Ofensiva a Selònia (XV)

Anterior

15

Postura i repulsió

L'almirall Hortel Ossilege estava immòbil a la coberta de comandament i contemplava el pont de l’Intrús, el creuer lleuger bakurà que seria el seu vaixell insígnia durant la missió. Les altres tres naus a les seves ordres, els destructors Guardià, Sentinella i Defensor, mantenien correctament la formació i havien informat estar plenament preparats per entrar en combat. Tot anava bé. L’Ossilege es va aixecar com d'alt era i va omplir el pit per seguir plantat al centre de la coberta, resplendent en el seu impol·lut uniforme de gala blanc.

-Sembla que aquesta situació li complau força -va dir en Luke, mirant a l'almirall-. Li alegra tornar a entrar en acció?

L’Ossilege era un cap més baix que en Luke, però quan l'almirall va alçar la mirada cap a ell hi havia tanta autoritat i confiança en la seva expressió que en Luke es va sentir com un col·legial que està a punt de ser fermament corregit.

-Cap persona corda que hagi entrat «en acció» anteriorment, com vostè ho ha expressat, pot sentir el desig de tornar a passar per aquesta experiència. Les emocions, l'excitació... Tot això no compensarà mai el terror i el vessament de sang. La tasca d'un oficial en una batalla és, massa sovint, la d'escollir quina de les persones a les seves ordres haurien de morir. És una classe d'acció que em plauria moltíssim poder defugir durant la resta de la meva vida.

L’Ossilege va titubejar durant uns instants abans de tornar a parlar.

-I no obstant això, l'honestedat m'obliga a dir alguna cosa més. Tot això tanca una emoció especial. No puc negar-ho. No em sento orgullós d'això, però la noto. Pensa que és estrany que experimenti emocions tan contradictòries?

-Mai m'atreviria a qüestionar les seves decisions, almirall, i menys la vigília d'una batalla. Però el líder militar realment savi és conscient que estima la guerra i l'odia al mateix temps. El problema rau a trobar un equilibri entre les dues coses.

-Ho ha explicat molt bé, Mestre Skywalker. Però un líder militar també ha de recordar el preu de l'excés de cautela. Penso que això és una cosa que està simbolitzada pels noms de les nostres naus. Originalment els tres destructors van ser construïts per protegir-nos contra la possible tornada dels ssi-ruuk, i han estat modificats per travessar un camp d'interdicció. Guardià, Sentinella, Defensor... No hi ha dubte que són uns noms magnífics i que parlen de la missió primària de la nostra armada, que és la defensa contra un possible retorn dels ssi-ruuk. Però una força totalment defensiva no pot guanyar una guerra. Limitar-se a resistir mai és suficient. Cal ser capaç de tornar el cop.

-Però ens trobem a bord de l’Intrús -va dir en Luke.

- Exactament! El nom ideal per a la primera nau específicament dissenyada per escapar a un camp d'interdicció, no li sembla? El pensament estratègic bakurà porta massa temps centrat en la defensa. Em complau veure que el nostre govern per fi aprofita una ocasió d'exhibir una postura més agressiva.

-Bé, almirall, la nostra postura m'interessa bastant menys del que m'interessa complir la nostra missió -va dir en Luke, intentant escollir les seves paraules amb la màxima cura.

L’Ossilege va tornar a mirar-lo, i els seus llavis es van corbar en un lleu somriure.

-Vaja, senyor... El que acaba de dir m'ha sonat una miqueta a retret, i potser sigui un retret merescut. Però esperem a veure què tal evoluciona la situació. Molt aviat podrà esbrinar si conec el meu ofici o no.

En Luke no hagués sabut explicar per què, però la idea li va semblar vagament inquietant.

El rugit eixordador dels desintegradors es va anar esvaint gradualment a mesura que el cap perforador s'anava endinsant en el forat, i va esdevenir un sord grunyit apagat que quedava pràcticament ofegat pel rugit sibilant del tub d'escapament. L’estrèpit de la perforació es va interrompre sobtadament just als vint minuts d'excavació, i el grunyit del tub d'escapament es va anar debilitant fins que només hi va haver silenci.

- Les assegurances de tancament acaben d'activar-se! -Va anunciar l’Ànakin-. Deu haver arribat al sostre del túnel. Anem!

L’Ebrihim, els tres nens i Q9 van sortir de l’aerolliscador i van anar fins al lloc en què havia desaparegut el cap trepant. Chewbacca estava traient-lo amb la politja, movent-se amb gran cautela al voltant dels components encara roents. La corriola va aixecar el cap trepant prou perquè Chewbacca pogués mirar pel forat. Els nens es van apilotar al seu voltant i van mirar també. L’Ebrihim es va reunir amb ells, i va ser recompensat amb una onada de calor a la cara i molt poca cosa més. No hi havia res a veure a part d'un forat negre, cosa que no era massa sorprenent. En Jacen dirigir el feix lluminós d'una llanterna cap a l'interior, i si l’Ebrihim forçava la vista al màxim gairebé podia imaginar-se que havia vist una taca de color marró fosc en el fons. Chewbacca va passar l'estona d'espera necessari per deixar que el forat es refredés erigint un segon trípode amb corriola al costat del primer i utilitzant un complicat conjunt de cabrestants per transferir la cap trepant a la segona estructura, de manera que el forat quedaria lliure d'aquell destorb. Això va deixar al primer trípode, amb la seva politja, descarregat del seu pes i alçant-se directament damunt del forat.

-Bé, suposo que serà millor que comencem a baixar -va dir l’Ebrihim sense un excessiu entusiasme. Un cau calent i acollidor era una cosa, però els pous foscos que s'enfonsaven en vells sistemes de túnels alienígenes eren una cosa molt diferent-. Prepara't per anar avall, Q9.

- Què? Per què jo? Per què he de ser el primer a baixar?

-Perquè t'he ordenat que ho facis, i perquè comptes amb tots aquests sensors incorporats dels quals tan orgullós estàs. Potser aconsegueixis detectar alguna cosa amb ells. Estarem escoltant per la connexió i podràs descriure tot el que vagis trobant.

-El que passa és que considera que puc ser sacrificat sense cap vacil·lació en cas de necessitat, oi?

-No em donis idees -va grunyir l’Ebrihim.

- I què passa si..., si veig alguna cosa?

-Si informes que hi ha perill, et traurem de seguida i tots ens anirem d'aquí. I ara, mou-te.

Q9 va flotar sobre el forat amb una òbvia reluctància. Els repulsors de baixa potència de l'androide distaven molt de tenir la capacitat de sustentació suficient per permetre-li baixar pel pou. Q9 hauria de ser baixat mitjançant la politja, igual que tots els altres. Chewbacca el va unir a la politja i va fer una última comprovació de totes les connexions. Les interferències que bloquejaven tot el sistema havien afectat fins i tot als sistemes de comunicació de curt abast, per la qual cosa requeria una connexió física directa abans que els dos extrems d'un sistema de comunicació poguessin funcionar.

L’Ebrihim va introduir un comunicador en l'orifici de connexió adequat de Q9 i es va posar uns auriculars amb micròfon connectats a la mateixa línia.

-Bé, endavant -va dir al seu androide.

El Drall fer un senyal a Chewbacca i va contemplar com Q9 anava sent baixat pel forat.

-Els meus sensors infrarojos indiquen que les parets del forat encara estan bastant calentes -va dir Q9-. Però s'estan refredant ràpidament, i haurien d'estar prou fredes com per no danyar els seus preciosos cabells si és que acaben aconseguint reunir el valor suficient per venir aquí a baix.

-Ja n'hi ha prou, Q9. Una sola paraula d'aquest estil més, i et desconnectaré i permetré que l’Ànakin s'encarregui de recablejar-te.

-Crec que seria prudent considerar això com una amenaça -va dir Q9-. Estic sortint del final del forat. Em trobo en un túnel molt similar al que vam veure a Corèllia, encara que el seu estat de conservació és molt pitjor. Deixin de baixar-me, si us plau. Ja estic prou a baix per poder utilitzar els meus repulsors.

L’Ebrihim va indicar a Chewbacca que ja podia deixar de deixar anar cable. El wookiee va tirar d'una palanca, i la politja es va aturar de sobte.

- Fliiip! Pliiiiissa! -Va cridar la veu de Q9, al que va seguir una sèrie d'estranys sons electrònics que es va interrompre bruscament passat un moment.

- Q9! Estàs aquí? Q9!

-To ben... -Va dir Q9-. Estic bé. Aquesta parada tan brusca va descoordinar la meva matriu vocal durant uns instants. Però digueu-li al wookiee que no trepitgi el fre amb tanta força la propera vegada. Vaig a deixar-me anar de la soga de la politja i del cable de comunicació, i faré un cop d'ull per aquí. Tinguin la bondat d'esperar.

Després hi va haver un silenci total a la línia durant un parell de minuts, i a continuació es va sentir un espetec quan Q9 va tornar a connectar-se al cable de comunicació.

-Tot està molt tranquil -va dir l'androide-. No aconsegueixo detectar cap so, moviment o ús d’energia. Em sembla que poden baixar.

Chewie ser l'últim a baixar, i el forat obert pel perforador va resultar ser una miqueta estret per a ell. El wookiee es va baixar a si mateix utilitzant un control remot connectat a la politja, i després va deixar el control penjant del seu cable al costat de la corda de la politja.

Quan va arribar al fons, els altres ja havien fet alguns progressos en l'exploració dels túnels. Aquells passatges eren idèntics als de Corèllia, tots eren molt grans, i havien estat oberts a la roca viva, però les parets i els terres d'aquells túnels estaven plens d'esquerdes, i hi havia signes que el túnel havia quedat inundat repetidament al llarg dels anys. La prima capa de pols que cobria el que hi havia en els túnels corellians era una gruixuda crosta de fang allà, i tampoc hi havia cap llum que funcionés. El grup va haver de confiar en les seves llanternes per moure’s a través del que, deixant a part els prims feixos lluminosos, era una foscor absoluta. Q9 va fer sorgir un parell de focus de la part superior de la seva cúpula. L'androide va dirigir un cap al sostre per proporcionar alguna mena d'il·luminació general, i va apuntar l'altre cap a la direcció del seu avanç.

El túnel va quedar ple d'ombres gegantines i figures estranyament il·luminades que apareixien dins dels feixos de les llanternes i desapareixien sortint d'ells. El passatge estava fred i humit, i l'aire semblava enganxar-se a la pell.

L’Ebrihim havia estat bastant preocupat pensant que els nens podien tenir por en aquells túnels tan foscos i amenaçadors, però no va trigar a comprendre que havia tornat a subestimar-los. Resultava obvi que estaven acostumats a enfrontar-se amb circumstàncies que se sortien del normal.

Una altra bona notícia que no va trigar a ser igualment òbvia era que hi havia molt poques probabilitats que els drallistes trobessin aquell túnel en un futur proper. Un moviment de terres subterrani produït feia molts anys havia fet que el túnel principal s'esfondrés bastant a prop de l'entrada principal, i semblava molt probable que aquell no fos l'únic esfondrament. Potser no haurien de vigilar l'esquena.

D'altra banda, l’Ebrihim es va dir que els drallistes eren tan capaços de foradar un forat vertical com qualsevol. Seria preferible que no baixessin la guàrdia.

L’Ebrihim va intentar no destorbar mentre els altres s'anaven organitzant una mica. Ja semblava haver força activitat sense necessitat que afegís la seva a l’enrenou del grup. Chewbacca estava examinant l'engranatge de la politja per assegurar-se que podrien sortir del forat, la tia Marcha se'ls havia avançat per examinar el túnel, i Q9 surava d'un costat a un altre, mantenint-se prop del sostre i sent un destorb general. Mentrestant els dos bessons estaven fent el que podien per aconseguir que l’Ànakin anés per feina, i l'animaven a desplegar les seves capacitats de la Força per esbrinar si podia trobar qualsevol cosa que s'assemblés a el-que-fora que havia detectat en els túnels corellians.

-Em sembla que puc sentir-ho -va dir l’Ànakin en un to una mica dubitatiu. Després va allargar la mà, i va semblar estar intentant agafar alguna cosa que surava en l'aire-. No és tan fort com ho era en l'altre lloc... No és molt clar. És com si estigués surant per aquí, com si s'hagués trencat. Potser alguna cosa es trenqués quan el sostre va caure al darrere,

-Intenta-ho, Ànakin -va dir en Jacen-. Anem-hi.

L’Ànakin va arronsar les espatlles i va fer cara d'impotència.

-Ho estic intentant -va dir-. Però no és prou forta.

-Disculpeu-me, però potser pugui ajudar -va intervenir Q9-. Senyoria, vostè creu que l'entrada a aquesta cambra es trobarà exactament en la mateixa posició relativa a l'entrada que la que hi havia a Corèllia, no?

-Així és.

-En aquest cas puc utilitzar les meves dades de seguiment inercial per conduir-lo fins a les coordenades adequades. El càlcul més precís que puc fer en aquests moments indica que encara ens queda una certa distància per recórrer, i probablement no estiguem a la cruïlla correcte. No obstant això, els meus sensors haurien de ser capaços de portar-nos fins a uns trenta metres del punt correcte.

L’Ànakin es va afanyar a assentir.

- Si em portes fins a tan a prop podré trobar-lo!

-Doncs llavors permeteu-me que obri la marxa -va dir Q9, amb l'orgull que impregnava la seva veu clarament audible.

L'androide va imposar un avanç bastant ràpid a la resta del grup, especialment tenint en compte que cap dels altres comptava amb l'avantatge de posseir uns repulsors i que havien enfrontar-se amb sòls creixentment desiguals i zones de fang relliscós. L’Ebrihim es va preguntar quant temps portarien allà aquells túnels.

Els dos dralls eren els que tenien més dificultats per mantenir-se a l'altura dels altres. Els nens podien enfilar-se per sobre de qualsevol cosa, i Chewbacca podia caminar més de pressa del que podia córrer qualsevol altre integrant del grup. Però els dralls havien evolucionat a partir d'uns animals exclusivament terrestres, i no de braquiadors com els humans i el wookiee. La limitada capacitat trepadora i l'escassa longitud dels seus braços i cames feien que salvar els diferents obstacles els hi resultés molt més difícil que als altres.

Q9 els anava traient més avantatge a cada moment que passava, i els feixos dels seus focus es lliscaven veloçment pel túnel. L'androide es va aturar sobtadament tres vegades en interseccions de passadissos, llançant-se pels conductes de l'esquerra un instant després. Q9 va tornar per on havia vingut en dues ocasions, però a la tercera va semblar haver trobat el camí que estava buscant. L’Ebrihim i la Marcha el seguien com bonament podien, panteixant i intentant no quedar massa endarrerits. Van torçar cap a l'esquerra i girar la cantonada just a temps de veure com el wookiee i els nens es desviaven cap a la dreta pel passadís següent. Els dos dralls van redoblar els seus esforços, però amb prou feines van aconseguir evitar que Q9 els tragués una davantera encara més gran.

Però els nens estaven reduint la distància que els separava de Q9 a mesura que l’Ànakin s'anava entusiasmant amb la recerca i els bessons li constrenyien a seguir endavant.

- Continua intentant-ho, Ànakin! -Va cridar la Jaina quan el seu germà es va quedar immòbil durant un moment, semblant no saber per on havia d'anar.

L’Ànakin va assentir i després va assenyalar alguna cosa invisible sota del sòl.

- Pots sentir-lo ara? -Li va preguntar en Jacen mentre s’anava enfilant per sobre d'un munt de roques i runa-. Pots sentir-lo, Ànakin?

- Sí! -Va exclamar l’Ànakin-. Estic començant a sentir-lo! Està a terra, igual que en l'altre lloc. Q9! Atura't! T'estàs allunyant massa.

L'androide es va aturar i va girar sobre si mateix..., i va aconseguir deixar encegat a tot el món durant un instant quan el focus que mantenia dirigit cap endavant va lliscar sobre els seus ulls.

- Apaga aquest llum, Q9! -Va cridar l’Ebrihim, sentint una creixent irritació i decidint que no li agradava gens ni mica que el deixessin enrere.

-Li prego que em disculpi, amo Ebrihim -va dir l'androide, desconnectant el focus que apuntava cap endavant -. Ho ha trobat, amo Ànakin?

- Sí! És aquí! -Va cridar el nen, assenyalant un punt de la paret coberta de fang-. Que algú m’aixequi i... Ooooof! –L’Ànakin es va quedar sense alè quan Chewbacca el va alçar en suspens, però estava tan emocionat que amb prou feines es va adonar-. Aquí! Aquí! -Va seguir cridant mentre assenyalava el lloc al que volia arribar. Va empènyer una secció de la paret amb les mans, però no va passar res-. Té tota aquesta porqueria a sobre... -Va murmurar per a si mateix.

L’Ànakin va esgarrapar frenèticament la capa de fang seca fins que hi va haver netejat una zona d'uns quinze centímetres quadrats. La paret que hi havia sota seguia semblant-li buida i sense res de particular a l’Ebrihim, però l’Ànakin va tornar a exercir pressió, aquesta vegada amb més força, i tot un tros de paret es va desprendre de la resta com si estigués intentant obrir-se, però de seguida va quedar encallat quan només s'havia separat un parell de centímetres de la resta del mur. L’Ànakin va ficar els dits per l'escletxa, però no va aconseguir que seguís movent-se. Al final Chewbacca es va limitar a ficar-se a l’Ànakin sota d'un braç i va tirar de la porteta fins a deixar-la oberta. El wookiee era molt fort, però tot i així va haver d'esforçar-se una mica per aconseguir que es mogués. Chewbacca va tirar i tirar fins que la porteta va quedar lliure amb un suau espetec i va acabar d'obrir-se mentre un petit diluvi de trossets de fang i pilots de terra queia sobre el sòl.

L'interior quedava ocult per una prima capa de fang, i l’Ànakin es va afanyar a treure-la. Les seves mans van revelar una graella de cinc botons verds per cinc que va parpellejar i va cobrar vida a l'instant, quedant il·luminada per un llum porpra que es va encendre darrere dels botons. L’Ànakin va contemplar els botons amb les celles arrufades.

-Potser no funcioni massa bé -va murmurar per a si mateix-. Bé, caldrà provar...

Va teclejar una combinació en els botons i va esperar uns quants segons a què passés alguna cosa. No va passar res. El petit va tancar el puny i va colpejar la part superior del teclat. Els botons verds van brillar amb una claredat més intensa que no es va esvair passat el primer parpelleig. L’Ànakin va tornar a introduir la combinació..., i aquesta vegada de seguida va quedar molt clar que estava passant alguna cosa.

Hi va haver un espetec i un cop sord al que va seguir una inquietant mena de repicar, i de sobte la capa de fang que tenien davant es va estremir i es va desprendre de cop, esquitxant a tothom amb una ruixada de fang i terra. El mur de pedra que hi havia sota el fang es va desplomar sobre el sòl.

En els túnels corellians, el panell que hi havia darrere de la falsa paret havia estat d'un resplendent color platejat. El panell d'aquell túnel estava brut i deslluït. Però funcionava correctament tot i que mostrés nombrosos senyals de vellesa. Una línia va aparèixer en el panell, i després va començar a convertir-se en una escletxa. De sobte hi va haver una enorme porta a la paret i de seguida la van veure girar sobre les seves frontisses, obligant a tothom a apartar-se ràpidament del seu camí. La gran porta va empènyer els munts de fang, traient-los de la seva trajectòria com si ni tan sols hi fossin.

Darrere de la porta hi havia un llarg passadís de material platejat, tot ell impecablement perfecte i lluent i exactament idèntic al de Corèllia.

La llum del passadís va banyar el corredor enfangat, i tots van apagar els seus llums i llanternes. Q9 va reduir la intensitat del seu llum superior i va tornar a amagar els seus dos focus dins del cos.

Chewbacca va deixar a l’Ànakin a terra i va avançar pel passadís platejat, movent-se a poc a poc i amb molta cautela. Els bessons, els altres adults i l'androide van avançar darrere d'ell. El wookiee va haver d’inclinar el cap per poder anar pel passadís, la qual cosa significava que havia de moure’s encara més lentament. Però l’Ànakin va entrar en acció tot just el wookiee li va haver deixat a terra. El petit va començar a córrer pel passadís, col·locant-se davant de tots.

- Eh, noi! -Va exclamar la Jaina tornant-se cap al seu germà-. Si es cau per la vora, la mare i el pare ens mataran.

Els bessons van arrencar a córrer darrere del seu germà encara que no hi havia cap possibilitat d’agafar-lo abans que arribés al final del passadís.

El passadís acabava en el buit, amb la plataforma en què es trobaven projectant cap al no-res i formant una cornisa d'observació arrodonida que tindria uns cinc metres de costat. No hi havia baranes. Chewbacca no semblava gens preocupat per la possibilitat de caure a l'abisme. El wookiee va anar fins a la vora i va mirar cap avall. Els altres van romandre enganxats els uns als altres, formant un atapeït grup al centre de la plataforma.

La caverna era un duplicat exacte de l'enorme càmera amagada a Corèllia. Tenia la mateixa pronunciada forma cònica i mesurava aproximadament mig quilòmetre d'altura, amb totes les superfícies fetes del mateix metall platejat..., si és que allò era un metall.

Els nens i Q9 s'havien vist obligats a sortir de la gegantina càmera de Corèllia pocs moments després d'haver-la trobat, per por que la seva presència allà pogués guiar la Lliga Humana fins a ella. No havien tingut ocasió d'examinar-la amb atenció o d'explorar-la. Aquesta vegada hi havia l'ocasió de fer-ho..., però ningú sabia molt bé com actuar. El curs d'acció més obvi era arribar a la base de la càmera, però deixant a part el fet de saltar per la vora no semblava haver-hi cap forma d'aconseguir-ho. L’Ebrihim ja estava a punt de preguntar si podien fer alguna cosa amb la politja quan els esdeveniments se li van avançar. La plataforma d'observació va començar a moure’s, i va anar pujant pel costat del con en una ràpida aproximació a la punta. El moviment va ser suficient per sobresaltar fins i tot a Chewbacca, que va retrocedir d'un salt cap al centre de la plataforma mentre girava per esbrinar què havia passat.

L’Ebrihim es va donar la volta en el mateix instant que els altres, i tothom va quedar paralitzat per una visió aterridora. L’Ànakin havia trobat un altre teclat ocult, aquest incrustat a la superfície de la plataforma. El nen s'havia agenollat ​​sobre d'ell i estava teclejant ordres. Mentre l'observaven, la superfície de la plataforma va anar pujant per sota del teclat per formar un lloc de control que va acabar quedant a un metre del terra. El teclat es va inclinar una mica per a resultar de més fàcil accés. L’Ànakin es va aixecar i va teclejar una ràpida sèrie d'ordres. La plataforma es va aturar, i després va començar a moure’s cap a un costat. Semblava com si seguís estant unida a la paret de la cambra, però no hi havia manera de saber com. La plataforma i la paret es limitaven a confondre’s l'una amb l'altra.

Just a sota de la seva posició actual, i una mica cap a un costat, podien veure l'obertura del passadís pel qual havien sortit. Van sentir un retruny ofegat procedent d'ell, i l’Ebrihim va comprendre que la porta exterior del sistema de túnels acabava de tancar-se per si sola.

Un instant després les parets platejades del con es van arronsar al voltant de l'obertura del corredor, portant a terme un moviment d'iris per deixar-lo segellat, i va seguir ondulant fins que l'obertura es va arronsar i va acabar desapareixent. La plataforma va començar a moure’s de nou gairebé immediatament, lliscant en un ascens tan fluid com ràpid i impossible pel costat de la càmera cònica.

- Ànakin! -Va cridar la tia Marcha-. En el nom de Drall, què estàs fent? Atura aquesta plataforma immediatament!

Però l’Ànakin no va replicar, i ni tan sols va semblar assabentar-se de la seva existència. Estava totalment concentrat en el teclat que tenia davant. L’Ebrihim va fer un pas cap a ell per intentar detenir-lo, però en Jacen va alçar una mà en un gest d'advertència.

- No! -Va cridar-. No sé què està fent, però ho està fent i ho fa bé. Si voleu interrompre’l i es distreu i pressiona el botó equivocat...

L’Ebrihim va comprendre que en Jacen tenia raó. Què passaria si l’Ànakin pressionava per accident un botó que fes esvair la plataforma? Van seguir pujant, amb els costats més distants del con apropant-se més i més i una part cada vegada més gran del panorama inferior quedant oculta per l'ascens..., tot i que ja ni tan sols Chewbacca sentia massa desitjos de continuar mirant cap avall.

S'estaven aproximant a la punta del con.

-Dins d'un moment quedarem aixafats -va Q9 en un to tan tranquil com si estigués parlant del temps.

La plataforma va seguir apropant-se més i més i més a la punta..., i es va aturar de sobte quan es trobaven a uns vint metres d'ella.

I llavors alguna cosa li va passar a la punta del con. Va començar a col·lació amb una resplendor iridescent, i la superfície va ondular i tremolar fins que els moviments van acabar definint-se en una sèrie regular de lentes palpitacions dirigides cap amunt. Tots van poder sentir l'inconfusible so produït per alguna cosa gran i dura que xocava una vegada i una altra contra la roca.

-És com si estigués empenyent -va dir la Jaina-. Com si estigués intentant...

I la punta en contínua vibració del con es va llançar sobtadament cap amunt amb un últim i eixordador rugit i es va obrir pas, apartant tones de roques i terra del seu camí. Un instant després tots van poder veure el cel nocturn.

Roques i runes van caure cap a la càmera, però un estrany centelleig de..., d’energia, no hi havia cap manera més clara de descriure-ho va sorgir del no-res, va passar veloçment al costat de la plataforma sobre la qual es trobaven i va embolicar les restes, i després va fer que fossin acomiadades cap amunt i sortissin pel forat per perdre’s en la nit.

Tot va quedar sobtadament immòbil i silenciós. Allà on havia estat la punta del con hi havia un cilindre perfecte d'uns trenta metres de diàmetre.

L’Ànakin va pressionar un altre botó i la plataforma va tornar a ascendir, fent-se més gran a mesura que pujava fins que els costats de la plataforma es van fondre amb els costats del cilindre. La plataforma va seguir pujant cap a la nit.

Un instant després va arribar a la superfície i es va aturar. Es van trobar immòbils entre la foscor sobre d'un disc platejat de trenta metres de diàmetre que havia aparegut de sobte a la superfície de Drall, i van alçar la mirada cap a un fred cel nocturn esquitxat d'estrelles, amb Talus i Tralus visibles prop de l'horitzó. L’Ebrihim va poder veure l’aerolliscador, a aproximadament un quilòmetre de distància, visible gràcies a les seves llums interiors.

-Ànakin, pots fer que baixi? -Va preguntar la duquessa, parlant en un panteixar mig escanyat que intentava semblar un to de veu tranquil i despreocupat sense aconseguir-ho del tot -. Pots fer que pugi i baixi quan vulguis?

- Naturalment! -Va respondre l’Ànakin-. L'únic que he de fer és...

- No! -Va cridar la Marcha abans que l’Ànakin pogués allargar les mans cap als controls-. Encara no... No és el moment adequat, d'acord? Però crec que hauríem de quedar-nos dins de la càmera i acampar aquí. Necessitem estudiar aquest lloc, però també hem de romandre ocults. Si comencem a entrar-ne i sortir-ne, podem tenir la seguretat que acabarem sent detectats, i no podem córrer aquest risc. Hem d'estudiar aquest lloc i aprendre a controlar-lo, i també hem d'evitar que certa classe de persones puguin arribar-hi.

- Què és aquest lloc? -Va preguntar l’Ebrihim-. Què fa? Qui el va construir, i quan, i per què?

-Puc respondre a algunes d'aquestes preguntes, nebot, i em sembla que tu també podries fer-ho si reflexionessis una mica. Ja vas veure com va empènyer aquestes roques cap amunt quan van caure, no? Això va confirmar el que sospitava. Aquest lloc és un repulsor, un repulsor de dimensions planetàries i prou potent per desplaçar tot Drall. Fa molt de temps va moure el món al que anomenem Drall.

- Què? -Va exclamar l’Ebrihim-. Va apartar unes quantes roques del seu camí. Com anava a poder moure un planeta?

-Sense cap dificultat -va respondre la Marcha-. Vas veure com un gegant espantava un mosquit d'un cop amb la mà. Significa això que el gegant no és capaç de fer res més? Quant vaig veure les imatges de la càmera corelliana, vaig saber des del primer moment que havia de ser un repulsor. La configuració de formes és idèntica a la dels primers models de repulsors drallians, encara que a una escala tremendament augmentada.

-Però és que no ho entenc -va protestar en Jacen-. Què vol dir amb això de què els repulsors poden moure el planeta? D'on el van portar?

-D’un altre sistema estel·lar. Els científics porten generacions discutint la teoria que el sistema planetari Corellià no podia haver-se format de manera natural, i especulant amb la idea que algú havia d'haver portat fins aquí tots aquests planetes des d'algun altre lloc. Bé, aquí està la prova per fi... Ens trobem sobre el sostre de l'artefacte que va impulsar aquest món des de..., des del lloc del que va venir, fos on fos, qui sap fa quant de temps. Sabem que hi ha un artefacte idèntic a Corèllia. També hi ha d'haver instal·lacions idèntiques a Selònia, Talus i Tralus. Tots els mons van ser portats fins aquí fa tant temps que el desplaçament ja havia estat oblidat quan vam començar a crear la nostra civilització durant l'alba de l'Antiga República. Quant a qui ho va fer i per què ho va fer, no tinc ni idea. -La tia Marcha va moure el cap amb expressió pensarosa-. I pensar que els dralls crèiem conèixer el nostre passat...

-Però per què tothom ha estat buscant aquestes coses com bojos? -Va preguntar en Jacen -. Són interessants i importants, però quina raó poden tenir uns tipus com els drallistes i la Lliga Humana per anar buscant unes màquines antigues? Tot això no els interessa gens ni mica.

-No -va admetre la duquessa-, però les armes sí que els hi interessen molt. Un repulsor d'aquesta mida podria causar danys inimaginables. Un repulsor que pot moure un planeta també pot moure una nau espacial..., o fer-la trossos. És una arma defensiva immensament poderosa. Un món que disposés d'un repulsor planetari podria protegir-se de qualsevol classe d'atac concebible.

-Tot això està molt bé, tia Marcha -va dir l’Ebrihim-, però no hi ha cap perill que es produeixi semblant atac..., o no existia fins que van començar tots els problemes actuals. A més, tots els planetes ja comptaven amb unes defenses més que suficients. No puc creure que hagin armat tot aquest enrenou per una arma defensiva. Els repulsors planetaris resultarien molt útils com a armes, però no són un armament tan vital o urgent com perquè justifiquin totes les molèsties i esforços que s'han dut a terme per trobar-los.

-Pot ser que tinguis raó, nebot, però aquest és un tema que ja discutirem més endavant. De moment suggereixo que deixem aquí a Q9 perquè vigili aquesta entrada mentre els altres anem a l’aerolliscador i entrem en calor una estona abans de tornar a treballar en el repulsor.

-Però què pensa fer amb ell, a part d'impedir que els dolents ho facin servir? -Va preguntar l’Ànakin.

La duquessa de Mastigóforus va moure el cap. El seu rostre estava ple de preocupació.

-Ai, estimat meu... Si ho sabés, t'ho diria.

 Següent