de despertar un dia amb Kuat ple de camps de refugiats.

El comerciant duro va parlar sense embuts, percebent una conversió potencial. Ella va gravar la filosofia del duro al datapad, pressionant-lo i demanant-li aclariments de punts doctrinals. Finalment, convençut per l'actitud lliurada d'ella, li va prometre comunicar-li la darrera «notícia», que havia d'arribar en dos dies.

En aquest punt, la intuïció de la Mara per a la informació confidencial es va estarrufar. Com podia saber-ho ell amb tanta exactitud?

El comerciant va arronsar les espatlles. Perquè sempre era el dia en què arribava.

La Mara li va donar les gràcies ferventment i se'n va anar amb més informació de la que ell creia haver-li donat.

Sense preocupar-se per treure's la disfressa, es va asseure davant d'una de les estacions de dades de l'habitació llogada i va endollar el seu datapad. Minuts després, gràcies als codis desenvolupats anys abans per Ghent per a Talon Karrde, va entrar en el més profund de l'oficina de comunicacions de Bburru.

Aquell dia de la setmana «sempre» arribaven dotzenes d'emissions. Va descartar totes les que va poder, però va deixar tres que procedien de l'exterior del sistema i una que va arribar de la superfície, un informe oficial de la cúpula Pòrtic del COSERE, on s'estava duent a terme una investigació. El COSERE intentava sàviament impressionar constantment als duros amb el procés de descontaminació.

Aquesta font podia comprovar-la ràpidament. Va buscar l'emissió més recent. Aparentment, no era més que una sèrie d'informes de progressos: dos aiguamolls tòxics sembrats d'organismes de rompuda. Hi havia tres recintes que havien estat drenats i preparats per a la sembra. S'havien deixat anar petits mamífers per les praderies de pastura. Aquest experiment no havia sortit molt bé: la meitat havia mort i l'altra no va mostrar cap intenció de reproduir-se.

Portava un dels programes de descodificació d'en Ghent al datapad. Era qüestió d'un minut copiar la transmissió i executar el programa. Va esperar mentre aplicava diversos codis al programa i no va obtenir més que coses inservibles...

Fins que va donar en el blanc. La cua li va caure per la cara quan es va inclinar sobre el datapad. Un dels científics havia emprat un vell codi militar rhommamulià.

La Mara va recordar l'apassionat i fins i tot il·lògic antagonisme de l'assassinat líder espiritual rhommamulià, Nom Anor. Gairebé al final del text, fins i tot va arribar a veure algunes de les frases exactes que l'oradora de Duro havia emprat a l'estació Duggan.

Es va allunyar, decantant la barbeta per tirar-se la cua darrere del cap. Hi havia algú a Pòrtic (un duro, o algú amb raons per causar problemes en el sistema) que tenia connexions amb Rhommamul, on ella ja havia escoltat aquest tipus d'arguments.

L'Ombra de Jade havia pertangut a un comerciant d'espècies abans que els androides de reajustament d'en Lando instal·lessin l'armament de camuflatge. La nau podia passar pel vehicle d'una noble. Com a part de l'aristocràcia kuati, havia de comptar almenys amb un servent, però no sempre podia tenir el que volia.

Li va deixar un missatge al Luke amb l'R2-D2.

* * *

El cap i les espatlles d'en Han relluïen davant l'holoprojector de les oficines de la seu administrativa de Pòrtic.

-Això fa pudor a què en Randa s'ha colat a la zona de comunicacions -va dir-. Amenaça'l si cal. A tu et respecta.

-Abans sí -va dir la Jaina-, durant un temps -ella va negar amb el cap. L'únic que volia era que els hutt la deixessin en pau.

-Crec que no hauríem d'haver-lo deixat dormir al barracó de control. Ni tan sols havia d'haver-lo portat.

La Jaina va arronsar les espatlles.

-No, vau fer el correcte.

-Bé, ves a advertir-lo que s'està jugant un arrest permanent i després vigila'l. Que no es creui amb la Leia. Algú va intentar sabotejar ahir a la nit el seu làser miner.

-Llavors jo tampoc em creuaré amb ella.

La Jaina es va encaixar la suau gorra blava del COSERE per cobrir-se les orelles i va sortir.

Va trobar ràpidament la tenda d'en Randa. Per les parets blaves es filtraven sons borbollejants.

Va obrir la porta. En Randa estava sobre el matalàs i tenia una bola rugosa en una de les manetes. Va girar el canell com per intentar amagar l'objecte i després el va tirar cap endavant vigorosament. Els gemecs i els borbollejos es van extingir.

-Agafa això -li va ordenar al hutt-. Esperava a l'ambaixadora Organa Solo o el seu equip de seguretat.

La Jaina va reconèixer el víllip. Se li va fer un nus a l'estómac. En Randa era un espia? No era d'estranyar que hi hagués estat rondant pels centres de comunicació!

-Quant temps fa que treballes per a ells? -li va preguntar en to imperatiu, preparada per rebutjar un possible atac.

-No treballo per a ells -va rondinar el hutt-. Vaig demanar parlar amb ells, amb l'esperança de poder negociar per al meu poble. Però em van rebutjar...

-Quan? -La Jaina va donar un altre pas endavant-. Quan has contactat amb ells?

-Ahir.

-Només una vegada?

-Ho juro per la meva...

-Sí, és clar. Et crec -va dir ella amb tot el sarcasme que va poder-. Per això vas intentar advertir a la senadora Shesh que els yuuzhan vong estaven de camí. Perquè havies trobat un víllip de sobte, aquí, dins de la cúpula de Pòrtic.

-La senadora em va garantir que els reforços no trigarien a arribar.

La Jaina es va clavar una ungla a la punta del polze. Si en Jacen tenia raó i la Shesh no era de fiar, llavors no s'esforçaria per enviar reforços. Potser fins i tot delatés a Randa als yuuzhan vong.

-He comès un error -li va assegurar el hutt-. Ho sé. Però ja ho he reparat, ara...

-Creus que algú tornarà a confiar en tu? Dóna'm això.

La Jaina va agafar la bola rugosa. En fer-ho, es va quedar pit contra panxa amb el hutt, prou a prop com perquè li arribés una bafarada de la fètida olor de la criatura. Es va posar el rígid víllip sota el braç i va sortir del refugi cap a l'edifici gris d'administració.

 Següent