Punt d'equilibri (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

-Llavors -En Droma va agitar els bigotis-, podria haver-se casat amb algú de la reialesa, però et va escollir a tu, no?

En Han li va tirar al seu amic una cullerada plena de guisat sintètic, i en Droma va caure d'esquena de la banqueta.

En Jacen amb prou feines podia romandre despert. Havia estat un dia increïblement llarg. Gairebé tots els ryn estaven recol·locant els seus matalassos.

-Randa és el primer a sortir de la quarantena, després dels malalts -va interrompre ell.

En Han va remoure el guisat i li va clavar a Droma el que Jacen i Jaina sempre deien «la mirada».

-I la gent de la Leia ja l'ha tancat.

-Què ha fet aquesta vegada? -va preguntar en Droma.

-Allò de sempre. Va intentar sortir de la cúpula, diu que només per mirar les naus. Només volia mirar-les -va repetir en Han, mentre en Droma tornava a enfilar-se a la banqueta.

En Droma va mirar el seu bol i la seva cullera. En Jacen, sospitant que el ryn estava calculant l'abast i l'elevació del tret, va fer enrere la seva cadira.

La Jaina i la Leia també havien passat pel procés. En Han havia convençut a la Jaina que necessitaria un enllaç amb l'exterior, amb els que ja havien estat desinfectats, i a algú que vigilés a Randa. Va ser llavors quan la Leia va decidir que faria millor el seu treball fora que dins. Va deixar a Olmahk en quarantena per ajudar en el tema de la seguretat.

En Jacen es va prendre les notícies amb filosofia. Hauria volgut que els seus pares passessin més temps junts després del que havia passat.

-Vint-i-tres ryn van seguir a la Jaina l'exterior -estava dient Han-. La Leia va trobar vestits de vol perquè almenys estiguessin calents fins que els hi tornés a créixer el pèl. A mi em sembla que estaven molt macos.

-És clar -va dir en Droma enfadat-. T'estàs quedant curt de vista.

-Doncs tu tens la boca grossa igual de gran que sempre.

En Jacen va poder veure el lleu brillantor als ulls d'en Han i un somriure de satisfacció. Igual els seus pares si havien pogut tenir algun moment d'intimitat. Segons la seva opinió, tots dos havien aprofitat les circumstàncies per evitar-se veure. Que meravellós era l'univers quan el teu pare i la teva mare s'estimaven.

-Algú hauria de tornar a Trenta-dos -va dir ell- i recollir les nostres coses.

El ryn es va igualar el mostatxo.

-Possessions? Són només coses a perdre. El que sí que és interessant és buscar naus capaces d'aixecar el vol.

-Sí -va dir en Han-. Ja que hi ets, podries veure si les pots portar. Si hem d'abandonar Pòrtic de sobte no podrem fer-ho en un rondaire.

* * *

En Jacen va estrènyer els punys veient les ruïnes de Trenta-dos. Les restes de sinteplàstic jeien entre les bigues que s'arquejaven com les costelles d'una bèstia llescades per criatures carronyeres. Entre aquest costellam, des d'un punt elevat prop de la resta de la porta d'entrada, en Jacen podia veure fileres de barracons de teulada blava a través del que va ser la cúpula protectora.

El conductor de Pòrtic s'havia posat un vestit d'aïllament abans de transportar els passatgers, que seguien en quarantena. Va negar amb el cap.

-M'alegro que no estiguessin vostès aquí quan va començar a trencar-se -la seva veu els hi arribava filtrada a través del visor transparent.

-El cert és que sí que estàvem -va murmurar en Jacen.

Es va posar la granota del seu vestit aïllant equipat amb respirador. Per sobre es va col·locar una jaqueta taronja amb guants inclosos. Va anar ficant els dits en els guants, la qual cosa no va disminuir el seu tacte a l'hora de posar-se el casc tou i lligar-se'l.

Probablement el COSERE li havia comprat aquells vestits a l'exèrcit, va pensar.

-Llestos? -va preguntar a l'equip.

En Droma s'havia posat el seu vestit taronja. Mezza, més gran i més fornida, lluitava per posar-se el seu. Sis figures amb vestit es van dirigir cap a l'escotilla del rondaire.

-Buscant formes de vida -va dir l'ajudant del pilot. Va activar uns quants comandaments-. Negatiu a la vista, però vagin amb compte.

En Jacen es va posar el sabre làser per fora del vestit. Els escarabats mutants fefze eren les úniques criatures conegudes que havien sobreviscut al col·lapse dels ecosistemes de Duro.

Va baixar el primer per la rampa. Els altres s'havien distribuït en parelles, i cadascuna portava un carro retropropulsor. La seva missió era senzilla: recollir totes les possessions que poguessin i tornar abans que es fes de nit. En Jacen, que suposadament estava al càrrec, ajudaria en tot el que fos necessari i després portaria el Falcó Mil·lenari a Pòrtic, mentre en Droma els seguia al malparat 1-7 Howlrunner de l'Assentament Trenta-Dos.

Va sortir al costat d'una parella de vors alts i prims que s'havia presentat voluntària per a una tasca que era molt més perillosa per a ells a causa dels seus febles pulmons. També tenien el seu orgull, però gairebé semblaven esquelets en els vestits taronges d'aïllament, excepte pels braços, que semblaven més maldestres pel fet de tenir les ales plomoses ficades per les mànigues.

Les botes aïllants d'en Jacen aixafaven arnes mortes mentre caminava pel primer carrer que van prendre. Era obvi que l'atmosfera de Duro havia pogut amb elles. Almenys ja no es dispersarien per terra cap a altres cúpules.

Agraït per aquest petit consol, va escortar als vors fins al primer barracó del seu sector. Es van introduir en l'estada mentre en Jacen romania en guàrdia, lleugerament inquiet. Al cap d'uns minuts, els vors van sortir amb els braços plens de roba i altres possessions personals. En Jacen va ajudar a carregar aquell munt de coses, i després els vors van avançar lentament fins al següent barracó. Aguantant l'alè, va pensar en Jacen.

Ja havien registrat diverses barraques quan l'intercomunicador d'en Jacen va xiular.

-Solo! -la Veu de la Mezza ressonà a l'aparell-. Vine aquí!

Va pujar pel carrer corrent, buscant la zona ryn. Finalment, va veure un atrotinat carro retropropulsor. En Jacen va girar i es va dirigir cap a ell, agafant el sabre làser amb la mà dreta perquè no li xoqués contra el maluc mentre corria.

Va irrompre al refugi. Dues figures vestides amb vestits de color taronja es veien arraconades contra la paret interior. Davant d'ells hi havia un insecte que en Jacen només havia vist en holos i en malsons. Els escarabats fefze, als que algú havia deixat anar a la superfície del planeta durant la primera època de turisme espacial de Duro, tenien la rara característica de posseir un esquelet intern i un altre extern, de manera que aquesta soca mutant havia aconseguit créixer fins a aconseguir proporcions descomunals. Aquest tenia més d'un metre de llarg i antenes segmentades que s'estiraven i retreien, olorant la contaminació de Duro. Era evident que s'havia apropiat d'aquella barraca com a niu perquè en un catre a mig menjar es veien les ales aixafades de centenars d'ullsblancs. A sota de les iridescents ales exteriors de l'escarabat apuntava el seu abdomen tou, en el qual destacava un groller embalum. Devia haver-se alimentat dels ullsblancs i de les patètiques possessions dels ryn. I ara estava llest per posar els seus ous.

Per desgràcia, la Mezza i el seu amic havien passat de llarg abans de veure'l i ara es veien atrapats contra la paret del fons, brandant una camisa feta esquinçalls i un parell de malles. Quan les antenes de l'escarabat s'estremien, ells agitaven les peces.

En Jacen va treure el sabre làser i el va encendre. L'escarabat es va girar, bellugant en l'aire dues potes armades amb pinces en els extrems. El verd, el blau i el morat fulguraven en els solcs iridescents del seu cos, i la boca, prou gran com per subjectar una pota de ryn, espetegava de forma fastigosa.

-Agafeu les vostres coses i sortiu d'aquí -va dir en Jacen.

-Mata'l! -la Veu de la Mezza va emergir del vestit aïllant que tenia més a prop.

En Jacen no va girar el cap.

-Per què? Hi ha milers per tota la superfície...

-Mata'l -va cridar ella-. Un escarabat mort són cent menys la temporada que ve. Posarà ous.

En Jacen va veure cert sentit a aquell argument, però la criatura no tenia males intencions. Hi havia trobat un lloc excel·lent per niar, que a més tenia menjar, i no volia matar sense tenir una raó.

-Carregueu el carro i marxeu -va dir a Mezza-. No crec que ella vagi a per vosaltres.

-Ella? -va preguntar la Mezza-. Ara resulta que és ella!

-Que potser els mascles posen ous?

-Solo! -l'intercomunicador va començar a grinyolar de nou-. Tenim un problema!

El va activar a la vegada que se'l portava a la boca.

-Vaig cap allà -va dir. Després es va dirigir a Mezza-. Agafeu les coses i sortiu d'aquí.

En Jacen es va col·locar entre Mezza i el sorollós escarabat fins que la ryn va estar fora del barracó. Després va sortir ell també, caminant d'esquena. L'escarabat no va anar darrere d'ells.

Es va col·locar al mig del carrer, va apagar el sabre làser i tornar a encendre l'intercomunicador. El crit, gairebé com el d'una au, recordava el d'un vors, o era per la distorsió d'un respirador o d'una recepció defectuosa?

-On estàs?

-Aquí. En una teulada! -per l'intercomunicador es van sentir grunyits i sorolls sords.

Es va enfilar a un refugi proper i va mirar al seu voltant.

A uns vint metres de distància hi havia dues figures ataronjades de bracets rabassuts (sens dubte eren vors) pujades a una teulada patint l'atac des del terra de cinc escarabats iridescents. Colze amb colze, les figures taronges brandaven davant les criatures el patrimoni d'algú. Els grans insectes retrocedien i tornaven a atacar, intentant pujar per la tosca paret, espetegant la boca i xocant entre ells.

En Jacen va saltar a terra, sense voler pensar en el que passaria si els escarabats aconseguien escalar i foradar els vestits aïllants dels vors. Aquesta vegada sí que hauria de matar. Aquelles criatures estaven atacant, no defensant un niu.

Va retrocedir una mica per posar-se en posició d'atac i va encendre de nou el sabre làser. Mai havia provat a barallar-se amb sabre làser sense utilitzar la Força, però no creia que fos molt difícil, així que es va posar a això sense recórrer a aquesta capacitat.

Els escarabats, que s'aproximaven com un eixam cap al menjar fresc, no estaven disposats a retrocedir. En Jacen brandà el sabre làser i el va enfonsar en la bestiola que tenia més a prop, tallant entre l'abdomen i el tòrax. La criatura va caure a terra.

En Jacen es va girar i es va trobar amb els lluents ulls d'un altre. Dos més van donar mitja volta i van anar a per ell, deixant als vors via lliure per escapar.

-Torneu al rondaire -va exclamar en Jacen-. I aviseu als altres: marxem!

Els vors van baixar com van poder. Un d'ells va intentar agafar les nanses del carret. Dos escarabats es van llançar a per les febles potes d'un vors, esclafint la boca. El vors va cridar i va córrer cap al seu company.

Una altra mitja dotzena d'escarabats es va amuntegar sobre els morts. En Jacen va esgrimir el sabre làser amunt i avall, mantenint un cercle lliure al seu voltant. Sense recórrer a la Força, els seus moviments eren maldestres, desconnectats, però no es va aturar. Un altre eixam va anar a per ell.

Va recordar que a Yavin IV algunes criatures ferides o aixafades emetien unes feromones que cridaven a altres exemplars de la seva espècie. Fora o no el cas, quelcom atreia cap a ell els escarabats. Cinc més es van acostar per un altre dels carrers.

Llavors, una figura vestida de taronja va aparèixer de sobte.

-Gira't -va cridar en Jacen.

La forma va treure una vibrofulla.

-Vaig a obrir-te camí -va dir la veu d'en Droma.

El ryn es va posar en marxa tallant les parts inferiors dels escarabats, ballant per esquivar urpes i boques. No semblaven tan interessats en Droma com ho estaven en Jacen.

Aquell pensament se'ls va ocórrer als dos a la vegada. Llavors, en Jacen va cridar:

-Els atreu el sabre -la veu d'en Droma va dir la mateixa frase i la va acabar per ell- làser!

I ara què? En Jacen va tallar, retrocedir, girar i va tornar a tallar l. Les inconscients criatures seguien acudint, sacsejant les antenes. L'intercomunicador del Jedi va xiular i es va sentir una veu:

-Solo, estem tots al rondaire menys Droma i tu. Correu!

-Apaga aquesta llanterna, Solo -va exclamar en Droma-. Estàs tan boig com el teu pare.

Apagar el sabre làser? Pas enrere. Estocada. Els escarabats s'amuntegaven uns sobre altres, i alguns fins i tot es detenien a rosegar als que ja havien caigut. Però el més gran, que tenia les antenes negres tan gruixudes com els lekku d'un twi'lek, es va enfilar als lloms dels altres. En Jacen es va fer a un costat i el va tallar en dos, però en fer-ho va sentir alguna cosa esmolada al turmell esquerre.

-Torna al Howlrunner! -va cridar a Droma.

En Droma va saltar d'un abdomen iridescent i va aterrar al costat d'en Jacen, que estava panteixant, una mica impropi d'un Jedi a l'hora de lluitar amb sabre làser. El noi va apunyalar l'escarabat que li havia agafat del turmell. Quant l'insecte va caure, en Jacen va veure que tenia un esquinçall al camal dels pantalons taronja.

-Tira el sabre làser -En Droma es va ajupir, brandant la seva vibrofulla-. Jo obriré el camí de fugida. I després el podràs recuperar a distància.

-Saps que estic intentant no utilitzar la Força -girà. Pas a un costat. Estocada.

-D'acord, llavors deixa'l aquí. Però llença'l ja o el tiraré jo!

En Jacen va deixar el sabre làser encès, i amb un moviment de canell el va llançar. L'arma va volar i ell va tenir un altre record de la seva visió: un sabre làser perdent-se en la distància.

-Anem! -va grunyir en Droma.

L'eixam d'escarabats va sortir disparat en direcció al lluent sabre làser.

En Jacen es va encaminar cap als tancs hidropònics, saltant per sobre d'un escarabat a cada pas que donava. Una bafarada del repugnant pudor de Duro li va colpejar al nas. Efectivament, li havien foradat el vestit.

En Droma va tallar les antenes d'una bestiola que es va acostar massa. Es van allunyar de l'eixam.

-Per aquí! -en lloc d'anar cap a la porta, en Jacen es va dirigir cap a una gran esquerda a la paret de sinteplàstic-. Vaig deixar el 1-7 al costat del Falcó Mil·lenari.

-Estic just darrere teu -va exclamar en Droma.

En Jacen va agafar l'intercomunicador.

-Rondador, Aquí Solo. No us aneu fins que haguem enlairat.

Llavors es va girar per mirar cap enrere. L'eixam d'escarabats bullia, com una massa d'antenes negres i ales exteriors. En alguna part d'aquella marabunta estava el seu sabre làser.

Deixar-lo allà seria per a ell com deixar-se una cama o una mà, però si utilitzava la Força per atreure'l cap a ell, tornaria a trair la seva decisió. En qualsevol cas, se sentiria fatal. Havia de decidir, i aviat, tant si abandonava la Força com si tornava a submergir-se en ella. Aquella constant indecisió podia posar en perill als altres.

Va tancar els ulls, va convocar una petita espurna d'energia i va cridar al seu sabre làser. L'arma va sortir d'entre els inquiets escarabats traçant un arc baix i lluent que va acabar netament al palmell de la mà.

El va apagar amb un sospir.

Droma se'l va quedar mirant.

-Fa pena veure't -va dir.

-Perquè saps pel que estic passant, suposo -va respondre en Jacen-. Si l'utilitzo, em sento fatal. Si no ho faig, m'enfonso.

El ryn va assentir i va sortir per entre els vestigis atrotinats de la cúpula.

-Endavant, noi. Fotem el camp d'aquí.

* * *

En Jacen va passar la tarda següent per descontaminació i va anar a donar part a l'edifici d'administració. Segons l'assistent de la Leia, la Jaina estava a l'exterior, a la zona de naus de Pòrtic, ajudant a un equip d'inspecció. La Leia era a la gran taula de juntes del COSERE, fent cas omís del to secundari d'una conversa que mantenia C-3PO amb algú a través de l'intercomunicador sobre alguna cosa relativa a spiroherba, aiguamolls i modificació climàtica.

La Leia va alçar el cap embolicat en un turbant blanc.

-M'alegra que estiguis aquí, Jacen. Resulta que en un enviament de CorDuro que acabem de descarregar falta un terç de la mercaderia. Creus que podries aconseguir alguna cosa amb els de l'administració de CorDuro?

En Jacen es va quedar bocabadat.

-No tinc molta experiència en negociar.

La Leia va negar amb el cap.

-No, però ets un Solo, i això potser els impressioni. Jo no tinc temps per anar a Bburru, i el teu pare m'ha dit que vols involucrar-te més en activitats que no siguin Jedi. És una cosa que puc entendre perfectament -li va tremolar el pòmul esquerre-. Més del que et penses.

-Ja m'ho imagino -va reconèixer en Jacen.

La seva mare podia entendre que no tots els que mostressin talent Jedi se sentissin obligats a seguir aquest destí. Ja li havia demostrat que no totes les vides tenien temps per a les disciplines de l'Orde.

Hi havia intentat explicar al seu pare allò de la visió, i com li havia confirmat la seva decisió de mantenir-se al marge. Però en Han es va allunyar, negant amb el cap, confós.

-Vols intentar alguna cosa nova? -li va preguntar la Leia.

En Jacen es va passar una mà per l'estranya suavitat del seu cap rapat.

-Droma acaba de portar el Howlrunner de Trenta-dos. Em podria portar a Bburru, per veure què puc fer.

-T'ho agrairia. Vés amb compte, Jacen.

-Sempre el tinc, mare.

-I que la Força t'acompanyi, de totes maneres.

-A tu també.

* * *

En Randa Besadii Diori avançava arrossegant pel carrer principal de Pòrtic, sentint cert alleujament en deixar enrere l'edifici d'administració, amb les seves llums encegadores i les seves cel·les de detenció, tosques i seques. Hi havia intentat explicar a la Jedi Jaina Solo que l'únic que ell volia era avaluar les naus de Pòrtic, però era tan incorruptible com el seu germà.

Fins al moment, havia procurat evitar la mare dels Jedi.

Es va creuar amb una parella de ryn afaitats, aturats al costat de la seva tenda, vestits amb una cenyida granota blava de vol i lluint les seves habituals armilles i pantalonets sobre les malles blaves i voluminoses.

Els havien expulsat temporalment de la zona de comunicacions, l'únic lloc en el qual esperava aconseguir un equip de transmissió decent, fins i tot abans de complir el seu període d'arrest, que, per cert, anava a apel·lar sense dubtar-ho. Havia de contactar amb Borga. Ja trobaria la manera de sortir d'aquell trist planeta vingut a menys i de reunir-se amb ella.

Es va humitejar els llavis. Per descomptat, per anar-se'n necessitaria un pilot. Potser encara estava a temps de convèncer la jove Solo. Com deien els hutt: «Quan la persuasió falla, el suborn preval». Els seus kajidic guardaven riqueses en planetes als quals els yuuzhan vong no havien arribat encara. Segur que la jove Jedi tenia una debilitat: joies, brillseda, o potser una nau per a ella sola.

Animat per aquests pensaments, va avançar ràpidament pel sorrenc carreró cap al refugi del COSERE que li havien assignat, una tenda blava miserable al districte ruïnós de Tayana. Podia escoltar el constant estrèpit de les tuneladores subterrànies de Pòrtic.

Es va aturar en entrar en el seu cubicle perquè va captar una olor estranya. Va estrènyer els punys atrofiats, furiós per aquella intrusió. Va ensumar l'aire, seguint el rastre fins al matalàs. Hi havia utilitzat la fina roba de llit com a farcit addicional. Però sota va veure un embalum desconegut.

Va retirar les mantes amb la punta de la cua.

Sobre el matalàs jeia una bola rugosa que recordava vagament en grandària i forma a un cap humà.

Era un víllip yuuzhan vong, com els que havia vist a bord de la nau nodrissa. La Borga s'havia afanyat a ajudar-lo.

Es va estremir de cap a la punta de la cua. Massa pressa, potser. Perquè el fet que aquell víllip aparegués tan aviat al seu habitacle significava que els yuuzhan vong devien tenir un agent emmascarat d'humà a Pòrtic. Un agent que ja sabia on trobar-lo.

En una arrencada d'audàcia, en Randa va agafar la criatura rugosa i es va desplomar en el seu atrotinat matalàs. Seguia sense haver concretat el seu pla d'atraure alts càrrecs dels yuuzhan vong fins allà perquè la Nova República pogués agafar-los, però havia promès a Borga que intentaria negociar. Un Jedi pel planeta Tatooine? La idea li produïa una sensació que no arribava a entendre, ja que mai havia experimentat una cosa així abans: una mica de dolor inaprehensible, com si estigués aprofitant-se d'algú que mai li faria això a ell. Potser era això que els humans anomenaven «remordiments».

Va fer cas omís d'aquell sentiment. Ell era lleial a Borga.

I no agafarien fàcilment a Jacen, encara que no volgués emprar la Força. En Randa va acariciar el víllip i el va deixar a terra, preguntant-se qui contestaria. Mentre esperava, va segellar les portes. Pòrtic tenia massa llum per al seu gust. Va pensar en Nal Hutta i en la conscienciosa alteració planetària que estaven realitzant els yuuzhan vong per destruir-lo, i els ulls se li van omplir d'espesses i consoladores llàgrimes.

Uns trets van començar a dibuixar al víllip: un front prominent, diferents bonys que formaven un nas, pòmuls amb grans bosses sota els ulls.

-Randa Besadii Diori -va dir-. Per fi fas un comunicat.

En Randa no va reconèixer els marcats trets d'aquell rostre ni la imperiosa veu barítona. Decantà el cap respectuosament cap al víllip.

-Té L'avantatge que vostè em coneix, senyor.

-Sóc el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah. De debò pots oferir-nos un Jedi?

-Així és -va respondre ell. Mestre Bèl·lic? Els seus tentacles li havien lliurat una peça important. Havia de fer-li venir a Duro perquè la Nova República l'atrapés-. Es diu...

-Hutt inútil -va dir el Mestre bèl·lic-. La teva progenitora em va explicar el que volies a canvi. Has de saber que els hutt ens van trair. Només un servei exemplar podria fer-nos recuperar la confiança.

-Conec i respecto la seva cautela, Mestre Bèl·lic. Però recordo la fascinació que van sentir els seus per Wurth Skidder a bord de la nau d'esclaus en la qual vaig estar massa poc temps. Estaria encantat de lliurar-li aquest Jedi... a vostè personalment, Mestre Bèl·lic. Quant a la meva petició... per què volen Tatooine? Un planeta abandonat que amb prou feines pot albergar vida...

La imatge que el víllip donava dels ulls del Mestre Bèl·lic era la d'un parell de forats negres insondables.

-I per què anava jo a valorar el teu sentit de l'honor tant com per anar personalment a Duro?

En Randa va haver d'admetre que aquell era el punt feble de la xarxa que havia estès.

-Perquè per a mi seria un gran honor -va començar a dir-, i jo podria honrar al meu torn...

-Tu -va dir el Mestre bèl·lic- no ets digne d'aquest honor. No obstant això, acceptaré el Jedi. Prepara el lliurament i consideraré la teva petició. Si no el lliures o intentes el menor engany, jo mateix t'esbudellaré amb la meva coufee.

El víllip es va suavitzar, els trets van desaparèixer i en Randa es va quedar pensant en el que havia fet. L'agent alienígena apostat a Pòrtic podia atrapar en Jacen... o apunyalar a Randa en somnis. Potser acabava de cometre un terrible error.

Però realment hi havia alguna forma de lliurar a Jacen? Era obvi que el jove Jedi acabaria acceptant la situació, trauria el sabre làser i es defensaria.

Llavors, el que realment necessitava Randa era una capa més de protecció. Duro estava protegit per un creuer, uns pocs caces de combat i els escuts planetaris de les ciutats orbitals, que també protegien tot el que estigués immediatament sota de la superfície. Si la Nova República atreia un grup de batalla addicional a Duro, Randa estaria protegit... i caldria tancar el tracte...

Va sortir a corre-cuita del seu habitacle i es va dirigir de tornada a l'edifici d'administració. Allà va trobar dos tècnics de comunicació, un humà i un petit tynnanià dentut, parlant amb l'holo de mida mitjana d'una dona molt bella de cabell fosc.

Feliç per la seva bona sort, va apartar el pelut tynnanià a un costat.

-Senadora Shesh -va dir panteixant-. He descobert un traïdor a Duro! Els yuuzhan vong tenen un agent aquí, probablement un explorador per a una invasió futura. Ha de duplicar les defenses o aquests refugiats moriran sense remissió. Està vostè en posició d'enviar ajuda de l'exèrcit. Faci-ho immediatament!

La senadora Viqi Shesh va apartar el cap lleument.

-Vostè i jo hem parlat abans, oi?

Ell es va inclinar profundament.

-Sóc Randa Besadii Diori, i...

-Diu que ha desemmascarat un agent yuuzhan vong dins de la cúpula de Pòrtic?

-No l'he desemmascarat -va dir ell amb valentia-, però he descobert proves irrefutables de la seva presència.

-Llavors li donem les gràcies, Randa Besadii Diori. Envieu les proves a l'administradora de Pòrtic, l'ambaixadora Organa Solo. M'acaben de confirmar la seva presència allà. El seu cos de seguretat ho investigarà.

-Gràcies pel seu temps i la seva atenció, senadora. Li passo de nou amb el seu interlocutor. -En Randa va sortir lliscant de l'edifici. Anava a fer exactament el que li havia suggerit la senadora: donar-li a la Leia Organa Solo el víllip perquè ella fes el que cregués més convenient. La seva ràpida reacció, adonant-se que havia comès un error, l'acabava de salvar, i potser també havia salvat Pòrtic, d'un destí fatal.

Però què llest era.

* * *

La senadora Viqi Shesh de Kuat va apagar l'holoprojector i va acudir al seu víllip de tacte de cuc.

Allò no podia esperar. Els negocis, com la diplomàcia, requerien fer concessions, i a ella no li sabia gens de greu informar de la traïció d'un jove hutt.

Va acariciar el fastigós objecte extraterrestre, va apartar la seva atenció de la mà i va observar la cortina que cobria la paret de la unitat de comunicació del seu despatx privat. Els seus servents netejaven les cortines tres vegades al dia per purgar de dispositius d'escolta. De vegades, no estiraven bé els plecs en acabar. Hauria de parlar amb ells... un cop més.

La Viqi Shesh no tenia cap dubte que els yuuzhan vong no trigarien a treure-li aquella galàxia a la Nova República, tal com la Nova República se l'havia arrabassat a l'Imperi. Els canvis ràpids creaven oportunitats. Haurien de governar gairebé mil planetes, i potser Kuat rebés un tractament millor si una kuati ocupava un lloc alt entre els governadors yuuzhan vong. I ella no anava a quedar-se enrere.

El Mestre Bèl·lic va reaccionar com s'esperava.

-Però el hutt encara no ha identificat l'agent?

-Segons el seu informe, encara no, senyor.

La cara alienígena del víllip va estirar els llavis tallats en una ganyota de somriure.

-La nostra experiència amb els hutt no ens ha proporcionat més que traïció -va dir-. Ens ocuparem d'en Randa i dels seus. Has fet bé d'informar.

La Viqi va inclinar el cap en silenci. Per un moment, va considerar la possibilitat d'esmentar les notícies de Centràlia.

No. Quan els yuuzhan vong sabessin que Centràlia tornava a tenir problemes de funcionament podrien atacar Coruscant. Encara li quedava molt per aconseguir abans que arribés aquest dia.

Següent