Punt d'equilibri (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

La nau de guerra Sunulok, en funcionament des de feia dècades, mostrava mil petites proves de la seva avançada edat.

Les colònies luminescents de liquen i bacteris creixien a intervals a l'altura del cap dels passatgers. Moltes d'aquestes colònies pampalluguejaven, i algunes estaven apagades o havien perdut lluminositat. Els nodes de comunicació, petits víllips sense utilitzar dipositats en protuberàncies coral·lines d'un vermell ataronjat intens, s'havien ternat grisos com la cendra.

Mentre baixava per una de les artèries embolicades en coral, Tsavong Lah ignorava els indicis d'edat i mort. De les seves espatlles penjava una capa viva subjecta per uns dits d'agulla que se li clavaven a manera de fermall. De l'estèrnum i omòplats li penjaven escates oxidades com plaques d'armadura. Les escates d'armadura larval s'implantaven en l'os mentre un cor sacerdotal recitava cants atonals en el seu nom, renovant els vots de devoció a Yun-Yammka, el déu de la guerra. En qüestió de mig any, les escates havien crescut una mica, estirant els tendons, forçant nous angles en les seves articulacions. Només llavors, els sacerdots van considerar completada la transformació d'en Tsavong Lah en Mestre Bèl·lic.

Tsavong Lah es delectava en el dolor. El sofriment honrava als seus déus, que havien creat l'univers sacrificant parts de si mateixos.

Davant d'ell, hi havia dos sentinelles. Els esperons de les seves articulacions eren immadurs i estaven letalment esmolats, i encara els quedava molt per completar els seus tatuatges. Estaven aturats davant la porta del centre de comunicacions i es van colpejar amb el puny l'espatlla oposada a manera de salutació. En Tsavong va alçar una mà, rebent el seu homenatge i assenyalant a la porta. La vàlvula orgànica de la porta es va inflar per les vores i després es va dilatar.

Davant el quadre de comandaments s'asseia una assistent sorprenentment jove, amb ratlles negres honorífiques tatuades a foc en els pàl·lids pòmuls. La Seef es va aixecar d'un salt i el va saludar. En fer-ho, el seu seient va estendre uns pseudòpodes i es va retirar cap a un costat.

-Mestre Bèl·lic -va dir ella amb reverència-. He despertat el víllip mestre en la seva càmera privada i he ordenat a l'Executor que hi vagi.

Es va apropar a un altre panell. Aquella part de la nau Sunulok havia desenvolupat una sèrie de blàstules de corall geomètricament arraïmades en què jeien immòbils dotzenes de petits víllips.

En Tsavong Lah va passar per davant i es va acostar a la blàstula de major grandària. Va esperar que es tanqués l'esfínter del cubicle i va arrufar les celles en veure la bola rugosa aïllada en una vitrina. Hi havia crescut com el llevat a partir de víllips mestres i s'havia criat en guarderies a bord de la nau, o bé havia crescut com un fruit en una substància que parasitaven certes plantes pantanoses, i aquest mol·lusc permetia la comunicació instantània a llarga distància.

El víllip va reflectir la deforme cara de l'Executor, que amb prou feines tenia carn, amb el nas retorçat i múltiples cicatrius que demostraven una gran devoció, i potser més vanitat de l'apropiada. En lloc de l'ull esquerre, s'havia inserit un plaeryin bol que escopia verí.

Pocs dels contactes d'en Nom Anor havien arribat a sospitar la seva veritable identitat, ni tan sols els molts encantats servents humans que va tenir. La seva missió a llarg termini incloïa trobar i neutralitzar els enemics més perillosos del seu poble. Irònicament, des de l'atac a gran escala a Rhommamul, uns pocs residents de la Nova República l'honraven com a un heroi caigut... assassinat, segons creien, en una guerra que en realitat ell mateix havia provocat.

Yun Harla, la Deessa Oculta, semblava somriure a Nom Anor.

-Mestre Bèl·lic -el víllip li va proporcionar una bona imitació de la veu d'en Nom Anor. Els subtons baixos suggerien deferència i submissió.

-A quants has afegit al teu ramat? -va preguntar en Tsavong.

-Sis mil quatre-cents des de l'última vegada que vàrem parlar. Molts procedien de Fondor. S'està construint una altra cúpula.

-Abominable, però temporal. Procura no delatar-te involuntàriament -els llavis decorats d'en Tsavong, tallats en multitud d'ocasions per retre honor a Yun-Yammka, es van corbar en un somriure. Fondor havia resistit a un dels seus comandants suprems, Nas Choka, feia menys d'un klekket (dos mesos, segons el calendari infidel). En Choka amb prou feines va poder fer uns centenars de captius durant la destrucció de les fantasmals drassanes mecanitzades.

Un torrent de foc estel·lar va eliminar inopinadament a la meitat de la flota d'en Choka i a les tres quartes parts de les pròpies naus de l'enemic. Els estrategs d'en Tsavong seguien intentant decidir si allò havia estat un sacrifici deliberat per part de l'enemic. Les habituals ànsies de l'infidel per preservar la vida havien estat la seva major debilitat, la seva perfídia espiritual més avorrible. És que estaven aprenent? Havien descobert que el sacrifici era la clau de la victòria?

Segons els espies, el torrent procedia del sistema que els infidels anomenaven Corèllia, d'una instal·lació mecànica monstruosa anomenada Centràlia. Fins que els estrategs d'en Tsavong Lah aconseguissin explicar el poder maligne de l'arma, li havien aconsellat establir-se en algun lloc de les rutes del Nucli situat després de la multitud de pous de gravetat que eren la línia de foc directa de Centràlia.

Per una afortunada coincidència, el deformat executor acabava de ser enviat a un planeta que complia amb aquestes característiques.

-Busca als més dignes -li va recordar en Tsavong-. Si haguéssim fet millors sacrificis, ja estaríem netejant els planetes del Nucli.

En Nom Anor va inclinar el cap.

-I als Jedi -va prometre, pronunciant bé aquella difícil paraula. Havia viscut entre ells molts anys-. Difícils d'atrapar, però alguns semblen dignes.

En Tsavong Lah va afirmar i va fregar les protuberàncies del víllip d'en Nom Anor. La cara es va esvair i se'n va anar esborrant. El víllip es va contreure i es va ficar en la seva pròpia boca.

En el seu distant planeta, Nom Anor estaria tornant a posar la seva màscara: no era un ooglith, sinó un nou tipus de criatura que imitava una espècie no humana. El contacte humà de l'Anor, al planeta capital de l'enemic, havia accedit a enviar carregaments de captius al sistema en què es trobava.

Quant arribés Tsavong, escometria gustós la tasca de separar els que valien dels que no. Un sacrifici massiu d'adoració convenceria al poderós Yun-Yammka perquè permetés a Tsavong arribar al Nucli Galàctic, als fèrtils jardins cuidats per races fecundes d'esclaus que els havia promès el gran Senyor.

Sis mil nous infidels millorarien el sacrifici i l'acostarien encara més al planeta que realment volia oferir als seus déus.

Coruscant.

Següent