2
Mentre intentava dormir,
la Jaina va pensar en com era de diferent Coruscant de les exuberants jungles
de Yavin IV. La ciutat capital que cobria tot el planeta bullia amb una
intensitat i una energia que s'infiltraven en cada aspecte de la vida
quotidiana. A diferència de la petita lluna, que sempre quedava sumida en el
silenci més absolut durant les hores de calma anteriors a l'alba, el món
central de la Nova República romania despert en tot moment.
El seu germà Jacen va
obrir i va tancar els ulls castanys, encara una mica enterbolits pel somni,
quan es va reunir amb ella al menjador al matí següent. La Tenel Ka i en
Lowbacca s'havien llevat d'hora i, ja estaven embrancats a consumir àvidament
el seu esmorzar, van saludar als bessons quan aquests van aparèixer. C3PO,
l'androide de protocol color d’or, corria d'un costat a un altre i s'assegurava
que els convidats gaudissin d'una gran experiència gastronòmica.
En Lowie estava menjant
fumejants trossos de carn vermella escalfada (però encara crua) d'una safata
rivetada d'or i adornada amb una complexa vora de cèrcols tallats. C3PO havia
utilitzat la millor vaixella diplomàtica i les guarnicions més selectes, però
el jove wookiee semblava estar tenint alguns problemes per evitar les tigetes
decoratives i les delicades flors que adornaven el seu sagnant esmorzar. La
Tenel Ka, que estava usant una petita daga per consumir el seu desdejuni, punxà
un tros de fruita a la punta.
- Ah, mestressa Jaina, amo
Jacen... Bon dia -va dir C3PO -. És un gran plaer tornar a tenir-los a casa amb
nosaltres.
La Jaina es va tornar cap
a la finestra hologràfica que ocupava tota una paret de l'habitació, i que en
realitat mostrava una imatge transmesa des d'una de les torres que s'alçaven
per tota la gran ciutat. Ocupar la prefectura de l'Estat convertia a la seva
mare en una persona molt important, de manera que les estances de la família es
trobaven en les profunditats del palau, que sempre eren més segures, i no hi
havia cap autèntica finestra a l'exterior. La Jaina sabia que en aquell mateix
instant molts altres diplomàtics escampats per la ciutat estaven contemplant la
mateixa imatge projectada en les seves falses finestres.
-Gràcies, C3PO -va dir en
Jacen -. Teníem moltes ganes de gaudir d'aquestes vacances. L'oncle Luke ens ha
estat ensenyant algunes habilitats Jedi realment impressionants, però el fet d’aprendre
pot arribar a resultar esgotador.
L'androide va ajuntar les
seves mans de metall daurat en una suau palmellada.
- M'encanta sentir-ho, amo
Jacen. Estic molt ocupat instruint el jove amo Ànakin, naturalment, però m'he
pres la llibertat de preparar un excel·lent i molt complet programa d'estudis
per a vostès mentre romanguin a Coruscant. Els seus convidats també poden assistir
a totes les classes, és clar... Oh, serà igual que en els vells temps!
- Classes! -Va exclamar en
Jacen mentre es deixava caure en una cadira i començava a ficar-se l'esmorzar a
la boca a tota velocitat -. Estàs fent broma, oi?
- Oh, no, amo Jacen -va
replicar C3PO, emprant el seu to de veu més seriós i sever -. No han de
descuidar els estudis.
- Ho sento, C3PO -va dir
la Jaina -, però tenim altres plans per avui.
La mare dels bessons va
entrar al menjador abans que l'androide pogués seguir insistint.
- Bon dia, nois -va dir la
Leia.
La Jaina va somriure a la
seva mare. La princesa Leia estava tan bella com en aquelles velles cintes dels
temps de la Rebel·lió que la Jaina havia vist. Des d'aquell llavors, la Leia
havia anat assumint deures polítics extremadament esgotadors i havia consagrat
la major part de les seves hores de vigília, juntament amb un nombre força
elevat de les que hauria hagut de passar dormint, a desembolicar nusos en els
fins brins de la diplomàcia.
- Què faràs avui, mare?
-Va preguntar la Jaina.
La Leia va sospirar i va
alçar cap al sostre els seus ulls color castany fosc en una expressió que la
Jaina solia imitar sense adonar-se'n.
- Tinc una reunió amb el
Poble dels Arbres Udoladors de Bendone... Parlen un llenguatge molt estrany, i
necessiten un equip de traductors. Perdré tot el matí només per mantenir una
breu conversa amb ells. -La Leia va tancar els ulls i es va fregar les temples
amb les puntes dels dits -. I les seves veus ultrasòniques sempre em donen mal
de cap! -Després va respirar fondo i es va obligar a somriure -. Però és part
de la feina. Hem d'assegurar que la Nova República segueix sent forta, perquè
sempre hi ha amenaces de l'exterior.
-És un fet comprovat -va
dir la Tenel Ka amb veu ombrívola -. Hem pogut veure amb els nostres propis
ulls l'amenaça que representen l'Acadèmia de l'Ombra i el Segon Imperi.
El grunyit d’en Lowbacca
va deixar molt clar que estava recordant els moments foscos i difícils que ell
i els bessons havien experimentat a bord de l'estació d'ensinistrament imperial
camuflada.
- Ei, mare, tinc una cosa
que t'animarà una mica -va dir en Jacen, i va ficar la mà a la butxaca -. És un
regal que porto temps guardant per a tu.
Després el noi li va
oferir la resplendent gemma corusca que havia recollit de l'espai mentre
utilitzava la maquinària minera d'en Lando Calrissian en les profunditats de la
tempestuosa atmosfera de Yavin, el gegant gasós. La Leia va abaixar la mirada
cap a ella i va parpellejar, visiblement sorpresa.
- És una gemma corusca,
Jacen! És la que vas trobar a l'Estació Cercadora de Gemmes?
En Jacen va arronsar les
espatlles, semblant molt complagut amb ell mateix.
- Sí..., i la vaig
utilitzar per escapar de la meva cel·la a l'Acadèmia de l'Ombra. T'agradaria
quedar-te amb ella?
L'expressió de la Leia
mostrava com de profundament commoguda que se sentia, però va tancar els dits
del seu fill al voltant d'aquella gemma tan valuosa.
- El sol fet que me l’ofereixis
ja és un regal molt especial per a mi -va dir -, però realment ja no necessito
més joies o tresors. M'agradaria que te la quedessis, i que trobis algun ús
especial per a ella. Estic segura que ja se't passarà alguna cosa pel cap.
En Jacen es va posar
vermell, no sabent com reaccionar, i un instant després es va posar d'un
vermell encara més fosc quan la seva mare li va donar una gran abraçada.
En Han Solo va entrar a
l'acollidora àrea de la cuina/menjador procedent de les habitacions de la
família, recentment polit i totalment despert.
-Bé, nois, què us ha
reservat el dia? -Va preguntar.
La Jaina va córrer cap al
seu pare per donar-li una abraçada.
- Hola, pare! Anem a
passar algun temps amb el nostre amic Zekk. Tenim moltes coses per explicar-li,
saps?
- Vols dir aquest cercador
de ferralla que no es renta mai? -Va preguntar en Han amb un lleu somriure.
-En Zekk es renta cada
dia! -Va exclamar la Jaina, posant-se una mica a la defensiva.
- Ei, només feia broma -va
dir en Han.
-Bé, procureu no ficar-vos
en embolics -va dir la Leia.
- Embolics? -Va preguntar
en Jacen, parpellejant ràpidament en un fingit desplegament d'innocència -.
Nosaltres?
La Leia va assentir.
- Recordeu que demà a la
nit anem a celebrar un banquet diplomàtic especial -va dir -. No vull haver de
deixar-vos a cura d'un androide metge per un turmell dislocat..., o alguna cosa
pitjor. I a més...
C3PO, que estava intentant
portar al petit Ànakin a una habitació on hi hagués menys activitat, la va
interrompre.
- Desitjaria que em donés
el seu permís perquè es quedessin aquí per tal que continuïn amb els seus
estudis, mestressa Leia -va dir -. Seria molt més segur.
El petit Ànakin va fer
cara de consternació comprenent que no podria sortir a compartir aventures amb
els seus germans grans.
TM2 va intervenir des de
la cintura d’en Lowbacca.
-Bé, el meu conscienciós
col·lega, t'asseguro que no cal que temis per la seva seguretat. M'ocuparé
personalment que es comportin amb la màxima cautela. Pots comptar amb mi.
En Lowbacca va grunyir un
comentari, i la Jaina va tenir la impressió que el wookiee no estava gens
d'acord amb el petit androide traductor.
La Jaina estava esperant a
l'aire lliure, immòbil al costat d’en Lowbacca, la Tenel Ka i en Jacen. Els
quatre amics es trobaven en un dels sempre plens centres d'informació turística
de Coruscant, una mena de plataforma que sobresortia del grandiós palau en
forma de piràmide. Dignataris i turistes procedents de tota la galàxia acudien
al món capital per gastar els seus crèdits visitant parcs, museus, escultures
estranyes i curioses estructures erigides per antics artesans alienígenes.
Un rabassut androide/fullet
ple d’angles que semblava una caixa inflada, surava sobre els seus feixos
repulsors, parlotejant a tota velocitat amb una entusiàstica veu mecànica. La jovial
màquina recitava llistes dels llocs més bonics i interessants, recomanava
restaurants adaptats a diferents bioquímiques, i donava instruccions sobre com
inscriure’s en viatges amb guia per a tots els tipus de cossos, exigències
atmosfèriques i llenguatges.
La Jaina es va remoure
nerviosament mentre estudiava a la multitud formada per ambaixadors de túniques
blanques, androides molt ocupats i criatures exòtiques unides per corretges a
altres criatures estranyes. No sabia distingir els amos dels animals domèstics.
- Bé, i on és? -Va
preguntar en Jacen, posant-se les mans als malucs.
Tenia els cabells regirats
i la cara una mica enrogida, i els seus ulls no paraven de recórrer la gentada
a la recerca d'una cara familiar.
Els quatre joves Cavallers
Jedi s'havien col·locat sota d'una gàrgola que anava emetent les hores
d'arribada de les llançadores mitjançant un altaveu instal·lat a la boca de
pedra. La Jaina va alçar la mirada cap al cel ple de núvols que semblaven
taques d'escuma i va contemplar les siluetes platejades de les llançadores que
descendien de les seves òrbites. Va intentar divertir-se identificant els tipus
de vehicle a mesura que passaven davant d'ella, però mentre ho feia no deixava
de preguntar-se què hauria retardat al seu amic Zekk. Va tornar a fer una
ullada al seu cronòmetre i va veure que en Zekk només portava dos minuts
estàndard de retard. L'únic que passava era que la Jaina tenia moltes ganes de
veure’l.
I llavors una silueta va
aparèixer davant d'ella, caient sobtadament des de la gàrgola que s'alçava
sobre el seu cap: era un jove prim i nerviüt, amb els cabells fins a les
espatlles i d'un castany tan fosc que li faltava molt poc per ser negre. El seu
prim rostre estava il·luminat per un gran somriure i els seus espurnejants ulls
verds, engrandits pel delit, mostraven una corona fosca al voltant dels iris de
color maragda.
- Hola, nois!
La Jaina va fer un bot,
però la Tenel Ka reaccionà a una velocitat vertiginosa. En la tracció de segon
que va seguir l'aterratge d’en Zekk, la jove guerrera ja havia empunyat el seu
fibrocable i l'havia convertit en un llaç escorredor, amb el que va envoltar el
nouvingut mentre tensava el bri mitjançant una poderosa tirada.
- Ep! -Va cridar el noi -.
És així com els Cavallers Jedi saluden a la gent?
En Jacen va riure i li va
donar un copet a l'esquena a la Tenel Ka.
- Molt ben fet! -Va
exclamar -. Tenel Ka, et presento al nostre amic Zekk.
La Tenel Ka parpellejà una
vegada.
-És un plaer.
El prim i nerviüt noi
estava lluitant amb el fibrocable que el mantenia immobilitzat.
- El mateix dic -va
respondre en un to entre avergonyit i irritat -. I ara, et faria res deslligar-me?
La Tenel Ka girà veloçment
el canell per alliberar-lo del fibrocable.
Mentre en Zekk es netejava
amb cara d'indignació, la Jaina li va presentar a Lowbacca, el seu amic wookiee.
La Jaina va somriure mentre observava en Zekk. El noi, una mica més gran que
ells, tenia una constitució molt prima, però era tan dur com un blindatge a
prova de raigs desintegradors. La Jaina va pensar que sota les taques de sutge
i brutícia que cobrien les seves galtes probablement hi havia un rostre bastant
atractiu..., però després de tot, i atès quan li agradava trastejar amb
màquines de tota mena, ella no era la persona més adequada per criticar aquest
tipus de brutícia.
En Zekk, que ja s'havia
recuperat, va arquejar les celles i els va obsequiar amb un somriure maliciós.
- Us he estat esperant,
nois -va dir -. Tenim munts de coses que fer i veure..., i necessito que em feu
un cop de mà amb una cosa que he trobat.
- On anem? -Va preguntar
en Jacen.
En Zekk va somriure.
- A algun lloc al que se
suposa que no hem d'anar..., naturalment.
La Jaina es va posar a
riure.
- Bé, i a què estem
esperant?
En Jacen contemplà la
immensa ciutat i va pensar en tots els llocs que encara els quedaven per
explorar.
Coruscant era la seu del
govern de la Nova República, però també ho havia estat l'Imperi i de l'Antiga
República abans d'això. Els gratacels ocupaven pràcticament cada espai
disponible, i l'alçada de les noves construccions havia augmentat incessantment
a mesura que passaven els segles i els governs s'anaven succeint els uns als
altres. Els edificis més alts tenien quilòmetres d'altura. Molts havien estat
destruïts durant les sagnants batalles de la Rebel·lió, i havien estat
reconstruïts recentment per gegantins androides de construcció. Altres parts de
la ciutat planetària seguien sent un garbuix de ruïnes i restes que s'anaven
enfonsant lentament, amb els seus nivells inferiors abandonats i els seus munts
d'escombraries oblidats al llarg dels anys.
Els edificis eren tan alts
que els buits existents entre ells formaven congostos que s'anaven esvaint fins
a esdevenir un punt dins de les fosques profunditats on la llum del sol mai
arribava a penetrar. Passarel·les i tubs per a vianants unien els edificis,
connectant-se per formar un laberint colossal. El més habitual era que el
trànsit normal es mantingués allunyat dels quaranta o cinquanta pisos
inferiors: només els refugiats i els agosarats aventurers amants de la caça
major que buscaven les monstruoses bèsties carronyeres urbanes estaven
disposats a córrer el risc d'aventurar-se per entre les ombres d'aquell submón.
Com si fos un guia nadiu,
en Zekk guià els quatre amics per ascensors que s'interconnectaven, tubs de
lliscament i oxidades escales metàl·liques, i per les passarel·les que anaven
d'un edifici a un altre, en Jacen el seguia, sentint-se ple d'excitació. Ja no
estava molt segur de saber amb exactitud on es trobaven, però li encantava
explorar llocs nous, sense saber mai quina classe de criatures o plantes
interessants podria trobar.
Els murs dels gratacels
s'elevaven com penya-segats de vidre i metall, amb només una estreta falca de
llum diürna brillant a la part alta. En Zekk va anar guiant als companys cada
vegada més i més avall, i els edificis van semblar anar fent-se més amples i
toscs, i els murs es van anar omplint d'irregularitats i senyals. Toves masses
de fongs brollaven de les esquerdes obertes als enormes blocs de construcció i
les parets estaven recobertes de puntes de líquens, alguns de les quals
relluïen amb una claredat fosforescent. En Lowbacca semblava decididament
nerviós, i en Jacen es va acordar que l'alt i llargarut wookiee havia crescut a
Kashyyyk, on el submón de les profunditats del bosc era un lloc extremadament
perillós.
Per sobre dels seus caps
podia sentir els crits d'esveltes criatures alades, els falcons-ratapinyada
depredadors que vivien a la ciutat de Coruscant. La brisa es va anar reforçant,
portant amb ella les olors pesades i càlides de les escombraries que s'estava
podrint per sota d'ells. El seu estómac va començar a protestar, però en Jacen
va seguir endavant. En Zekk no semblava notar-lo. La Tenel Ka, en Lowie i la
Jaina van estrènyer el pas darrere d'ells.
Van avançar per una
passarel·la de vidre on molts dels panells de transpariacer del sostre havien
estat fets miques, deixant només una graella de reforç feta de filferros que
xiulava sota la brisa, en Jacen va veure símbols esgarrapats a les parets, tots
ells vagament amenaçadors. Alguns li van recordar ganivets corbats i boques
plenes d'ullals, però el disseny més comú mostrava un triangle que envoltava
una mena de punt de mira, en Jacen va pensar que semblava la punta d'una fletxa
que anés a clavar-se entre els seus ulls.
- Ei, Zekk, què és aquest
dibuix? -Va preguntar en Jacen, assenyalant el símbol triangular.
En Zekk va arrufar les
celles, va mirar en totes direccions i va acabar responent amb un murmuri.
-Aquest dibuix vol dir que
aquí baix hem de ser molt cautelosos i no fer cap soroll, i que hem de moure'ns
el més de pressa. No volem entrar en cap d'aquests edificis, d'acord?
-Però per què no? -Va
preguntar en Jacen.
- Pels Perduts -va dir en
Zekk -. És una banda. Viuen aquí baix... Són nois que van fugir de les seves
cases o van ser abandonats pels seus pares perquè els donaven massa problemes.
Tipus molt desagradables, bàsicament.
- Esperem que segueixin
estant perduts -va dir la Jaina.
En Zekk va mirar cap
amunt, amb el front arrugat per pensaments ombrívols.
- Els Perduts podrien
estar-me observant ara mateix, però de moment no han aconseguit agafar-me -va
dir -. És com un joc entre nosaltres.
- I com has aconseguit
escapar d'ells durant tot aquest temps? -Va murmurar la Jaina.
- Senzillament perquè sóc
molt bo escapant. De la mateixa manera en què sóc un bon recuperador de
ferralla -va respondre en Zekk en un to una mica presumptuós -. Potser no
m'estigui ensinistrant per arribar a ser un Cavaller Jedi, però me les manego
molt bé amb les habilitats que disposo. Suposo que estic acostumat a viure als
carrers... Però -va continuar dient -, tot i que he aconseguit arribar a una
mena de... Entesa amb ells, prefereixo no abusar de la meva sort. Especialment
no quan vaig acompanyat pels fills bessons de la Cap de l'Estat.
-És molt comprensible -va
dir secament la Tenel Ka.
La jove mantenia les mans
molt a prop del seu cinturó d'equip per si arribava a donar-se el cas que
necessités agafar una arma.
En Zekk els va portar ràpidament
per passadissos mig en ruïnes que estaven profusament adornats amb els símbols
de la banda. En Jacen va veure senyals que havien estat habitats recentment: hi
havia embolcalls de menjar precuinat, i punts que relluïen amb una resplendor
metàl·lica allà on l'equip recuperat havia estat arrencat dels seus suports.
Van acabar arribant a
nivells més profunds. Tots es van sentir una mica més tranquils, encara que en
Zekk els hi va confessar que ni tan sols ell havia explorat realment a fons
tota aquella zona.
- Crec que és una drecera
-va dir -. Necessito la vostra ajuda per poder portar alguna cosa molt valuosa.
- El noi va arquejar les seves fosques celles -. Crec que us agradarà...,
especialment a tu, Jacen.
En Zekk vivia de la
recuperació i el reciclatge: buscava equip perdut, i treia el metall valuós
dels habitatges abandonats. Trobava tresors perduts per a vendre a inventors,
peces soltes i recanvis per a reparar màquines que s'havien quedat antiquades,
i coses que puguin ser convertides en records turístics. Semblava tenir una
autèntica habilitat per trobar objectes que altres recuperadors havien passat
per alt al llarg dels segles, i era com si algun instint misteriós li digués on
havia de buscar, de vegades en els llocs més improbables.
Van baixar per una escala
de cargol exterior, relliscosa a causa de la molsa mullada que creixia allà
gràcies a la humitat que degotava de les parets. En Jacen havia d’aclucar els
ulls per poder distingir els graons. Quan van girar la cantonada de l'edifici,
en Zekk es va aturar de sobte, molt sorprès. A la tènue claredat que es
reflectia des de les altures, en Jacen va poder veure un estrany munt de restes
que sobresortia del costat de l'edifici: hi havia maons de construcció fets
trossos, bigues de duracer nues..., i una llançadora de transport que s'havia
estavellat allà. A jutjar pels fistons d'algues i els fongs que creixien sobre
el seu casc exterior, la llançadora mig destrossada semblava portar molt de
temps en aquell lloc.
- Uf! -Va exclamar en Zekk
-. Ni tan sols sabia que era aquí. - Va començar a córrer cap a les restes,
serpentejant al llarg de la passarel·la mig obstruïda per la runa i les
escombraries -. No m'ho puc creure. Ni l’han examinat... Veieu? He tornat a
tenir sort!
-És una nau de l'Antiga
República -va dir la Jaina -. Almenys té setanta anys. No han utilitzat aquest
model des de... Ni tan sols ho recordo. Quina troballa!
La Tenel Ka i en Lowie van
mantenir immòbil la llançadora que crugia i es tentinejava mentre en Zekk es
ficava dins per fer una ullada. El noi va furgar en els compartiments
d'emmagatzematge, buscant objectes de valor.
- Hi ha molts components
que encara estan intactes. Els motors encara tenen bastant bon aspecte -els
informà -. Carai, i aquí hi ha el pilot... Suposo que el seu permís
d'estacionament ha caducat.
En Jacen va pujar darrere
d'ell per veure un esquelet embolicat per les tires de l'arnès de seguretat de
la cabina.
- Oh, aneu amb compte -va
dir TM2 des de la cintura d’en Lowbacca -. Els vehicles abandonats poden ser
terriblement perillosos..., i a més també podríeu embrutar-vos.
- Era això el que ens volies
ensenyar, Zekk? -Va preguntar la Tenel Ka.
El noi es va incorporar, i
fent-ho es va colpejar el cap amb una bigueta mig doblegada que corria al llarg
del sostre de la llançadora.
- No, no, aquesta nau és
un descobriment totalment nou. Hauré de passar molt més temps aquí baix. -En
Zekk va somriure. Tenia la cara tacada de greix de motors, i les seves mans
estaven cobertes de brutícia com a resultat d'haver estat furgant dins dels
compartiments -. Ja recolliré les coses de valor més tard. Necessito la vostra
ajuda per a una cosa diferent. Anem, veniu amb mi.
En Zekk va sortir de la
llançadora i es va agafar a la rovellada barana de la precària passarel·la.
Després va mirar al seu voltant, buscant punts d'orientació per assegurar-se
que no oblidaria la situació d'aquell tresor. La calavera de l'infortunat pilot
els contemplava a través de les seves òrbites buides.
- Sembla que realment
coneixes aquest lloc tan bé com el palmell de la mà- va comentar en Jacen
mentre en Zekk començava a guiar-los en una altra direcció.
- He tingut un munt de
pràctica -va replicar en Zekk -. Alguns de nosaltres no fem viatges regulars
fora del planeta i no dediquem tot el nostre temps a funcions diplomàtiques. He
d’entretenir-me amb el que aconsegueixo trobar aquí.
Ja era migdia quan van
arribar a la meta de l'expedició empresa pel Zekk. El noi dels cabells foscos
es va refregar les mans amb nerviosa expectació i va assenyalar cap avall.
-Aquí... Podeu veure-ho?
En Jacen va mirar cap
avall, molt, molt avall, inclinant-se per sobre d'una espècie de cornisa per
veure una eruga de construcció rovellada enganxada a una paret a uns deu metres
de distància..., i totalment fora del seu abast. L'eruga de construcció era un
artefacte mecànic semblant a una gran grua que en temps llunyans s'havia
desplaçat al llarg d'unes guies incrustades al costat de l'edifici, netejant
les parets, efectuant reparacions i aplicant segellador de duracret, però
aquell exemplar s'havia quedat paralitzat i havia començat a sucumbir al pas
del temps com a mínim un segle abans. Les gruixudes plaques metàl·liques
entrellaçades que formaven les seves cadenes tractores estaven recobertes per
grans protuberàncies de floridura i fungositats.
En Jacen va tornar a
aclucar els ulls, i es va preguntar per què en Zekk pretenia recuperar peces i
components d'una màquina tan vella..., però un instant després va veure la
massa del que semblava un gran arbust, un confús garbuix de cables arrencats i
filferros entreteixits del qual sorgia un eriçament de material aïllant, tires
de tela i plàstic. S'assemblava molt a un...
-És un niu de falcons-ratpenat
-va dir en Zekk -, i
dins hi ha quatre ous. Puc veure'ls des d'aquí, però no puc arribar fins allà
baix tot sol. Si aconsegueixo portar ni que sigui un d'aquests ous, podria
vendre’l i obtenir els crèdits suficients per mantenir-me durant un mes sencer.
- I vols que t'ajudem a
baixar aquí? -Va preguntar la Jaina.
-Aquesta és la idea -va
dir en Zekk -. La vostra amiga Tenel Ka té una corda prou sòlida... Com vaig
descobrir fa una estona! I alguns de vosaltres teniu aspecte de saber enfilar-se
bastant bé, especialment aquest wookiee.
- Oh, no, Lowbacca - va
intervenir TM2 amb el seu to més estrident -. No pots baixar aquí! Ho
prohibeixo enèrgicament i absolutament.
Al principi en Lowie no
semblava tenir moltes ganes de baixar, però l'advertència de l’androide
traductor només va servir per convèncer-lo que havia de canviar de parer. El
jove wookiee va acceptar el pla d’en Zekk amb un grunyit.
La Tenel Ka va subjectar el
seu garfi d'escalada al costat de la passarel·la.
- Sóc forta, i sóc molt
bona escaladora -va dir -. És un fet comprovat.
En Zekk es va tornar a
fregar les mans amb visible delit.
- Excel·lent.
- Deixa que vagi a pels
ous -va dir en Jacen, delint-se per tocar les closques llises i calentes i
poder estudiar la configuració del niu -. Sempre he volgut veure’n un de prop.
Era una oportunitat molt
rara. Els falcons-ratpenat eren bastant comuns en els carrerons dels nivells
inferiors de Coruscant, però capturar-los vius resultava espantosament difícil.
La Tenel Ka tensà el
fibrocable, corbà les mans al voltant d'ell i va començar a baixar cap a la
vella eruga de construcció. En Jacen l'havia vist baixar pels murs del Gran
Temple de Yavin IV, però en aquell moment va contemplar amb renovada sorpresa
com anava baixant d'esquena pel costat de l'edifici, confiant únicament en la
fortalesa dels seus flexibles braços i les seves musculoses cames.
En Jacen admirava la noia
de Dathomir, però li hagués agradat molt ser capaç de fer-la riure. Li havia
estat explicant els seus millors acudits des que es van conèixer, però encara
no havia aconseguit arrencar ni tan sols el més feble dels somriures. La Tenel
Ka semblava estar totalment desproveïda de sentit de l'humor, però en Jacen
estava decidit a seguir intentant-ho.
La Tenel Ka va arribar a
l'eruga de construcció, va ancorar el fibrocable i agità el braç per indicar al
Jacen que ja podia baixar. En Jacen es va envoltar el cos amb la prima corda i
va començar a baixar per la relliscosa paret, intentant imitar la Tenel Ka. Va
utilitzar la Força per conservar l'equilibri, donant-se petites empentes als
peus amb ella quan era necessari, i no va trigar a trobar-se sobre la
vacil·lant plataforma al costat de la Tenel Ka.
- Hauria pogut fer-ho...
amb els... ulls tancats - va panteixar, netejant-se les mans.
- No entenc per què sempre
estàs disposat a complicar-te la vida -va replicar la Tenel Ka.
En Jacen va deixar anar
una rialleta, però sabia que la jove guerrera ni tan sols era conscient que el
seu amic havia estat fent broma.
En Lowie va lliscar al
llarg del fibrocable sense cap dificultat, amb TM2 ploriquejant durant tot el
trajecte.
- Oh, no puc veure això!
Prefereixo desconnectar els meus sensors òptics.
Quan tots van estar a
sobre de la grinyolant plataforma, en Jacen es va inclinar i va intentar
arribar fins al niu que s'obria just a sota d'ell.
- Vaig a baixar -va dir -,
i us aniré passant els ous un per un.
Abans que ningú pogués
protestar, en Jacen es va esmunyir per entre dues primes biguetes i es va
agafar a un travesser per arribar fins a la canonada que sostenia l'estrany niu.
Els ous eren marrons amb taques verdes, i el color i la textura de la closca
els hi servien de camuflatge i feien que semblessin protuberàncies de ciment
recobertes de pàl·lids líquens. Cada un tenia aproximadament un pam de
diàmetre, quan va fregar les calentes closques amb les puntes dels dits, en
Jacen va descobrir que eren tan durs i rugosos com roques. Va usar la Força, i
va poder percebre la cria que estava creixent dins d'ell. Potser podria emprar
la Força per levitar aquells ous tan valuosos fins a situar-los en les mans
dels seus amics.
En Jacen va somriure,
sentint un pessigolleig de sorpresa i excitació mentre sostenia un ou al
palmell de la mà. No pesava gens. Però quan es va inclinar sobre un altre ou i
el va tocar, va sentir un xiscle estrident molt per sobre del seu cap..., i el
xiscle es va anar acostant a gran velocitat.
La Tenel Ka li va cridar
una advertència.
- Compte, Jacen!
En Jacen va alçar la
mirada i va veure l'esvelta silueta de la femella de falcó-ratpenat que havia
construït el niu, precipitant-se en picat sobre ell amb un furiós crit, les
urpes metàl·liques esteses i les ales recobertes d'agudes punxes. L'envergadura
de les seves ales superava els dos metres. El seu cap consistia principalment en
un pic corni ple d'esmolats ullals ivorians, clarament preparats per fer
trossos les seves víctimes.
- Oh, oh -va dir en Jacen.
En Lowie va deixar anar un
crit d'alarma. La Tenel Ka es va dur la mà al cinturó per agafar un ganivet i
llançar-lo..., però en Jacen sabia que no podia esperar a rebre ajuda.
La criatura es va llançar
sobre ell com un coet, i en Jacen va tancar els ulls per desplegar el poder
invisible de la Força. El seu talent especial sempre havia estat centrat en els
animals. Podia comunicar-s'hi, percebre les seves emocions i expressar les pròpies
de tal manera que les entenguessin.
-Tot va bé -va murmurar -.
Sento molt que estiguem envaint el teu niu. Calma. Tot va bé. Pau.
La femella de falcó-ratpenat
va interrompre el seu picat i es va agafar a una de les corroïdes biguetes
inferiors amb urpes tan dures com el permacret. En Jacen va poder sentir el
grinyol que es va produir quan les urpes van rascar plaques d'òxid del metall,
però va mantenir la calma.
- No preteníem fer cap mal
als teus petits -va dir -. No ens els emportarem a tots. Només en necessito un,
i et prometo que el portarem a un lloc molt bonic en el qual sempre estarà fora
de perill... Anirà a un zoo preciós en el que serà criat i cuidat, i admirat
per milions de persones arribades de tota la galàxia.
La criatura va xiuxiuejar
i va acostar una mica més el seu dur bec al Jacen, exhalant un núvol d'alè
fètid per entre les seves esmolades dents. El noi sabia que la femella de falcó-ratpenat
se sentia extremadament escèptica, però va projectar imatges d'un aviari net i
resplendent, un lloc on el jove falcó-ratpenat seria alimentat amb delicats i
exquisits menjars durant tota la seva vida, on podria volar lliurement sense
necessitat de témer mai a altres depredadors i sense conèixer mai els horrors
de passar gana..., o que els membres d'una banda disparessin contra ell. En
Jacen va agafar l'última visió, siluetes borroses de joves humans disparant
mentre ella caçava entre edificis altíssims, de la ment de la mare.
Aquesta última por va convèncer
la mare, i la criatura va agitar les seves coriàcies ales recobertes d'espines
òssies i va retrocedir, allunyant-se del niu i deixant d'amenaçar-lo..., de
moment. El noi va alçar la mirada cap als seus amics i els hi va somriure.
La Tenel Ka havia estat
immòbil, amb la daga a la mà i els músculs tensos per baixar d'un salt i
lluitar. En Jacen va sentir com una agradable calor s'estenia per tot el seu
cos quan va pensar que la jove guerrera estava decidida a defensar-lo. Va alçar
l'ou de falcó-ratpenat que estava sostenint i va utilitzar la Força per fer-lo
levitar cautelosament fins dipositar-lo a les mans de la Jaina. La seva germana
el va envoltar delicadament amb les palmes, i després l’hi va passar a Zekk.
- Què has fet? -Va
preguntar en Zekk.
- He arribat a un acord
amb la mare -va replicar Jacen -. Va, marxem d'aquí.
-Però què hi ha dels
altres ous? -Va preguntar en Zekk, sostenint el seu tresor amb el rostre ple de
sorpresa.
- Només te’n pots emportar
un -va respondre en Jacen -. És el tracte que hem fet. I ara serà millor que marxem
d'aquí..., i de pressa.
En Jacen es va afanyar a
pujar pel fibrocable per reunir-se amb en Lowie i la Tenel Ka.
En Lowie va pujar el
primer, ascendint a tota velocitat pel costat de l'edifici fins arribar a la
cornisa superior. En Jacen va instar els altres a quà fossin el més de pressa
possible i finalment, quan tots tornaven a ser a la passarel·la, en Zekk es va
tornar cap a ell.
-Em pensava que havies fet
un tracte amb la mare -va dir....... Per què hem de donar-nos tanta pressa?
En Jacen va seguir
empenyent-los fins que van deixar de veure l'eruga de construcció.
- Perquè els falcons-ratapinyada
tenen molt mala memòria i ho obliden tot de seguida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada