ELS PERDUTS
Els Joves Jedi 3
Kevin
J. Anderson
Rebecca
Moesta
1
La Jaina Solo va deixar
escapar un sospir ple de felicitat mentre la lluna color verd joia de Yavin IV
s'anava empetitint darrere d'ells a les pantalles posteriors del Falcó Mil·lenari.
- Tens moltes ganes de
tornar a casa, Jacen? -Va preguntar, tornant la mirada cap als líquids ulls
color castany daurat del seu germà bessó.
En Jacen va lliscar llargs
i esvelts dits per entre els seus despentinats rínxols castanyers.
- Mai vaig pensar que
arribaria a dir-ho -va admetre -, però la idea de passar un mes sencer a
Coruscant amb la mare, el pare i el germà petit em sembla una perspectiva molt
agradable.
- Deu ser un senyal de
maduresa -es va burlar la Jaina.
- Qui està madurant? -Va
replicar en Jacen, fingint ofendre’s -. Ni ho somiïs. -Després, com per tirar
per terra la teoria de la Jaina, va obsequiar a la seva germana amb un somriure
tort que li va fer semblar una versió més jove del seu pare, en Han Solo -.
Vols sentir un acudit?
La Jaina va posar els ulls
en blanc i va posar un floc de lacis cabells castanys darrere d'una orella per
mantenir-los allunyats de la seva cara.
- Suposo que mai
acceptaries un no com a resposta, oi? -Després va fingir que acabava de tenir
una gran idea i fer petar els dits -. Escolta, per què no vas a la cabina de
pilotatge i l'hi comptes a la Tenel Ka?
La Jaina sabia molt bé que
la jove guerrera, una de les grans amistats que havien fet a l'Acadèmia Jedi,
mai havia somrigut, i molt menys rigut, davant els acudits d’en Jacen, encara
que no passava ni un sol dia sense que el seu germà intentés arrencar- una
rialleta.
- Abans vull utilitzar-te
com a audiència de prova -va dir en Jacen -. Després provaré amb en Lowie...,
allà on estigui. Té bastant sentit de l'humor per ser un wookiee.
- No hauria de costar molt
trobar-lo -va dir la Jaina -. El Falcó
no és tan gran, i pots estar gairebé segur que en Lowie és a prop d'algun
ordinador.
- Ei, estàs intentant
distreure’m perquè no t'expliqui el meu acudit! -Va exclamar en Jacen -. Bé,
preparada?
La Jaina va llançar un
prolongat sospir ple de paciència de germana.
-D'acord, quin és
l'acudit?
- Allà va: quant de temps
necessita dormir cada nit l'oncle Luke?
Un arrufament de
perplexitat va arrugar el front de la Jaina.
- D’acord, em rendeixo.
Quant de temps necessita dormir cada nit l'oncle Luke?
- El suficient per
recuperar la Força! -En Jacen va riure a riallades, molt orgullós del seu
acudit.
La Jaina va deixar anar un
gemec melodramàtic.
- Crec que ni tan sols en
Lowie riurà d'aquest acudit -va dir.
En Jacen va fer cara de
consternació.
- Doncs jo pensava que era
un dels meus millors acudits. Se’m va acudir de sobte, saps? -Després el seu
rostre va tornar a il·luminar -. Eh, em pregunto si en Zekk encara caminarà per
Coruscant... Ell sempre reia dels meus acudits.
La Jaina va somriure sentint
el nom del seu entremaliat amic, un noi del carrer que havia estat acollit a
casa pel vell Peckhum, l'home que portava els subministraments a l'Acadèmia
Jedi. Un parell d'anys més gran que els bessons, en Zekk havia demostrat ser un
petit brivall ple de recursos malgrat la dura vida que havia portat. La Jaina
solia passar hores escoltant-lo mentre en Zekk la delectava amb històries de la
seva infància al planeta Ennth i de com, quan la colònia va ser devastada per
un desastre natural, havia escapat d'allà a bord d'una nau de subministraments.
La Jaina no tenia més
remei que admirar la decisió i el coratge d’en Zekk. L’impetuós noi de cabells
foscos mai feia res a menys que realment volgués fer-ho. De fet, quan el capità
de la nau de rescat havia suggerit que en Zekk potser estigués millor en un
orfenat o en una llar adoptiva, en Zekk s'havia escapat en la següent parada i
s'havia colat com a polissó a bord d'un vaixell de càrrega que es dirigia cap a
l'exterior del sistema. A partir de llavors havia viatjat d'un planeta a un
altre, de vegades treballant com a ajudant de cabina i de vegades com a
passatger sense bitllet, fins que un dia s'havia trobat amb el vell Peckhum,
que anava de camí a Coruscant. Els dos defensaven gelosament la seva
independència, però això no havia impedit que es fessin amics, i havien estat
junts des d'aquell moment.
-D'acord, potser en Zekk
rigui del teu acudit -va acabar dient la Jaina -. Té un sentit de l'humor
bastant estrany.
L'Acadèmia Jedi de Yavin
IV es va anar quedant cada vegada més lluny, i en Jacen i la Jaina van
contemplar en silenci la pantalla visora mentre les estrelles s'estiraven fins a
esdevenir línies estel·lars i el Falcó Mil·lenari
entrava a l’hiperespai, portant-los cap a Coruscant i cap a la seva llar.
En Jacen estava assegut
davant de la taula d’holojocs a la zona de descans i estudiava el tauler,
embolicant-se el cap per trobar alguna estratègia que contrarestés el gambit
anterior d'en Lowie.
- Et toca -va observar la
Tenel Ka amb veu tranquil·la i impassible.
En Jacen havia esperat
poder impressionar als seus amics guanyant una partida o dues, però va
descobrir que li resultava molt difícil concentrar-se tenint la Tenel Ka a
prop. La jove havia creuat els seus braços nus sobre la seva túnica de pell de
rèptil, i observava en silenci cadascun dels seus moviments. La seva cabellera
daurada vermellosa, domada mitjançant nombroses trenetes, s'agitava al voltant
del seu cap i les espatlles cada vegada que parlava o canviava de postura.
A l'altra banda de la
taula, la Jaina romania immòbil darrere d’en Lowie i conferenciava en murmuris
amb el jove wookiee de pelatge color canyella, assenyalant una peça del joc
hologràfic darrere l'altra. Les diminutes siluetes que ondaven sobre la taula
semblaven esperar amb impaciència que en Jacen fes el seu següent moviment. Una
prima pel·lícula de transpiració es va anar formant sobre del seu front i el
seu llavi superior. En Jacen sabia que no tenia cap possibilitat contra el jove
prodigi dels ordinadors..., especialment no mentre la Jaina estigués ajudant-lo.
- Sortirem de l’hiperespai
d'aquí a uns cinc minuts estàndard -va anunciar en Han Solo des de la cabina de
pilotatge -. Esteu preparats, nois?
- Ei, pare, podem fer
algunes pràctiques de tir?
En Jacen es va aixecar
d'un salt, alegrant-se d'aquella interrupció. Per fi podria fer alguna cosa que
se li donava molt bé!
Al Jacen li encantava
aquell joc que el seu pare s'havia inventat per a ells. Cada vegada que els
portava a Coruscant a bord del Falcó
Mil·lenari, en Han permetia que els bessons s'asseguessin en els dos pous
artillers. Mentre la nau s'aproximava a l'òrbita, en Jacen i la Jaina
escrutaven l'espai a la recerca de trossos de metall i restes de les
aferrissades batalles espacials lliurades sobre Coruscant en anys anteriors,
durant l'enderrocament de l'Imperi.
- No crec que anem a
trobar restes suficients perquè els dos puguem disparar contra elles - va
grunyir la Jaina.
- Ah, no? - Va replicar en
Jacen, dirigint-li el seu somriure més desafiant -. El que passa és que encara te’n
recordes que l'última vegada jo li vaig donar a una cosa i tu no. Estic segur
que avui trobarem unes quantes restes contra les que disparar. Tinc un
pressentiment, saps? -En Jacen va arronsar les espatlles -. Però si no et creus
capaç de fer-ho...
Els ulls de la Jaina es van
entretancar mentre acceptava el desafiament. Un somriure va tirar d'una de les
comissures dels seus llavis.
-Bé, a què estem esperant?
-Va preguntar.
I després d'haver dit
aquestes paraules, va arrencar a córrer cap a un dels pous artillers, deixant
enrere en Jacen sense esperar que el seu germà es dirigís cap a l'altre. La Tenel
Ka va seguir en Jacen mentre que en Lowie s'afanyava a seguir la germana,
desitjós d'ajudar-la.
Les borroses siluetes
monstruoses de la taula d’holojocs es van encongir darrere d'ells i van esperar
que algú fes un moviment.
En Jacen es va instal·lar al
seient del pou artiller inferior, que encara era massa gran per a ell. Es va
posar l'arnès de seguretat i es va inclinar cap endavant per activar els
controls de tret dels canons làser mentre la Tenel Ka es col·locava prop al seu
costat. Els ulls color gris granit de la jove es van entretancar, concentrant
tota la seva atenció en l'armament.
- Vigila aquesta pantalla
d'allà -va dir en Jacen -. Ajuda'm a trobar un blanc. Encara queden munts de
restes, però totes són força petites.
- Fins i tot sent petites,
aquestes restes podrien resultar mortíferes per a les naus que entren en el
sistema -va dir la Tenel Ka.
-És un fet comprovat -va
respondre en Jacen amb un somriure, repetint una frase que solia utilitzar la
seva amiga -. Per això acabem amb unes quantes sempre que se'ns presenta
l'oportunitat de fer-ho.
Una sèrie de sorolloses
explosions va sorgir de l'altre pou artiller quan la Jaina va començar a
disparar el seu làser quàdruple. En Jacen va sentir un potent rugit wookiee: en
Lowie estava animant a la seva germana.
- Ei, com ha aconseguit
trobar un objectiu tan de pressa? -Va preguntar.
- Centrant la mirada -va respondre
la Tenel Ka, assenyalant les línies lluminoses de la pantalla de seguiment.
- Ah! Bé, jo també hauria
pogut disparar..., si hagués estat prestant atenció - va dir en Jacen.
Va fer girar l'arma de
quatre canons fins a col·locar-la en posició de tir, i després va contemplar
com la mira de punteria s'anava acostant cada vegada més i més a l'objectiu.
Potser fos una vella planxa de blindatge d'un Destructor Estel·lar feta miques,
o un mòdul de càrrega buit que havia estat llançat a l'espai per algun
contrabandista mentre fugia. En Jacen va anar seguint la lenta aproximació del
blanc...
- Mantingues-la centrada
-va dir la Tenel Ka -. Mantingues-la centrada... Foc!
En Jacen va reaccionar a
l'instant prement els botons de tret, i els quatre canons làser van llançar feixos
concentrats que van convertir en vapor la resta flotant.
- Yahooo! -Va cridar.
Un crit de delit similar
va sorgir de l'altre pou artiller.
- Sembla que la Jaina
també li ha donat al seu objectiu -va dir la Tenel Ka.
- Que no se us pugin els
fums al cap, nois! -va cridar jovialment en Han des de la cabina.
En Chewbacca, el seu
copilot, va rugir per indicar que estava d'acord amb ell.
- Només estem fent que la
galàxia sigui un lloc més segur per al trànsit espacial -va replicar en Jacen.
-Estem empatats -va dir la
Jaina -. Necessitem un tret més cadascun. Si us plau, pare...
-Sempre esteu empatats,
parell de bessons -va respondre en Han-. Si permetés que seguíssiu disparant
fins que un de vosaltres donés en el blanc i l'altre fallés, ens passaríem anys
donant voltes en aquest sistema solar. Vinga, torneu a la cabina... Ja gairebé
estem a casa.
El Falcó Mil·lenari es va posar sobre una teulada lliure per al
descens i en Lowbacca es va treure l'arnès de seguretat i va deixar anar un
gemec ofegat. El descens cap a Coruscant havia estat impecable i el jove wookiee
s’ho havia passat molt bé optimitzant els ordinadors del Falcó, però es delia per tornar a gaudir de l'aire lliure i els
espais oberts, encara que es tractés els d'una ciutat..., sempre que pogués
estar prou amunt i lluny del sòl.
Quan en Lowie va arribar a
la rampa de sortida de la nau, en Jacen i la Jaina ja havien aconseguit treure
les tires dels seus respectius arnesos de seguretat. Els bessons van passar
corrent al seu costat i es van llançar als braços de la seva mare, que estava esperant-los
al final de la rampa. La Leia Organa Solo, la Cap d'Estat de la Nova República,
havia acudit a la plataforma de descens acompanyada per l’Ànakin, el seu fill
menor, i C3PO, l'androide de protocol de color daurat.
En Lowie va fer uns
ajustos en els controls de TM2, l'androide traductor miniaturitzat que penjava
del seu cinturó, i va baixar per la rampa contemplant l'escena de reunió
familiar amb una certa enveja. L’Ànakin, esvelt i de cabells foscos, no
s'apartava ni un instant dels seus dos germans grans, fent preguntes de tant en
tant mentre els seus ulls color blau gel no es perdien res. La Leia, amb la
seva llarga cabellera castanya disposada en un pentinat de complexos cèrcols,
contemplava els seus tres fills amb obvi orgull i afecte. Quan en Han Solo va
sortir de la nau per afegir-se a la reunió, la família va esclatar en una altra
alegre erupció de petons, abraçades i entusiàstic despentinar de cabelleres.
En Lowie trobava a faltar
la seva família de Kashyyyk.
-Gràcies per haver-nos
deixat portar a casa als nostres amics durant aquesta visita, mare - va dir la
Jaina.
- Els vostres amics sempre
són benvinguts aquí -va replicar la seva mare. Després va fer un pas cap
endavant per acollir en Lowie amb un afable somriure, i després va fer una
petita reverència a la Tenel Ka, que li havia seguit per la rampa -. Ens sentim
molt honrats de tenir-vos aquí. Us prego que considereu aquest palau com si fos
casa vostra.
En Lowie no va dir ni una
paraula, però TM2 es va afanyar a intervenir des de la seva cintura.
- Ah, C3PO! -Va exclamar
amb clar delit -. La meva contra figura, el meu predecessor, el meu... mentor!
Tinc moltes coses que introduir en els teus bancs de dades. Quan coneguis
algunes de les aventures que he tingut des que en Chewbacca em va portar a
l'Acadèmia Jedi, estic segur que et sentiràs tan impressionat com
horroritzat...
- I tant! És un plaer
tornar a veure't, TM2 -va dir C3PO -. No obstant això, dubto molt que les teves
tribulacions siguin gran cosa comparades amb les pesades responsabilitats
diplomàtiques que he suportar a Coruscant. Et resultaria senzillament
impossible imaginar la facilitat amb què poden arribar a ofendre’s alguns
d'aquests ambaixadors d'altres mons!
Els dos androides van seguir
parlotejant amb les seves veus gairebé idèntiques, i en Lowie va fer rodar els
seus grans ulls de wookiee a les òrbites. En Chewbacca, que ja havia acabat amb
els procediments de desconnexió del Falcó,
va sortir de la nau per reunir-se amb el seu nebot en el moment en què en Lowie
dipositava a TM2 en una de les mans daurades de C3PO perquè els dos puguin
gaudir d'una estona de xerrada «de família».
En Lowie va deixar escapar
un lleu sospir i va començar a pensar en Kashyyyk, el seu món natal, els seus
pares i la seva germana petita. El seu oncle va posar una enorme mà damunt de la
seva peluda espatlla, com volent-lo consolar. En Chewbacca potser havia
percebut la nostàlgia d’en Lowie, perquè de seguida es va embarcar en una
llarga descripció en llenguatge wookiee de l'habitació que havia escollit com a
allotjament per al seu nebot, i que era una de les que es trobaven més amunt
del Palau Imperial. En Lowie no veuria copes d'arbres des de la finestra, però
en Chewbacca li va assegurar que els panorames eren realment impressionants,
cosa que hauria de fer que se sentís còmode i segur. En Chewie també s'havia
ocupat de què l'habitació fos moblada amb arbres, hamaques i verdes plantes de
la jungla.
En Chewbacca va acabar
dient-li que allò no era tan bo com una visita a la llar, però va insistir que
tot i així Coruscant era un lloc magnífic per a unes vacances.
La Tenel Ka va recórrer
amb la mirada l'opulenta habitació que la Leia Organa Solo havia escollit per a
ella. El mobiliari estava adornat amb belles talles, i els cortinatges i els
llençols del llit eren de la més exquisida qualitat. El matalàs semblava tou i
molt còmode.
Li va recordar a la seva
llar al Palau de la Font de Hapes. La Tenel Ka es va estremir. Era una princesa
de Hapes, ja que el seu pare -el fill de l'antiga reina, una poderosa monarca -
governava el cúmul de Hapes amb la seva dona, que era nativa de Dathomir. Però
la Tenel Ka havia mantingut ocult aquest fet als seus amics de l'Acadèmia Jedi,
preferint seguir l'herència materna del salvatge planeta Dathomir. Aquell palau
era massa semblant a la seva llar en el món central de Hapes..., i en aquells moments
la Tenel Ka se sentia una mica a disgust trobant-se envoltada d'aquestes
comoditats.
- Ah -va dir -. Justa la
fusta.
Va anar fins al llit, va
treure els llençols d'una tirada i va col·locar el matalàs sobre del lluent
terra de pedra polida. Després es va asseure sobre ell i va assentir amb
satisfacció. L'habitació ja no semblava tan elegant i luxosa, i en conseqüència
s'havia tornat molt més acollidora..., per no esmentar el fet que també fos
molt més adequada per a una temible i endurida guerrera. Això era un fet
comprovat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada