Potència de foc (I)

Potència de foc


EN Mak i LA Ketrian 1 


Carolyn Golledge

I

Més llums vermelles es van encendre en el panell de vol de l'ala-X i per la finestreta podia veure el metall gris ple d'impactes de làser. El droide R2 d'en Makintay, el líder de l'esquadró, va cridar i va fer sonar les alarmes, dient-li que acabaven de perdre la seva potència de foc de babord. El conjunt de la punta del làser es va desprendre quan l'aleró-S va passar fregant el ventre del transport imperial.

-Podem fer-ho. Aguanta -l'instà en Mak, desitjant que el seu petit caça es lliurés sa i estalvi. Un llum de color daurat vermellós omplia la cabina, mentre l'ala-X gairebé era consumit per les emanacions d'escapament dels motors del transport. En Mak va tancar els ulls i després, en la següent respiració, la llum s'havia anat. L'espai estrellat li va donar la benvinguda mentre s'accelerava allunyant-se cap amunt i fora, dirigint-se veloç cap al punt de salt.

-Líder Verd -li va cridar el seu company d'ala. Estàs bé?

-Maleïda sigui, Dallin -va etzibar en Mak-. Obeeix ordres. Vés-te'n! -Tant l'esquadró Verd com el Blau ja no haurien d'estar a la vista. Els havien donat un vector hiperespacial preestablert per saltar fora de la zona de batalla. En Mak va advertir que la corbeta corelliana que els acompanyava ja havia saltat a un lloc segur. Havien esperat veure com abordava al transport Imperial. En Mak va maleir; ja no hi havia cap possibilitat d'això. D'alguna manera, el vaixell de càrrega havia superat els senyals d'interferència dels Rebels per trucar a la escorta de caces TIE.

En resposta a les ordres del seu comandant, en Dallin i els sis caces que el seguien en una tancada formació en V van saltar a l'hiperespai.

En Makintay va fer una ràpida ullada cap enrere, com a comiat al jove pilot que havia intentat salvar. Girant cada vegada més lluny en l'espai, l'ala-X d'en Gifford havia quedat reduït a runes fragmentades.

-Maleït siguis, Dru -va maleir en Mak amb veu aspra per l'emoció continguda-, et vaig dir que ho deixessis estar. -No tenia temps per a una elegia més llarga. Els TIEs envoltaven el transport, dirigint-se cap a ell, buscant una altra víctima.

En Mak va activar el salt a l'hiperespai i la llum de les estrelles es va fer encara més borrosa en la seva ja tacada visió. En Gifford també sabia el molt que els seus amics rebels de la Base Niu d'Àligues necessitaven aquests subministraments. El personal de terra estava apàtic i cansat, tant per les escasses racions com per un horari de treball aclaparador. El desastre de Hoth no havia millorat les coses. Niu d'Àligues havia acudit en auxili dels supervivents, donant el poc que es podien permetre per ajudar al Comando Central de l'Aliança a establir una nova base.

Era un cercle viciós que creixia més a cada dia que passava: necessitaven desesperadament capturar una nau de subministraments imperial, o saquejar una de les seves bases, però cada vegada més ales-X es quedaven en terra per falta de peces de recanvi. Maleïda sort. Gairebé tenien completament vençut a aquest transport esgarriat, l'únic que li seguia funcionant era el motor ventral, quan van tornar aquests TIEs.

Tan a prop però tan lluny, i pitjor encara, en Gifford havia mort, un altre ala-X perdut per a ells. En Mak havia intentat salvar el noi sigui com sigui, arriscant la seva pròpia vida. Hi havia desviat a dos dels perseguidors d'en Gifford, llançant el seu caça al fragor de la lluita mentre el valent i temerari rebel s'atrevia a llançar una última andanada contra el motor del transport. En Mak havia imaginat que el seu ala-X era una espasa defensora en el seu puny, centellejant per interceptar les fulles dels enemics.

En els mons d'alta tecnologia més enllà del planeta natal d'en Makintay, Hargeeva, l'espasa era considerada una arma arcaica. En Mak va esbufegar. No, actualment fins i tot en la seva llar a Ciutat Arginall l'espasa es consideraria irremeiablement antiquada. Però vint anys enrere, en el seu vuitè aniversari, en Mak havia estat enviat a l'entrenament habitual amb la guàrdia de palau del seu pare. Poc més que un nadó, ja rebia reverències i miraments, i curtits i aguerrits soldats li deien "El meu Senyor". Lord Stevan Makintay, fill gran i hereu. Semblava impossible que aquests dies hagin format part de la mateixa vida.

Desheretat per un pare enfurismat, l'únic amb el que en Mak es va quedar va ser la seva inútil experiència amb una espasa. No obstant això, hi havia moltes coses en els moviments d'esgrima que podien adaptar-se a les estratègies de batalla, fins i tot quan la teva arma era un ala-X. Els pilots d'en Mak agradaven de fer broma sobre les seves freqüents referències a l'esgrima. Suposaven que s'havia guanyat la seva famosa cicatriu en un dels duels de l'aristocràcia del seu món natal. En Mak va somriure i es va emportar una mà enguantada a la prima línia blanca que anava des de la cantonada del seu ull dret fins al lòbul de l'orella. De cap manera havia de revelar mai que va ser una amant gelosa qui li havia fet aquest tall. Per descomptat, la Ketrian Altronel no era de les que perdonaven.

Havien d'haver passat anys des que l'havia vist per última vegada. Sovint es preguntava si ella hauria pensat mai en ell. Però no, ell sabia que ella s'hauria tancat en el seu treball. Mai havia conegut a ningú que pogués arribar a apassionar-se tant pels aliatges metàl·lics. Ella era una brillant metal·lúrgica; havia sentit que recentment havia estat ascendida a cap del seu departament. Treballant per a l'Imperi. I probablement dedicant la seva devoció a l'Imperi, també. Qualsevol que recolzés les seves revolucionàries teories científiques amb beques d'investigació generosament finançades, es guanyaria el seu favor sens dubte.

Només les estrelles sabien el que podria haver inventat fins ara; poques vegades sabia en quin dia vivia quan una idea s'havia apoderat d'ella. Era un alleujament que pogués trobar consol en el seu treball, va pensar en Mak, sentint l'habitual punxada de culpa. Potser hauria d'haver-se esforçat més a posar-se en contacte amb ella, a explicar-se. Li feia mal pensar que ella cregués que l'havia abandonat.

Un xiulet del seu ordinador de vol va portar-lo de tornada dels seus records. La seva unitat R2 el va informar que estaven arribant a Karatha. Quan les línies estel·lars es van col·lapsar de nou al seu voltant, en Mak no va poder trobar res del seu habitual alleujament d'estar fora de perill a casa. Davant d'ell, a punt de desaparèixer a l'atmosfera blava verdosa de Karatha, en Mak va comptar un caça de menys. Malgrat la seva severa disciplina, en Mak estimava als seus homes, i feia tot el possible per protegir-los. Havia estat orgullós de la seva baixa taxa de baixes. Fins avui.

La mà d'en Mak tremolava mentre revisava els seus sensors, evaporant el pesar en un infern roent de pura ràbia. Allí estaven els responsables de la mort d'en Gifford, complaents, segurs en els seus seients del consell de comandament, enviant a joves a la batalla amb equips defectuosos i informes d'intel·ligència encara pitjors. Semblava que allà baix feia un bell dia assolellat, un nou dia que en Gifford no veuria.

Les boires marines matinals s'havien desfet, allunyant-se dels imponents penya-segats de pedra calcària que sostenien el Niu d'Àligues. Aquest era el nom que els pilots donaven al clavegueró natural que ocupen els dos nivells d'hangars principals de la base, sobre els barracons que vorejaven la platja de sota. Molt diferent del malson gelat que en Mak recordava abans de ser traslladat aquí des de Hoth. Però a Hoth havien tingut més menjar, més combustible, més personal.

La ira d'en Mak va arribar al seu màxim en recordar com el comandament de caces els va convocar abans de l'alba. Havien rebut informes d'intel·ligència sobre un vaixell de càrrega de subministraments imperial esgarriat. Tots els esquadrons estaven entusiasmats amb això, però a Mak i la resta de líders de esquadró els van denegar els caces addicionals que creien que necessitaven per assegurar la captura del vaixell de càrrega. No es podien permetre el temps necessari per acabar les reparacions d'aquells ales-X que quedaven a terra... ni que tinguessin les peces necessàries. Intel·ligència els havia assegurat que trobarien poca resistència. Ara en Gifford havia mort, i ells tornaven amb les mans buides.

Avui seria l'última vegada que els enviarien sense la preparació adequada. En Mak va jurar que no tornaria a passar. Girant el seu ala-X per afanyar-se a arribar a casa pels penya-segats al costat del mar, com una de les aus de presa natives, en Mak va decidir lliurar sense demora aquest jurament al Comandant d'Intel·ligència Baran. Al dimoni les ordres! El comandament de caces podia esperar perquè els hi lliurés el seu informe. Qui sap? Potser fins i tot ja s'hagués refredat una mica per llavors, però ho dubtava. Una mirada al lloc buit d'en Gifford seria suficient per assegurar-ho.

Va sentir un salvatge plaer assajant un discurs virulent, mentre el seu droide R2 feia gran part del treball perquè l'ala-X descendís i es dirigís cap a l'hangar. En Mak es va posar dret i va saltar fora del seu seient tan aviat com la carlinga va lliscar cap enrere.

-Ho sento, Mak -va sentir dir a algú en veu baixa darrere d'ell mentre les seves botes es posaven en l'asfalt. En Dallin va dir que vas fer tot el que vas poder.

-Sí? -va grunyir en Mak. Es va donar mitja volta, enfrontant-se a la Merinda, la petita tècnica que era la líder del seu personal de terra. Ni tan sols la genuïna preocupació en els seus verds ulls ovoides podia refredar el seu temperament-. Bé, no va ser suficient -va cridar-. I aquesta vegada -va alçar un acusador dit índex-, aquests incompetents polidors de cadires no se sortiran amb la seva. -Va sortir corrent cap al turboascensor que el portaria fins al Centre de Comandament.

-Espera, Mak! -La Merinda va córrer per mantenir-se a la seva alçada-. Pensa! -Es va aferrar al seu braç, frenant-lo una mica. Ella sabia que, fins i tot presa de la ràbia, era massa cavaller per empènyer-la a un costat. El turboascensor estava ple i ella va aprofitar la seva oportunitat mentre ell es veia obligat a esperar-. De què servirà fer que et degradin de nou? Recorda el que va passar l'última vegada.

En Mak la va fulminar amb la mirada, disposat a dir-li que no li importava. Però això no era cert; si deixava de ser líder de l'esquadró, hi hauria menys homes capaços per protegir els seus pilots.

-Dimonis, Merin -va dir, sobtadament cansat-. He de fer alguna cosa! -Frustrat, es va passar una mà pels cabells desordenat.

-Ja ho sé -va dir ella amb simpatia-, i estic d'acord. Però necessites un pla si pretens causar un impacte real en aquest idiota de Cap de Totxo.

El sobrenom despectiu per al comandant Baran va portar un lleu somriure als llavis d'en Mak.

-Un pla, eh? -va dir. Va fer un gest a la seva cap de tècnics perquè entrés amb ell en el turboascensor quan aquest es va obrir per a ells-. Estàs tramant alguna cosa. Explica'm!

Així ho va fer, explicant les seves idees per enfrontar-se al comandament amb un esquema per aconseguir experts que poguessin fabricar els recanvis necessaris a Karatha en lloc de fer que els esquadrons haguessin d'obtenir-los assaltant.

-Segur que millor que qualsevol cosa que se li hagi ocorregut últimament a Baran -va dir en Mak quan van tornar a sortir de l'ascensor.

-Un milió de gràcies -va dir la Merinda amb amargor-. Un cuc-tritó podria pensar millor que en Baran.

-No pretenia... -Va veure el seu somriure i es va adonar que li estava prenent el pèl de nou, tractant de disparar els seus pretensiosos modals-. És només que ja sé el que dirà en Baran.

-Jo també. -Ella va imitar el to correcte i formal d'en Baran-. I on són tots aquests experts disposats a desertar que s'han estat amagant de nosaltres, Cap? Sota el seu llit? En la seva caixa d'eines?

-Experts! -va exclamar en Mak, detenint-se tan de sobte que la Merinda va xocar amb ell-. Això és! Hauria d'haver-ho pensat abans.

-Què? -va preguntar ella.

- "Què" no. Qui -va afirmar, somrient-. La Ketrian Altronel.

***

No s'assembla en res al seu fill, va pensar la Ketrian amb amargor. Romania dreta a l'altre costat de la petita oficina de Refineria Arginall, observant l'expressió del Governador Imperial Makintay mentre ell tractava de comprendre els diagnòstics informàtics. Mai es va assemblar, però totes aquestes festes vespertines tampoc ajuden.

-Estúpid vell pompós -va xiuxiuejar l'Alikka Nolan a la Ketrian-. No té ni la menor idea del que està mirant. -Com a supervisora ​​de personal, s'esperava que estigués present en l'avaluació de la mostra de l'aliatge de l'Altronel.

-No -va respondre la Ketrian, inclinant-se cap a la seva amiga, de cabell ros i menor estatura-, però per descomptat ell si. -Va assenyalar l'imperial de mitjana edat uniformat que estava assegut al costat del governador.

El Major Nial Pedrin era el comandant de la guarnició d'Arginall adjunta a la refineria. També era un geòleg qualificat, de manera que li havien donat aquest destí quan l'Imperi va descobrir la riquesa mineral d'Hargeeva. La varietat i la individualitat eren els odis personals d'en Pedrin. Naturalment, el seu únic interès era la geologia: la pedra mai canviava. O almenys no ho feia, llevat que es portés a un dels laboratoris de la Ketrian.

La mostra d'avui era el resultat del seu treball sobre un mineral conegut com ostrina. Després de mesos d'intentar diverses combinacions, la Ketrian havia descobert les traces d'elements correctes i havia arribat a un mètode revolucionari d'unió cristal·lina i plàstica que convertia l'ostrina en brut en una cosa completament diferent. Els ulls d'en Pedrin s'obrien encara més amb cada línia que llegia. Va agafar la mostra d'aliatge de sobre l'escriptori, gairebé acariciant-la amb els dits.

L'Alikka es va agitar amb impaciència. En Pedrin la va mirar, penetrant-la amb la mirada amb els seus fúnebres ulls negres com el buit de l'espai sota les seves fines celles. L'Alikka li va sostenir fermament la mirada. Els dos compartien tanta animositat mútua com ho feien la Ketrian i el governador.

-I bé? -va preguntar el Governador Makintay-. A mi em sembla adequat. -Els ardents ulls d'en Pedrin es van tornar cap a ell i l'home de més edat es va posar vermell. Potser en Makintay fora governador, però era en Pedrin qui exercia el veritable poder a Hargeeva-. Per descomptat, vostè és l'expert. -Avergonyit, en Makintay va baixar la seva doble papada contra el seu pit vestit de setí vermell. En Pedrin desaprovava la vestimenta tradicional de l'aristocràcia hargeevana.

En Pedrin va posar l'aliatge de nou sobre la taula, i va aixecar el seu dit índex per allisar el seu ja de per si llis bigoti.

-Un treball notable -va dir. Els seus ulls brillaven amb la llum reflectida de l'ordinador mentre mirava la Ketrian-. Notable.

Des dels seus dies universitaris, la Ketrian no havia sentit una lloança tan clara.

-Gràcies, Major -va dir ella. Va poder sentir com es posava vermella i va saber que el seu rostre faria joc amb el color del seu pèl-. Trobar la fórmula exacta per augmentar deu vegades l'absorció de calor d'aquesta manera va ser...

-Sens dubte -la va interrompre, posant-se dempeus. La seva guàrdia de tropes d'assalt es va moure per obrir la porta a les dones-. A partir d'ara aquests resultats estan classificats com a alt secret. Han entès? -Elles van assentir-. Alt secret -va repetir, amb els seus severs ulls fixos en l'Alikka-. Ni una paraula a ningú fora d'aquest complex. Hi ha penes severes per parlar massa. No vull haver de recordar aquestes sancions per segona vegada, supervisora.

Els ulls grisos de l'Alikka van brillar en desafiament.

-I qui creu vostè que estaria interessat? Ja ha empresonat...

-Voldrà transmetre aquests diagnòstics als seus superiors immediatament, oi? -va interrompre-la la Ketrian, canviant de tema.

En Pedrin va assentir amb el cap, amb els ulls encara en l'Alikka.

-Llavors li deixarem que ho faci. Tot hi és, a punt per a baixar. L'Alikka i jo tenim una cita per sopar a la ciutat. -La Ketrian va agafar el braç de la seva amiga.

-La Taverna del Fanal de nou? -va preguntar en Pedrin.

La Ketrian va sospirar irritada.

-Sí. És necessari que els seus homes ens segueixin a allà on anem?

-És per la seva pròpia seguretat -va dir ell-, no ho oblidin.

Següent