CAPÍTOL
2
A l'altre extrem del barracó de
control, una jove ryn d'aspecte
atlètic s'asseia prop
d'una paret de pantalles majoritàriament enfosquides. La jove bressolava un
nadó a la falda. El hutt resident de la colònia,
Randa Besadii Diori,
roncava al costat de la paret més propera.
La seva llarga cua bruna s'agitava de tant
en tant.
-Piani -En
Han Solo va entrar a l'estança principal darrere d'en Jacen-. Necessitem
una línia a l'exterior.
El somriure va desaparèixer del pic de la Piani. Els ryn tenien
tanta sensibilitat a l'hora
de llegir el llenguatge corporal que probablement era a prop d'endevinar el que els preocupava.
-Fora del
sistema? -va preguntar ella.
-Sí -va
dir en Jacen-. Podries activar el repetidor? Hem
d'enviar un missatge a la meva
germana, que està amb l'Esquadró Murri.
La Piani va
agafar el seu fill adormit i el va posar
en una caixa encoixinada que hi havia a terra.
-Ho intentaré -va prometre -. Però ja coneixeu l'almirall Dizzlewit.
Seieu, preneu un bedjie.
Es va acostar a un panell, on
diversos fongs de color marró
fumejaven al costat d'una gran gerra de cafè. Els
bedjies eren fàcils
de conrear: no hi havia més que plantar les espores
en un recipient poc profund, esperar una setmana i
tornar amb una xarxa. S'estaven convertint en la moneda de canvi estàndard dels refugiats.
En Jacen no tenia res de fam,
però en Han va agafar
un amb els dits i
el va rosegar. Els
bedjies al vapor i sense espècies eren
extremadament avorrits, però les matriarques
ryn insistien en conrear
les seves pròpies herbes.
-Solo! -En
Randa es va despertar de la
migdiada. Girà sobre si mateix
i es va incorporar fatigosament-. Què fas
aquí?
En Jacen havia intentat portar-se bé amb Randa, que s'havia criat
com a comerciant d'espècia. Els hutt el van enviar
perquè trafiqués amb
esclaus per als yuuzhan
vong, però hi havia desertat a Fondor...
aparentment.
-Anem a
enviar un missatge -va dir en Jacen sense
expressió. Els Jedi
no coneixen la
por, això li havien ensenyat. La por pertany
al Costat Fosc.
La por que
sentia per ell mateix era una cosa que podia ignorar. Però el que
sentia per la Jaina, no. No podia evitar
témer per la seva germana. La profunditat de la seva connexió era insondable.
En Randa encara era jove, relativament
lleuger i prou
àgil com per
moure's per si mateix, i es va acostar reptant.
-Què fas
tu aquí? -va preguntar
en Han.
En Randa va deixar anar un esbufec amb el seu enorme pit.
-Ja t'ho
vaig dir. La meva progenitora,
Borga, defensa Nal Hutta amb només la
meitat del suport del clan. A més està embarassada
i aviat donarà a
llum al meu germà. On quedo jo? A la deriva,
tan mancat de nau
com un d'aquests vors
idiotes. Estic disposat
a estar de guàrdia en comunicacions dia i
nit. Així podré assabentar-me
de les notícies que vinguin de la meva llar i els vostres treballadors quedaran lliures per...
-Ja parlarem
d'això -el va interrompre en Han-. Piani, què...?
Amb una
ganyota, la ryn va allunyar
la seva cadira del
monitor.
-Ni tan
sols puc contactar amb Dizzlewit. Ha deixat ordres
expresses: «Queda prohibit l'ús no autoritzat
del repetidor amb fins civils» -es va burlar
ella-. Així que he
sol·licitat l'autorització -va sacsejar
la seva llarga cabellera-.
Us ho faré saber
quant me la donin.
En Han va fer una ganyota d'enuig. Tan
sols en la seva primera setmana
a Duro havia
tingut dos topades amb l'almirall duro Darez
Wuht. L'almirall Wuht
ni tan sols havia intentat fer veure que sentia
simpatia pels refugiats.
Existia l'esperança que els yuuzhan
vong no estiguessin
interessats en un planeta gairebé mort. El COSERE,
que buscava una zona al Nucli on allotjar els
milions de desplaçats de la guerra, havia arribat
a un acord amb la Suma Casa de Duro,
un dels pocs governs locals que quedaven disposats
a admetre refugiats. La gent desplaçada podia
reclamar part de la superfície
del planeta, recuperar fàbriques
abandonades i assumir la gestió de plantes de
síntesi d'aliments, que seguien
proveint als duros
en les seves ciutats orbitals. Els duros que
havien treballat a
la superfície podien anar-se'n a
casa. I es
deia que els refugiats
amb experiència militar fins i
tot podrien ajudar en la defensa dels centres comercials vitals de
Duro, inclòs una de les deu
drassanes principals de la Nova República que encara estaven operatives.
A no ser
que hi hagués menys refugiats treballant de voluntaris al servei militar del
previst per Wuht.
L'almirall Wuht estava al comandament
dels escuts planetaris superposats de les
ciutats orbitals, de quatre esquadrons de caces i
del creuer Mon Calamari Poesia, i oferia una mica de
protecció als refugiats, mentre les ciutats
orbitals es reconvertien
per produir subministraments militars. Després de la pèrdua de les drassanes de Fondor, i atès que les
altres drassanes eren evidents objectius militars,
la Nova República s'estava afanyant a descentralitzar la producció militar.
Per desgràcia, gairebé totes les altres naus de guerra que operaven
a la zona havien estat
traslladades a Bothawui, o més enllà del Corredor
corellià. En Jacen tenia entès que els adumari
havien intentat un atac pels flancs
a les posicions
dels yuuzhan vong
situades prop de Bilbringi.
Esperava que fos cert.
En Jacen va observar el panell de
comunicació de la Piani.
-Com funciona
el senyal de cable fins al Pòrtic? Els
hi arribaria abans a ells el senyal?
Gràcies a la presència oficial del COSERE en aquell assentament
proper, Pòrtic tenia
un sistema de comunicacions fiable;
fins i tot podia comunicar-se amb
l'exterior del sistema. Les cúpules estaven
connectades per cable de fibra injectada, però
l'única fauna que quedava a Duro, els escarabats mutants fefze,
trobava extremadament saborosos els cables de
fibra. La corrosiva atmosfera de Duro era
massa llòbrega per permetre la
transmissió directa o la repetició per satèl·lit.
Com era d'esperar, la Piani va negar
amb el cap.
-Pórtic enviarà un suport per a
cable d'aquí a dos dies.
Pòrtic era
un assentament més gran, una mica més
antic i molt millor establert que el seu. Millor organitzat, va pensar en Jacen,
però no pretenia criticar
el seu pare. En Han estava esforçant-se al màxim
amb l'Assentament Trenta-dos, que mantenia
una canonada que proveïa Pòrtic amb l'aigua que
extreia d'una antiga mina numerada. Pòrtic
mantenia el cable de comunicació i complementava
la producció d'aliments
de Trenta-dos.
En Han es
va ficar les mans a les butxaques i va mirar-lo, alçant una cella.
-No creus
que això és com caçar
mynocks amb un matabrunzimosques?
-Sí -En
Jacen es va posar els cabells
rere de les orelles-. Ho sento, no volia que
et preocupessis.
-Estem en
guerra. Tothom es preocupa.
El moment va passar sense que cap
dels dos esmentés a Chewbacca, i en
Jacen va sospirar alleujat. Últimament, gairebé
tothom havia patit almenys una pèrdua. El
company de la Piani no havia aconseguit arribar
a la capital de Gyndine a temps per agafar una
nau d'evacuació. Probablement
havia mort, o alguna cosa pitjor. Però calia
seguir vivint.
-Què puc
fer per ajudar? -En
Randa es va acostar arrossegant-se.
-Res -va
deixar anar en Han. Es va girar cap a Jacen-.
Digues-me si és
important. Si de
veritat necessites que fem
la trucada, veuré el que puc fer des del Falcó -va afegir,
assenyalant a l'entrada principal de la cúpula.
Tota una caravana de diferents naus
havia estat transportada
fins allà des del cràter d'aterratge per
uns rondaires gegants tot terreny, cortesia
del COSERE, dissenyats per a obres de rompuda, i ara estaven aparcades sota lones
que les protegien
de precipitacions corrosives. Els guàrdies de seguretat
acabaven d'expulsar d'aquesta zona als joves
del clan Mezza.
La preocupació
que en Jacen sentia per la Jaina va topar
amb la seva preocupació administrativa com a ajudant del seu pare... almenys
durant uns tres segons.
-Sí -va
dir, mirant amb culpabilitat la Piani,
que pertanyia al clan Mezza i que no era molt
més gran que els assaltants-.
És important.
-D'acord -En Han va assenyalar a Randa-. Tu queda't
aquí. Avisa'm si
t'assabentes d'alguna cosa de Nal Hutta.
-Pots comptar amb mi,
capità -En Randa va arrencar un bedjie del plat calent
de la Piani i se'l va ficar sencer
a la boca.
Dotze minuts
després, en Jacen s'enfilava al seient
del copilot del Falcó Mil·lenari. En Han va
prémer amb fúria
els botons, no de la manera bromista que
en Jacen l'havia vist
en tantes ocasions, sinó amb enuig.
-Vinga -va
grunyir en Han-. Tu, fòssil. Connecta ja el
teu generador, que és per avui.
I en la seva inimitable manera, el Falcó va encendre
una sèrie de llums.
En Han va ocupar el seu seient i
va activar tres interruptors.
-Dóna-li un minut per ressuscitar.
-D'acord -li va tranquil·litzar en Jacen. «Ho sé», era
probablement el que volia dir,
però el seu pare ho va entendre. En
Han ja estava
bastant recuperat de la mort d'en
Chewie; fins i tot havia introduït reformes en el Falcó, com a millors filtres d'aire
per poder transportar refugiats o
una capa de pintura negra no reflectant que a Chewie li hauria
encantat, però sense
arribar a instal·lar una cadira de copilot estàndard.
Només estar dins d'aquell
estimat munt de
ferralla posava a Jacen una mica nerviós.
En Jacen va observar un garbuix de cables que penjava d'un
panell mig obert. En Han i en Droma es
passaven per allà de tant en tant. En Han ho anomenava
«petites reparacions». Droma ho anomenava «teràpia».
Van esperar en silenci. La memòria d'en
Jacen va tornar a les setmanes en què el
dolor d'en Han els va sobrepassar a tots. En
una ocasió havia passat
per una cantina a
la qual en Han havia entrat amb ganes
d'oblidar. I una altra nit pitjor encara
va sentir-lo cridar a la Leia utilitzant
paraules que mai van
haver de dir-se i que amb prou feines podien ser perdonades. Mai li va
esmentar aquella nit a la seva
mare. Probablement, ella esperava
que el seu fill les
hagués oblidat.
En Jacen dubtava que el seu pare
s'en recordés tan sols d'haver-les dit. Esperava
que la seva mare, d'alguna manera, pugui oblidar-les.
Però el dolor no sempre era una
cosa negativa. En Jacen gairebé
desitjava que el mal de la Jaina tornés a endinsar-se
en la seva consciència. Almenys
això li indicaria
que ella seguia amb
vida.
Potser d'aquí
a uns segons podria esbrinar-ho.
Un ritme gradual de xiulets va ressonar
a la cabina quan la freqüència del repetidor es va activar. En Han va colpejar un interruptor del panell.
-Aquí Solo,
des del Falcó Mil·lenari.
Vull parlar amb Coruscant,
exèrcit de la Nova República. Amb el despatx del
coronel Darklighter.
I van
tornar a esperar.
-Jacen -va
dir en Han en veu baixa-. Per què tems
utilitzar la Força? Fa dos anys eres
tan temerari com
l'Ànakin. I no t'he
vist elevar res
amb la ment des
que vas arribar aquí.
En Jacen es va agafar amb força
als reposabraços del seient
de Chewbacca.
-És difícil
d'explicar -el seu pare no pretenia criticar.
Era només que no
ho entenia. Ja li havia dit que li
alegrava poder comptar amb la seva ajuda, però
ara que en Jacen s'havia
apartat de la gran batalla, s'anava quedant cada vegada
més enrere respecte als seus germans Jedi.
-Doncs intenta-ho
-En Han va clavar la mirada en Jacen.
En Jacen li havia explicat el que havia passat a Centràlia. El potent retropropulsor
espacial i la
lent gravitatòria havien respost al toc de l'Ànakin
sense problemes. S'havia
tornat a activar com
si res.
I en aquell moment, la flota yuuzhan
vong, a la qual la
Nova República havia esperat
poder atraure fins a Corèllia, va sortir de l'hiperespai a Fondor, en lloc de
fer-ho a Corèllia.
El cosí d'en Han, Thrackan Sal-Solo, va insistir a
emprar el potent escut com a arma ofensiva. Va
intentar forçar a l'Ànakin
que disparés contra
els yuuzhan vong
cobrint l'enorme distància
que hi havia entre sistemes.
En Jacen va pregar a l'Ànakin que
no ho fes. Disparar
aquesta arma podria haver estat l'agressió
definitiva.
L'Ànakin va cedir davant Jacen.
Per un moment, els germans van compartir
una autèntica victòria moral.
Llavors en
Thrackan es va fer amb els comandaments. Va
disparar a la formació de batalla
yuuzhan vong i
va delmar la noble flotilla que Hapes havia
enviat en suport de la Nova República, gràcies als esforços diplomàtics de la Leia Organa Solo.
Els yuuzhan vong
es van retirar, els hapans que quedaven van
tornar a casa i ara Thrackan Sal-Solo
era considerat un heroi.
-Podria haver encertat amb
Centràlia sense haver fregat
els hapans -va
insistir l'Ànakin. En Jacen
es va resistir a creure-ho durant gairebé una setmana.
Llavors es va sumir en el dubte. Potser l'Ànakin
hauria estat capaç, després de tot, de destruir als alienígenes, de no perjudicar
els hapans i de salvar Fondor.
Quan s'havia
convertit la defensa
agressiva en l'agressió
que els Jedi tenien prohibida?
En Jacen es va limitar a conservar el sabre làser i va
aconseguir un salconduit per anar
de Coruscant a Duro.
Si no podia
lluitar al costat del seu oncle
Luke i els altres, almenys podria ajudar al seu pare
amb els refugiats.
I ara
sabia que havia pres
la decisió adequada.
-Només sé
que no pots combatre la foscor amb la foscor.
-Això no explicava res. Ho va intentar de
nou-. Per tant,
un Jedi tampoc hauria
combatre la violència amb violència. De
vegades fins i tot penso que
com més lluites contra
el mal, més poder li dones.
En Han Solo
va obrir la boca per protestar.
-Per a nosaltres
és diferent -va
insistir en Jacen-. Si emprem la Força com a
mètode d'agressió podem acabar al Costat Fosc.
Però on és el
límit entre l'acció enèrgica
i l'agressió? No
acaba de quedar clar.
La consola va xiular, rescatant-lo.
-Esquadró Murri -es va sentir
una veu greu a la
cabina-. Aquí el despatx
del coronel Darklighter. Capità Solo, ets
tu? Estàvem intentant
contactar amb tu.
Al Jacen
li va donar una bolcada el cor.
-Sí, sóc
jo -va grunyir el
seu pare-. Volem preguntar per la Jaina.
-Què oportú
-va respondre la veu-. Per cert, a la parla
el major Harthis. L'Ala-X de la Jaina
va ser destruït en un foc creuat. Va haver de sortir
propulsada de la nau. La va portar un company.
-Està ferida?
-A les
cames i al pit.
Amb el bacta
es posarà bé.
En Han va grunyir i en Jacen
va respirar alleujat.
-El vestit
de pressió que portava va aguantar, però estava a
prop d'un creuer d'atac, un dels nostres, quan el motor va fer explosió.
Va quedar exposada a una descàrrega magnètica descomunal.
Al Jacen
se li va gelar la
sang a les venes.
-Es recuperarà?
En Han va repetir les seves paraules en el micròfon.
La veu va dubtar.
-En teoria
si. Us informarem
quan ho sapiguem. També estem intentant
contactar amb la seva mare. Està la Leia amb
vosaltres?
-Que no ha tornat a Coruscant?
-No, Capità.
L'administració del COSERE li ha perdut la pista.
-Que li
ha perdut la pista? -va repetir en Han en
to sarcàstic-. Ho sento, és que no em sé avenir.
En Jacen va donar uns copets
en el panell.
-Jo puc
quedar-me aquí -li va oferir-. Intentaré trobar-la.
En Han es
va quedar mirant al buit.
-Bé -va
dir. El dolor en la seva veu
li va recordar al Jacen que les coses no anaven bé entre els seus pares-.
Fes-ho.
* * *
La Leia Organa Solo va mirar al
racó fosc on el seu jove guardaespatlles Basbakhan
romania com una figura ombrívola. La Leia portava
sense ocupar-se d'un
projecte planetari des del de... per
ventura no va ser des del d'Honoghr, planeta d'origen de Basbakhan?
Estava presidint
una llarga taula de
sintefusta, envoltada de científics primmirats, i li hauria agradat
enfonsar el cap a les mans, tapar-se les
orelles i demanar-los que deixessin d'actuar com
nens.
Aquest era
l'efecte que exercia Duro a la gent.
Les condicions
eren terribles. Però,
amb Borsk Fey'lya
aferrat al poder a Coruscant, aquesta era l'única
manera que tenia de
donar suport a la Nova República,
de protegir la reputació dels Jedi, i treballava tant que
cada nit s'esfondrava al llit massa exhausta
com per preocupar-se
per la seva dispersa família. En l'últim any,
havia anat d'un
sistema a un altre, ocupada constantment amb les seves tasques administratives i diplomàtiques, allà on el Consell Assessor
de la Nova República simulava no enviar-la.
Tot i que estava començant a
deixar de ser persona, el
projecte de Duro podria ser el
treball més important del que s'havia encarregat mai.
Reconstruir un planeta
en aquella època terrible suposaria obtenir una gran victòria.
La seva meteoròloga de reconstrucció va estrènyer el puny sobre
la taula.
-Miri -va
grunyir la científica, clavant
una colèrica mirada en un talz alt i
pelut assegut davant ella-. Hi havia raons
excel·lents per col·locar les nostres cúpules al
costat sec d'aquestes serralades. Les pitjors
toxines cauen amb
les pluges. Qualsevol
assentament ubicat en una zona humida, com
el del nostre aliat, l'Assentament Trenta-dos, seria extremadament inadequat
per les pastures de
spiroherba, però idoni
per obtenir aigua. Si intentem alterar els
patrons eòlics, podríem
causar una catàstrofe mediambiental.
-Però quina
diferència suposaria això?
-va dir el talz amb
els grans ulls
inferiors tancats i els superiors parpellejant lentament-. Les pastures necessiten més aigua de la que vostè
creu. Amb tots els meus respectes... -Va mirar a
la Leia-. No ens podem permetre dependre de l'aigua extreta
del subsòl. No només aquí, sinó en altres zones. Està saturada de toxines solubles i la seva extracció és molt costosa.
-A propòsit
d'això -va dir un
especialista en desenvolupament vegetal
ho'din que tenia
els braços verdosos recolzats a la taula. Tot
just li cabien les llargues cames
sota la taula de
reunió-. M'agradaria sol·licitar aigua dels aiguamolls
del Sector Quatre. Tinc en desenvolupament diverses espècies vegetals molt prometedores...
-Em sap greu interrompre al meu estimat
col·lega -va intervenir l'especialista en cereals-. Però el Sector Quatre
estava promès al projecte
de gra...
-Però on
és Cree'Ar? -va dir la meteoròloga, Sidris Kolb,
llevant-li-ho a la Leia de la boca. Fins
al moment, el doctor Dassid
Cree'Ar s'havia perdut
totes i cadascuna de les reunions setmanals.
No el culpo, va pensar la Leia amargament,
mentre observava al
ho'din tornar-li el datapad al seu assistent
personal, Abbela Oldsong.
En totes les reunions descarregaven allò investigat
fins ara en els arxius
administratius de la Leia. Cree'Ar, un genetista vegetal,
enviava els seus informes a través del seu propi datapad.
Al llarg
de la seva vida, la Leia havia conegut a autèntics excèntrics, la brillantor es revelava
no només pels seus resultats, sinó a través dels seus estranys hàbits personals:
li va venir a la
ment Zakarisz Ghent, el programador que va arribar a ser expert dels serveis
d'intel·ligència. Impulsada per la seva visió de crear un refugi per als exiliats
que ho havien perdut
tot menys la vida,
i que encara estaven
en situació de perdre-la,
la Leia havia acceptat
actuar com a coordinadora entre aquell grup de
primmirats investigadors i el COSERE a Coruscant.
Els investigadors preferien estar a soles en els seus laboratoris o envoltats d'uns pocs tècnics
servicials.
No va signar l'informe. Estava farta
d'haver de tractar amb la nova generació
de buròcrates de Coruscant i la seva vetllada condescendència.
Ja la trobarien si
de debò els interessava.
La Leia podia comprendre la devoció
que els tècnics d'en Cree'Ar
sentien pel seu superior. El seu més recent
descobriment, en col·laboració amb
un distingit microbiòleg, el
doctor Williwalt, havia estat una matèria bacteriana
capaç de fermentar tancs d'aigua tòxica
i totalment contaminada extreta dels pantans.
La substància digeria
les restes procedents de les fàbriques de la
guerra imperial i en el seu lloc deixava un
ric sediment orgànic i un element gasós
que podia recollir per al seu ús com a carburant.
Sota la supervisió d'en Cree'Ar,
els refugiats estaven abocant durciment fabricat
a la zona en motlles importats del COSERE,
dividint sectors del
pantà tòxic sobre el qual se situava la cúpula. Havien
creat sis ecosistemes en miniatura, havien netejat sis klicks quadrats
de zona humida, s'havien produït tones de material purificat
per a sòl i havien
creat les primeres
terres cultivables del planeta
des que els seus habitants ho abandonessin.
No era sorprenent
que en Cree'Ar no es prengués unes hores
per a les reunions de personal. Probablement estava tan cansat de la
burocràcia com la pròpia Leia.
No sense esforç, havia
aconseguit treure-li al COSERE
un sucós pressupost del Consell Assessor de
la Nova República com a pagament
per haver viatjat al grup estel·lar de Hapes
i per haver pregat als hapans que els
prestessin suport militar, el seu
granet de sorra al
desastre de Centràlia.
Però no havia de pensar en això. No era culpa seva.
Ni tampoc era
culpa d'en Thrackan. Ningú va pensar que la
flota hapana podia acabar delmada.
Era tot un problema de comunicació. Li fastiguejava que els
assentaments aparellats amb prou feines puguin mantenir
els cables intactes. Com anava ella a supervisar un projecte
de recuperació planetària, un símbol del renaixement, entre tanta mort i
tanta pèrdua, si cap altre assentament informava
de forma periòdica als científics del seu equip?
El cerealista
es va girar cap a l'ancià microbiòleg.
-El que realment necessitem -va
suggerir - és un cep microbiòtic que digereixi
les partícules de l'aire. Així podríem treure les cúpules i sortir a la
superfície.
-És cert
-va dir la Leia en
to tallant-. Fins que ens dispersem, som
un blanc més que
fàcil per l'aguda
punteria yuuzhan vong.
El cerealista
va alçar les celles
dràsticament.
Què propi d'un científic, va pensar ella. Està
tan immers
en el seu projecte que s'ha oblidat que té
a la galàxia darrere,
pendent de tot el que faci.
Abbela Oldsong
va acabar per fi de
passejar el datapad de la Leia. Es va
ajustar la capa blau clar,
li va donar el datapad a la Leia, que va mirar el resultat, i
va guardar la nova informació abans de
tornar-lo. Com sempre,
l'arxiu d'en Cree'Ar era el més llarg. Tot això aniria
a parar al seu informe setmanal per al COSERE. Li va fer un gest a
l'assistent, que va sortir d'allà a corre-cuita amb el
datapad.
-Gràcies per treure temps
de les seves atapeïdes agendes. Recordin -va
afegir la Leia, ombrívola-,
si ens interposem
en el camí dels altres, no només estarem retardant
els nostres esforços, sinó que estarem escatimant
els recursos que
ens mana el COSERE.
-Pòrtic i Trenta-dos
ja estaven molt enfrontats,
i cada un s'apropiava dels enviaments de
l'altre sempre que li era possible-. Veuré
el que puc fer -li
va prometre al seu gestor de pastos- respecte
al fet d'aconseguir un vaixell de
càrrega d'aquests materials
inorgànics.
-Gràcies -Aj Koenes, el talz, va obrir un dels seus grans ulls per mirar el
meteoròleg Kolb.
La Leia va sortir de l'edifici d'investigació, que
era una elegant construcció
prefabricada enviada pel COSERE.
Per arribar al seu despatx, al
sud del complex administratiu cilíndric, hi havia una bona caminada. Volia moure's
i pensar. En Basbakhan caminava a certa distància,
ja que preferia que
ella no fos conscient de la seva presència. Així li resultava més senzill
mantenir la concentració en el seu jurament de
protegir-la. Va baixar pel Carrer Principal, com
havien acabat per anomenar-la, balancejant
els braços.
Pòrtic s'havia
construït sobre les ruïnes de Tayana, una antiga ciutat minera de Duro. Sota
les noves barraques dels refugiats, xocaven
dos estrats rocosos, un relativament tou i
un altre excepcionalment dens. La Leia esperava
convertir en refugis
les velles mines
de densa roca, per
si s'obrien esquerdes
a la cúpula o altres emergències. El COSERE
havia enviat dues gegantines màquines trituradores de
pedra, i havia promès un làser miner
de tecnologia punta.
Si es
quedava quieta sense fer soroll, podia escoltar
les trituradores sota
els peus.
Trituradores poderoses com wookiees.
Chewie.
A la Leia
li feia mal el pit cada vegada que recordava el seu estimat wookiee. Va seguir caminant
amb el nas arrufat. No podia fer cara de pena
cada vegada que alguna
cosa li recordava al seu amic. Òbviament, per
matar el gran wookiee
s'havia necessitat que li caigués una lluna enorme del
cel. Duro no tenia lluna; només vint
ciutats orbitals.
A la seva esquerra, un magatzem amb un
lateral obert albergava la principal maquinària de construcció emprada per
a projectes exteriors i
l'edificació de nous habitatges.
Habitatges!
Li havien informat que havia de preparar-se per rebre una arribada de falleens
i rodians.
Tenia l'esperança
que no fos a Pòrtic. Aquesta combinació
seria explosiva. Al
llarg de tot l'equador del planeta s'estaven instal·lant
assentaments de refugiats. Creixien com cries
de vors sota la
tutela de les ciutats orbitals, protegits per
escuts planetaris.
Un nou barri
havia sorgit a
l'altre costat del magatzem de
construcció, consistent en uns
quants edificis de
durciment, fabricat a partir dels experiments químics del seu equip d'enginyers:
ciment local barrejat
amb herba dels
aiguamolls prèviament marinada en una substància d'antitoxines i després
assecada a altes temperatures.
Més enllà, un complex hidropònic emetia el
poc subtil aroma del fertilitzant orgànic.
Va entrar per la porta nord al
complex administratiu i va pujar treballosament un tram d'escales que
envoltaven un pou de llum
interior. Un androide de neteja U2C1 brunzia
suaument, amb els
braços com aspiradores anant d'un costat a un
altre, envoltat del sotragueig constant
de la graveta que generava
el ciment de fabricació pròpia. L'edifici, de dues plantes i un soterrani,
havia estat construït pel COSERE abans que marxessin les
naus grans.
De debò que només feia nou
setmanes d'això? La
Leia va obrir la porta
de la sala tot just moblada que li servia
de despatx i estança.
Prop de la finestra nord, que donava a
l'edifici d'investigació, al
magatzem de construcció i a hortets
dispersos de les famílies
de refugiats, havia col·locat el gran escriptori enviat
pel COSERE. Una
senyora li havia ofert uns canelobres de paret
heretats.
-No vull
córrer el risc d'incendiar
la botiga -li va
explicar, pel que la Leia va
accedir a custodiar-los fins que
la família tingués un habitatge
permanent en els nous apartaments que la Leia esperava poder construir, el complex Bail Organa.
A la paret de l'esquerra estaven el seu llit i la seva unitat de cuina. Els lavabos
eren al passadís.
Quelcom feia una olor estranya. C-3PO estava al costat de la cuina d'inducció.
Va girar el cap.
-Bona nit, mestressa
Leia. Ho lamento, això hauria estat
més suculent fa
una hora...
-No és
culpa teva, 3PO -es va desplomar en una
cadira-. Vull sopar
ja, abans que es posi
pitjor.
Fos el que
fos, potser costelles de sojapro, a més d'un
munt de verdures autòctones
que s'havien reescalfat de tal manera que semblaven
una pasta viscosa, podia haver estat saborós
al punt. Li va donar les gràcies a C-3PO, que no tenia la culpa de la programació culinària que
havia rebut. A la Leia se li havia allargat la
reunió.
Ell va
tornar al seu lloc usual en el panell de rutes, assignant
mercaderies entrants i supervisant les
llistes de tasques. Anava a passar-se tota
la nit treballant.
-Mestressa Leia, em preguntava...
Ella va
mastegar alguna cosa viscosa.
-Endavant, 3PO.
-Si em
permetria fer una pregunta personal -i
va deixar el comentari en l'aire. La Leia va
creure saber el que s'acostava.
-Existeix la possibilitat -va dir ell- que el capità
Solo no s'incorpori
mai a la nostra... operació? Jo pensava
que a hores d'ara ja hauria
aparegut, o almenys s'hauria posat en contacte
amb nosaltres.
A la Leia
se li va entravessar la sojapro.
L'última vegada que va trucar-li ni tan
sols coneixia el seu destí.
Ella va
contemplar l'acabat metàl·lic de
l'androide. Tenia una mica
de corrosió a l'espatlla esquerra?
Li havia enviat a
l'exterior de la cúpula en
diverses ocasions, agraïda per
tenir un assistent que no necessités respirar.
La pestilència de
Duro no era tòxica per a gairebé cap
espècie, però l'atmosfera
havia empitjorat considerablement
en les últimes dècades i resultava
gairebé impossible treballar fora sense
els respiradors. Les mascaretes s'havien convertit
en un complement més
per a la majoria dels habitants de la cúpula.
-Per què
ho preguntes? En Han mai ha estat molt respectuós
amb tu que diguem.
C-3PO
va deixar caure els llargs braços.
-Fa poc
vaig tenir raons per
enorgullir-me de la nostra llarga
relació. Em va sorprendre assabentar-me que a Rouen, els meus companys cibernètics el van rebre com a un heroi.
-Com dius,
3PO? -es va tirar
cap endavant. Han, l'heroi dels
androides? -. On
has sentit això?
-Tornant a Coruscant -C-3PO
va abastar l'estada amb un gest del braç-. A l'HoloRed
van donar una notícia que potser no hagi vist,
ja que ha estat vostè
molt ocupada. A Rouen, diversos milers d'androides van
realitzar una manifestació pacífica
contra la companyia Salliche Ag, que pretenia desactivar-los...
-Ho recordo -va intervenir ella-. Vagament,
quelcom sobre androides
que havien de ser emmagatzemats per poder lliurar-los com
a ofrena de pau en el cas que
arribessin els yuuzhan vong. Era obvi que
Rouen no pretenia plantar cara a la invasió.
-En el
subtext -va dir ell- vaig trobar referències addicionals d'algú a qui
els androides anomenaven «El Llargament Esperat»,
«L'Únic de Carn i
Os» que podria ajudar-los.
Pel que sembla, el capità Solo els va salvar de la destrucció imminent. Hem estat
tan ocupats últimament que vaig oblidar esmentar-li-ho...
-Ai mare -va dir la Leia en veu
baixa-. Però en
què estaria pensant en Han? -li Hauria encantat fer broma amb
ell sobre allò.
La veritat és que li hauria encantat parlar
amb ell. Feia
tant de temps des de l'última vegada...
És que el
llarg silenci d'en Han indicava que havia
estat capturat per
l'enemic? Però ara tenia l'ajuda d'en
Droma. I li havia
deixat clar que no
volia la seva.
Si era
mort, i les seves últimes paraules
cap a ella no havien estat més que burles
i ironies, ho
lamentaria per a la resta de la
seva vida. Va estar gairebé
temptada d'utilitzar la Força per buscar-lo.
No. En
aquest moment podia estar a l'altre costat de la Vora Mitjana. Si utilitzava
la Força i no percebia
res, tindria por del pitjor. Va acabar de
sopar en silenci i va recollir els plats
perquè C-3PO
els reciclés.
-Passi el que passi, jo et cuidaré -li va prometre a
l'androide-. Et necessito.
Després va mirar amb gest preocupat
el datapad que
tenia al costat del colze.
Abans de poder anar-se'n al llit, havia de supervisar l'equip de la trituradora secundària. Havia d'assegurar-se que l'Abbela enviés l'informe
setmanal a Bburru,
la principal ciutat orbital de Duro, i
que renovés la
petició per millorar les dades
del satèl·lit. Després hi havia la fleca de
Pòrtic, que seguia sense
funcionar. El seu personal havia
sol·licitat un carregament de sal
i de sucrosa, anticipant una collita de cereal. Ruan
havia enviat l'excedent
d'aquell any de llavors de burrmillet en gest de
bona voluntat, per donar a
continuació amb la
porta als nassos a més remeses de
refugiats.
I el COSERE
seguia sense enviar
el làser miner.
Era lògic que no hi hagués tingut temps per al Han. Ho hauria
donat tot per poder veure'l, tal com era abans que els distanciés
la tragèdia. Hi havia canviat molt des de l'època en què ell era un pocavergonya
i ella es va enamorar d'ell, i mai havia perdut
aquesta brillantor a la mirada, o el mig somriure...
fins que va perdre a Chewie. Tot d'una,
va tornar a ser el Han de gallet fàcil. Han,
el de les males companyies.
Podia tolerar el pocavergonya,
fins a gaudir-ne. D'acord, ho havia de reconèixer: adorava el pocavergonya.
Amb els anys,
ell havia après a baixar les defenses que
el van convertir en un pocavergonya.
Havia après a deixar que ella entreveiés el seu
veritable idealisme. I necessitava afecte a
canvi.
Amb el
pas dels anys, a poc a poc,
ella havia après a donar. Ella estimava
les dues cares del
seu marit, la de cavaller errant i la de
pocavergonya... però aquesta vegada
havia d'esperar que fos ell qui anés a ella.
No podia tractar a
un adult com si fos un nadó.
Almenys havia estat implicat
en el rescat dels ryn. Al contrari que en Han, ella procurava
estar al corrent de
l'actualitat en les notícies de l'HoloRed.
La seva constant implicació
amb els ryn semblava
un senyal de recuperació.
Quatre hores
després, es va deixar anar la llarga cabellera i
es va desplomar al catre. Què faig aquí?, va pensar per un
moment. Vivia sola
amb el seu androide de protocol
com a única companyia (Basbakhan i Olmahk
dormien a l'escala), per la qual cosa se sentia com si estigués oblidant
alguna cosa d'una importància vital, dia
rere dia. Era una
sort que estigués massa cansada per preocupar-se... massa cansada... per
preocupar-se massa... per ell... o pels nens...
El seu últim pensament va ser: Hauria
d'utilitzar la Força per saber si estan bé.
Quants dies fa...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada