dijous, 9 de juliol del 2015

Panteó (III)

Anterior



Capítol Tres

Havien de destrossar precisament les finestres, va pensar en Hilts. Trenta anys havia passat tractant d'evitar que aquesta part de l'important edifici s'esfondrés. Els bel·licosos trompellots acabaven de fer-li retrocedir a ell i al seu personal altres trenta anys... suposant que sobrevisquessin a aquesta tarda.
-He de dir que estic sorprès de veure'ls a tots vostès aquí -Va dir en Hilts, passant per sobre dels vidres trencats cap al centre de la sala. Els guerrers s'havien apartat entre si, però encara mantenien els seus sabres de llum davant seu, deixant una petita falca d'espai entre ells per a ell i en Jaye-. Falten vuit dies fins al Dia del Testament. Però això és un palau. Suposo que tindrem algunes habitacions addicionals a la seva disposició...
-Calla, ancià! -La fornida dona de pèl negre plena de cicatrius va fer un pas endavant i va apuntar a l'Iliana-. Volem saber per què està ella aquí!
En Hilts va tornar la mirada per veure a l'Iliana i les seves companyes, algunes ensangonades per la batalla, recolzant les seves esquenes contra els Tubs de Sorra, llestes per al seu últim assalt. La cara de l'Iliana brillava desafiant.
-No responguis a aquesta cretina, Hilts!
-No gosis alçar la teva veu en aquest lloc, dona! -L'home calb i corpulent amb bigoti negre va fer un pas sortint del seu cercle de sequaços vestits de cuir i va dedicar un gest poc educat a l'Iliana-. A la casa d'en Korsin no hi va haver lloc per a la Seelah... ni n'hi ha per a tu!
En veure que la filera de guerrers darrere de l'Iliana estava presta a actuar, en Hilts es va interposar ràpidament entre elles i el gegant.
-Vostès... Vostès són la Lliga Korsinita, oi?
-Jo sóc Korsin Bentado -Va dir l'home de crani lluent, amb la seva veu profunda i eixordadora ressonant a la cambra. Va fer un gest a cada costat-. Aquest és Korsin Vandoz, i ja coneixes Korsin Immera de l'última lectura del Testament. Hem vingut, Cuidador, per celebrar les vides d'en Yaru i la Nida Korsin en aquest moment grandiós i celestial. Esperem que tot estigui a punt...
-Bé, ho estarà...
-... I esperem que pugui mostrar a aquells d'entre nosaltres que viuen desorientats la veritat del Testament. Que el líder que va venir del més enllà, que la Tribu és el cos del líder, i que aquells que puguin posar en perill el cos no mereixen ni misericòrdia, ni la seva vida -va dir en Bentado. Va mirar amb reverència l'estàtua de la qual l'Iliana s'havia burlat una vegada i va inclinar el cap-. Un es converteix en tots, i tots en un. Korsin ara, Korsin per sempre.
-El que vostè digui -Va dir en Hilts. Tornant-se, va mirar dissimuladament a Jaye i va sacsejar el cap. En Hilts coneixia bé a aquesta gent. Un antic esclau havia fundat la Lliga Korsinita un segle abans, prenent per a si mateix el títol de Korsin, separat de la jerarquia dels Senyors. Emancipat, va modelar la seva vida seguint l'exemple del primer Gran Senyor i la seva filla, la seva successora; com solia declarar, qualsevol que fos digne podia aspirar a la Korsinitat, igual que havia fet ell. Els seus seguidors s'ho van prendre seriosament... i, en ser Sith, van decidir que ells podrien igualment adoptar el títol per a si mateixos. Cosa que tots ho van fer, passant sobre les queixes del fundador del moviment... i, finalment, sobre el seu cadàver. Ara hi havia centenars d'auto-denominats Korsins, d'ambdós sexes, deambulant per aquí, recitant mantres i declarant els seus imperis de cadascun a les multituds al seu pas. Iniciar una conversa amb un Korsinita era arriscar-se a morir per dissonància cognitiva.
-Encara vull saber per què se li ha permès l'entrada aquí a aquesta... aquesta dona! -La dona amb la cara marcada per cicatrius va colpejar a Hilts a l'espatlla amb la mà nua i li va fer girar-se. En Hilts es va adonar sobresaltat que la mà tenia solament tres dits palmats.
-Vostè és de Força Cinquanta-Set, suposo.
-Òbviament! -Els seus companys s'empenyien darrere d'ella, grunyint salvatgement. En Hilts va poder veure que Neera, la dona, era en realitat la menys horripilant del grup. Ningú sabia molt sobre els 57 originals; evidentment la Seelah Korsin havia pres mesures per eliminar l'existència d'aquesta facció de la memòria. Però els relats keshiri explicaven que aquests primers membres de la tripulació del Presagi eren deformes d'alguna manera, al contrari que els perfectes espècimens humans de la Seelah.
Els moderns Força 57 eren molts més que cinquanta-set en nombre; observant els aliats de la Neera, en Hilts es va preguntar si tots els éssers humans deformes que vivien a Kesh havien trobat el seu lloc entre les seves files. Eren fàcils de reconèixer quan s'aventuraven prop de la capital; fins i tot aquells menys castigats pel seu naixement tenien dotzenes de cicatrius autoinfligides. Cinquanta-set, imaginava en Hilts, encara que mai havia tingut l'oportunitat ni el desig de comptar-les.
-La Seelah va bandejar a la nostra espècie, per poder tenir la seva feliç perfecció -Va cridar la Neera, assenyalant als murs-. Aquest lloc és vergonyós! Veieu qui falta en aquestes pintures, veritat? On és Ravilan, el líder dels Diferents? Mireu, ni tan sols es molesten a mostrar als Gloyd... a qui els Korsins van deixar viure, com una mascota! -Va escopir sobre el marbre-. Al vostre preciós Panteó li falten membres!
-A vosaltres també! -Va replicar l'Iliana-. La Seelah va fer bé de purgar als defectuosos! I ho farem de nou!
Les Germanes es van llançar cap endavant... només per ser bloquejades per en Hilts.
-Senyores, Senyors! -Mirant cap enrere, en Hilts va veure que el seu triangle de terreny neutral s'havia reduït-. Aquest no és el lloc per això!
-Tens tota la raó, Cuidador -Va dir en Korsin Bentado, estrenyent les corretges del seu guant a la mà que sostenia el sabre de llum-. Els profanadors han de pagar pel seu delicte. Acabarem aquesta batalla, aquí i ara... i després fora, on estan reunides les altres faccions. La sang santificarà aquest lloc. La Lliga Korsinita sortirà triomfant... i d'aquí a vuit dies, només nosaltres escoltarem les benediccions d'en Yaru Korsin.
-Però hi ha milers de persones allà fora! -Va exclamar amb veu aguda en Jaye, amagat a prop del seu amo.
-Si és així com ha de ser...
-No té per què ser així! -Va cridar en Hilts. Recordant el dispositiu d'enregistrament, el va alçar en l'aire-. Estan aquí per a la lectura. Podríem fer-la ara mateix!
L'Iliana el va fulminar amb la mirada.
-Vas dir que només s'activava en el Dia del Testament!
En Hilts la va mirar i va arronsar les espatlles.
-Sóc un Sith. Vaig mentir.
-La Lliga no acceptarà una lectura del Testament cap dia que no sigui el de l'aniversari -va dir en Bentado, amb els seus ulls daurats brillant sota les espesses celles negres-. Estaries disposat a ser titllat d'heretge, Cuidador, igual que aquests altres? -Les files començaven a moure's de nou darrere d'ell-. Escoltarem al fundador d'aquí a vuit dies... sols!
Veient com els combatents avançaven, en Hilts va sentir a Jaye aferrant-se fortament a ell. En un instant va fer una connexió.
Vuit dies.
-Jaye! Els teus càlculs! -Va exclamar en Hilts amb urgència, prenent el cap del Keshiri que es refugiava en el seu pit-. Els teus càlculs sobre els Tubs de Sorra!
L'assistent va aixecar la vista, amb llàgrimes de pànic fluint lliurement.
-Ara? Però vostè va dir que ningú estaria interessat a...
-Ara, Jaye! -Va cridar-. Digues-li!
Tremolant de terror, el petit keshiri es va separar del seu mestre i es va dirigir a la asamblea.
-Disculpin-me, Senyories...
-No tots som Senyors, keshiri!
Gairebé es desmaia davant la resposta de la Neera. Els seus immensos ulls negres es van tornar cap a Hilts que, sense emetre sons, vocalitzava amb urgència: Digues-los-ho!
-Disculpin-me, però quan els Protectors van aterrar, van portar el seu calendari estàndard, que els keshiri vam adoptar tot i la diferent durada dels nostres dies i anys...
Un altre sabre de llum es va encendre en la multitud.
-... I calibrem els nostres Tubs de Sorra amb el seu crono màgic, a bord del Presagi. Quan el temple de la muntanya va ser segellat i el Presagi abandonat, els portadors van portar aquí els Tubs de Sorra, per seguir mesurant el temps...
Dos sabres de llum més, i més moviment.
-... Però fa uns anys ens vam adonar que, a la plana, la sorra no flueix a través de les canonades a la mateixa velocitat que a la muntanya. -Amb energia vermella brillant a la cara, en Jaye va empassar saliva-. Corre més a poc a poc.
En Bentado va aixecar la seva arma... i una cella.
-Quant més a poc a poc?
-Un segon més a poc a poc -Va dir Jaye, amb veu entretallada-. El seu Dia Estàndard és realment un segon més curt del que hem estat utilitzant durant tot aquest temps.
La Neera i els membres de Força 57 van rugir amb impaciència.
-I quina maleïda importància té això?
En Hilts va estrènyer els punys i va mirar a Jaye.
-Digues-los-ho!
-Durant dos mil anys? Suposa una diferència de vuit dies. El que vol dir...
-El que vol dir -Va dir en Hilts, donant un pas al costat del seu tremolós ajudant-, que d'acord a l'autèntica mesura del temps dels nostres fundadors, el Dia del Testament és avui. I el Festival de l'Ascensió de la Nida també comença realment avui-. Va mirar a l'Iliana i va baixar la veu-. Però el dia d'en Yaru és l'important.
En Bentado va avançar a gambades cap a la parella, furibund.
-Això és absurd! -Agafà a Jaye pel canell-. M'estàs dient que aquest boig keshiri ha comptat tots els segons pràcticament des que va aterrar el Presagi? Això han de ser deu milions d'...
-La paraula en el seu idioma és millard -Va apuntar en Jaye amb veu trencada-. I són més de seixanta.
L'Iliana va fer un pas endavant... i va baixar el seu sabre de llum.
-Està dient la veritat -Va dir-. No veig cap engany en ell. No veig gran cosa en ell, realment.
En Bentado va tornar la mirada als seus aliats, que van assentir amb el cap en silenci. Fins i tot els deformes membres de Força 57 s'havien aturat.
En Hilts va mirar al keshiri, meravellat que hi hagués funcionat. Ben fet. Ara calla't!
-La lectura està llesta -Va dir en Hilts-. Declaro la Pau del Panteó. -Sostenint el dispositiu de gravació en l'aire, va mirar un a un als líders de les diferents faccions-. Desactivin les armes... i avisin cadascun dels seus líders rivals perquè entrin -Va dir-. Jo no puc dir-los com gestionar els seus assumptes. Potser en Yaru Korsin pugui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada