Punt d'equilibri (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

En Jacen es va despertar amb els punys tan premuts que li feien mal.

Es va allunyar de la paret del llit i va mirar la unitat de comunicació del seu pare, que jeia sobre una pila de blocs de tova als peus del catre. Havien tirat alguna cosa sobre el crono i no podia veure l'hora, només una resplendor vermellosa.

La nit semblava avançada, però. Avançada i mortal.

Es va incorporar al llit, va tancar els ulls i va intentar calibrar el que sentia. Sota la tutela del seu oncle, havia treballat molt en desenvolupar la seva intuïció per al perill. Li havia salvat en diverses situacions vitals. Però allò havien estat picades d'ullet, i això era una conflagració amb totes les de la llei. I es va adonar que no tenia la menor objecció a utilitzar la Força per això.

Només estic escoltant. No té res d'agressiu. Es va posar el primer que va veure i va sortir per la porta. Un cop al polsegós carrer, va inspeccionar la barraca contigua buscant més cucs misteriosos. Feia uns dies que els nens havien deixat de portar-los. Ja no trobaven més. Almenys ja no havien de preocupar-se per això.

Va trobar la Jaina a un parell de barracons de distància. La seva germana no patia cap perill visible, així que ell va esborrar aquesta amenaça de la llista mental. En silenci, va obrir la porta i va observar l'interior.

La canosa ryn roncava amb un timbre agut ensordidor, com el Falcó quan escalfava motors. La Jaina dormia cap per amunt, un somni normal, no un tràngol de curació. En Jacen amb prou feines podia veure-la en la penombra de les llums de seguretat exteriors. Tenia els cabells prou arrissats com perquè se li quedessin de punta, igual que a ell quan es despertava.

Es va acostar sigil·losament al llit i li va posar una mà a l'espatlla.

-Jaina -va murmurar.

Ella va obrir els ulls parpellejant diverses vegades i va girar el cap.

-Jacen? Què passa?

-Perdona per despertar-te -va murmurar ell-. Surt perquè puguem parlar.

Ell la va portar pel carrer, entre els barracons. Els gegantins focus brillaven suaument a la part alta i creaven la il·lusió d'un collaret de llunes sota la cúpula gris. En Jacen va percebre una lleugera olor a ryn i a cuit de phraig-bedjie.

La Jaina estava al seu costat. En la foscor, el seu antifaç de visió semblava una màscara de visió nocturna.

-No m'ho diguis -va deixar anar ella de sobte-. Passa una cosa dolenta.

-Tu també ho sents? -ell va donar un cop d'ull al voltant. Barracons de sostre blau, tancs hidropònics-... el racó interior del barracó de control voluminós dins de la cúpula. Res semblava fora de lloc.

Ella va assentir.

-Perill. Per a tota la colònia -La Jaina va tancar els ulls i es va recolzar a la paret d'una barraca, arrufant les celles.

Mira-la, va pensar en Jacen dintre seu. Te'n refiaràs de l'ús accidental de la Força d'una altra persona. Però quina mena d'hipòcrita ets?

No m'atreveixo a equivocar-me, va respondre a la veu. Sóc jo qui ha rebut l'avís, no la Jaina.

Ella va negar amb el cap i es va recollir un floc de cabells que se li havia sortit de la màscara.

-Jo no percebo res dolent -va dir ella-. Per tots els Sith, espero que els vong no estiguin de camí.

-Hi ha una manera d'esbrinar-ho -es va encaminar en direcció a la barraca de control.

En Randa estava recolzat a la paret del darrere, roncant suaument. La Jaina li va explicar al tècnic del torn de nit el pressentiment que tenien.

-No sabem el que és -va dir ella-. Però tots dos ho percebem. Vols estar alerta.

-Així ho faré -el jove humà li va dedicar una salutació informal.

De tornada a l'exterior, la Jaina es va aturar a la cruïlla de dos carrers.

-D'acord, germà. És a tu a qui li funciona la vista. Així que fes un cop d'ull -La Jaina es va acostar a un control d'il·luminació.

En Jacen va estar a punt de detenir-la. Si encenia els llums diürns despertaria a tota la colònia, potser sense motiu.

Però allò no s'assemblava a res. Va tornar a ficar-se al barracó i va buscar un parell de macrobinoculars a la paret d'eines. Els va aferrar contra el pit i va pujar un parell de graons per la paret exterior del barracó, mentre els llums s'encenien. Llavors va mirar la colònia.

Res, res i res. Ningú aguaitant, ningú amagat. Cap esquerda visible o...

Un moment.

Al costat d'una de les llums de llum diürna hi havia un eixam d'arnes enormes, o potser fossin ocells petits. Va ajustar els controls de resolució dels macrobinoculars i va augmentar el zoom. Eren més arnes que ocells, va pensar, tot i que les ales negres no s'albiraven bé. En lloc d'antenes tenien banyes, i al llom negre, uns dibuixos grans i blancs que imitaven uns ulls blancs.

Va tornar a allunyar-se, va moure els binoculars de darrere endavant i va veure un altre grup més nombrós que semblava concentrar-se en la cara inferior de la cúpula, a prop del punt més alt.

-Què és això? -li va cridar la Jaina.

-No sé. Sembla... això... Són gairebé com mynocks joves, o...

Va veure moviment de cua d'ull de la seva visió perifèrica i va dirigir els binoculars cap a baix i a l'esquerra. Molt a prop, una de les criatures ascendia des del ràfec blau d'un dels barracons.

Es va ajupir com va poder.

-Ara torno -va dir a la Jaina, i va córrer pel carrer cap al barracó del qual havia sortit la criatura.

Mirà a munt, a baix, al seu voltant i... allà. Sota els ràfecs, una mica apergaminat penjava del panell de la teulada de sinteplàstic. El va arrencar i se'l va posar sobre el palmell de la mà per examinar-lo.

-Què passa? -va exclamar la veu de la Jaina darrere seu.

La seva ment va tornar a Yavin IV, a un petit viver que va tenir en la seva cambra, i a una col·lecció de caixes de crisàlides en la qual els seus peggelars havien passat l'hivern per emergir a la primavera com exquisides rosalas.

Se li va gelar la sang a les venes.

-Desperta al pare -va dir ell-. Ràpid. Vaig a activar els androides ERD-LL.

La plaga s'havia esvaït perquè els cucs havien mutat. I ara emergien com a adults voladors. Mengessin el que mengessin, en Jacen estava disposat a treure'ls-hi del seu abast, i a més estaven posant ous per a un segon cicle de destrucció. L'Assentament Trenta-dos podia tenir només unes setmanes per trobar i destruir els ous, però la seva intuïció per al perill no li deia precisament això. Les criatures s'estaven alimentant en quantitats que els androides de reparacions d'emergència no tindrien temps d'aturar.

En Jacen va armar als ERD-LL, androides de càrrega binaris híbrids amb llargues cintures telescòpiques. Els va donar les úniques eines que va poder trobar: estris per remoure de la caseta oberta de la cuina. Dos ryn somnolents van sortir ensopegant del barracó més proper, recolzant-se l'un a l'altre. Un mirava guerxo mentre l'altre assenyalava al ERD-LL més proper. L'androide brandava un batedor amb el qual va colpejar a una de les criatures, que semblava tenir ulls blancs. Voleiant després del deixant de l'estri, els ulls blancs es van posar a la part inferior de la cúpula.

En Jacen va encendre l'intercomunicador i va introduir una seqüència d'identificació.

-Escolta -va grunyir una veu de ryn-. Ha perdut algú la noció dels cicles diaris?

-Romany -va cridar en Jacen-. Et necessito. És una emergència.

La Jaina va tornar caminant ràpidament.

-Ja ve pare.

-Bé. Vés a despertar els vors i fes un recompte de respiradors -per als vors, una esquerda podria ser letal. Aquella raça alada s'adaptava de forma extraordinària a la seva pròpia atmosfera, però els pulmons dels vors tendien a crispar-se fora de Vòrtex.

La Jaina va pujar pel carrer.

En Jacen va cridar a continuació a Mezza. Es va trobar amb ella i amb Romany, que va portar al seu tinent, R'vanna, a l'esplanada de la zona ryn l'assentament. Llavors, en Han ja havia arribat.

-Tranquils -va dir en Han-. No espanteu a la gent, però digueu que es preparin. Per si de cas.

En Jacen va intervenir.

-De moment em fa més por una estampida que una esquerda, però portem massa temps sense fer un simulacre d'esquerda. I no crec que ningú et cregui si intentes fer-lo passar per un simulacre.

La Mezza va deixar anar una rialleta burleta i es va allunyar. En Romany es va ficar al barracó més proper.

-D'acord, noi. Vine per aquí -En Han va guiar-lo cap al centre de la cúpula, on li va ensenyar un gran tanc blau amb una mànega i una boquilla-. Li vaig dir al COSERE que això no serviria de res, que no anàvem a netejar mai el sostre. Suposo que m'equivocava.

En Jacen va ajudar a alçar el tanc a la zona d'hidropònics, on un dels androides ERD-LL movia ullsblancs d'un costat a un altre sense solucionar res.

-Baixa -va bramar en Han-. Retira't.

L'androide es va plegar cap avall. En Han va posar el tanc en un braç de metall i va agafar l'altra mà de l'androide.

-Dóna'm un empenteta -va grunyir.

En Jacen estava tirant endavant just quan un objecte pelut va aparèixer de sobte entre el seu pare i ell: Droma.

-Jo ho faré -va anunciar en Droma, i va començar a enfilar-se amb destresa.

-Ja era hora que apareguessis, pèl-fregall -En Han es va treure la pols de les mànigues-. Crec que et podràs imaginar que...

-Puja'm - Cridà en Droma. L'ERD-LL va tornar a elevar-se. L'àgil ryn va agafar un cèrcol de metall que tenia l'androide a la gran mà plana i entrellaçà els peus, els turmells i la seva cua prènsil al voltant d'un braç rígid.

-Què hi ha al tanc? -va preguntar en Jacen. Fos el que fos, estava a punt de ruixar a tots els que estaven sota.

-No ho sé -va admetre en Han-. Se suposa que no és tòxic, ni tan sols per als vors.

Sis minuts després es van adonar que tampoc li faria cap mal als ullsblancs. Seguien voleiant des de sota dels ràfecs. Els ryn anaven per l'assentament aixafant capolls, però per cada ullsblancs que trobaven, deu més sortien volant de la cúpula, començant a mastegar.

La Jaina va tornar corrent.

-Els vors necessiten trenta-vuit respiradors més, pare.

En Han mirà en Jacen fixament.

-Creus que podries convèncer trenta-vuit ryn o humans que deixin anar els seus respiradors?

En Jacen empassà saliva.

-Suposo que sí...

-Mireu això -va cridar en Droma. Va baixar lliscant per l'ERD-LL, amb alguna cosa a la mà.

Jacen, Han i Jaina es van posar al seu voltant. En Droma alçà un filtre. Atrapat en el seu interior, un ullsblancs atacava la peça de sinteplàstic amb tenacitat. Vista des de baix, la boca de la bestiola semblava una mena de pinça. Es posava a la superfície neta i rotava cap a dins, empassant-se la pols.

-És pitjor que els mynocks -va grunyir en Han-. Això és. Jacen, truca als de Pòrtic. Vaig a ficar a uns quants vors en lliscants. Marxem d'aquí.

En Jacen tornà corrent a la barraca de control fent un recompte mental de dates. Si Pòrtic estava al dia, probablement tindrien una línia de comunicació activa des d'ahir. Però en cas que no funcionés, l'única esperança de Trenta-dos era carregar les naus de la caravana i el Rondaire, resant per què els filtres d'aire funcionessin fins que arribessin els equips de rescat, o, en cas contrari, sortir de allà amb retropropulsors i anar-se'n a un altre assentament. Algunes d'aquelles naus amb prou feines havien aconseguit arribar fins a Duro, i alguns refugiats arribaven a bord de naus que passaven per allà.

En Randa es va redreçar. Parpellejant lentament amb els seus enormes ulls i va rotar.

En Jacen va passar d'ell i es va acostar al tècnic de comunicacions.

-He de parlar amb Pòrtic. Assistència intercolonial.

El tècnic va començar a prémer tecles. Per alleugeriment d'en Jacen, una veu va ressonar alta i clara gairebé al moment.

-Aquí Pòrtic.

-Pòrtic, Aquí Trenta-Dos. Creiem que es produirà una esquerda, una gran. Necessitem rondaires d'evacuació.

-Van cap allà. Quina classe d'esquerda? Es pot arreglar?

-No ho sé. Tenim una mena de plaga.

-Rebut. Us enviarem els rondadors en aproximadament... -es va fer una pausa- vint minuts. Mentrestant, tranquil·litza els teus. Reparteix respiradors i vestits d'aïllament si pots i que pugin a bord dels rondadors que tingueu.

-Només en tenim un de petit, Pòrtic -l'empraven per treure naus del cràter d'aterratge i posar-les fora de perill.

-Afirmatiu un rondaire. Que pugin a bord -En Jacen va escoltar de lluny una altra veu, que evidentment estava al costat de la persona amb la qual ell estava parlant-. Trenta-dos, podria especificar el tipus de plaga?

En Jacen va dubtar.

-Doncs, de moment, l'estem classificant. Gràcies, Pòrtic.

-Trenta-Dos -va repetir la veu amb fermesa-. Descriviu la plaga.

En Jacen va admetre:

-Res que jo hagi vist abans. Us vaig a guardar una mostra.

Es va sentir una altra veu diferent.

-Assegureu-vos que la guarda al buit, Trenta-dos.

-Així ho faré -En Jacen es va girar i es va trobar amb Randa dret, recolzat sobre la seva gran cua.

-Què passa? -va preguntar el hutt.

-Anem a evacuar la cúpula -li va dir en Jacen-. Aquests cucs s'estan metamorfosant en una cosa semblant a arnes. S'estan menjant tota la cúpula des de dins.

-Usa la Força -va exigir en Randa-. Aixafa-les, ofega-les!

En Jacen va intentar imaginar-se atrapant a centenars de petites criatures, deixant-les sense vida...

-No -va dir ell-. Són massa.

-No ho has intentat -En Randa es va acostar una mica més.

-Escolta, Randa -En Jacen no tenia cap necessitat de sentir allò-. Pots interposar-te o pots col·laborar. Posa't el respirador i ajuda a mantenir l'ordre. Estem a punt de treure a 1200 persones espantades per una sola porta.

-Em vas a posar a dirigir el trànsit? -Randa va rebufar-. A mi, a Randa Besadii Diori, li demanes que...?

En Jacen va donar l'esquena al hutt i va sortir per la porta.

-D'acord, Randa, fes el que et vingui de gust. Però no estiguis al mig. Queda't aquí -i, donant-se la volta, va afegir-. Truca'm quant arribin els rondadors de Pòrtic i es pugui pujar a ells.

Aquella part de la cúpula semblava plena de refugiats, alguns d'ells amb respirador, altres amb vestits d'aïllament. Una família de vuvrians van passar a batzegades, balancejant els seus enormes caps per dirigir un ull, després un altre i després un altre cap a la part inferior de la cúpula. Les cares li recordaven a Jacen a globus desinflats, amb aquelles boques perpètuament frunzides i els tentacles protuberants i lacis.

Just davant, un ryn apuntava una pistola làser cap a la cúpula. En Jacen va córrer cap a ell cridant:

-Deixa anar això! -estava a punt d'utilitzar la Força quan el ryn va deixar anar un raig d'energia blavosa. L'energia es va dissipar abans d'arribar a la creixent colònia d'arnes.

-Bon intent -va dir en Jacen en to irònic-, però actualment hem restringit l'ús dels làser -Va agafar l'arma del ryn i se la hi va ficar en el cinturó.

Dos ryn aferrats a altres tants braços estesos de l'ERD-LL aixafaven ullsblancs amb estris de cuina de mànec allargat. Unes poques arnes magolades van caure a terra. Altres van seguir voletejant al voltant dels ryn. Un d'ells va tirar l'espàtula i es va posar a treure-li arnes a l'altre... i a si mateix.

Els vors alats haurien estat increïblement útils en una cúpula més gran, però Trenta-dos era massa petita perquè poguessin maniobrar en ple vol, i podrien morir tot just arribessin a olorar una mica de l'atmosfera de Duro. Anaven d'un costat a un altre per terra, protegint les seves cries.

En Jacen va cridar al Han.

-Vint-i-dos minuts -li va dir-. Volen que ens posem els respiradors i els vestits d'aïllament.

-Digues-ho a Mezza i Romany. Tinc un androide congelant-se.

En Jacen va veure a Randa, obrint-se pas per entre la multitud congregada cap a la zona d'hidropònics.

Va córrer per interceptar el hutt.

-Què fas? -li va preguntar en veu baixa-. Torna a la porta i queda't allà!

-Vaig a tancar al magatzem d'aliments fins que tornem.

-Pare ha posat a un equip de vuvrians a treballar en això. Vinga, torna ja.

-Si intentes donar-me ordres, jove Jedi, et penediràs.

En Jacen va canviar d'enfocament.

-No són ordres, Randa. Et necessitem. Si us plau, fes-ho a la nostra manera. Intenta que aquesta gent no s'acosti a la porta. Si ho fan, tindrem una estampida quan entrin els rondadors.

En Randa murmurà un comentari i es va girar cap a la porta.

En Jacen va respirar fondo i va mirar cap a la zona dels ryn. L'alerta estava sortint bastant bé, a part d'això d'en Randa, ja que les últimes famílies s'estaven posant l'equip i s'encaminaven cap a la zona de les portes, a excepció de l'equip mataarnes, que seguia treballant amb totes les seves forces sobre l'androide ERD-LL. A prop de la zona dels vors, un núvol de color gris va començar a fluir des de l'eixam d'arnes de major grandària. Va començar a sonar la sirena d'alerta d'esquerda en la colònia, un brunzit greu i electrònic. Els vors endarrerits, que seguien sortint dels barracons, van cridar i van arrencar a córrer formant una massa de membres esvelts i rostres allargats. En Jacen va córrer cap a ells.

Els primers de l'estampida van xocar contra ell i li van fer girar fins que va topar contra una irregular superfície de maons de tova. Marejat, va respirar fondo un parell de vegades. Després va veure un vor sense respirador.

-Posa't això! -va cridar donant-li el seu propi.

La criatura d'aspecte delicat es va posar la màscara sobre la cara allargada i va seguir avançant.

Després va veure un altre núvol gris. Les arnes es van allunyar voleiant de l'esquerda, es van col·locar prop d'un puntal i van començar a rosegar allà també.

En Jacen esperava que l'atmosfera de Duro acabés amb aquelles criatures. Va agafar l'intercomunicador.

-Papà?

-Ja són aquí els de Pòrtic, Júnior. Porta a la gent.

-Rebut.

En Jacen apagà l'intercomunicador i es va allunyar de la paret. Una vor va trontollar i va caure a terra. Un ryn es va acostar i va agafar a l'esvelta femella entre els braços.

Dos vors es van girar cridant alguna cosa i van agafar al seu congènere de braços del ryn.

-Gràcies -En Jacen palmejà a l'esquena al ryn-. Vinga, segueix. Jo cobriré la rereguarda -es va pujar a una teulada i va donar un cop d'ull al voltant.

Tota la colònia es dirigia cap a les avingudes principals, empenyent per arribar a la porta com bombolles d'una beguda escumosa contra el tap d'una ampolla a punt d'obrir-se. Alguns endarrerits donaven voltes sobre si mateixos, assenyalant les dos, tres, esquerdes obertes, ajupint-se i tremolant com nens petits que tenen una serp solta al seu barracó. Un núvol gris bullia sobre les barraques dels vors. En Jacen va poder percebre lleument la fastigosa contaminació de Duro, la concentrada pestilència de milers de fàbriques abandonades després de la guerra imperial. Es va tapar la boca amb una punta de la seva túnica mentre avançava cap a la porta.

Es va trobar amb un ryn que portava el vestit d'aïllament complet i un respirador.

-Necessites alguna cosa més? -li va preguntar la veu d'en Romany.

-Ha revisat algú els barracons de la teva gent? Si ens deixem a algú, o algú es queda adormit, potser no pugui sortir d'aquí.

En Romany treure dos fornits adults de la fila per ajudar-lo i li va demanar els vestits d'aïllament a una altra parella menys musculosa.

-Anem a tornar -els hi va explicar-. Potser ens quedem aquí una estona. Vinga, pugeu a bord!

Els altres van protestar. En Jacen els va deixar discutint i va tornar a la barraca de control.

Randa i el tècnic de comunicacions no hi eren. En Jacen va mirar per la bombolla-finestra. A l'exterior, cinc vehicles enormes aturats que semblaven tancs hidropònics jeien junts units per tres eixos, i les rodes nuoses eren més grans que cinc barracons de refugiats junts. S'havien connectat tubs flexibles a tres d'ells. Els colons que portaven vestits complets es van allunyar dels tubs-passadís i es van endinsar en la boira perpètua de Duro cap al vehicle més allunyat, seguint instruccions donades pel personal del COSERE.

En Jacen va sortir del barracó i es va barrejar amb la gentada.

Altres membres del COSERE havien pres el control de la zona d'embarcament i feien avançar als refugiats. Per a disgust d'en Jacen, Randa avançava arrossegant-se, portant-se per davant a ryn i humans en la seva urgència per arribar a la porta.

-Ei! -es va escoltar la veu d'en Han. Jacen el va veure dret al costat d'una pila de caixes-. Dóna't la volta, Randa! Si segueixes empenyent així, seràs l'últim a abordar!

El hutt va seguir avançant, separant la marea de refugiats com una de les naus de creuer d'en Lando a tota velocitat.

En Han va treure una pistola làser.

-Quiet, Randa. Si et permeto fer això, res aturarà als altres.

En Randa es va aturar, mirant-lo per sobre l'espatlla. Els refugiats es van aturar per ajudar els que en Randa havia arrasat i després van seguir avançant, deixant enrere al hutt.

En Jacen va veure una pila de possessions personals al costat de la porta, i a un twi'lek amb vestit d'aïllament que semblava un uniforme oficial del COSERE advertint als refugiats que havien de deixar-hi les seves pertinences abans de poder passar.

En Jacen es va posar al costat del treballador del COSERE.

-Escolta -va dir entre murmuris-. A aquesta gent només els hi queda poca cosa que puguin considerar seu. No els facis més pobres del que ja són...

El twi'lek va obrir els palmells de les seves pàl·lides mans.

-Manarem a cercar les seves coses. Ara, la prioritat és salvar la vida... un moment! Què és això?

Una dona gran s'estrenyia una mà contra el pit mentre ajudava al seu marit amb l'altra. Una cosa negra i peluda va treure el cap per l'abric de la senyora. El twi'lek va agafar l'abric i el va obrir. Un bony negre s'agafava a la dona amb quatre extremitats magres i ossudes. En Jacen es va adonar que era una cria de murmurigat, al qual va trair una titil·lant orelleta.

-Ho lamento -va rondinar el twi'lek-. No sé com ha aconseguit portar una mascota fins aquí, però no la pot pujar a bord.

Els ulls de color gris blavós de la dona es van omplir de llàgrimes.

-Senyor, l'hi estem guardant al nostre nét. Està amb la Cinquena Flota, i li hem promès...

Salvar vides. Prioritats. La galàxia, penjant d'un punt d'equilibri de la mida d'un murmurigat espantat.

En Jacen es va tirar cap endavant i va arrencar els dits del twi'lek de l'abric de la dona.

-Si no el veiem, no hi és -es va girar i va mirar al treballador del COSERE-. Quant aliment o oxigen consumeix un murmurigat en comparació amb el mal que podria fer a la moral general deixar-ho aquí?

El twi'lek va estrènyer la mandíbula.

-De quin murmurigat em parles?

En Jacen es va allunyar. La contaminació de Duro era pitjor com més es respirava. L'últim grup de ryn i vuvrians va anar avançant, tirant els embalums en la seva urgència per arribar als tubs. Els últims refugiats van trepitjar els paquets que van quedar en el camí.

Droma es va dirigir al Han.

-Ja són tots, Solo.

En Han va baixar la pistola làser.

-Vinga, Randa. Jacen? Tomba'l si et dóna problemes, però no el deixis aquí.

En Jacen va seguir al hutt, que estava que treia fum, per la rampa d'accés d'un dels rondadors mentre en Han passava a corre-cuita. El hutt es va aturar just en traspassar l'escotilla i va bloquejar el pas al Jacen.

Tres membres del COSERE es van amuntegar al seu torn darrere d'en Jacen.

-Vinga -va cridar un-. Que marxem ja.

-Randa -va cridar Jacen-. Entra d'una vegada!

El hutt va girar el cap rumiant enfadat.

-El teu pare va dir que jo seria l'últim a embarcar. Així que aquest rondaire està ple.

Una cosa va empènyer al Jacen des del darrere. El noi va caure sobre el cos d'en Randa, que era sorprenentment sòlid. La cua del musculós hutt va donar un parell de fuetades i va empènyer alguns ryn contra altres refugiats. Un d'ells es va desplomar inconscient.

En Jacen canviar la configuració del seu làser confiscat i el va posar en mode atordidor, va apuntar al hutt i va disparar. En Randa es va desplomar. En tot el vehicle es van sentir xiulets, aplaudiments i hurres.

Algú li va donar un cop de colze amistós a Jacen.

-Ben fet -va grunyir la Jaina.

Ell va respirar fondo.

-M'alegro que estiguis a bord.

-I què hi ha d'això de no ser agressiu?

-Estava fent mal a la gent -En Jacen va tornar a posar-se la pistola làser en el cinturó-. I jo no he utilitzat la Força.

-I els yuuzhan vong no estan ferint a la gent? És que no hauríem d'utilitzar tots els recursos al nostre abast per detenir-los?

En Jacen va ignorar el sarcasme de la seva germana i es va introduir per l'escotilla. El rondaire va començar a vibrar.

-Agafeu-vos tots -va cridar-. Serà un viatge accidentat.

 Següent